dilluns, 26 de gener del 2015

Joan Barter: un compositor mequinensà a la Catedral de Barcelona

Per: Jacinto Bonales

L'any 1648 naixia a Mequinensa en Joan Barter. No tenim dades de la seva família ni dels anys de la seva infantesa, fins que sent encara infant, va ingressar de cantor a l'escolania de la catedral de Lleida. Allí es va formar musicalment amb el mestre de capella Juan Merino al temps que exercia de cantor. Com a tot escolanet, li va canviar la veu, però en Joan no va abandonar el món de la música, destacant també com a organista. Això queda palès en el fet que a principis de 1664 va rebre una gratificació econòmica del Capítol de la Seu de Lleida pels serveis prestats a la capella fins aquella data. Continuà, doncs, com ajudant del mestre Merino fins que aquest va marxar a Ourense, on havia guanyat el magisteri d'aquella catedral. Joan Barter va aprofitar l'ocasió i va ser nomenat mestre interí de la seu lleidatana, càrrec que va ser confirmat sense oposició el 7 de setembre de 1668.

De les seves bones aptituds musicals no hi ha dubte: al febrer de 1682 moria el mestre de la catedral de Barcelona, en Lluís Vicenç Gargallo, i es va convocar oposició per tal de cobrir la vacant, guanyant la plaça Joan Barter, que fou nomenat mestre de capella de la seu barcelonina el 13 de juliol d'aquell any. Des d'aquella posició va fer una política activa per afavorir els cantors, tant des del vessant de l'educació exercint de mestre docent de l'escolania de la catedral, com en la vessant professional en provar de millorar la qualitat i la quantitat dels membres de la capella de música incrementant el planter amb nous cantors. Val a dir que fins i tot va cedir una part del seu habitatge com a sala d'estudi de l'escolania.

Com a mestre de capella de la seu de Barcelona, Joan Barter va afavorir la modernització musical, facilitant la integració dels nous instruments musicals més moderns com els violins i els oboès, en un procés de transició cap al barroc més simfònic del segle XVIII. Sí, era mestre de capella, però també va destacar per les obres que va compondre: s'han conservat bastants obres del nostre compositor, de tipus religiosa, com misses, salms, un magníficat (el Magníficat del primer to, compost en compàs ternari) i diversos villancets, algun dels quals és considerat com a tono pel seu caire intimista i escrit en romanç. Es coneixen al voltant de trenta obres en romanç del nostre autor, destacant el Magníficat del primer to, el tono Ruyseñor, clarín del albor, el tono a sol Respirad, flores, fragancias (amb Xeremia i acompanyament, dedicat a la Concepció de Maria), el villancet a sant Narcís Canten las aves (a 14 veus en quatre Cors), o la Misa a dos tiples.



I és que com a mestre de la seu barcelonina havia de fer cada any la música per la celebració de la festa del patró de l'Acadèmia Angèlica, o de sant Tomàs d'Aquino, que es celebrava a l'església del convent de Santa Caterina. A més va composar música per la festa de la confraria de la Puríssima a la catedral (3 villancets el 1688); pel convent de sant Josep dels Carmelites Descalços (4 villancets el 1690); per una festa d'acció de gràcies promoguda pels majorals del sant Crist de la Ribera de Sant Joan (3 villancets el 1691); o pel convent de la Mercè (4 villancets el 1693 i 2 el 1696).



Les seves obres van tenir molt de ressò i eren interpretades a diferents esglésies de Catalunya. Per això s'han conservat partitures en algunes d'elles, com per exemple a la parròquia de Verdú (Urgell, Lleida).
Portada de "Lamentacion a 8 veus, 1687."
Arxiu Comarcal de la Segarra, Fons Musical, Caixa 9.
Primeres notes de "Lamentacion a 8 veus, 1687"
Arxiu Comarcal de la Segarra, Fons Musical, Caixa 9.
Segons els musicòlegs, Joan Barter tenia una personalitat musical molt definida, i buscava una nova expressivitat utilitzant instruments solistes, la interpretació del llenguatge vocal i instrumental, les variacions rítmiques i les variacions agòniques. En resum, era una figura de transició entre el stile antico i el stile moderno.

El 7 de desembre de 1696 Barter va sol·licitar la jubilació al capítol barceloní, que li concedí al temps que nomenava coadjutor al que seria el cèlebre Francesc Valls, deixeble del músic mequinensà. Joan Barter va morir el 5 de desembre de 1706, restant les seves despulles al claustre de la catedral de Barcelona.

Si voleu saber més:

- Esteve Betrià: "Joan Baster i Josep Ferrer: vides paral·leles a un segle de distància" a Temps de Franja, núm. 104 (març de 2011), p. 17.

- Daniel Codina i Giol: "La música religiosa a la ciutat de Barcelona (ss. XVII-XIX)" a Anuario Musical, núm. 57 (2002).

- Josep M. Gregori i Cifré: "La música de l'arxiu. Ruyseñor de Joan Barter i El gozo, l'alegria de Picanyol" a El Sot de l'Aubó, núm. 44 (2013). A més de diversos comentaris en diferents CD.

- Josep M. Salisi: "Obres del fons musical de la parròquia de Santa Maria de Verdú a l'Arxiu Comarcal de la Segarra" a Miscel·lània Cerverina, 19 (2009), 249.

- Cor Francesc Valls: "Mestres de Capella de la Catedral de Barcelona al segle XVII". LMG2123.