tag:blogger.com,1999:blog-62062311375587139362024-03-13T15:44:20.538-07:00Al-MiknasiyyaAiguabarreig de culturesUnknownnoreply@blogger.comBlogger35125tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-66079688807711167442017-04-15T02:17:00.001-07:002017-04-15T02:18:32.380-07:00Octogesa vs. Mequinensa<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;">Per: Jacinto Bonales<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<i><span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;">Gràcies a Josep Carbonell
"Sastre" per la seva constància i tenacitat.<o:p></o:p></span></i></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">No
acostumo a encetar comentaris en to negatiu, però s'ha parlat tant d'Octogesa
que penso és del tot necessari iniciar aquestes línies negant dues idees:
en primer lloc que Octogesa o Otogesa no és l'antic nom del poble de
Mequinensa. I en segon lloc que tampoc és el nom d'una ciutat romana. Dit això ja
podem començar la nostra història d'avui.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Com
que en tota història cal buscar un principi malgrat que aquest sigui en
realitat una continuació, anem a viatjar en el temps poc més de 3.000 anys. Al
voltant del 1100 aC un grup d'homes i dones es va instal·lar en un turó sobre
el marge esquerre del riu Ebre. Procedien d'aigües amunt, però no de les de l'Ebre
sinó de les del Segre o del Cinca. Aquesta petita comunitat formava part del que avui
en dia es coneix com cultura del Bronze del Grup Segre Cinca. <o:p></o:p></span></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">El
lloc escollit per crear de bell nou un poblat, no va ser arbitrari, sinó que
respon a una elecció ben planificada. Era un lloc encimbellat, cobert del Nord
pels cingles de la serra de la Picarda, i es situava molt per sobre de l'Ebre i
el seu pas de ribera, però alhora molt proper, separat d'aquests pels propis
cingles erosionats i de difícil pujada (a llevant i a migdia arribar-hi era
totalment impossible). Des d'aquest contrafort de la serra es tenia el control
visual de tota la corba del riu Ebre per sota de l'aiguabarreig amb el Segre:
es veia qualsevol tipus de nau que pugés o baixés pel riu; es controlava de
forma directa l'entrada de qualsevol persona que intentés accedir al riu o a
l'aiguabarreig des de la plana de Pedrós (al terme de Seròs) i la Canota pel
pas natural del camí de la Cova Plana; podien veure qualsevol moviment de grups
d'homes que poguessin pujar riu amunt per la marge dreta de l'Ebre a través d'Aubera;
i el que és més important: des del poblat podien veure i controlar el pas de
persones per Valldurrera, una de les principals vies d'accés del Sas o plans de
la Porchina cap al riu. Com és evident, des d'aquí es podia controlar el gual
que havia a l'Ebre just a ponent del poblat, on el riu formava diferents
mitjanes o illes fluvials. Efectivament, estem parlant del jaciment arqueològic
dels Castellets.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://2.bp.blogspot.com/-yzKoUYJKu4E/WPHdOpvX2zI/AAAAAAAAAuQ/-VZOyRQS358RNfe4b4l0v-eAwdA28CW4wCLcB/s1600/vision01.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="226" src="https://2.bp.blogspot.com/-yzKoUYJKu4E/WPHdOpvX2zI/AAAAAAAAAuQ/-VZOyRQS358RNfe4b4l0v-eAwdA28CW4wCLcB/s400/vision01.png" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Situació dels Castellets en un mapa de 1929 (IGN).</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">Aquesta
gent van construir el poble en el contrafort de la Picarda i el van protegir
amb una muralla ciclòpia (es conserva en part amb una alçada superior als dos
metres, construïda amb grans blocs de pedra en sec) i un fos a la zona més
estreta de l'esperó (al nord) així com al vessant més accessible (a ponent) ja
a l'edat del Bronze Final II - edat del Ferro, quedant protegit a llevant i a
migdia pel propi cingle. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-bhTaqs6Vhjc/WPHfIc9VtGI/AAAAAAAAAuc/nOd-abP_4YESQCxAA4imXvJmT5R2hH4TACLcB/s1600/visio02.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="https://4.bp.blogspot.com/-bhTaqs6Vhjc/WPHfIc9VtGI/AAAAAAAAAuc/nOd-abP_4YESQCxAA4imXvJmT5R2hH4TACLcB/s400/visio02.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Muralla ciclòpia (esquerra) i torre ibera (dreta)</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">De què vivia aquesta gent? Algun autor ha destacat que
probablement vivien de la producció metal·lúrgica i el seu comerç, degut a
l'aparició d'elements relatius a aquesta activitat i l'aparició al llarg de
l'alt Ebre de productes que possiblement tenien el seu origen aquí; però afirmar
que la indústria era el </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12pt;">modus vivendi</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">
d'aquesta comunitat és, com a poc, molt agosarat. No hem de negar que en
fessin, però és indiscutible que estaríem parlar d'una població amb economia
mixta: a més de l'activitat metal·lúrgica, era un poble ramader amb una àrea d'actuació
que abastava tant la Canota com i sobretot als plans de la Picarda, Campells,
Pollero, Vallfera i Mangraners, on estarien en contacte directe amb les
comunitats de Mas de Cabra, Pedrós, Montmaneu i Calvari. I també era un poble
agrícola, treballant les riques terres situades a ponent, sota els abrics de
Roca de Marta, actualment ofegats per l'embassament de Riba-roja. Les zones de
conreu del marge esquerre dels rius Ebre i Segre (on es troba el poblat) sumen
més de 140 hectàrees a les que hem d'afegir les 8 hectàrees d'usos intensius
sota els abrics, i tota la massa territorial d'ús mixt (conreu itinerant o
guaret llarg i ús silvo-pastoral) al voltant de tota la zona viscuda, ja sigui
sobre Dellà Segre (on es troba el jaciment de Dellà Segre II), ja a l'altiplà
de la Picarda. Sí que hi ha una llarga distància entre el poblat i les zones de
conreu, però hem de pensar en l'existència de petits abrics precisament sobre
la zona de conreu intensiu, on es troben petits fragments de ceràmica del
Bronze (indeterminat); i també hem de suposar que es van construir assentaments
temporals amb materials peribles tant a Dellà Segre com a Cova Plana.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-Nr4oZNO5Grc/WPHf0ZXpIfI/AAAAAAAAAuk/SxikFXSnYnwa2RxStJsZ7T1m6D1wBGmJwCLcB/s1600/imatge78.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="391" src="https://3.bp.blogspot.com/-Nr4oZNO5Grc/WPHf0ZXpIfI/AAAAAAAAAuk/SxikFXSnYnwa2RxStJsZ7T1m6D1wBGmJwCLcB/s400/imatge78.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Coneixem
la cronologia bàsica del poblat gràcies a les diferents necròpolis que té, i
que assenyalem com a espais simbòlics. Castellets compta amb un grup de
necròpolis al voltant del poblat què, segons Ignacio Royo assoliria els 700
enterraments. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://3.bp.blogspot.com/-Y50RSqxYkWc/WPHgz1WFQVI/AAAAAAAAAus/tm_D4nlvRd4lJEjUyIpOPqAKvVsXJ5kjwCLcB/s1600/P4060159.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://3.bp.blogspot.com/-Y50RSqxYkWc/WPHgz1WFQVI/AAAAAAAAAus/tm_D4nlvRd4lJEjUyIpOPqAKvVsXJ5kjwCLcB/s320/P4060159.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall de la necròpolis Castellets II</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;">A més hi ha diferents espais simbòlics que consisteixen en enterraments aïllats i pintures i gravats rupestres, que estan situats precisament a prop en les mateixes zones d'accés: pel nord-oest el conjunt de pintures del barranc de Campells i, ja a prop de Castellets, les pintures de Roca de Marta. Igualment cap al nord, en direcció a Montmaneu, trobem pintures a Cova Plana I, i en direcció a Mas de Cabra una necròpolis a peu de camí i les pintures de Cova Plana II. Cap al sud també destaques dos necròpolis, la del barranc de Canotes al camí d'accés a l'actual Almatret, mentre que pel marge dret de l'Ebre trobem el jaciment del Barranc de Xixó. És clar que aquests jaciments es corresponen a períodes diferents, però el seu caire simbòlic perduraria durant els segles de vida del poblat de Castellets.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt; text-align: justify;"><br /></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-yFS3-d-AHQc/WPHg0mceVhI/AAAAAAAAAu0/L9jRR2PtNO4eGjhPirkk9Qp0XUd04BJuwCEw/s1600/P5210095.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://4.bp.blogspot.com/-yFS3-d-AHQc/WPHg0mceVhI/AAAAAAAAAu0/L9jRR2PtNO4eGjhPirkk9Qp0XUd04BJuwCEw/s320/P5210095.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall de la necròpolis Castellets I</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">Com
diem, per les tres necròpolis del poblat sabem que va durar molt de temps, el
suficient per viure els processos de </span><i style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; font-size: 12pt;">modernització</i><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;">
o d'assimilació de les diferents corrents culturals del Ferro i la iberització.
