dimarts, 4 de març del 2014

Cartografia històrica de Mequinensa. Segona part: segles XVII-XIX

Per: Jacinto Bonales.
 
Al llarg de la segona meitat del segle XVII, i durant bona part del XVIII, la cartografia en la que apareix Mequinensa manté, encara, els traços de l'obra de Mercator i, sobretot, de Juan Butista Labaña que hem pogut contemplar pels segles immediatament anteriors. Des del mapa de Nicolas Sanson, Somer i Pierre Mariette de 1653, una nova característica apareix als mapes: a Mequinensa, fortificada, es dibuixa un pont o palanca sobre el riu Segre, situació què, pel que sembla, estava molt lluny de ser realitat. Situació que es repeteix en els nous mapes com l'"Accuratissima principatus Cataloniae..." de Frederich de Wit i Dirck Jansz van Santen, de 1660.

"Accuratissima principatus Cataloniae..." Frederich de Wit i Dirck Jansz van Santen, 1660. ICC.
Per veure el mapa complert, cliqueu AQUI.
 Amb variacions, aquesta imatge es va repetir en nombrosos mapes, com la "Nova e esatta tavola della Spagna" de G. Giacomo Rossi (1670), el "Cataloniae principatus" de Nicolaes Visscher (1677), el "Catalonia" de Nicolas Sanson i William Berry (1680), el "Principato di Catalogna" de Giacomo Cantelli da Vignola i Giovanni Giacomo de Rossi (1690), etc.
Com és lògic, no tots els mapes generats en aquella segona meitat del segle XVII presentarien el dibuix del pont sobre el riu Segre, com mostren els diferents mapes tant eclesiàstics com civils i, fins i tot històrics. El fet que aquests mapes s'elaboressin des de la llunyania, amb la corresponent manca d'informació detallada, provocaria que els errors es repetissin i, fins i tot, s'agreugessin. Exemple d'aquest fet és la presència, en algun mapa, d'un pont sobre el riu Ebre.
"Marca Hispanica..." de Pèire de Marca (1688). ICC
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI
"Nueva descripcion geographica..." de Josep Aparici (1769). ICC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI
Al llarg d'aquest període Mequinensa es va convertir en un centre estratègic de les comunicacions al temps que militar. La fortalesa del conjunt del poble i castell, i el fet de ser un nus neuràlgic de vies de transport fluvial i terrestre, van provocar que diferents autoritats (espanyoles i franceses) s'interessessin en cartografiar la nostra vila.
"Miqvinens", per Adam Perelle (1668).
Així, al voltant de la Guerra de Successió (1705-1715) es van confeccionar molts mapes de detall sobre els voltants de Mequinensa, així com de les vies d'accés i comunicació.
"Marche le long du Cinca" de Vallées (1705). BNF.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI
"Exactíssima et plane nova tabula in summâ curâ..." de Jacobus Robijn (1710). BC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Corregimiento de Lerida" del Comte de Darnius (1716). ICC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
A llarg del segle XVIII la incorporació de les vies de comunicació terrestres, en els mapes on apareix Mequinensa, és ja una constant, detallant cada cop de forma més realista les característiques geogràfiques del territori.
"A correct map of Spain & Portugal..." de Bowles Carrington (1760). ICC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Theatre de la guerre en Espagne..." de Pierre Mortier (1760). ICC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Descripcion y sucinto resumen de las coses mas notables del Principado de Cathaluña" (1720). ICC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Carte générale des monts Pyrénées, et partie des royaumes..." (1730). BC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
