divendres, 17 de gener de 2014

Cartografia històrica de Mequinensa. Primera part: segles XIV-XVII

Per Jacinto Bonales

Mequinensa surt als mapes? Evidentment, avui en dia quan tot el globus terraqui està cartografiat sí, però al llarg de la història la "presència" de Mequinensa a la cartografia ha estat molt fluctuant com a resultat de l'evolució econòmica, social i política del nostre poble, de la regió on s'ubica i del conjunt de la Península Ibérica. Quan va aparèixer per primera volta en un mapa? Per què va aparèixer i desaparèixer als mapes posteriors? A aquestes preguntes volem donar resposta, ja que aquesta ens ajuda a comprendre les transformacions que ha patit Mequinensa al llarg dels segles, i per començar ens centrarem en els inicis, és a dir, entre els segles XIV i XVII.
La cartografia medieval s'inicia de mans del món àrab, restant l'occident cristià poc observat pels geògrafs. Hi ha alguna excepció com l'extraordinàriament bell mapa d'al-Idrisi, de l'any 1154, conegut com la "Tabula Rogeriana", on el nostre poble apareix sota el nom de Kanâsa, a la confluència de l'Ebre i el Segre.
"Tabula Rogeriana", al-Idrisi, 1154. Gràcies a ALf, que ens ha proporcionat la informació.
Per veure el mapa complert, cliqueu AQUI
Aquesta 'absència' va durar fins que, al segle XIII esclatà el comerç de les ciutats italianes, franceses i de la Corona d'Aragó per tota la Mediterrània. És per això que a finals del segle XIII i al XIV apareixen diferents escoles o tallers de cartografia que es dedicaven a confeccionar portolans, és a dir, cartes nàutiques on es detallaven les costes de la Mediterrània i l'Atlàntic, així com els diferents ports construïts en elles. Van destacar geògrafs com el mallorquí Angelí Dulcert (a les dècades de 1330 i 1340), els venecians Domenico i Francesco Pizzigano (a la dècada de 1360) i el mallorquí cristià Guillem Soler (a la dècada de 1370), si bé cap d'aquests inclourà Mequinensa en les seves cartes nàutiques.
Mapa d'Angelí Dulcert, Mallorca, 1330.
Carta de Dulcert, Mallorca, 1339, Biblioteca Nacional de França (BNF).
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
Carta de Pizzigano, Venècia, 1367.
Mapa complert AQUI.
Carta de Guillem Soler, Mallorca, 1370.
Però al darrer terç del segle XIV, i dins el taller mallorquí d'Abraham Cresques, es van començar a elaborar unes cartes nàutiques força decorades, veritables joies d'art, on apareix Mequinensa per primer cop. La causa sembla lògica. L'escola mallorquina coneixia molt bé el territori de la Corona d'Aragó, i la plaça de Mequinensa apareix com a estratègica dins la ruta de navegació fluvial de l'Ebre i del seu afluent, el Segre.
Mequinensa a l'Atles català d'Abraham Cresques, 1375. BNF
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
L'Atles català de Cresques va tenir una continuïtat en forma de simples cartes nàutiques on continua apareixent el nostre poble, de forma continuada, fins la segona dècada del segle XV.
 