La primera d'aquestes es situa immediatament al nord del poblat fortificat, més
enllà del fos, i a partir de dues pedres de mida regular clavades verticalment
en terra que sembla que es corresponen a esteles de senyalització. La necròpoli
té una extensió superior als 200 metres de llarg i es poden localitzar més de
50 enterraments de túmul, circulars. La segona necròpoli es troba en l'esperó
de serra situat a ponent, i restes d'una tercera necròpoli, molt deteriorada,
es localitza en la base de l'esperó de serra situat immediatament a llevant del
poblat. El més interessant de les necròpolis és que coexisteixen els diferents
models funeraris i el seu procés de transició, conservant-se sepultures d'inhumació
sota túmul, sepulcres d'inhumació en fosa, sepulcres d'inhumació sota túmul i
fosa, sepulcres d'inhumació col·lectiva en càmera de tradició megalítica,
sepulcres d'incineració sota túmul i sepulcres d'incineració amb cista i
anella. Es tracta, doncs, d'un poblat que perviu des del Bronze Final II, amb
una forta tradició anterior, fins la Plena Edat del Ferro, el que fa pensar en
la continuïtat d'una població autòctona del Bronze local que rep les
influències culturals dels Camps d'urnes, sense produir-se una substitució
demogràfica. Estem, doncs, davant un jaciment clau per al coneixement del pas
dels pobles indígenes del Bronze cap a la cultura dels Camps d'Urnes i el
Ferro, i fins al moment és l'únic jaciment d'Aragó i del conjunt de la Vall de
l'Ebre que conté en una mateixa necròpoli ritus funeraris d'inhumació i
incineració, amb les variants rituals de transició.</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="https://4.bp.blogspot.com/-EwAs2yGwRCU/WPHiNLvL2sI/AAAAAAAAAu8/idmJ2OhXiVADfwoL0c7y_W-XkJRpjqNwgCLcB/s1600/P5210087.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="https://4.bp.blogspot.com/-EwAs2yGwRCU/WPHiNLvL2sI/AAAAAAAAAu8/idmJ2OhXiVADfwoL0c7y_W-XkJRpjqNwgCLcB/s320/P5210087.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall de planta d'un edifici dins del poblat fortificat</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: 12pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Desconeixem
què va passar amb la població entre el segle V i el II aC, i esperem que
futures excavacions arqueològiques ens donin respostes a aquest enigma. El que
sí sabem és que ja en època ibera (possiblement entre els segles III i II aC) el
poblat va renàixer, si bé ara fonamentalment com a fortalesa militar. Ja durant
el període Iber, els ilergetes van fortificar el nostre poblat, convertint-lo
en un fort <i>oppidum</i>: l'antic sistema
defensiu de Castellets es va modificar i ampliar construint tres torres iberes (segons
Ignacio Royo) adossades a la muralla ciclòpia, dos en el pany de muralla
del Nord, de planta rectangular i de les que una conserva encara una alçada
aproximada de tres metres, erigides amb pedres anguloses de mida regular
travades amb fang i rebles als forats. Però per quina raó es va fortificar de
bell nou l'antic poblat? Tot sembla indicar que, a més d'una funció simbòlica
(que sempre n'hi ha, d'això), l'oppidum ilergeta sobre l'Ebre tenia una funció
fronterera, i és que aigües avall, ja a Riba-roja i Faió, es desenvolupava un
altre grup iber rival: el dels ilercavons. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><br /></span></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://3.bp.blogspot.com/-rUUGY1522v4/WPHk60hqCAI/AAAAAAAAAvU/rmEsOEvTu9od8IjbY6BALvSvweRSEtsYwCLcB/s1600/Caesar_Milan_c1450-75_f127_full.png" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://3.bp.blogspot.com/-rUUGY1522v4/WPHk60hqCAI/AAAAAAAAAvU/rmEsOEvTu9od8IjbY6BALvSvweRSEtsYwCLcB/s320/Caesar_Milan_c1450-75_f127_full.png" width="230" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;">És en
aquesta darrera fase que el nostre poblat deixa la protohistòria i entra de cap
en la història escrita. Ara ja podem donar-li nom, ja que la zona és mencionada
per Juli Cèsar als seus </span><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; vertical-align: baseline;">«Comentaris de la Guerra Civil». En el transcurs
de les operacions de la batalla d'Ilerda, els governadors de Pompeu, en Luci
Afrani i en Petreu, van organitzar la seva retirada cap a la celtibèria per
obtenir reforços i van manar prendre barques per tot l'Ebre i conduir-les a
Octogesa. Aquest oppidum era a la ribera de l'Ebre, distant vint milles
d'Ilerda, i allà mateix van formar un pont de barques (que permetria creuar el
riu i pujar a Porxina per Valldurrera). Les tropes de Cèsar van intentar tallar
el pas dels reforços i van abandonar els campaments per, fent una gran marrada
per evitar els camins directes sota control dels homes de Pompeu (camí de Sant
Miquel i camí del Mig, de Seròs), anar cap a Maials travessant les barrancades
(valls d'Adar). Quan les tropes d'Afranius van veure que les de Cèsar desviaven
definitivament el camí cap a Octogesa, van sortir d'Ilerda cap allà pel camí més
dret (el que seria el camí del Molí d'en Roca al Pedrós) per arribar abans i
ocupar els monts i cingleres («angustias montesque»), és a dir, els estreps de
Montmaneu i Picarda. Però els de Cèsar, més ràpids, van fer-se amb el
camp. No continuem amb la descripció
dels fets i ens centrarem en la localització d'Octogesa. Hom ha considerat, per
interpretacions errades, que aquesta era una ciutat, quan en realitat només
estem davant d'un oppidum què seguint la descripció i aplicant la lògica,
estava situat sobre l'Ebre i, necessàriament en el seu marge esquerre. D'altra
banda, el text indica que l'oppidum estava a vint milles (no arriba als trenta
quilòmetres) d'Ilerda, fet que anul·la la possibilitat que es trobés a la zona
de Riba-roja ni Flix, com opinen alguns autors, i menys si tenim en compte que
aquests dos eren nuclis de la zona Ilercavona i, per tant, en el moment de la
batalla estaven en el bàndol de Cèsar, fet que impossibilita que els homes de
Pompeu poguessin formar allà un pont de barques per buscar reforços. Hom ha
identificat Octogesa, també, amb el poble de Mequinensa, assimilació impossible
en trobar-se a l'oest del Segre. Salvant les exageracions de Cèsar
(especialment en el que fa referència a la dificultat dels passos), tenint en
compte la distància (34 quilòmetres) i la coincidència en gran part (per no dir
tota) de la descripció geogràfica, cap la possibilitat que l'oppidum d'Octogesa
es correspongui amb el jaciment de Castellets. La importància de la plaça no és
la seva mida (en res una ciutat i menys encara durant l'Iber Ple), ni per ser
un punt central del territori, sinó per ser una fortificació fronterera
(oppida) del migdia dels ilergets, situada immediatament sobre l'Ebre, lo
suficientment aigües avall de l'aiguabarreig del Segre per permetre establir un
port fluvial i, no menys important, controlar el pas més còmode des de la
ribera de l'Ebre a l'altiplà de les Valls de Seròs per, un cop creuar el riu,
dirigir-se cap a les terres dels Sedetans (Casp) en lloc d'aigües avall cap al
territori dels Ilercavons. A manca d'altres jaciments hem d'identificar els
Castellets amb l'Octogesa cesariana.</span><span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><span style="font-size: 12.0pt; mso-bidi-font-family: Arial; vertical-align: baseline;"><br /></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;">Què
se'n va fer de la nostra Octogesa? Com en altres jaciments d'aquest tipus, al
seu dia es van localitzar restes arqueològiques d'època romana a la part baixa,
en concret al Barranc de Júlia, i hi ha mequinensans que parlen de l'existència
de diferents estructures, similars a un moll, als peus de Castellets, avui dia
ofegats tots ells sota les aigües de l'embassament i sota l'espigó construït
per a la pesca. Del poblat fortificat poc sabem ja que no ha estat excavat més
que en un parell de cates no planificades que han mostrat el seu gran
potencial. Abandonat al destí del temps, els Castellets, Octogesa, roman oculta
sota la pols de l'oblit, a l'espera que algun dia científics i institucions vulguin
saber alguna cosa més del nostre passat.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-size: 12.0pt; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif;"><b>En
voleu saber més? </b>Aquí us deixo un llistat de llibres i articles on es fa menció
al jaciment arqueològic dels Castellets:<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Alonso, Natàlia;
Junyent, Emili; Lafuente, Àngel; López, Joan B. (1998). "Chronologie des ages
des métaux dans la basse vallée du Segre (Catalogne, Espagne) a partir des
datations 14C". En: Évin, J.; Oberlin, C. (eds.). <i>Actes du colloque C14 Archéologie: 3ème Congrès International, Lyon,
6-10 Avril 1998</i>, Paris: Mémoires de la Société Préhistorique Française, p.
287-292.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Barrachina Ibáñez,
Amparo M. (2003). "Dos noves necròpolis d'incineració a la conca del
Millars. El Mesón del Carro i la Vilavella (Castelló)". En: <i>Quaderns de prehistòria i arqueologia de
Castelló</i>, 23, 2002-2003, p. 141-150.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Barrachina Ibáñez,
Amparo; Cabanes Pellicer, Sebastià; Viciach i Safont, Anna; Arquer Gasch, Neus;
Hernández García, Francisco José; Vizcaíno León, David (2011). "En
Balaguer 1 (Portell de Morella), gènesi i evolució d'una comunitat rural del ferro
antic a la comarca d'Els Ports". En: <i>Revista
d'Arqueologia de Ponent</i>, 21, p. 9-36.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Barroso, Rosa; Bueno,
Primitiva; Camino, Jorge; Balbín, Rodrigo de (2007) "Fuentenegroso
(Asturias), un enterramiento del Bronce Final-Hierro en el marco de las comunidades
atlánticas peninsulares". En: <i>Pyrenae</i>,
38, vol. 2, p. 7-32.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Bea, David; Belarte, Mª
Carme; Diloli, Jordi; Noguera, Jaume; Sardà, Samuel (2012). "Los
asentamientos fortificados del curso inferior del Ebro. Siglos V-III aC".
En: Belarte, Mª Carme; Benavente, José A.; Fatás, Luis; Diloli, Jordi; Moret,
Pierre; Noguera, Jaume (ed). <i>Iberos del
Ebro. Actas del II Congreso Internaiconal (Alcañiz - Tivissa, 16-19 de
noviembre de 2011)</i>. Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica, p.
111-128.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Bea, David; Diloli,
Jordi; García Rubert, David; Gracia, Francesc; Moreno, Isabel; Rafel, Núria;
Sardà, Samuel (2008). "Contacte i interacció entre indígenes i fenicis a
les terres de l'Ebre i del Sénia durant la primera edat del ferro". En:
García Rubert, D.; Moreno Martínez, I; Gracia Alonso, F. (coord.): <i>Contactes. Indígenes i fenicis a la
Mediterrània occidental entre els segles VIII i XV ane.</i> Ajuntament
d'Alcanar, Signes Disseny, p. 135- 169.<i> <o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Belarte, Maria Carme;
Malgosa, Assumpció; Noguera, Jaume; Olmos, Pau; Piga, Giampaolo (2013).
"Las necrópolis protohistóricas tumulares de Cataluña meridional: el
ejemplo de Sebes (Flix, Tarragona)". En: <i>Trabajos de Prehistoria</i>, 70, 2, p. 295-314.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Belarte, Maria Carme;
Noguera, Jaume; Olmos, Pau (2012). "Novedades sobre el mundo funerario en
la Ribera d'Ebre". En: <i>Iberos del
Ebro. Actas del II Congreso Internacional (Alcañiz-Tivissa, 16-19 de noviembre
de 2011)</i>. Tarragona: Institut Català d'Arqueologia Clàssica, p. 17-35.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Beltrán Lloris, Miguel
(1976). "Museo de Zaragoza. Secciones de Arqueología y Bellas Artes".
