[Nota 2019: Jalwa al-Abbar sembla ser que és un personatge de ficció creat pel poeta Jaume Pont. En el moment d'escriure aquest article eren moltes les publicacions que li donaven vida real, tal i com es pot veure al final del text a 'Per a saber més'.]
Per Pilar Arbiol i Jacinto Bonales
L’any 1064 moria a Barbastre Jalwa al-Abbar,
coneguda com “al-Miknasiyya”. Al bell mig de la batalla dels croats cristians
contra aquesta plaça, moria una de les figures més destacades de la Mequinensa
d’aquell segle. Nascuda al nostre poble, va tindre una sort força diferent de
la resta de dones islàmiques, sotmeses a la família (primer al pare i després
al marit) i a l’encarcarament religiós. Desconeixem el motiu però, Jalwa es va
deslligar de la vida domèstica tancada per passar a conèixer la plenitud
cultural d’al-Andalus, centre de referència mundial en aquella època.
 | ||||
| Ibn al-Kinani, gran difusor de la cultura al segle XI. |
Probablement per
pagar un deute familiar al rei taifa de Lleida Yusuf al-Muzaffar ibn Hub, Jalwa
fou convertida en esclava i entrà a viure al nou palau reial de la Suda. La
ciutat de Lleida vivia el seu moment més esplendorós: la seva horta, el comerç
i la producció tèxtil de lli, omplia les bosses de nombrosos poderosos sotmesos
al govern de Yusuf. La riquesa, i el refinat gust dels rics homes de la medina
de al-Larida, afavorí l’arribada d’artistes, fomentant-se la educació i la
creació artística i cultural en general.
 |
| Esclaves cantores d'al-Andalus |
Jalwa bé devia
tindre quelcom d’especial: la seva bellesa, intel·ligència i sensibilitat li
obrí una porta dins la cort del rei Yusuf. Si bé és veritat que era una
esclava, també ho és que la seva condició li va ser favorable: tal i com diu
Carmen Díaz, les esclaves podien arribar a ser les dones més privilegiades si
entraven a servir com a gawari ja que eren formades intel·lectualment,
alliberant-se de la submissió completa a la família i tenien una vida de
relativa llibertat, tot i dependre de l’amo.
A Jalwa li van
reservar aquest destí: va ser enviada a formar-se a Còrdova, possiblement a una
de les acadèmies conservatori del metge cordovès ibn al-Kinani, mestre
d’esclaves, on va aprendre i va sobresortir –segons Jaume Pont– en l’art de la
música, la poesia, el cant, la dansa i en l’ús de les armes i jocs malabars amb
les cimitarres. Per aquest motiu quan va tornar a Lleida va ser la preferida
del rei Yusuf al-Muzaffar. Influïda per la poesia hindú, va destacar en les
seves composicions, carregades de sensualitat, tendresa i fins i tot erotisme.
Formà part d’un grup de poetes musulmans de les nostres contrades que ha passat
a la història com el grup del Llibre de la Frontera. Us deixem una mostra per
tal que opineu.
Turment
Abans era com si
els nostres cossos
fossin un sol cos i
una sola ànima.
Després tu vas
ésser l’amant
i jo l’amada, la
infeliç amada.
Ara tu ets el meu
senyor i jo la teva esposa.
Heus aquí el fruit
d’una vida turmentada
per aquest camí ple
de còdols
que els orfes en
diuen amor.
Indiferència
No li va impedir
que entrés
a la seva cambra,
ni li va dir amb
còlera paraules
carregades de
rudesa.
Només el va mirar als
ulls,
Com si fos un
foraster a casa seva.
Els joves esposos
Com pateixen els
joves esposos,
quan esquena contra
esquena i en silenci
l’orgull els
impedeix reconciliar-se!
Quina joia, però,
quan girant-se tot d’un cop
posen fi a
l’amorosa querella:
ella dintre d’ell,
ell dintre d’ella!
Per a saber més:
- Mercedes Cansado, Teresa Gascón y Rebeca Lozano: "Mujeres en la Aljafería". dins Filanderas. Revista Interdisciplinar de Estudios Feministas, núm. 2, p. 89-92.
- Carmen Díaz: “El islam y las mujeres andalusíes: musulmanas de la península ibérica durante la Edad Media”, dins Dossiers Feministes, núm. 2, p. 95-106.
- https://escritoras-aragonesas.blogia.com/2006/050301-un-poema-de-jalwa-al-abbar-al-miknasiyya-.php
- https://lclcarmen1bac.wordpress.com/2012/04/09/proyecto-mujeres-escritoras-escritoras-de-la-edad-media/
- https://estudiosdelamujer.wordpress.com/8-la-mujer-en-la-ciudad/
- http://lenylites.blogspot.com/p/escritoras.html
- http://magpoesia.mallorcaweb.com/poesiaaltres/arab.html
- Carmen Díaz: “El islam y las mujeres andalusíes: musulmanas de la península ibérica durante la Edad Media”, dins Dossiers Feministes, núm. 2, p. 95-106.
- https://escritoras-aragonesas.blogia.com/2006/050301-un-poema-de-jalwa-al-abbar-al-miknasiyya-.php
- https://lclcarmen1bac.wordpress.com/2012/04/09/proyecto-mujeres-escritoras-escritoras-de-la-edad-media/
- https://estudiosdelamujer.wordpress.com/8-la-mujer-en-la-ciudad/
- http://lenylites.blogspot.com/p/escritoras.html
- http://magpoesia.mallorcaweb.com/poesiaaltres/arab.html
Les poesies a:
-
Jaume Pont: Llibre de la Frontera. De
Musa ibn al-Tubbi. Barcelona, Proa, 2000.
