Els orígens de Miknàs·sa

Per: Jacinto Bonales

Entorn els anys 715 i 719 part d’una tribu berber procedent del Magrib es va instal·lar en aquestes terres banyades per l’Ebre i el Segre donant al lloc el nom de Miknàs·sa. La raó d’aquest assentament era el control d’aquest punt estratègic, confluència de vies nàutiques fluvials i de camins que comunicaven el mar amb l’interior. A més, els membres d’aquesta tribu dels Banú Miknàs·sa bé havien de rebre una satisfacció per la campanya militar en la que, triomfadors, havien participat!.

Necròpoli possiblement islàmica a Mequinensa

I què millor que aquest espai d’aigües abundants que de ben segur, havia estat –o encara ho estava– habitat en tots els períodes de la història? Aprofitant l’elevació natural emmarcada entre els dos rius construirien una gran torre, o més aviat la reconstruirien sobre les bases d’altre d’època romana o, potser, fins i tot ibera. A la falda de migdia, i bevent de l’Ebre, creixeria un poble que ben aviat restaria emmurallat. És poc el que sabem per fonts islàmiques, i menys si parem compte que n’hi havia d’altres llocs amb el mateix nom a la Península Ibèrica i al Magrib, formats per parents de la mateixa tribu, com bé ens indica l’historiador Pere Balañà.

Entre els segles IX i XI s’esdevingué el que es coneix com a “òptim climàtic medieval”. Això què significa? Les temperatures es va suavitzar, i les pluges van caure quan calia. La riquesa als camps va créixer i amb ella la població de Miknà·sa. El poble s’expandia, cada cop hi havia més terres en conreu, i més caps de bestiar que aprofitaven les ideals pastures del mont. Però l’alegria dura poc a casa del pobre. Els cristians de Barcelona, d’Aragó i d’Urgell avançaven cap a Ponent cobdiciosos de la rica horta dels Segre, Cinca i Ebre. D’altra banda, les grans famílies del món islàmic de la Marca Superior, des de Lleida (Lārida), Tortosa (T’urt’ūixa), Saragossa (Saraqusta), Barbastre (Barbas’tur) i Osca  (Was’qa) pugnaven ara sí, ara també, pel predomini sobre el territori. El poble, doncs, perillava, i dins de la política dels districtes de Lārida i T’urt’ūixa, es va emmurallar el poble i es fortificà la torre assentant les bases del que seria el castell de Mequinensa.

La ja una mitjana ciutat, la madína Miknàs·sa que ens descriu Az-Zuhríy i també Al-Idrîs·síy a principis del segle XII, formava part d’una densa xarxa de torres de vigilància i comunicació òptica i de castells de la Frontera Superior o marca davant dels cristians, la at’’-T’agr al-Al’lā.

Però, com es vivia a la madína Miknàs·sa d’aquells segles? A aquesta pregunta i a altres provarem de respondre en properes entrades.

Per a saber més:

Pere Balañà: Les arrels islàmiques de Mequinensa. 1994

Sergi Bassols: “Una línea de Torres vigía musulmanas: Lérida-Tortosa” dins Al-Qantara 11:1, 1990.