Zaragoza, p. 54-61.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Beltrán Lloris, Miguel (1990)
"Prehistoria de la provincia de Zaragoza". En <i>Bolskan</i>, 7, p. 9-22.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Bonales Cortés, Jacinto
(2016). "Traces d'un passat llunyà. El Baix Cinca (1200 aC - 1149
dC)". Memoria de investigación inédita, Institut d'Estudis del Baix Cinca.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Burillo, Francisco;
Picazo, Jesús Vicente (1994). "L'Urbanisme protohistòric a la vall mitjana
de l'Ebre". En: <i>Cota Zero</i>, 10,
p. 102-114.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Castellano, Alba (2014).
<i>La introducció del torn a la plana
occidental catalana (segles VII-VI a.n.e.)</i>. Trabajo final de grado.
Universitat de Lleida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Cerdeño, Mª Luisa
(2005). "Arqueología funeraria celtibérica". En: <i>Historiae</i>, 2, p. 1-26.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Cerdeño, Mª Luisa
(2008). "El uso de las evidencia materiales en la investigación de la
Cultura Celtibérica: la zona arqueológica de El Ceremeño (Guadalajara,
España)". En: <i>Trabajos de
Prehistoria</i>, 65, 1, p. 93-114.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Cerdeño, Mª Luisa;
García Huerta, Rosario (2001). "Las necrópolis celtibéricas: nuevas
perspectivas de estudio". En: García Huerta, Rosario; Morales Hervás,
Francisco J. (coord.). <i>Arqueología
funeraria: las necrópolis de incineración.</i> Ediciones de la Universidad de
Castilla-La Mancha, p. 141-190.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Cerdeño, M. Luisa;
Marcos, Fátima; Sagardoy, Teresa (2002). "Campos de urnas en la Meseta
oriental: nuevos datos sobre un viejo tema". En: <i>Trabajos de Prehistoria</i>, 59, 2. p. 135-147.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Colet, Anna; Gené,
Montse, G.I.P. (2005). "El món funerari durant el Grup del Segre-Cinca III
(950-750 cal a.n.e.): la necròpolis de Roques de Sant Formatge (Seròs, el
Segrià)". En: <i>Revista d'Arqueologia
de Ponent</i>, 15, p. 151-166.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Equip Sarró (2000).
"Les Roques del Sarró (Lleida, Segrià): Evolució de l'assentament entre el
3600 cal. a.n.e. i el 175 a.n.e.". En: <i>Revista
d'Arqueologia de Ponent</i>, 10, p. 103-124.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Espejo Blanco, José
Manuel (2001). "La cerámica con asas de apéndice de botón: un estado de la
cuestión". En: <i>Pyrenae</i>, 31-32,
p. 29-55.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Esquerda Ribes, Mateu;
Gallart Fernández, Josep; Llussà Guasch, Antoni; López Melción, Joan B. (2009).
"Assentaments del Grup del Segre Cinca II a Granyena de les Garrigues
(1250-950 ANE)". En: <i>Urtx</i>, p.
51-71.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Faro Carballa, José
Antonio (2015). "La necrópolis de El Castillo (Castejón, Navarra). Vajilla
e instrumental metálico de sacrificio y banquete en el valle medio del Ebro (s.
VI - III a.C.)". En: <i>Lucetum</i>,
34, p. 21-118.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Faro Carballa, José
Antonio; Unzu Urmeneta, Mercedes (2006). "La necrópolis de la Edad del
Hierro de El Castillo (Castejón, Navarra). Primeras valoraciones: campañas
2000-2002". En: <i>Complutum</i>, 17,
p. 145-166.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Gallart, Josep; Lussà,
Antoni (2010). "El jaciment arqueològic de Pena IV (Torregrossa)". En:
<i>Mascançà</i>, 1, p. 97-116.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- García Gazólaz, Jesús;
Sesma Sesma, Jesús; Tabar Sarrías, Mª Inés (2001). "La fosa sepulcral de
La Saga (Cáseda, Navarra)". En: <i>Trabajos
de arqueología Navarra</i>, 15, p. 115-122.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Gardes, Philippe (1995).
"Proto-urbanisme et mutation sociale dans la vallée de l'Èbre à la
charnière de l'Âge du Bronze et de l'Âge du Fer: quelques réflexions
générales". En: <i>Mélanges de la Casa
de Velazquez</i>, 31, 1, p. 7-30.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- González Pérez,
Joan-Ramon; Medina Morales, Josep (2011). "El fossat de Carrassumada
(Torres de Segre, Segrià, Lleida)". En: <i>Revista d'Arqueologia de Ponent</i>, 21, p. 129-140. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Gusi, Francesc; Luján,
José (2011). "Enterramientos infantiles y juveniles durante la edad del
bronce peninsular: una aproximación cuantitativa". En: <i>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de
Castelló</i>, 29, p. 153-208.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Izquierdo Peraile, Maria
Isabel; Arasa i Gil, Ferran (1999). "La imagen de la memoria.
Antecedentes, clasificación y cronología de las estelas ibéricas". En: <i>Archivo de Prehistoria Levantina</i>, XXIII,
p. 259-300<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Junyent, Emili (2009).
"El fossat, les defenses de la fortalesa dels Vilars d'Arbeca (segles V-IV
a. de la n.e.) i la guerra ibèrica". En: <i>Cicle de conferències Patrimoni arqueològic i arquitectònic a les
Terres de Lleida, 2009.</i> Generalitat de Catalunya, p. 135-154.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Junyent, Emili;
Lafuente, Àngel; López, Joan B. (1994). "L'origen de l'arquitectura en
pedra i l'urbanisme a la Catalunya occidental". En: <i>Cota Zero</i>, 10, p. 73-89.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Junyent, Emili; López
Melción, Joan B. (2015). "Les excavacions dels anys 1973-1974 i 1980 al
Tossal del Molinet (el Poal, Pla d'Urgell): una aldea de la primera edat del
ferro i època ibèrica". En: <i>Mascançà</i>,
6, p. 73-98.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;"><span lang="ES" style="vertical-align: baseline;">- Junyent, Emili; López
Melción, Joan B.; Moya, Andreu; Tartera, Enric (2009). </span><span style="vertical-align: baseline;">"L'accés fortificat i les
portes en el sistema defensiu de la fortalesa dels Vilars (Arbeca, les
Garrigues)".</span><span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"> En: <i>Revista
d'Arqueologia de Ponent</i>, 19, p. 307-333.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Jusué Simonena, Carmen;
Tabar Sarrías, María Inés (1995). "Estelas funerarias en Navarra. Su
evolución en el tiempo". En: <i>Cuadernos
de Etnología y etnografía de Navarra</i>, 65, p. 77-106.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- López Cachero, F. Javier
(1999). "Primeros ensayos urbanísticos en el NE peninsular: el ejemplo de
Genó y los poblados de espacio central". En: <i>Pyrenae</i>, 30, p. 69-89. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- López Cachero, F. Javier
(2007). "Sociedad y economía durante el Bronce Final y la primera Edad del
Hierro en el Noreste Peninsular: una aproximación a partir de las evidencias
arqueológicas". En: <i>Trabajos de
Prehistoria</i>, 64, 1, p. 99-120.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- López Cachero, F. Javier
(2008). "Necrópolis de incineración y arquitectura funeraria en el noreste
de la Península Ibérica durante el Bronce Final y la Primera Edad del
Hierro". En: <i>Complutum</i>, 19, 1,
p. 139-171.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- López Cachero, F. Javier
(2011). "Cremation cementeries in the Northeastern Iberian Peninsula:
Funeral Diversity and Social Transformation during the Late Bronze and Early
Iron Ages". En: <i>European Journal of
Archaeology</i>, 14, p. 116-132.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- López Cachero, F.
Javier; Pons i Bru, Enriqueta (2008). "La periodització del bronze final
al ferro inicial a Catalunya". En: <i>Cypsela</i>,
17, p. 51-64. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- López Melción, Joan B.
(2000). <i>L'evolució del poblament
protohistòric a la plana occidental catalana. Models d'ocupació del territori i
urbanisme.</i> Tesis doctoral, Universitat de Lleida.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Lorenzo Lizalde, J.I.
(1991). "Paleoantropología de la necrópolis del Bronce Final Campos de
Urnas de Los Castellets II (Mequinenza, Zaragoza)". En <i>Arqueología Aragonesa 1988-1989</i>.
Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 547-550. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Mateo Bretos, Pilar
(1994). "Influencia de la calidad del suelo en la ubicación de poblados y
necrópolis. El Bronce final en el sur de Lleida". En: <i>Pyrenae</i>, 25, p. 71-92.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Maturén, Víctor E.M.
(2009). "El Grupo del Hierro del Alto y Medio Ebro. Cabezo Morrudo (Rodén,
Zaragoza) dentro del marco del 'Subgrupo del Ebro Medio Occidental'". En: <i>Saldvie</i>, 9, p. 97-118.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Maya González, José L. (1986).
"Incineració i ritual funerari a les valls del Segre i del Cinca".
En: <i>Cota Zero</i>, 2, p. 39-47.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Maya González, José L.;
Barberà, Josep (1992). "Etnogénesis y etnias prerromanas en
Cataluña". En: <i>Complutum</i>, 2-3,
p. 167-184.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Maya González, José L.
(1997). "Reflexiones sobre el Bronce Inicial en Catalunya". En <i>Saguntum (PLAV). Homenatge a la Pra. Dra. M.
Gil-Mascarell Boscà</i>, vol. 2, núm. 30, p. 11-27.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Minguell Corman, José
Antonio (1991). "Limpieza y restauración de material arqueológico
procedente de Los Castellets de Mequinenza (Zaragoza)". En: <i>Arqueología Aragonesa</i>, p. 589-592.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Molas, Dolors; Rafel,
Núria; Puig, Ferran (1983). "Necròpolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra
Alta). Campanya de 1984 al sector Maries". En: <i>Butlletí Arqueològic</i>, V, 4-5, p. 21-71.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Moret, Pierre (2002).
"Reflexiones sobre el período ibérico pleno (siglos V a III aC) en el Bajo
Aragón y zonas vecinas del curso inferior del Ebro". En: <i>I Jornades d'Arqueologia - Ibers a l'Ebre.
Recerca i interpretació, Tivissa, 23-24 novembre 2001.</i>, <i>Ilercavònia</i>, 3, p. 111-136.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Moya, Andreu; López,
Joan B.; Lafuente, Ángel; Rey, Javier; Tartera, Enric; Vidal, Ares i Equip
Vincamet (2005). "El Grup del Segre-Cinca II (1250-950 cal. a.n.e.) a les
terres del Baix Cinca: el poblat clos de Vincamet (Fraga, Osca)". En: <i>Revista d'Arqueologia de Ponent</i>, 15, p.
