dijous, 3 de maig del 2012

Carlistes i Liberals a Mequinensa (1820-1876)

Per Jacinto Bonales

Entre la proclamació de la “Pepa” o Constitució de Cadis de 1812 i el final del “Sexenni revolucionari” el 1876, Espanya viu una confrontació política amb diferents ritmes i períodes dintre del procés de transformació del reialme en un Estat polític liberal.

La coneguda com a Revolució Liberal s’iniciaria en el si de la mateixa guerra del Francès fracassant per la derrota francesa a mans dels Patriotes espanyols políticament absolutistes i, doncs, retornant el rei Ferran VII a instaurar l’Antic Règim. L'absolutisme del monarca, però, no podrà mantenir-se, i en diferents cicles els liberals arribaran al poder, concretament al Trienni Liberal (1820-1823), i de forma definitiva en la guerra civil coneguda com la Primera Guerra Carlista (1833-1840). Un cop establerts al poder i modificat de forma definitiva l’estat, els liberals encara hauran de lluitar en diferents guerres amb els absolutistes (anomenats carlins o carlistes) que es revoltarien en diferents moments: durant la Segona Guerra Carlista o Guerra dels Matiners (1846-1849), i a la Tercera Guerra Carlista (1872-1876). En tot aquest conflicte bèl·lic, Mequinensa apareixerà com a centre militar de primer ordre, i entre els seus habitants hi haurà simpatitzants i militants actius tant de les files carlistes com de les files nacionals.

Instrucció de pagesos pels reialistes al Trienni Liberal.
Imatge procedent del Museo Zumalakarregi
No hi ha dubte que la plaça de Mequinensa era absolutista després de la guerra del Francès, especialment després que Ferran VII es fes amb la jurisdicció del terme com a premi pel patriotisme dels mequinensans. Amb la proclamació, el 1820, de la Constitució de 1812 per part dels liberals, Mequinensa viurà a l’espera dels esdeveniments amb una gran part de la població favorable –en principi– a les postures absolutistes. La rebel·lió d’aquests, coneguts com a realistes, i l’inici de la guerra contra el govern liberal situarà Mequinensa en el centre de les mirades de tot Aragó.

A Catalunya els realistes es van organitzar amb capital a la Seu d’Urgell, on es va formar una Junta de Regència Suprema de Espanya, iniciant accions bèl·liques pel Principat. A Aragó, però, els reialistes restaven a l’espera dels esdeveniments. Mequinensa en aquells dies havia estat refortificada i dotada d’un arsenal d’artilleria, però el número de tropa era extraordinàriament reduït. El Governador del castell, coneixent el tarannà polític de gran part del poble mequinensà (“conocia muy bien á los alevosos habitantes de Mequinenza y la perfidia de que eran capaces”), es va tancar al castell, i més després d’haver hagut una disputa al poble entre liberals i reialistes. Els militars van obligar a l’ajuntament a fer pujar, cada dia, la ració dels soldats a la fortalesa per tal d’evitar qualsevol ensurt. Com deia la premsa liberal de l’època:

era bien público y nadie ha desconocido lo malo que era el pueblo de Mequinenza y el mal espíritu que reinaba en toda la tierra baja; era igualmente público que pocos días antes habian ocurrido disensiones en el mismo Mequinenza” (1)


La Primera Guerra Carlista (1833-1840)
El pretendent Carles va passar per Mequinensa

A l’estiu de 1822 els liberals perdrien el castell de Mequinensa. Efectivament, amb un nou governador al castell, aquest va manar als soldats tornar a baixar al poble a buscar les racions diàries. Això va afavorir l’elaboració d’un pla pels reialistes per fer-se amb la plaça. Al mes de juliol la preponderància reialista a la zona es feia palesa: les tropes van assaltar Fraga i van prendre totes les contribucions i cabdals públics. Malgrat això, el govern liberal no va reforçar la plaça de Mequinensa. El 23 de juliol, quan la tropa del castell va baixar al poble a buscar les racions, van ser fets presos pels reialistes del poble i per una partida de tropes revoltades que havien entrat al poble en la foscor de la nit a mans del capitost “Fraile”. Més de 700 homes pujarien al castell intentant fer-se amb el fort, donant combat durant tot el dia i prenent-lo amb escales a les sis de la tarda. A dins només quedaven amb vida 7 soldats.

En mans reialistes el poble i castell de Mequinensa, el 5 d’agost es convertí en la “capital” d’Aragó en formar-se aquí la Junta Superior de Aragón presidida per José Antonio Montagut. Immediatament es van produir aixecaments reialistes per diferents punts d’Aragó, i el castell es convertí en fortalesa artillera inexpugnable i centre neuràlgic des d’on diferents companyies reialistes farien front als liberals a les places del baix Aragó. Dirigents reialistes com Rambla, Charpel i Royo atacarien llocs com Maella, Fabara i fins i tot Casp, al desembre d’aquell any amb més de 2500 homes, entrant al poble i assetjant la casa forta, però havent de retirar-se finalment. Al desembre el francès Besiers es faria amb el governament de la plaça de Mequinensa i cridaria a files a tots els mossos de la comarca.

