diumenge, 12 d’agost del 2012

Una poeta mequinensana del segle XI


[Nota 2019: Jalwa al-Abbar sembla ser que és un personatge de ficció creat pel poeta Jaume Pont. En el moment d'escriure aquest article eren moltes les publicacions que li donaven vida real, tal i com es pot veure al final del text a 'Per a saber més'.]

Per Pilar Arbiol i Jacinto Bonales

L’any 1064 moria a Barbastre Jalwa al-Abbar, coneguda com “al-Miknasiyya”. Al bell mig de la batalla dels croats cristians contra aquesta plaça, moria una de les figures més destacades de la Mequinensa d’aquell segle. Nascuda al nostre poble, va tindre una sort força diferent de la resta de dones islàmiques, sotmeses a la família (primer al pare i després al marit) i a l’encarcarament religiós. Desconeixem el motiu però, Jalwa es va deslligar de la vida domèstica tancada per passar a conèixer la plenitud cultural d’al-Andalus, centre de referència mundial en aquella època.
Ibn al-Kinani, gran difusor de la cultura al segle XI.




Probablement per pagar un deute familiar al rei taifa de Lleida Yusuf al-Muzaffar ibn Hub, Jalwa fou convertida en esclava i entrà a viure al nou palau reial de la Suda. La ciutat de Lleida vivia el seu moment més esplendorós: la seva horta, el comerç i la producció tèxtil de lli, omplia les bosses de nombrosos poderosos sotmesos al govern de Yusuf. La riquesa, i el refinat gust dels rics homes de la medina de al-Larida, afavorí l’arribada d’artistes, fomentant-se la educació i la creació artística i cultural en general.

Esclaves cantores d'al-Andalus
Jalwa bé devia tindre quelcom d’especial: la seva bellesa, intel·ligència i sensibilitat li obrí una porta dins la cort del rei Yusuf. Si bé és veritat que era una esclava, també ho és que la seva condició li va ser favorable: tal i com diu Carmen Díaz, les esclaves podien arribar a ser les dones més privilegiades si entraven a servir com a gawari ja que eren formades intel·lectualment, alliberant-se de la submissió completa a la família i tenien una vida de relativa llibertat, tot i dependre de l’amo.

A Jalwa li van reservar aquest destí: va ser enviada a formar-se a Còrdova, possiblement a una de les acadèmies conservatori del metge cordovès ibn al-Kinani, mestre d’esclaves, on va aprendre i va sobresortir –segons Jaume Pont– en l’art de la música, la poesia, el cant, la dansa i en l’ús de les armes i jocs malabars amb les cimitarres. Per aquest motiu quan va tornar a Lleida va ser la preferida del rei Yusuf al-Muzaffar. Influïda per la poesia hindú, va destacar en les seves composicions, carregades de sensualitat, tendresa i fins i tot erotisme. Formà part d’un grup de poetes musulmans de les nostres contrades que ha passat a la història com el grup del Llibre de la Frontera. Us deixem una mostra per tal que opineu.

Turment

 Abans era com si els nostres cossos
fossin un sol cos i una sola ànima.
Després tu vas ésser l’amant
i jo l’amada, la infeliç amada.
Ara tu ets el meu senyor i jo la teva esposa.

Heus aquí el fruit d’una vida turmentada
per aquest camí ple de còdols
que els orfes en diuen amor.
 

Indiferència

 No li va impedir que entrés
a la seva cambra,
ni li va dir amb còlera paraules
carregades de rudesa.

Només el va mirar als ulls,
Com si fos un foraster a casa seva.


Els joves esposos

 Com pateixen els joves esposos,
quan esquena contra esquena i en silenci
l’orgull els impedeix reconciliar-se!

Quina joia, però, quan girant-se tot d’un cop
posen fi a l’amorosa querella:
ella dintre d’ell, ell dintre d’ella!

 
Per a saber més:
- Mercedes Cansado, Teresa Gascón y Rebeca Lozano: "Mujeres en la Aljafería". dins Filanderas. Revista Interdisciplinar de Estudios Feministas, núm. 2, p. 89-92.
-         Carmen Díaz: “El islam y las mujeres andalusíes: musulmanas de la península ibérica durante la Edad Media”, dins Dossiers Feministes, núm. 2, p. 95-106.
- https://escritoras-aragonesas.blogia.com/2006/050301-un-poema-de-jalwa-al-abbar-al-miknasiyya-.php
- https://lclcarmen1bac.wordpress.com/2012/04/09/proyecto-mujeres-escritoras-escritoras-de-la-edad-media/
- https://estudiosdelamujer.wordpress.com/8-la-mujer-en-la-ciudad/
- http://lenylites.blogspot.com/p/escritoras.html
- http://magpoesia.mallorcaweb.com/poesiaaltres/arab.html
Les poesies a:
-         Jaume Pont: Llibre de la Frontera. De Musa ibn al-Tubbi. Barcelona, Proa, 2000.