13-58.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Muñoz Rufo, Vanessa
(2006). "El Coll (Llinars del Vallès): una segona tomba del Ferro I".
En: <i>Cypsela</i>, núm. 16, p. 183-194.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Neumaier, Joachim
(1995). "Los Campos de Urnas del sudoeste europeo desde el punto de vista
centroeuropeo". En: <i>Revista
d'Arqueologia de Ponent</i>, 15, p. 53-80. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Neumaier, Joachim
(2006). "Mito, artesanía e identidad cultural: los 'campos de urnas'
peninsulares y languedocienses a la luz de elementos 'italianizantes'. A
propósito del paradigma de los urnenfelder 'norte' y 'sur' entorno del 1300-700
ar1. ane". En: <i>Quaderns de
Prehistòria i Arqueologia de Castelló</i>, 25, p. 147-166.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Pellicer Catalán, Manuel
(1984). "Elementos ultrapirenaicos y hallstattizantes en el horizonte del
Bronce Final - Hierro del noreste hispano". En: <i>Habis</i>, 15, p. 309-343.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Pellicer Catalán, Manuel
(2008). "Los inicios del rito funerario de la incineración en la Península
Ibérica". En: <i>Revista Tabona</i>,
16, p. 13-35.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Pérez, Claire (2014).
"La métallurgie des alliages cuivreux en péninsule Ibérique à l'âge du
Bronze final: la réevaluation du site de Siriguarach (Alcañiz, Teruel)".
En: <i>Cuadernos de Prehistoria y
Arqueología</i>, 40, p. 51-55.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Pérez Conill, Jordi
(2009). "Aportació a l'estudi de la necròpolis d'incineració de Can
Missert de Terrassa (Vallès Occidental)". En <i>Terme</i>, 24, p.177-188.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Picazo Millán, Jesús V.
(2005). "El poblamiento en el Valle Medio del Ebro durante la Prehistoria
reciente: zonas y procesos". En: <i>Revista
d'Arqueologia de Ponent</i>, 15, p. 97-117. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Pons Brun, Enriqueta
(2003). "De l'edat del bronze a l'edat del ferro a Catalunya:
desplaçaments, estades i canvi cultural". En: <i>Cota Zero</i>, 18, p. 106-130.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Pons Brun, Enriqueta;
Solés Coll, Alba (2002). "Pi de la Lliura (Vidreres-la Selva): primers
avenços sobre la necròpolis d'incineració del bronze final (1100-950 ac). Part
I: medi, excavació i descripció analítica de les tombes". En: <i>Quaderns de la Selva</i>, 14, p. 61-93.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Quetglas, Pere (2010).
"El camino que lleva a Otogesa". En: Moreno Hernández, Antonio
(Coord.): <i>Julio César: textos, contextos
y recepción. De la Roma Clásica al mundo actual. </i>Madrid: UNED, p. 101-112.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Rafel Fontanals, Núria;
Hernández Herrero, Gemma (1990). "Sistemas y prácticas funerarias en la
necrópolis del Coll del Moro (Gandesa, Terra Alta)". En: <i>Zephyrus</i>, 43, p. 339-348.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Riudor, Noemí; Trigo,
Maria (1997). "L'assentament de l'edat del Bronze de les Roques dels
Mestres (Alcarràs, Segrià)". En: <i>Revista
d'Arqueologia de Ponent</i>, 7, p. 289-294.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Rodanés Vicente, José
M.; Picazo Millán, Jesús V. (2005). "Excavaciones arqueológicas en el
Cabezo de la Cruz (La Muela, Zaragoza). Campaña 2004". en: <i>Saldvie</i>, 5, p. 295-320.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Rodríguez Duque,
Josep-Ignasi (1989). "El jaciment de l'edat del Ferro del Mas de la Cabra
a Seròs (Segrià)". En: <i>Empúries</i>,
48-50 (1986-1989), p. 250-259.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Romeo Marugán, Francisco
(2002). "Las fortificaciones ibéricas del valle medio del Ebro y el
problema de los influjos mediterráneos". En: Moret, Pierre; Quesada,
Fernado (coord.). <i>La guerra en el mundo
ibérico y celtibérico (ss. VI-II a. de C.): Seminario celebrado en la Casa de
Velázquez (marzo de 1996)</i>. Casa de Velázquez, p. 153-188.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Rovira Port, Jordi
(1991). "Reflexiones sobre los primeros Campos de Urnas en la península
ibérica: una arribada marítima". En: <i>Cuadernos
de Prehistoria y Arqueología Castellonenses</i>, 15, p. 157-171.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Rovira Port, Jordi; Cura
Morera, MIquel (1989). "El món tumular català des del bronze antic fins
època ibèrica. Continuitat versus substitució". En: <i>Espacio, Tiempo y Forma, S. I, Prehistoria y Arqueología</i>, 2, p.
153-171.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1986). "Los Castellets de Mequinenza (Zaragoza). Cuarta campaña de
excavaciones arqueológicas". En: <i>Boletín
del Museo de Zaragoza</i>, 5, p. 401-403.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1986). "El yacimiento de Los Castellets y su necrópolis tumular de
inhumación e incineración (Mequinenza, Zaragoza)". En <i>Arqueología Aragonesa. 1984</i>. Zaragoza: Diputación General de
Aragón, p. 47-53<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1987). "La necrópolis tumular de 'Los Castellets' de Mequinenza
(Zaragoza). Campaña de 1985". En <i>Arqueología
Aragonesa. 1985</i>. Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 71-74.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1987). "Mequinenza. Arqueología". Voz en la <i>Gran Enciclopedia Aragonesa</i>, Apéndice II. Zaragoza, p. 224-226.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1990). "Las necrópolis de los Campos de Urnas del valle medio del Ebro
como precedente del mundo funerario celtibérico". En: <i>Necrópolis Celtibéricas. II Simposio sobre los Celtíberos</i>.
Zaragoza, p. 123-136.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1991). "Los Castellets de Mequinenza (Zaragoza). Trabajos realizados en
1986". En <i>Arqueología Aragonesa,
1986-1987</i>. Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 145-148<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1991). "La necrópolis tumular de Los Castellets II (Mequinenza,
Zaragoza). Quinta campaña". En <i>Arqueología
Aragonesa 1988-1989</i>. Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 121-125.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1991). "Los Castellets de Mequinenza (Zaragoza). VIª Campaña de
excavaciones arqueológicas". En <i>Arqueología
Aragonesa 1988-1989</i>. Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 127-131.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1992). "Los Castellets, Mequinenza". En VV.AA. <i>Arqueología 92. Museo de Zaragoza</i>. Zaragoza, p. 230-233.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1992). "Estudio de materiales de Los Castellets de Mequinenza. Campaña de
1990". En <i>Arqueología Aragonesa 1990</i>.
Zaragoza: Diputación General de Aragón, p. 81-87.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1993). "El mundo funerario de los campos de urnas del valle medio del
Ebro. Aproximación a su problemática". En <i>Bajo Aragón Prehistoria. Segundos encuentros de prehistoria aragonesa.
Caspe-Zaragoza, 1986</i>. IX-X, p. 89-100.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1994). "Estelas y cipos funerarios en la necrópolis tumular de los
Castellets de Mequinenza (Zaragoza, España)" en Carlos de la Casa
(editor): <i>Actas. V Congreso Internacional
de Estelas Funerarias</i>. Soria, 117-134.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.
(1996). "Ritual funerario y cultura material en las necrópolis tumulares
de los Castellets de Mequinenza (Zaragoza): una aportación al estudio del
Bronce final / Hierro I en el N.E. peninsular". En: <i>Gala. Revista d'Arqueologia, Antropologia i Patrimoni</i>, 3-5
(1994-1996). <i>Actes. Models d'ocupació,
transformació i explotació del territori entre el 1600 i el 500 A.N.E.</i>, p.
93-108.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José
Ignacio (2000). "Tipología funeraria, ritos y ofrendas en las necrópolis
del valle del Ebro durante la Primera Edad del Hierro (s. VIII - x. V
a.c)". En: Dedet, B.; Gruat P.; Marchand, G.; Py, M.; Schwaller, M. (ed.):
<i>Archéologie de la Mort. Archéologie de la
Tombe au Premier Âge du Fer. Actes du XXIe Colloque International de
l'Association Française pour l'Étude de l'Âge du Fer. Conques - Montrozier,
8-11 mai 1997.</i> Lattes: CNRS, p. 41-58. <i><o:p></o:p></i></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I. y
Ferreruela, Antonio (1983). "Excavaciones del Museo de Zaragoza: Noticia
preliminar sobre la necrópolis de inhumación e incineración de Los Castellets
(Mequinenza, Zaragoza)" en <i>Boletín
del Museo de Zaragoza</i>, 2, p. 211-219.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I. y
Ferreruela, Antonio (1985). "El poblado y necrópolis tumular de Los
Castellets (Mequinenza, Zaragoza). Estudio preliminar de los materiales
depositados en el Museo Provincial de Zaragoza". En <i>XVII Congreso Nacional de Arqueologia</i>, Zaragoza, p. 393-417.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I. y
Ferreruela, Antonio (1985). "Nuevos materiales del poblado de Los
Castellets de Mequinenza (Zaragoza)", En <i>Bajo Aragón Prehistoria.</i> VI, p. 237-240.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Royo Guillén, José I.;
Gómez Lecumberri, Fabiola (1988). "El conjunto de abrigos con arte
rupestre de Mequinenza (Zaragoza)". En: <i>Bolskan,</i> 5, p. 175-199. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Ruiz Zapatero, Gonzalo
(1997). "Migration revisited. Urnfields in Iberia". En: Díaz-Andreu,
Margarita; Keay, Simon (ed).: <i>The
Archaeology of Iberia: The Dynamics of Change</i>. Londres: Routledge, p. 149-174.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Ruiz Zapatero, Gonzalo
(2007). "Antes del Hierro. Cultura y sociedad en el centro de la meseta
(ca. 1200 - 500 a.C)". En: <i>Estudios
sobre la Edad del Hierro en la Carpetania: registro arqueológico, secuencia y
territorio.</i> vol. 1, p. 37-62.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Ruiz Zapatero, Gonzalo;
Lorrio, Alberto J. (2005). "La celtiberia: entre la complejidad y la
afinidad cultural". En: <i>Palaeohispanica</i>,
5, p. 657-684.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Sesma Sesma, Jesús;
García García, Mª. Luisa (2006). "Llanos del Escudero II. Una cista de la
edad del bronce en las Bardenas Reales de Navarra". En: <i>Revista del Centro de Estudios Merindad de Tudela,</i>
14, p. 7-24.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Sesma Sesma, Jesús;
García García, Mª Luisa (2012). "Dos sepulturas tumulares de la edad del
bronce en Navarra". En: <i>Cuadernos de
Arqueología de la Universidad de Navarra</i>, 20, p. 185-216.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Utrilla, P.; Rodanés,
J.M.; Rey, J. (1993). "La ocupación de la cueva del Moro de Olvena
(Huesca) durante el bronce final". En: <i>Tabona</i>,
VIII, 2, p. 563-591.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">- Utrilla Miranda, María
del Pilar; Pérez Fernández, Arturo; Domingo Martínez, Rafael (2001).