Mequinensa no cauria en mans liberals. L’entrada a Espanya en 1823 dels Cien Mil Hijos de San Luis (les tropes absolutistes franceses que van ser enviades per ajudar a Ferran VII a restaurar l’absolutisme) posà fi al govern liberal i retornà l’absolutisme al poder. Els reialistes doncs, guanyaren la guerra.

Pel transcurs de la dècada entre 1823 i 1833 no tenim documents que ens parlin de les postures polítiques a Mequinensa, però sense dubte ens trobaríem amb el manteniment de les dues postures enfrontades d’absolutistes (reialistes) i liberals, anant-se reforçant aquests darrers en aglutinar els descontents del règim imperant. Serà amb l’esclat de la guerra civil o carlista el 1833 i l’ascens definitiu dels liberals al poder quan documentem de nou les postures polítiques al poble. Amb la Revolució Liberal i l’aixecament dels absolutistes aglutinats al voltant del germà de Ferran VII, Carles, pretendent a la corona contra l’hereva Isabel II (i per això anomenats des d’ara carlistes), s’inicia una nova guerra on Mequinensa tindrà un important paper des del punt de vista militar. El castell, reforçat amb més tropa, es mantindrà sempre a mans dels liberals, però hi haurà diferents moviments al poble tendents a fer-se amb la fortalesa.
 
Tropes carlistes creuant un riu l'any 1834
Imatge del Museu Zumalakarregi.
 L’ajuntament de Mequinensa, durant tota la guerra, mostrà una postura liberal radical, defensant la instauració de la constitució de 1812, especialment l’any 1836 quan es deroga l’Estatuto Real de 1834 i es proclama dita constitució. El triomf i restauració de la Pepa fou motiu de grans festes institucionals al poble:

y fue inesplicable la conmocion general que produjo de júbilo y alegria; de modo que paisanos, Guardia Nacional, la guarnicion de las diferentes armas, y todos, todos sin titubear secundaron tan próspera cmoo deseada resolucion con los incesantes vivas á la Constitucion del año 12, á la joven inocente Isabel II, Reina Constitucional, á Cristina de borbon, Reina Gobernadora por la Constitucion, á las libertades patrias, al capitan general, autoridades, gefes y demas ersonas de influencia y compromisos: de modo que para satisfacer á los deseos, se publicó en Mequinenza la espresada Constitucion del año 12, hubo iluminacion general por la noche, y la Guardia Nacional unida con la mas cariñosa fraternidad con la guarnicion, la pasaron rondando, con músicas armoniosas, cantando patrióticas y repitiendo las indicadas aclamaciones y vivas, guarnecidas las cabezas con el distintivo de la cinta verde que se proveyeron en el propio momento; habiendo premiado el entusismo de la tropa el dia siguiente con un abundante y exquisito rancho, y cuartillo de vino por plaza, á espensas del ayuntamiento, que lo presenció con las otras autoridades, los patriotas entusiastas, y el numeroso concurso del vecindario, y no podian contener las lágrimas que les produgeron los efectos de ternura con los brindis; vivas y aclamaciones dirigidas al efecto” (2)

Però al mateix temps, d’entre els veïns sortirien nombrosos homes que marxarien a formar part de les tropes carlistes. Ja el gener de 1834 i per ordre de l’alcalde, van ser detinguts 5 homes al poble acusats de ser “facciosos” (carlistes) de la partida de Carnicer; i al desembre d’aquell any es comptabilitzen 26 veïns de Mequinensa formant part de la partida carlista de Montanyés. El punt culminant del moviment carlista a Mequinensa es produí el 25 de juny de 1837: un complot per facilitar l’entrada a Mequinensa de les tropes carlistes de Francisco Monclus (a) el Coc que operava a la zona. Aquest complot, dirigit per quatre individus, va fracassar, essent executats al poble, el 2 de setembre, un veí i un sergent segon per conspiració. L’ajuntament de seguida va mostrar el seu rebuig i va fer pública una nota de plena adhesió al liberalisme:

“Para que el publico se penetre de que las maquiavélicas intenciones del oscurantismo no hallarán jamas acogida en los leales pechos mequinenzanos, es necesario tener presente que la intentada conspiracion que se fraguaba en la misma plaza con los simples deseos de entregarla à los rebeldes, á cuya cabeza se hallaba José Arjona, sargento 2º de la primera compañia del tercer batallon del regimiento de Soria, que guarece el mismo punto, fue felizmente descubierta por sus mismos vecinos en el dia 25 de junio último, sin haber tomado parte en ella mas que un carbonero y un mal estudiante de teología” (3)

La postura liberal de la majoria de la població a Mequinensa es consolidarà l’any 1838, quan, de nou, el nom del poble correrà per totes les ciutats d’Espanya: les tropes carlistes van prendre la vila de Gandesa, convertint-se en plaça forta i centre dels combats amb els liberals. La major part de la població fugí de la vila i es refugià al nostre poble. La colònia de refugiats sembla ser que era enorme, i l’ajut dels veïns i el repartiment de racions per part de l’ajuntament no donava a l’abast. A Madrid s’obrí una subscripció nacional per ajudar als refugiats de Gandesa a Mequinensa, de la que foren comissionats membres tan il·lustres com Pascual Madoz, Evaristo San Miguel o el Comte de las Navas.

