dilluns, 16 d’abril de 2012

ELS PRIMERS PROJECTES DE NAVEGACIÓ A LA CONCA DE MEQUINENSA (1800-1860)


Per Jaume Fullola Fuster

Per tots és coneguda la vinculació de Mequinensa amb els cursos fluvials, que històricament han atorgat a aquesta població una especificitat que la diferencia d´altres localitats i nuclis de la comarca. En aquest apartat intentarem explicar de forma breu els trets principals dels inicis de l´explotació del lignit mequinensà, associats a projectes de navegació ubicats al riu Ebre, que significarien els primers intents d´aprofitament de mineral amb una voluntat de tipus industrial.


Projecte d'Enrique Misley (1842)
 Així, ja des del segon terç del segle XIX algunes fonts com la Gaceta de Madrid o l´enginyer de mines Amalio Maestre ens parlen d´un jaciment miner ubicat entre les províncies d´Aragó i Catalunya amb unes interessants possibilitats d´extracció. Es refereixen a aquest afirmant que “La formación carbonosa de la Granja de Escarpe es también muy importante por la extensión que ocupa en los montes de Pédros i Almatret a media legua del pueblo de aquel nombre, en la dirección del camino de Fraga, término de Mequinenza, por ambas orillas de río Segre a unas leguas de su reunión al Ebro”. En poc temps es prendria consciència de l´oportunitat de canalitzar el riu Ebre per convertir-lo en una via de comercialització dels productes d´aquesta regió minera, fonamentalment el lignit, i d´excedents agraris, en un segon terme. Catalunya es situava com a punt de referència de destí de tots aquests productes, argumentant que Muy ventajoso podria ser el fomento de la industria de aquel país, y principalmente a la de Cataluña, el aprovechamiento de este carbón mineral, que si bien por las muestras reconocidas anteriomente en el laboratorio de la escuela especial del ramo en esta corte, no es hasta ahora de primera calidad, puede sin embargo prestar un servicio útil en su aplicación a muchos usos como tal combustible.”

Però, una dècada abans, ja s´havien realitzat alguns projectes com el dels enginyers Juan Aznar i Ramón Folguera, concretament l´any 1820, amb la finalitat de fer navegable el riu Ebre i de passada aprofitar “la propiedad de las minas abandonadas de carbón piedra y las que se descubran a las inmediaciones del río, y a la distancia que pueda convenir a la compañía”. En la mateixa direcció estava orientat també el projecte de 1834, dirigit per Felipe Conrad, on s´assenyalava la possibilitat de l´aprofitament de les mines de carbó, però de forma bastant indirecta, ja que el vertader objectiu era enllaçar el mar Cantàbric amb el Mediterrani. Aquests primers plans van fracassar de forma estrepitosa, sobretot a causa de la manca d´inversió econòmica, però creaven un primer precedent que seria aprofitat posteriorment per empreses més consolidades.



Mequinensa amb la canalització de l'Ebre (primer terç del segle XX)


  D´aquesta manera, l´any 1841 s´impulsava el primer projecte en què per primera vegada es tenia en consideració l´explotació de les mines de Mequinensa en el moment d´elaborar una obra de canalització. El seu impulsor va ser l´italià Enrique Misley, qui el 1842 fundava la Sociedad para la Navegación por el Ebro con Vapores. D´aquesta forma, s´iniciava el primer procés de concessions mineres d´acord amb la llei de mines establerta l´any 1825. La conseqüència directa de tot això va ser l´atorgament l´any 1841 per part de l´Estat de les mines Lealtad, Confianza, i Amistad, registrades per Ambrosio Fumagalia Gallina; les mines Bella Vista, Santa Cruz, Perseverancia i Anunciada, sol·licitades per Manuel García; per últim, es van realitzar els registres de Samaritana, Mequinenza i Redenta. Totes elles estaven localitzades al terme municipal de Mequinensa, excepte l´última, que s´ubicava a la població de Torrent de Cinca.  Per tant, un conjunt de 10 mines que implicava un primer reconeixement del territori al qual s´havia d´incloure el primer pla d´extracció del mineral que es realitzava en la història de l´àrea minera.

En resum, el carbó constituïa la base fonamental d´aquest projecte, des del meu punt de vista, perquè l´objectiu no era només alimentar els vaixells amb el carbó de la zona, sinó que en l´estudi realitzat també s´incorporaven anàlisis minucioses del lignit de Mequinensa i es comparava amb el carbó de Newcastle. És a dir, hi havia expectatives de produir 12.000 tones anuals de carbó a l´any, la qual cosa suposava el 60% de l´autonomia que els vaixells tenien durant tot un any, calculada en unes 20.000 tones. Tot i així, i malgrat l´excel·lent idea original, aquesta companyia va acabar fracassant, per motius polítics i sobretot econòmics. Però, d´alguna forma, aquesta experiència va generar un punt de partida en la concessió de les primeres demarcacions mineres d´aquesta àrea lignitífera.

Arribats a aquest punt, Mequinensa ja estava preparada per convertir aquest germen d´explotació minera en un procés de desenvolupament industrial vinculat a la navegació fluvial, que es realitzaria a partir de una flota de llaüts, embarcacions que solcaven Segre i Ebre transportant el mineral cap a la seva desembocadura. La constitució de les primeres societats mineres com La Carbonífera de Seròs i Compañía Carbonífera de Mequinenza (dècada de 1860), marcarien aquest punt de partida, però això ja no correspon a aquest breu tastet, sinó a posteriors anàlisis que realitzarem més endavant.

Per Jaume Fullola Fuster

Si en voleu saber més:

Canal Imperial marítimo o de unión del mar Mediterráneo con el Cantábrico procesado por Felipe Conrad, Imprenta y Librería que fue de Bueno, Madrid, 1834.

Carreras i Candi, F.; La navegación en el río Ebro: notas históricas, Hormiga de Oro, Barcelona, 1940.

Empresa de Transportes de Zaragoza a Barcelona por el Ebro y el mar (ida y vuelta), Establecimiento tipográfico Calle del Sordo número 11, Madrid, 1842.

Fullola Fuster, J.; La conca lignitífera de Mequinensa (Ebre/Segre). Una societat rural minera (1860-1950), Universitat de Lleida, 2009 (Tesi Doctoral). Es pot consultar per internet a la direcció http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0713109-175444/

Maestre, A.; “Descripción geognóstica y minera del distrito de Cataluña y Aragón”, Anales de Minas, III, Madrid.

Prospecto de navegación del río Ebro formado por los coroneles de los cuerpos nacionales de artillería e ingenieros Juan Aznar y Ramón Folguera, Imprenta de Francisco Magallón, Zaragoza, 1820, pàg. 21.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Què et sembla aquesta notícia? digues la teva!!!