Però seria a finals del segle XVIII i principis del XIX quan la cartografia sobre Mequinensa es va desenvolupar més: a la Guerra Gran ja es preveia la importància estratègica que tindria el nostre poble en un conflicte de gran abast contra la França republicana; fet que va quedar palès a la Guerra de la Independència. Els cartògrafs espanyols i francesos es van posar mans a l'obra, uns per dissenyar les obres de fortificació de la vila i del castell, i els altres per estudiar la manera de conquerir-lo. El resultat fou l'elaboració d'un conjunt de mapes d'alt valor històric. La importància del castell de Mequinensa fou de tal calibre que fins i tot es va convertir en tema d'estudi a les acadèmies militars. L'estudi de la defensa i / o conquesta del castell i de la vila de Mequinensa va motivar que diferents estudiants elaboressin cartografia sobre la nostra plaça, com Anastasio de Navas (1811) i Tomás Pascual Maupoey (1811).
"Plano del Castillo de Mequinenza..." de Joaquín María Cabrer (1797). AGS
Per veure el mapa ampliat cliqueu AQUI.
"Perfil que pasa por la linea..." de Joaquín María Cabrer (1797). AGS.
Per veure el croquis complert cliqueu AQUI.
"Carte itineraire des routes d'etapes..." Suchet (1808). ICC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Pla du siége de Mequinenza par l'Armée Française d'Aragon". Ambrosio Tardieu (1810). BVMD.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
Detall inclòs en alguna de les edicions del mapa de Ambrosio Tardieu.
"A new map of Spain and Portugal..." de Jasper Nantiat i William Faden (1810). ICC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"A new map of Spain and Portugal..." de Robert Laurie i James Whittle (1810). ICC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Croquis del fuerte de Mequinenza y sus contornos" d'Anastasio de Navas (1811). BVMD.
"Plano del curso del Ebro y terreno comprehendido..." de Manuel de Tena (1811), BVMD.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Croquis del Fuerte de Mequinenza" de M.G. Tomas Pl. Maupoey (1811). BVMD.
Croquis d'origen incert. Proporcionat per Miguel Ibarz.
Finalitzada la contesa bèl·lica amb França, Mequinensa encara tindria força pes en l'estratègia militar degut a la continuïtat de la guerra civil, en diferents períodes, al llarg de tot el segle XIX. Però la cartografia ja no es centrarà en l'aspecte militar, sinó que es van confeccionar mapes amb un altre caire: la nova divisió administrativa, el trànsit comercial fluvial i terrestre i, evidentment, els avenços en la geografia...
"Charte der Spanischen Provinz Katalaonien" de H.B. von Staff i Karl Kolbe (1820). ICC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Cataluña con las nuevas divisiones" d'Auguste Henry Dufour (1835). ICC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Reyno de Aragón: dividido en las tres provincias de Zaragoza, Huesca y Teruel (1838). CEC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Zaragoza" de Francisco Coello y Quesada (1852). CEC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Plano general del valle del Ebro desde Zaragoza al mar" d'Alois Heiss (1857). RAH.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Real Compañía de Canalización del Ebro: plano del Valle del Ebro..." (1858). BMVB.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Mapa Itinerario Español" (1865).
A un pas estava ja la veritable revolució tècnica en cartografia de mans de l'Institut Geogràfic i Cadastral d'Espanya.









 

6 comentaris:

  1. Fabulós. Trobo que no te preu lo que fas.

    ResponElimina
  2. Buf! sí que en té!!... i no em donis idees, perquè al final potser ficaré peatge!
    Gràcies, Alf.

    ResponElimina
  3. Muy buenos trabajos ...
    Una cosa, el "croquis d'origen incert" ... no es tan incierto ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estaria bé que ho compartessiu, si el coneixeu! Gràcies pel comentari ;)

      Elimina
    2. A mi me dio una copia la persona que lo consiguio (antes de fallecer, D.E.P.) como un regalo muy especial sabiendo que yo, apasionado por la historia y la cartografía del "poblé" lo valoraría como un legado entre los dos ... esa última tarde que estuvimos juntos, sin yo saberlo fue su despedida.
      Me gustaría continuar esta conversación por email ...

      Elimina
  4. Puedes escribirme a almiknasiyya@hotmail.com salud!

    ResponElimina

Què et sembla aquesta notícia? digues la teva!!!