Teatre d'operacions carlí a Catalunya
1869-1876
per veure sencera cliqueu aqui


Finalitzada la guerra les postures liberals estaven perfectament consolidades al nostre poble, i la segona guerra carlista o Guerra dels Matiners va tenir poca incidència, si bé al nostre terme, l’any 1848 es faria pres al cap carlí Joaquim Godia de Betriu. A nivell militar, però, també hi hagué un intent carlista de fer-se amb el castell: el 28 de novembre la partida d’Arbonés, amb 800 infants, fracassà en l’assalt de la fortalesa.


El pretendent Don Carlos
i l'Estat Major carlista
(1869-1876)

Però el liberalisme no era una branca monolítica. Un cop al poder de forma estable, van aparèixer dissensions entre liberals moderats, conservadors i progressistes. Entre 1855 i 1856 els progressistes arribaran al poder iniciant diferents reformes –com la desamortització civil o el projecte d’una nova constitució– que no seran del grat de tots els liberals. El gir cap a la dreta de l’any 1856 i l’entrada al govern dels moderats provocà un aixecament progressista que, de nou, farà que Mequinensa torni a les planes dels diaris de tota Espanya: el capità de la Milícia Nacional del Pla del Llobregat (Barcelona), Jaume Canals, s’aixecà en armes i diferents places de Catalunya i d’Aragó no reconeixeran al nou govern moderat, entre elles Saragossa i Mequinensa. Diferents grups armats es dirigiren cap a la capital aragonesa, però aquesta es rendí al govern, i els progressistes van lliurar les armes a Candasnos. Només restava revoltada la plaça de Mequinensa, a on va acudir Jaume Canals amb 500 homes en el mes d’agost, prenent el comandament el cap Bellera. Finalment, i donat el fracàs a la resta d’Espanya de l’aixecament progressista, es van signar les Capitulacions de Mequinensa i es dissolgué la tropa, concedint el govern una amnistia.

No hi ha dubte que Mequinensa fou una població fonamentalment liberal –amb les seves diferents corrents de progressisme, moderantisme i conservadurisme–, però això no vol dir que no hi existissin postures contraries. Mostra d’això fou el Motí dels Comuns l’any 1861 quan una revolta popular per la desmortització i venda de les muntanyes comunals del poble va acabar cremant diferents llaüts al port, com tindrem ocasió de veure en una altra entrada del nostre blog.
Teatre d'operacions del Maestrat
(1869-1876)
per veure sencera cliqueu aqui

La darrera guerra civil del segle XIX, la tercera carlinada es produí durant el Sexenni Revolucionari (1868-1875), és a dir, en el període en que s’intentà la introducció a Espanya de la Democràcia. Amb les poques dades de que disposem ja podem dilucidar que a Mequinensa estaven presents els diferents corrents polítics de l’Espanya de l’època, des de carlistes com el dirigent d’una partida, en Moliner de Mequinensa, fins a liberals radicals (4). Però la postura liberal estava perfectament assentada i les autoritats locals ho sabien: al febrer de 1873 l’ajuntament va repartir armes entre els veïns, que van pujar al castell a defensar la plaça contra la partida carlista de Camats; i a l’abril d’aquell any, entre els veïns, es va formar una companyia de voluntaris que es va unir a la tropa del castell.

El 1876 s’inicia un nou període en la història d’Espanya, la Restauració, i a Mequinensa apareixeran en els anys següents nous corrents polítics que anuncien ja la història política del segle XX.

(1) El Observador Zaragozano, 3 d’agost de 1822.
(2) El Español, 20 d’agost de 1836.
(3) El Eco del Comercio, 22 de setembre de 1837.
(4) Al diari El Imparcial de l’11 d’agost de 1871 l’ajuntament “ha dirigido una sentida felicitacion al Sr. Ruiz Zorrilla por su advenimiento al poder. Nos escriben ademas que el entusiasmo de los liberales de aquella poblacion fué sin límite á la noticia de la formación de un gabinete radical”.


Per a saber més:

Pedro Rújula: Contrarrevolución. Realismo y Carlismo en Aragón y el Maestrazgo (1820-1840) Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, 1998.

David Tormo Benavent: "La construcción del estado liberal (1808-1875)" dins Mequinenza a través de la historia. Ayuntamiento de Mequinenza, 2010.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Què et sembla aquesta notícia? digues la teva!!!