L’Ajuntament medieval de Mequinensa

Per Jacinto Bonales

Després de la conquesta definitiva de Miknesa a mans dels cristians l’any 1149, es va plantejar la necessitat d’organitzar aquest nou territori per part dels senyors de la guerra. La vila, amb una població bàsicament formada per sarraïns, trigaria anys en poder atreure població cristiana donada la gran “competència” entre els nous territoris que, en pocs anys, van passar a dependre de l’òrbita dels comtats catalans i del regne d’Aragó: des de Lleida i Fraga fins a Tortosa.

La població de Mequinensa, tant la islàmica com la cristiana acabada d’arribar, durant dècades van dependre de les autoritats senyorials, els milites que tenien el castell com a centre de poder i residència. Mostra d’això és la “Partilla de términos” de Mequinensa amb Fraga –ja comentada en un altre article– signada l’any 1246, gairebé cent anys després de la conquesta, i on no participen les autoritats municipals de la nostra vila (a diferència de les de Fraga, que sí que ho fan com a probi homines). Efectivament, tot sembla indicar que el poder local, que emanava del senyoriu, encara estava en mans dels agents senyorials en aquest segle XIII. Així l’any 1246, essent la senyoria de Pere de Montcada i de la seva esposa Sibil·la, el poder local era exercit pels “homines suos”, els militars de la plaça: Llorenç de Terrassa, Joan Cubero, Cleón Despés militis, Fortún Garcés militis, Arnau de Mollet batlle, Berenguer del Castillo montarii i Ramon Cosí de Miquinencia, aquest darrer probablement veí del poble.

Però ja a la segona meitat del segle XIII i perfectament consolidat al segle XIV, el caràcter militar de la plaça no podria atura el moviment d’autonomia municipal –d’altra banda general-, documentant-se ja la primera i principal forma d’organització: el concilium o Consell General, assemblea oberta de tots els veïns de la vila, amb personalitat jurídica i pública reconeguda. I també els seus representants, els jurats. Com hem dit, a Mequinensa vivien cristians i sarraïns; junts però no barrejats. Aquests col·lectius formaven dos societats que convivien però amb règim jurídic, econòmic, polític i social diferenciats; i per tant, amb dos sistemes de representació totalment diferents i separats. Els cristians es reunien en consell general de la Universitat dels cristians, i comptaven amb dos jurats, els seus representants. Les assemblees veïnals es celebraven per sol·licitud dels jurats, per manament del batlle –del que ja en parlarem– i amb pregó del nunci, saig o corredor jurat de la vila, que comunicava la congregació del consell a veu i a toc de les campanes de l’església de Santa Maria. L’assemblea es reunia, normalment, dins la dita església de Mequinensa. Els sarraïns, però, es reunien en consell general de l’Aljama o moreria, i comptaven també amb dos jurats, els seus representants, així com un alamí (documentat entre 1388 i 1485) o un alfaquí (documentat entre 1486 i 1490). L’alamí, segons la historiadora Marta Monjo (1) era la personalitat principal de l’aljama, amb funcions similars a les que tenia el batlle cristià, mentre que l’afaquí era el que “regula la vida legal i vetlla perquè s’ajusti als preceptes islàmics”. Aviat, però sobresortirien d’entre els veïns els prohoms o probi homines, caps de casa o veïns, tant cristians com sarraïns, reconeguts com a principals veïns entre el conjunt de la població i que gaudirien d’un accés més freqüent als càrrecs municipals (2). Aquests veïns principals formaran el consell restringit de prohoms; una espècie de consell assessor dels jurats. Sabem de la seva existència per un pergamí de l’any 1363 que assenyala com a consellers cristians a Domènec Esteller, Guillem Gostanç, Bartomeu Ferrer, Guerau Alentorn, Domènec Pellicer, Domènec de Sentbetrià, Berenguer Gostanç, Ferrer Llop i Domènec Guifré (3).

Plaça porxada de Mequinensa, lloc de reunió de la Universitat i l'Aljama.

A Mequinensa, doncs, hi havia dues comunitats, amb dues assemblees o consells, i quatre jurats, dos per comunitat. Val a dir que per a les qüestions transcendentals de la vila –com la sol·licitud de crèdits per al municipi– es reunien junts, els cristians i sarraïns, en el Consell general d’Universitat i Alhama, a toc de campana i pregó del nunci jurat, aplegant-se als soportals o porxos de la plaça Major, amb la presidència del batlle.

Dependents del senyor i, doncs, per sobre de les comunitats de Mequinensa, hi havia tres càrrecs al poble: el notari de la vila, el nunci o corredor (pregoner), i el batlle. Aquest darrer, el batlle, que a partir del segle XV és anomenat batlle y justícia, no era altre que el jutge en primera instància, designat pel senyor del terme (els Montcada) o pel seu procurador de la baronia, per tal d’exercir la justícia bàsica i el poder polític. Es tractava generalment d’un militi o cavaller, oficial del senyor, de plena confiança, encara que amb el temps passarà a ser un dels principals veïns cristians del poble. Ajudat per un assessor jurisdiccional, repartia justícia i s’encarregava de la policia i de la tributació senyorial, és a dir, de vigilar i cobrar els diferents impostos que els veïns havien de pagar als Montcada.