Portolà anònim de factura catalana, principis del segle XV. BNF.
El mapa complert AQUI.
Carta Nàutica de Mecià de Viladestes, Mallorca, 1413. BNF.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
Una altra carta nàutica de l'escola mallorquina de l'any 1413.
Però el segle XV fou un període especialment negre per la Corona d'Aragó; de crisi, de pèrdua de flotes i de mercats mediterranis; una època de decadència que també va afectar directament el nostre poble i tota la contrada a través de les onades epidèmiques de la pesta. En termes generals, Mequinensa desapareixerà de la cartografia europea i peninsular, i tan sols retornarà a finals de segle de mans de C. Ptolemeu, L. Holle, Nicolaus Germanus, Berlinghieri i Todescho, en el seu mapa general de la península ibèrica. Aquest era de caire totalment diferent a les cartes nàutiques ja que contenia informació geogràfica (encara que molt rudimentària) de l'interior peninsular.
"Hispania nova tabvula", de Ptolemeu, Holle i altres, 1482.
Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
De caire modern, al segle XVI, es comencen a elaborar de forma massiva mapes geogràfics propis de les monarquies autoritàries, però tan sols hem documentat dos mapes hispànics on apareix el poble de Mequinensa. El primer és el mapa de Dominicus Zenoni de 1560, i el segon fou editat l'any 1586 per Abraham Ortelii, apareixent Mequinensa com Octogesa en tractar-se d'una reconstrucció de la península Ibèrica en època romana.
"Hispaniae descriptiu" de Dominicus Zenoni, 1560. BNF.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Hispaniae veteris descriptiu" d'Abraham Ortelli, 1586. BNF.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
El segle XVII es correspon a una nova era en la cartografia territorial d'Europa. La impremta va facilitar la difusió de mapes a l'abast de més gent (encara que de forma encara molt restringida), tant en format de làmines com en mapes impresos com a il·lustracions de llibres. Això, juntament amb la consolidació dels descobriments colonials i als conflictes i interessos dels estats moderns, va ajudar a multiplicar l'interès pels mapes i la multiplicació d'edicions. Apareixeran, doncs, nombrosos mapes, còpies amb petites modificacions, que repeteixen una i altra vegada els errors inicials; i noves confeccions cartogràfiques que aniran perfeccionant la ubicació d'elements geogràfics (bàsicament els rius) i de les poblacions. Mequinensa apareixerà de nou de forma continuada en la cartografia gràcies al seu paper, no ja econòmic per la ruta de l'Ebre, sinó estratègic en la política militar de les monarquies. De poble passarà a ser fortificació i castell.
Exemples de tot això en trobem força; així el mapa de J. B. Vrients, de 1608, situava Faió i la confluència del riu Matarranya amb l'Ebre a l'oest de Mequinensa, és a dir, abans de la confluència amb el Segre, repetint-se l'error als mapes de Mercator (1619), Keere (1632), Sparke (1635), Hondius (1638), Blaeu (1642) i Janssonius (1652), veritables còpies de l'original de Vrients.
"Cataloniae Principatus novíssima et accurata descriptiu" de J.B. Vrients, 1608. ICC
Per veure el mapa complet cliqueu AQUI.
"Cataloniae Principatus descriptiu nova" de Gerard Mercator, 1619, ICC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Catalonia" de P. Kaerius, P. Keere, G. Mercator, J. van Cloppenburg, 1632. ICC
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
Un altre mapa amb importants errors i repetit en noves edicions al llarg del segle fou el de Gerard Mercator i Jodocus Hondius de 1609, d'Aragó i Catalunya, reiterat en noves edicions de 1619, 1628 i 1630, i amb algunes variacions un de nou aquest darrer any. En ells Mequinensa estava situada a la confluència dels rius Cinca i Segre, mentre que a l'embocadura del Segre i de l'Ebre situaven Flix.
"Arragonia et Catalonia" de Gerard Mercator i Jodocus Hondius, 1609. ICC.
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Aragonia et Catalonia" de Janssonius, Hondius i Mercator, 1630. ICC
Per veure el mapa complert cliqueu AQUI.
"Aragonia et Catalonia" de Gerard Mercator, 1630. ICC.
Per veure el mapa sencer cliqueu AQUI.
Però no tots van tenir el mateix caràcter; cal destacar els treballs de Juan Bautista Labaña, concretament els seus mapes de 1622 i 1633 que situen correctament, i amb gran qualitat de disseny, els diferents rius i poblacions, destacant la presència ja permanent de Mequinensa.
"Aragon" de Juan Bautista Labaña, 1622. BNF.
Per veure el mapa sencer cliqueu AQUI.
"Novíssima Arragoniae regni tabula" de Juan Bautista Labaña, 1633. BNF
Per veure el mapa sencer cliqueu AQUI.
Per acabar amb aquest primer article sobre cartografia històrica, destacar la presència de Mequinensa en alguns dels mapes del conjunt de la península Ibèrica, com el de Sanson i Winter de 1648.
"Espagne" de N. Sanson fill i A. de Winter, 1648. ICC
Per veure el mapa sencer cliqueu AQUI.
La finalització de la guerra de Secessió, altrament coneguda com a guerra dels Segadors, l'any 1652, va suposar un canvi transcendental per a Mequinensa. La plaça es fortificaria i es convertiria en una de les principals places militars de Catalunya i Aragó, nus de comunicacions entre el mar i l'interior i entre el Reialme i el Principat, formarà part de l'eix de defenses de la Corona hispànica davant la seva rival França. A nivell cartogràfic es produirà un revulsiu, i Mequinensa serà objecte d'observació per part dels cartògrafs i geògrafs militars... però això ja ho veurem en una altra entrada.
 

4 comentaris:

  1. Coneixies la Tábula Rogeriana (http://www.bigmapblog.com/2011/idrisis-tabula-rogeriana-world-map-reproduction/)?
    Del 1154, per Al-Idrisi,crec que lo mapa més antiu agon ix lo nom arab, si interpretem que "kanassa" es lo poble.
    Agrait per uns articles tant bons.

    ResponElimina
  2. No el coneixia, i és extraordinari! crec que ningú pot discutir que, aquí, kanâssa és Mequinensa... Moltíssimes gràcies!!!!

    ResponElimina
  3. Ja l'he inclòs al blog! moltes gràcies de nou!

    ResponElimina
  4. Ull amb l'Acanícia o Mas de Canício de Benifallet...

    ResponElimina

Què et sembla aquesta notícia? digues la teva!!!