"Cuarcitas talladas en Cantarrayuela (Pradejón, La Rioja). Los hallazgos
de choppers en terrazas del río Ebro". En: <i>Kalakorikos</i>, 6, p. 9-26.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="vertical-align: baseline;"><span style="vertical-align: baseline;"><span style="font-family: "arial" , "helvetica" , sans-serif; font-size: x-small;">
<span lang="ES" style="vertical-align: baseline;">-
Vàzquez, Maria Pilar (2000). "Les necròpolis dels camps d'urnes del
bronze, ferro i època ibèrica del Baix Segre. Aspectes cronològics i
rituals". En: <i>Revista d'Arqueologia
de Ponent</i>, 10, p. 65-101</span></span></span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-77457019122278958192015-08-09T12:12:00.002-07:002015-08-09T12:12:27.747-07:00La regalíssia de Mequinensa, l'or en pal!
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Jacinto
Bonales</i><o:p></o:p></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Durant moltes dècades el nom de Mequinensa
ha estat relacionat amb el carbó, però no sempre ha estat així. El nom de la
nostra vila s'ha difós per moltes raons i, durant una bona temporada, ho va fer
per un altre recurs natural: la regalíssia. Tothom al poble -o així hauria de
ser- recorda o ha sentit a parlar de la fàbrica de regalíssia de Perdrix; però
la nostra història és molt, molt més antiga.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La regalíssia ha estat aprofitada des
d'antic per a consum com a dolç i com a producte medicinal. Creix
espontàniament en terrenys de ribera, argilosos, prop de rius, però no a tot
arreu: al sud d'Europa i, dins la península ibèrica, a la Vall de l'Ebre, part
del Duero i alguns punts del Tajo i del Jarama. Molt aïllada es troba també en
alguns pobles de Llevant, Andalusia i l'Algarve portuguès. Així doncs, no es
troba en qualsevol lloc, i per aquesta raó des del segle XIII es conreava a
Itàlia, i molt més tard, a partir del segle XVI a Anglaterra, on es començarien
a fer dolços de regalíssia a Pontefract (Yorkshire). A la resta d'Europa encara
es trigaria algun temps a produir. I és aquí on comença la nostra història, al
darrer terç del segle XVIII...<o:p></o:p></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-ETOMFRC_zok/VcejsJ16HyI/AAAAAAAAAr0/-Pr_90Aihiw/s1600/332099_2708683480822_1368879162_3025491_1220117232_o_fabrica_alfonso_perdrix_ibarz.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="210" src="http://2.bp.blogspot.com/-ETOMFRC_zok/VcejsJ16HyI/AAAAAAAAAr0/-Pr_90Aihiw/s320/332099_2708683480822_1368879162_3025491_1220117232_o_fabrica_alfonso_perdrix_ibarz.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El complex industrial de Mequinensa. <br />
Foto: Facebook, grup Mequinenza/Mequinensa</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A l'Espanya de Carles III van començar a
moure's diferents iniciatives pre-industrialitzadores. El creixement demogràfic
i l'expansió econòmica ho permetia, i les condicions del comerç internacional i
de la indústria -en expansió- també encoratjaven a "imitar"
pràctiques productives de més enllà de les fronteres. És així que un noble de Terol
(formava part d'una companyia amb altres companys, probablement burgesos) va
veure l'oportunitat d'aplicar a Espanya una indústria que a Anglaterra estava
generant molts ingressos: el tractament de la regalíssia i l'obtenció de
derivats d'aquesta. Estem parlant del noble Pedro Dolz de Espejo y Pomar,
governador i superintendent de les mines del Collado de la Plata (prop
d'Albarracín), propietari de la fortalesa i pardina de Los Ares, que arribaria
a ser regidor perpetu de la ciutat de Terol, Cavaller de la Reial i Distingida
Ordre de Carlos III i Comte de la Florida (nomenat per Carles IV). El seu
interès per les iniciatives industrials el va portar a ser soci -des de gener
de 1786- de la Real Sociedad Económica Aragonesa de Amigos del País; potser per
anhel de participació o potser (i gairebé segur), per aconseguir els contactes
necessaris per fer bons negocis. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>El cas
és que Don Pedro va voler crear una fàbrica de regalíssia, i on l'havia de
construir? Doncs a Mequinensa, on hi havia molta matèria primera, molta aigua,
i estava situada en un punt neuràlgic per aconseguir "escapar-se" el
màxim possible dels impostos duaners que hi havia entre Catalunya i Aragó. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Així doncs, cap a finals de 1785 i
principis de 1786, "Pedro Dolz y Compañía" van crear <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">la primera fàbrica de regalíssia d'Espanya</b>
a Mequinensa. Però els problemes no van trigar a arribar: obstacles de
l'ajuntament i dels propietaris de terres, vigilància duanera, cobradors
d'impostos... però encara era l'època dels privilegis senyorials, i a Don Pedro
Dolz no li va costar gaire aconseguir els seus objectius en moure bé els seus
contactes. Va ser efectivament així; el 2 de juny de 1786 el rei, a Aranjuez
estant, va concedir a "Don Pedro Dolz y Compañía" diferents
"gràcies" per al foment de la fàbrica que havien establert a la vila
de Mequinensa i beneficiar així el comerç del "palo dulce" anomenat
"regaliza".<o:p></o:p></span></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-FQnMAAXQv08/VcekdNXduyI/AAAAAAAAAsE/1HwKMZLkwrs/s1600/treballant%2Ba%2Bla%2Bregalissia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="237" src="http://2.bp.blogspot.com/-FQnMAAXQv08/VcekdNXduyI/AAAAAAAAAsE/1HwKMZLkwrs/s320/treballant%2Ba%2Bla%2Bregalissia.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dones treballant la regalíssia a la fàbrica Perdrix.<br />
Foto: Facebook, grup Mequinenza / Mequinensa</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">L'èxit de la fàbrica va ser fulminant,
de tal volta que uns mesos després, el 15 de juny de 1787, el vitorià José de
Santa Maria va aconseguir l'aprovació de la construcció d'una fàbrica idèntica
a Corella (Navarra), al temps que projectava ampliar la producció amb una altra
fàbrica a Alfaro. Don Pedro va continuar gestionant els seus interessos davant
la Cort, i el 22 de febrer de 1788, al Pardo, el rei va concedir a la nostra
companyia la llibertat de drets reials per un termini de deu anys, afectant a
tota la regalíssia que pogués aplegar i sempre i quan es tractés a la fàbrica
de Mequinensa. Unes exempcions fiscals que serien ampliades pel rei el 6 de
març del mateix any a Madrid, a instància del mateix Consell d'Hisenda: els
propietaris de la fàbrica serien considerats veïns de Mequinensa (amb tots els
usos, drets, beneficis i càrregues) mentre la fàbrica estigués en funcionament,
de tal volta que podrien recollir tota la regalíssia dels voltants del riu sense
impediment de l'Ajuntament, i també la fusta i llenya que necessitessin dels monts
comuns. Pel que fa a la regalíssia, podien agafar-la tant de terrenys públics
com privats, sempre que no fessin mal als béns de cap propietari. És més, els
propietaris dels terrenys havien de deixar la regalíssia, sense poder agafar-la
ni vendre-la. En resum, s'ajudava a la companyia a desenvolupar-se amb força. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La competència ja no s'aturaria. A
finals d'aquell any de 1788, concretament al novembre, es donava llicència per
la construcció d'una altra fàbrica de regalíssia, amb els mateixos privilegis,
a Corella (Navarra), a favor de Ramon Octavio de Toledo i Jose Antonio de Sola,
d'aquella població; i el 1798 seria Pedro Simón Jauralde el que aixecaria una
nova fàbrica, ara a Mamblas-Urdán (Saragossa).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La fàbrica de regalíssia de Mequinensa
continuaria en ple funcionament almenys fins les guerres napoleòniques, i
sembla ser que també després, fins les guerres carlines. Aquest tipus
d'indústria es va expandir ràpidament cap a França, instal·lant-se la primera
fàbrica a Moussac (Gard) al segle XIX, important la matèria primera d'Espanya,
Itàlia i l'Orient Mitjà. Què va passar amb la nostra fàbrica? ho desconeixem.
</span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Tan sols sabem que anys després a Mequinensa hi havia una fàbrica de regalíssia
de la família Perdrix, que en tenien una altra a França, concretament a Uzès (també
al Gard), que va perdurar fins al segle XX.<sup>1</sup> </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-SmbmTxAAGyE/VcekABItfNI/AAAAAAAAAsA/rLBWF6Hgrwg/s1600/andres_coso_catalan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="243" src="http://1.bp.blogspot.com/-SmbmTxAAGyE/VcekABItfNI/AAAAAAAAAsA/rLBWF6Hgrwg/s320/andres_coso_catalan.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Etiqueta de la regalíssia A. Perdrix.<br />
Foto: Andreu Coso Catalán / Facebook grup Mequinenza / Mequinensa</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Era el mateix edifici?