Deixem tot seguit una llista amb els càrrecs que hem pogut documentar als segles XIV i XV.

1331	Batlle	Joan de Cardona
	Jurats cristians	Guillem Gostanç, Joan de Sent Bretrià
	Jurats sarraïns	Agnit[..]d Corbet, Abçaÿt Dabcaÿt
1340	Batlle	?
	Jurats cristians	? i Pere Soro
	Jurats sarraïns	Mahoma Daziz, Maffomado Atidatxo
1340 (1341?)	Batlle	?
	Jurats cristians	Guiyamó de Sentbetrià, Domingo Spres
	Jurats sarraïns	Ffemado de Maçot, Acmet Porello
1355	Batlle	?
	Jurats cristians	?
	Jurats sarraïns	Famado de Bassarrons, Azit fill de Braim Daziz
1362	Batlle	?
	Jurats cristians	Bernat de Manila, Jaume Cosit
	Jurats sarraïns	Famado de Barrassons, Azit de Braim Daziz
1363	Batlle	?
	Jurats cristians	Lorenç Steller, Vera Cavaller
	Jurats sarraïns	Jute Ferrabim, Famado Daltanoz
1370	Batlle	?
	Jurats cristians	?
	Jurats sarraïns	Mafoma de Aziz, Mafoma de Fogaça
1388	Batlle	Blascho de Mur
	Jurats cristians	Bartholomeu de Biosca, Pedro de Soro
	Alamí	Ferrigot de Bençala / Mofferig Avençala
	Jurats sarraïns	Culema de Caet de Aziz, Caet Aigadar / Homado de Bençala.
1393	Batlle	?
	Jurats cristians	?
	Alamí	Fferrargum de Bençala
	Jurats sarraïns	Acmet de Fferrebim, Calema Daziç
1400	Batlle	?
	Jurats cristians	?
	Alamí	Feraiz de Bençala
	Jurats sarraïns	Juci Ferrabin, Ffamado Dalsuent
1401	Batlle	Joan de Campos
	Jurats cristians	Dominico Soro, Bernat Cerdà
	Alamí	Farranot de Bençala
	Jurats sarraïns	Nice de Ferrabim, Famadono del Font
1404	Batlle	Joan de Brota
	Jurats cristians	Joan Soro, Ferrer de Blivar
	Jurats sarraïns	Ffamado de Fogaça, Juci Ferrabin
1406	Batlle	?
	Jurats cristians	?
	Alamí	Ali Dazys
	Jurats sarraïns	Juri de Ffarrabin, Ffaraig Algiram
1430	Batlle	?
	Jurats cristians	?
	Alamí	Fferiget de Bençala
	Jurats sarraïns	Aduraçme de Fogaça, Phumado (...)
1443	Batlle	?
	Jurats cristians	?
	Alamí	?
	Jurats sarraïns	Mafoma Daziz de Daziz, Brafim Feduam
1453	Batlle	Joan de Broca
	Jurats cristians	Guillem Nadal, Joan Lop
	Alamí	Famado de Fogaça
	Jurats sarraïns	Mahoma Alfaqui, Brahim Algaravi, Fomoduc de Focet
1485	Batlle	?
	Jurats cristians	?
	Alamí	Juci Mossegui
	Jurats sarraïns	?
1486	Batlle	?
	Jurats cristians	?
	Alfaquí	Maffoma Levi
	Jurats sarraïns	Maffoma Absayt, Maffoma Fogassa
1488	Batlle	?
	Jurats cristians	?
	Alfaquí	Mahoma Levi
	Jurats sarraïns	Mahoma Daziz, Mahoma Fogaça. Lloctinent: Gali Fogaça
1490	Batlle	?
	Jurats cristians	?
	Alfaquí	?
	Jurats sarraïns	Mohama Absidacho, Daziz bin Cayt (a) Lo Moro.
1493	Batlle	Joan Lop
	Jurats cristians	Bertholomeu de Sant Bitran, Joan Serrano
	Jurats sarraïns	?

(1) Marta Monjo: Sarraïns sota el domini feudal. La Baronia d’Aitona al segle XV. Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2004.

(2) És el que es desprèn de l’acte de divisió de termes entre Mequinensa i Favara de l’any 1331, quan són presents –a més dels jurats– dotze cristians i tres sarraïns.

(3) Ajuntament de Mequinensa, pergamí 15. Agraïm a l’Ajuntament de Mequinensa les facilitats per accedir als pergamins que custòdia.