també ho desconeixem. En tot cas, la fàbrica mequinensana ja havia estat
superada en producció pels grans complexes de Saragossa: a finals del segle XIX
Espanya exportava unes 2000 tones de regalíssia en rama i 750 tones d'extracte,
i a la dècada de 1930 Espanya era el primer productor mundial de regalíssia (i
els Estats Units els principals consumidors), i la fàbrica "Zara", de
Saragossa, la major fàbrica d'extracte de regalíssia del món. <o:p></o:p></span></div>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span><span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span><br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;"><sup><span style="color: #141823;"><span style="font-size: x-small;">1</span></span></sup><span style="color: #141823;"> La informació sobre la fàbrica Perdrix ha estat proporcionada
per Andreu Coso Catalán.<o:p></o:p></span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-46098508250894957582015-01-26T10:16:00.002-08:002015-08-09T00:19:44.444-07:00Joan Barter: un compositor mequinensà a la Catedral de Barcelona<em>Per: Jacinto Bonales</em><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
L'any 1648 naixia a Mequinensa en Joan Barter. No tenim dades de la seva família ni dels anys de la seva infantesa, fins que sent encara infant, va ingressar de cantor a l'escolania de la catedral de Lleida. Allí es va formar musicalment amb el mestre de capella Juan Merino al temps que exercia de cantor. Com a tot escolanet, li va canviar la veu, però en Joan no va abandonar el món de la música, destacant també com a organista. Això queda palès en el fet que a principis de 1664 va rebre una gratificació econòmica del Capítol de la Seu de Lleida pels serveis prestats a la capella fins aquella data. Continuà, doncs, com ajudant del mestre Merino fins que aquest va marxar a Ourense, on havia guanyat el magisteri d'aquella catedral. Joan Barter va aprofitar l'ocasió i va ser nomenat mestre interí de la seu lleidatana, càrrec que va ser confirmat sense oposició el 7 de setembre de 1668.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-iQVPGsfOhS8/VMZ9xz76y9I/AAAAAAAAAqo/BeHMdPkjtns/s1600/barter.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-iQVPGsfOhS8/VMZ9xz76y9I/AAAAAAAAAqo/BeHMdPkjtns/s1600/barter.png" width="229" /></a></div>
De les seves bones aptituds musicals no hi ha dubte: al febrer de 1682 moria el mestre de la catedral de Barcelona, en Lluís Vicenç Gargallo, i es va convocar oposició per tal de cobrir la vacant, guanyant la plaça Joan Barter, que fou nomenat mestre de capella de la seu barcelonina el 13 de juliol d'aquell any. Des d'aquella posició va fer una política activa per afavorir els cantors, tant des del vessant de l'educació exercint de mestre docent de l'escolania de la catedral, com en la vessant professional en provar de millorar la qualitat i la quantitat dels membres de la capella de música incrementant el planter amb nous cantors. Val a dir que fins i tot va cedir una part del seu habitatge com a sala d'estudi de l'escolania.<br />
<br />
Com a mestre de capella de la seu de Barcelona, Joan Barter va afavorir la modernització musical, facilitant la integració dels nous instruments musicals més moderns com els violins i els oboès, en un procés de transició cap al barroc més simfònic del segle XVIII. Sí, era mestre de capella, però també va destacar per les obres que va compondre: s'han conservat bastants obres del nostre compositor, de tipus religiosa, com misses, salms, un magníficat (el <em>Magníficat del primer to</em>, compost en compàs ternari) i diversos villancets, algun dels quals és considerat com a <em>tono</em> pel seu caire intimista i escrit en romanç. Es coneixen al voltant de trenta obres en romanç del nostre autor, destacant el <em>Magníficat del primer to</em>, el tono <em>Ruyseñor, clarín del albor</em>, el tono a sol <em>Respirad, flores, fragancias</em> (amb Xeremia i acompanyament, dedicat a la Concepció de Maria), el villancet a sant Narcís <em>Canten las aves</em> (a 14 veus en quatre Cors), o la <em>Misa a dos tiples</em>.<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/tjUvwv7blyQ?rel=0" width="560"></iframe>
<br />
<br />
I és que com a mestre de la seu barcelonina havia de fer cada any la música per la celebració de la festa del patró de l'Acadèmia Angèlica, o de sant Tomàs d'Aquino, que es celebrava a l'església del convent de Santa Caterina. A més va composar música per la festa de la confraria de la Puríssima a la catedral (3 villancets el 1688); pel convent de sant Josep dels Carmelites Descalços (4 villancets el 1690); per una festa d'acció de gràcies promoguda pels majorals del sant Crist de la Ribera de Sant Joan (3 villancets el 1691); o pel convent de la Mercè (4 villancets el 1693 i 2 el 1696).<br />
<br />
<iframe allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="//www.youtube.com/embed/-rmB4PusAyk?rel=0" width="560"></iframe>
<br />
<br />
Les seves obres van tenir molt de ressò i eren interpretades a diferents esglésies de Catalunya. Per això s'han conservat partitures en algunes d'elles, com per exemple a la parròquia de Verdú (Urgell, Lleida).<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-m7QpSgbaJZ8/Vcb9yl3eHMI/AAAAAAAAArc/6sYPUzhsX9Q/s1600/lamentacion.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-m7QpSgbaJZ8/Vcb9yl3eHMI/AAAAAAAAArc/6sYPUzhsX9Q/s320/lamentacion.JPG" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portada de "Lamentacion a 8 veus, 1687." <br />
Arxiu Comarcal de la Segarra, Fons Musical, Caixa 9.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-MnJN-RpOQZs/Vcb-fbjI8lI/AAAAAAAAArk/tQJgjTyEwKg/s1600/lamentacion2.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="300" src="http://2.bp.blogspot.com/-MnJN-RpOQZs/Vcb-fbjI8lI/AAAAAAAAArk/tQJgjTyEwKg/s400/lamentacion2.JPG" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primeres notes de "Lamentacion a 8 veus, 1687"<br />
Arxiu Comarcal de la Segarra, Fons Musical, Caixa 9.</td></tr>
</tbody></table>
Segons els musicòlegs, Joan Barter tenia una personalitat musical molt definida, i buscava una nova expressivitat utilitzant instruments solistes, la interpretació del llenguatge vocal i instrumental, les variacions rítmiques i les variacions agòniques. En resum, era una figura de transició entre el <em>stile antico</em> i el <em>stile moderno</em>.<br />
<br />
El 7 de desembre de 1696 Barter va sol·licitar la jubilació al capítol barceloní, que li concedí al temps que nomenava coadjutor al que seria el cèlebre Francesc Valls, deixeble del músic mequinensà. Joan Barter va morir el 5 de desembre de 1706, restant les seves despulles al claustre de la catedral de Barcelona.<br />
<br />
<strong><em>Si voleu saber més:</em></strong><br />
<br />
- Esteve Betrià: "Joan Baster i Josep Ferrer: vides paral·leles a un segle de distància" a <em>Temps de Franja</em>, núm. 104 (març de 2011), p. 17.<br />
<br />
- Daniel Codina i Giol: "La música religiosa a la ciutat de Barcelona (ss. XVII-XIX)" a <em>Anuario Musical</em>, núm. 57 (2002).<br />
<br />
- Josep M. Gregori i Cifré: "La música de l'arxiu. Ruyseñor de Joan Barter i El gozo, l'alegria de Picanyol" a <em>El Sot de l'Aubó</em>, núm. 44 (2013). A més de diversos comentaris en diferents CD.<br />
<br />
- Josep M. Salisi: "Obres del fons musical de la parròquia de Santa Maria de Verdú a l'Arxiu Comarcal de la Segarra" a <em>Miscel·lània Cerverina</em>, 19 (2009), 249.<br />
<br />
- Cor Francesc Valls: "Mestres de Capella de la Catedral de Barcelona al segle XVII". LMG2123.<br />
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-iQVPGsfOhS8/VMZ9xz76y9I/AAAAAAAAAqo/BeHMdPkjtns/s1600/barter.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/-iQVPGsfOhS8/VMZ9xz76y9I/AAAAAAAAAqo/BeHMdPkjtns/s1600/barter.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"> </a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-31778144812635620252014-12-28T01:49:00.000-08:002014-12-28T01:49:43.849-08:00La vella sèquia del marge esquerra del Segre i el seu molí<em>Per: Francesc Aran, amb la col·laboració de Maria Jesús Llavero.</em><br />
<em></em><br />
<div style="text-align: justify;">
Sabem que a l'any 1213, quan es va fundar el Monestir de Santa Maria d'Escarp, entre altres bens se'l va dotar amb el molí fariner de la Granja, amb la seva sèquia, caixers i marges, per tant el tram de la sèquia de la Granja d'Escarp ja existia.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Aquella sèquia començava una mica més amunt del pont vell de Seròs, creuava per l'antic sot de Vilaseca, arribava al molí fariner, passava llindant les cases de la Granja d'Escarp on la seva població s'abastia d'aigua, i continuava cap al barranc de Sant Jaume on desaiguava novament al Segre.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-j4F-oKQ9EQk/VJ_LqiJzaAI/AAAAAAAAAqA/b1yE1Xgf7qQ/s1600/tram_final.png" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-j4F-oKQ9EQk/VJ_LqiJzaAI/AAAAAAAAAqA/b1yE1Xgf7qQ/s1600/tram_final.png" height="191" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Croquis del tram final de la sèquia. 1922. IGN</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
No en tenim notícia de quan la sèquia es va perllongar fins a l'Ebre, però sí en tenim constància que a començaments del segle XIX continuava cap al molí de Mequinensa, i que aquest molí era el titular d'aquest nou tram que recollia l'aigua del final de la sèquia del molí de la Granja, d'allà on abans desaiguava al riu, prop del barranc de Sant Jaume de la Granja d'Escarp. Aquest nou tram que donava força motriu al molí de Mequinensa, també regava les hortes de Campells i Dellà Segre, just davant de l'actual poble de Mequinensa, i acabava a l'Ebre. Per la documentació es pot percebre els patiments dels usuaris mequinensans, usuaris d'un tram d'una sèquia que prenia l'aigua gairebé a 17 quilòmetres Segre amunt. També són patents els esforços per garantir un cabal suficient per assegurar els cultius d'unes hortes que, tot i ser fèrtils, eren difícils de conrear, des de finals del segle XIX i fins a mitjans del XX. Cal recordar que en aquella època no hi havia pont sobre el Segre, per la qual cosa l'accés des de Mequinensa a les partides del marge esquerra no era senzill i s'havia de fer mitjançant la barca ubicada al costat de l'anomenada Horta Vella, tal i com en aquest mateix bloc s'explica en una altra entrada.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-3ZBaoMad2zY/VJ_MT5hSNkI/AAAAAAAAAqI/6HWJvxZE944/s1600/78257_4433457087517_570676266_o.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-3ZBaoMad2zY/VJ_MT5hSNkI/AAAAAAAAAqI/6HWJvxZE944/s1600/78257_4433457087517_570676266_o.jpg" height="226" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Aiguabarreig del Segre i l'Ebre des del Castell.<br />
A l'esquerra, espai irrigat per la sèquia poc abans<br />
de desaiguar a l'Ebre. ICC.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
L'argument per defensar l'aprofitament de l'aigua es va presentar com un dret immemorial i així es va exposar quan la Llei d'Aigües de 13 de juny de 1879 va regular els usos i aprofitaments dels cursos de les aigües, recollint-se el fet que era un dret ja reconegut i un costum immemorial, determinant que la sèquia, els seus caixers i marges, des de la boquera al Segre, en el terme de Seròs, fins la Carrerada i els trams del barranc de la Grallera i la bassa molinal, eren propietat del molí de la Granja d'Escarp; la resta de la sèquia, fins a l'antic desguàs al Segre, era dels regants granjolins, llevat dels ponts, abeuradors i camins que eren propietat de l'Ajuntament de la Granja. A partir de l'antic desguàs, fins al seu acabament a l'Ebre, en el transcurs de les hortes de Campells i Dellà Segre, eren propietat del molí de Mequinensa.<br />
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-NN1jtWaBsPI/VJ7e8zEr58I/AAAAAAAAApY/-3rGlttqyWg/s1600/Aprovacio%2BComunitat%2Bregants%2B1.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-NN1jtWaBsPI/VJ7e8zEr58I/AAAAAAAAApY/-3rGlttqyWg/s1600/Aprovacio%2BComunitat%2Bregants%2B1.JPG" height="320" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primera pàgina de l'aprovació del<br />
reglament de regants</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Les despeses generals de la comunitat de regants es pagaven per tots els usuaris en proporció a la quantitat de terra que regaven, però les despeses de conservació, neteja i manteniment les havien de pagar els propietaris de la sèquia, cada un en el seu tram, llevat de les que pertanyien a l'Ajuntament de La Granja, que es pagaven pel comú dels propietaris afectats.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
El propietari del molí de Mequinensa havia d'abonar al de la Granja la meitat de les despeses ocasionades en el tram de la seva propietat, des de la boquera fins a l'esmentat molí, atès que la nova sèquia de Mequinensa aprofitava l'aigua d'aquell molí. Alhora, el molí mequinensà, com a propietari de la sèquia que regava les hortes de Campells i Dellà Segre, era lliure de cobrar aquesta aigua.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
El cabal d'aigua de tota la sèquia molinal es va veure afectat per les importants obres hidràuliques de l'empresa "Fuerzas y Riegos del Ebro SA" (RFESA), associada a la "Barcelona Traction, Light and Power Companyi limited" més coneguda com "la Canadiense", que en posar en funcionament la central hidroelèctrica d'Utxesa el primer d'abril de 1914, va modificar el cabal natural del Segre, regulant-lo segons les seves necessitats de producció, cosa que afectava l'entrada natural d'aigua a la sèquia.<br />
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-kibVyM-t9wU/VJ7fkgievUI/AAAAAAAAApg/7cA7F0TEpxE/s1600/Aprovacio%2BComunitat%2Bregants%2B2.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-kibVyM-t9wU/VJ7fkgievUI/AAAAAAAAApg/7cA7F0TEpxE/s1600/Aprovacio%2BComunitat%2Bregants%2B2.JPG" height="320" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Segona pàgina de l'aprovació del<br />
reglament de regants.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Aquesta circumstància va generar reclamacions per part de tots els usuaris de la sèquia, especialment del titular del molí de la Granja, arribant als tribunals. El litigi es va finalitzar amb una resolució que determinava un cabal constant de 800 libres per segon, que eren els que es consideraven suficients per la força motriu del Molí de la Granja, del que era propietari en aquell moment Wenceslao Albareda Font; i pel Molí de Mequinensa, propietat aleshores de Francisco Adell Casal. També es van tenir en compte per determinar aquest cabal els regadius de les respectives hortes. La resolució va ser dictada pel Governador Civil de la província de Lleida el 26 de desembre de 1918 i obligava a "Fuerzas y Riegos del Ebro SA" a garantir el cabal a la sèquia, però no va ser fins el 9 de desembre que es converteix en Reial Ordre i per tant d'obligat compliment sense possibilitats de recurs.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Les ordenances de la Comunitat de Regants de la sèquia de la Granja d'Escarp, que comprenien també els molins i els regs de Campells i Dellà Segre, es van aprovar per Reial Ordre de 5 de gener de 1923 i recollien els drets immemorials de tots i els nous cabals determinats, regulant el funcionament de la Comunitat més de tres anys abans que el Reial Decret de 5 de març de 1926 regulés la constitució de les Confederacions Hidrogràfiques que havien de coordinar els recursos hídrics de les conques dels grans rius, la primera va ser la de l'Ebre.<br />
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-xUT68NeaqUQ/VJ7csmhs2LI/AAAAAAAAApM/u2M4NERUSwM/s1600/Ordenances%2BComunitat%2BRegants.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-xUT68NeaqUQ/VJ7csmhs2LI/AAAAAAAAApM/u2M4NERUSwM/s1600/Ordenances%2BComunitat%2BRegants.JPG" height="320" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Ordenances de la Sèquia</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Sembla ser que les obligacions i el cabal fixat en la Reial Ordre generalment no s'acomplien, i van haver nombroses reclamacions per part dels moliners, dels regants, i de l'Ajuntament de La Granja, moltes van acabar en les altes instàncies, amb poques resolucions definitives.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Atesos els continus requeriments, l'any 1933, la Companyia "Fuerzas y Riegos del Ebro SA" va acabar per fer un projecte d'estació elevadora per l'adequada dotació de la sèquia en origen. Aquesta estació es va construir durant el 1934 una mica més avall del pont de Seròs, és a dir, més avall de la boquera que alimentava la sèquia per gravetat, i després de diversos retards en l'arribada dels materials i màquines necessàries, es va posar en funcionament el 1935 amb dos grups de bombes amb motors de 20 cv cadascun que havien de complementar el cabal quan l'entrada natural era insuficient pel descens del nivell del riu.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Els conflictes van continuar de ben segur, ateses les constants reclamacions, especialment dels dos molins i dels regants de Campells i Dellà Segre per intentar abastir-se amb la dotació que els corresponia. Els regants de La Granja imputaven la manca de cabal a l'empresa "Fuerzas y Riegos del Ebro SA" que, segons ells, no acomplien els cabals fixats, però la Companyia es defensava al·legant la manca del manteniment adequat de la sèquia que, segons ells, provocava una pèrdua important del cabal per l'acumulació de llots en alguns punts que impedien el decurs normal de l'aigua.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Durant bona part de la guerra civil es va interrompre el subministrament regular per bombeig i sols es va disposar del que entrava per gravetat.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Passada la guerra civil no va millorar la situació, ans al contrari, els regants de Mequinensa no podien veure garantit l'aforament d'aigua per poder regar els seus horts, ja que sovint no els arribava ni el cabal mínim necessari i reclamaven solucions. Per solucionar-lo, al 1939 es substitueixen els motors de les bombes per uns altres de 25 cv, cosa que havia de permetre que cada bomba elevés un cabal de 400 litres per segon, és a dir, suposant que no entrés res per gravetat, però aquesta mesura tampoc va resoldre els problemes d'insuficiència de subministrament, especialment a la cua de la sèquia. El aquell moment, segons les estimacions de la Companyia, el 25% del cabal en còmput anual entrava per gravetat i el 75% era subministrat per l'estació elevadora, però al 1944 ja es bombejava gairebé el 100% del cabal, ja que el nivell del riu mai no arribava a la boca d'entrada.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Durant la dècada dels anys 40, el bombeig es veia afectat sovint per restriccions de subministrament elèctric, reparacions, desplaçaments del riu, aterraments i acumulació de graves a la zona d'embocadura de les bombes al pont de Seròs, que la Companyia atribuïa a riuades i avingudes. Les diferents explicacions de l'empresa que teòricament havia de garantir el cabal a la sèquia i la reiteració dels incidents i manca de subministrament, van provocar diverses queixes dels usuaris de l'aigua a les autoritats.<br />
<br />
Les reclamacions per manca d'aigua continuen, per aquesta raó "Fuerzas y Riegos del Ebro SA" va fer comprovacions del cabal que subministrava a la sèquia en l'embocadura, que sembla que eren força ajustats als 800 litres per segon, i més i tot en alguns moments, segons manifestà l'empresa, però això no va satisfer als usuaris i les queixes van continuar per part de l'Ajuntament de La Granja i, sobretot, dels regants de Campells on l'aigua que arribava era clarament insuficient.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-p5wzymgDvWM/VJ_CJ1cT0AI/AAAAAAAAApw/io9Zrq3dFXQ/s1600/Primer%2BSindicat%2Bde%2Bregants.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-p5wzymgDvWM/VJ_CJ1cT0AI/AAAAAAAAApw/io9Zrq3dFXQ/s1600/Primer%2BSindicat%2Bde%2Bregants.JPG" height="320" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Primer sindicat de regants de l'any 1923</td></tr>
</tbody></table>
Finalment va ser la Confederació Hidrogràfica del Ebro la que va atendre les reclamacions de l'anomenada "<strong>Associació de Regants de les hortes de Campells i Dellà Segre de Mequinenesa</strong>", i estimant les seves peticions, dictà l'Ordre Ministerial del 7 de juny de 1947 on es disposava la separació de les comunitats i dels cabals del Molí i l'horta de la Granja per una banda, i de Campells i Dellà Segre per una altra. El cabal de dotació per a les hortes de Campells i Dellà Segre, que aleshores eren unes 55 hectàrees, es va fixar en 210 litres per segon que "Fuerzas y Riegos del Ebro SA" havia d'elevar des d'una nova estació que s'havia de construir a l'inici d'aquest tram de sèquia. També s'establí que l'estació de bombeig havia de funcionar 8 hores diàries. La mateixa resolució deixava a la sèquia de La Granja una dotació total de 560 libres per segon, dels quals 420 eren pel Molí en cabal constant i la resta per al reg de les 97 hectàrees que hi havia des de la boquera fins al Molí, i les 53 hectàrees des d'aquesta indústria fins al barranc de Sant Jaume ja aprofitaven la dotació del Molí per regar. En aquestes consideracions, ja no hi ha cap referència al Molí de Mequinensa. Aquesta Ordre Ministerial, però, va ser recorreguda per la Companyia "Fuerzas y Riegos del Ebro SA", que considerava que mantenir dos estacions de bombeig era una càrrega sobrevinguda que no se li podia imposar, i mentre es tramitava el litigi les decisions de la Ordre Ministerial van quedar en suspens.<br />
<br />
Els regants de Campells i Dellà Segre continuaven patint la manca d'aigua i la situació es va agreujar especialment per que la Companyia suspenia el subministrament d'aigua a les nits, circumstància aquesta última que afectava de manera greu als regants de Mequinensa, atès que era quan podien intentar regar amb més garanties, ja que durant el dia i en èpoques de reg intents, no els arribava casi aigua. Això provocà una nova queixa dels regants mequinensans a la Companyia que no va ser atesa perquè poc temps després van haver de presentar-la al Governador Civil de Zaragoza. El molí de la Granja, i l'Ajuntament també van presentar queixes al Governador Civil de Lleida per la mateixa circumstància. També aleshores la Confederació va sortir en defensa del regants i els 28 de desembre de 1949 va ordenar a "Fuerzas y Riegos del Ebro SA" que mantingués la dotació en origen "independentment si s'aprofitava o no l'aigua elevada".<br />
<br />
Finalment el 8 de maig de 1953, el Tribunal Suprem va dictar sentència acollint les pretensions de la Companyia, i els hi va revocar definitivament l'Orde Ministerial que aprovava la separació de les comunitats i fixava dotacions independents, El subministrament havia de ser únic i en origen, per la qual cosa, la sèquia i els seus usuaris continuaven com una unitat.<br />
<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-tuuzmEbSSog/VJ_Rjg4-aOI/AAAAAAAAAqY/faSs-QJJC08/s1600/construin%2Blo%2Bpont%2Bde%2Bsegre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-tuuzmEbSSog/VJ_Rjg4-aOI/AAAAAAAAAqY/faSs-QJJC08/s1600/construin%2Blo%2Bpont%2Bde%2Bsegre.jpg" height="232" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">El principi del final... la construcció del nou pont<br />
sobre el Segre</td></tr>
</tbody></table>
La situació no es va solucionar al persistir els problemes de sempre i la dotació de 3.9 litres per hectàrea en conjunt que atorgava els 900 litres de cabal unificat, que havia de resultar més que suficients per al reg, no ho era ja que a l'entrada de la sèquia al terme de Mequinensa no arribava el cabal per garantir el reg normal de les hortes de Campells i Dellà Segre i, per descomptat, no es podien ni plantejar la possibilitat d'intensificar els regadius d'aquestes zones.<br />
<br />
Aquests regants, però, no van defallir i el 4 de novembre de 1963 es va publicar al "Boletín Oficial de la Província de Zaragoza" les Ordenances i el Reglament de la Comunitat de Regants de Mequinensa, que es sotmetia a informació pública. L'empresa FECSA, que des de 1952 havia adquirit els drets de "Fuerzas y Riegos del Ebro SA", va presentar al·legacions en contra d'aquesta constitució de la Comunitat. No sabem com va acabar aquest últim intent de donar una solució al reg de Campells i Dellà Segre. Al 1969, es van acabar les obre de la presa de Ribarroja la qual cosa implicava el consegüent ofegament del poble vell de Mequinensa, però també la inundació de les hortes històriques de Campells i Dellà Segre. La darrera part de la sèquia va quedar sota el nivell de l'aigua de l'embassament, i amb això es van acabar definitivament les reclamacions que legítimament havien reivindicat diverses generacions de petits propietaris de les hortes de Mequinensa, del marge esquerra del Segre.<br />
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-40700803181771662032014-10-29T10:05:00.000-07:002014-10-29T10:05:02.150-07:00Aproximació a la toponímia rural de Mequinensa<em>Per Hèctor Moret</em><br />
<br />
<em>A mon pare, Mariano Moret Betrià</em>.<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
El terme municipal de Mequinensa, enclavat en l'extrem oriental de la província de Saragossa, té una extensió de 299'90 km2 i compta amb una població pròxima als 2.700 h. (1993). El terme s'estén a les dues vores del Segre i de l'Ebre, en l'aiguabarreig d'aquests dos rius, i el municipi està vinculat econòmicament i social a la comarca del Baix Cinca, una de les que configuren l'Aragó catalanòfon. Limita al nord amb els Térmens de Torrent de Cinca i Fraga, a l'est amb els de La Granja d'Escarp, Seròs i Almatret, al sud amb els de Faió, Favara i Nonasp, i a l'oest amb el de Casp, única d'aquestes poblacions veïnes de Mequinensa que no és de llengua catalana.</div>
<div style="text-align: justify;">
La metodologia emprada en la redacció d'aquesta breu aproximació s'ha basat en la comunicació directa -recollida oral- amb mequinensans d'edat avançada i bona memòria que per ofici -pagesos, algutzir i pastors- o per afeccions -caçadors- tenen un bon coneixement del terme de Mequinensa. En el cas dels noms de les mines, important camp toponímic a Mequinensa -tot i que és de creació molt recent (a partir de 1875 [1]) i, en general, fruit de la voluntat onomàstica dels propietaris de les mines- hem consultat miners jubilats [2]. Hem fet, per tant, un treball més sincrònic que diacrònic; tanmateix hem contrastat les dades recollides amb algunes fonts escrites (cadastre municipal i els mapes del Servei Cartogràfic Nacional).</div>
<div style="text-align: justify;">
No ha estat la nostra intenció, en general, fer toponomàstica, o sia intentar d'explicar l'etimologia dels topònims, perquè, com indica Joan Coromines [3], l'abstenció és sovint l'actitud més assenyada quan no hi ha certesa en l'etimologia del topònim presentat. Tanmateix no ens hem pogut estar, en nombrosos casos, d'indicar algunes pistes i de fer comentaris a partir de l'etimologia popular -en l'entrada del topònim o bé en nota a peu de pàgina- per facilitar, per una banda, una possible futura lectura interpretativa d'aquests topònims i, per una altra, recollir un aspecte de la cultura popular que si es pren com el que és -reflexió dels parlants sobre el perquè del nom de les coses- té un indubtable interès lingüístic.</div>
<div style="text-align: justify;">
En el cas que el topònim fos transparent del tot, és a dir, que tinga l'origen en un mot del lèxic viu i recollit en els diccionaris generals de la llengua catalana, ens estalviem de fer-me la descripció etimològica (<em>Abeurador, Assut, Horta Vella, </em>etc.). Només en el cas d'una possible confusió assenyalem a quin ètim fa referència directa el topònim (<em>Boga</em>).</div>
<div style="text-align: justify;">
També ens hem estalviat, en general, de recollir els topònims de les petites heretats que s'anomenen d'acord amb els noms o malnoms dels propietaris actuals, perquè pensem que això té més a veure amb l'antroponímia que no pas amb la toponímia <em>stricto sensu</em>; a més, per tractar-se de topònims que canvien, molt sovint, amb el canvi de propietaris, no podem dir que siguen topònims consolidats. Només en el cas de topònims consolidats que tenen l'origen en antropònims -que en general fan referència a finques o partides extenses- els hem recollit perquè en aquests casos ja formen part del coneixement general dels habitants de Mequinensa, fins al punt que sovint s'ha perdut el record de les persones que li daren nom. </div>
<div style="text-align: justify;">
Com cal esperar s'observa una important densitat toponímica en les terres més properes al nucli urbà de Mequinensa i que, alhora, són les més freqüentades. En canvi, degut a la gran extensió del terme de Mequinensa, hi ha partides, en especial les més allunyades del nucli urbà, pobres en vegetació i en activitat humana, que tenen una densitat toponímica molt baixa. Aquestes partides per trobar-se, sovint, més a prop dels nuclis urbans de municipis veïns (Casp, Nonasp, Favara i Faió) que no pas del de Mequinensa, són més conegudes pels habitants d'aquests pobles veïns, que amb freqüència en són els propietaris. Això últim ens fa pensar que alguns topònims que apareixen en els mapes del Servei Cartogràfic Nacional han estat facilitats per informadors d'aquests municipis veïns ja que, en molts casos, són desconeguts del tot pels mequinensans, o almenys pels mequinensans que hem consultat.</div>
<div style="text-align: justify;">
Hem fet, quant l'hem feta, una breu descripció sobre la ubicació aproximada de les partides, valls, barrancs i basses de més anomenada perquè reproduïm al final d'aquest treball un mapa on es poden localitzar aquests topònims. <br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-DewwpYHTYt0/VFEcEnZYBTI/AAAAAAAAAmY/1EgS5G65u2A/s1600/pergami05.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-DewwpYHTYt0/VFEcEnZYBTI/AAAAAAAAAmY/1EgS5G65u2A/s1600/pergami05.jpg" height="168" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fragment de pergamí de l'any 1331 sobre els<br />
límits de Mequinensa amb Favara, molt ric en toponímia.<br />
Ajuntament de Mequinensa, pergamí núm. 5</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Per últim hem de dir que hem decidit deixar fora d'aquesta aproximació els topònims urbans de Mequinensa perquè hem cregut més convenient fer-ne un estudi específic en un altre moment [4]. Sobre la transcripció dels topònims s'ha de dir que hem seguit les normes ortogràfiques del català, col·locant entre () les lletres que no són pronunciades en el parlar de Mequinensa, i que només en alguna ocasió hem acompanyat la forma del topònim de la corresponent transcripció fonètica perquè hem cregut que això millorava el coneixement d'aquest topònim.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Topònims rurals de Mequinensa</strong><br />
<br />
<strong>Abeurado(r), </strong>Barranc de l'. A la dreta del Segre, al sud del barranc de Teuleria, al nord l'actual nucli urbà de Mequinensa. La part superior d'aquest barranc enllaça amb el de Vall d'Ufandes.<br />
<br />
<strong>A(g)udet, </strong>Bassa, Partida de l'. Entre la vall de Migueló i la Creveta<br />
<br />
<strong>A(g)uts, </strong>Els. Vasta partida, en bona part coberta per grans i esclarissades extensions de pins i carrasques, que s'estén per las capçaleres de les valls del Metge, de Carners i de la Vila i el barranc de Mat.<br />
En el topònim <em>Aüts -</em>com en l'anterior d'aquesta mateixa llista- s'observa l'assimilació de la -<em>g-</em> per la -<em>u-, </em>tret prou corrent en el parlar de Mequinensa[5]. Un altre cas on trobem reflectit aquest tret del parlar de Mequinensa, en aquesta ocasió d'origen antroponòmic, és en <em>Ferraüt < Ferragut.</em><br />
El topònim <em>Aüts </em>sembla evident que fa referència a les muntanyes acabades en punta que caracteritzen aquesta partida.<br />
<br />
<strong>Aiguamoll, </strong>Barranc d'. A la boga del terme d'Almatret, més conegut com la vall de la Canota. El llit argilós d'aquesta vall es caracteritza, quan ha plogut prou, per la presencia d'un seguit de patamolls.<br />
<br />
<strong>Aigüeres, </strong>Barranc de les. A la dreta de l'Ebre, a prop del barranc de l'infern. Una <em>aigüera</em> és un còrrec o sequieta en un coster que mena l'aigua de pluja a un lloc concret (basses, bancals, dipòsits d'aigua en general, etc.)<br />
<br />
<strong>Alcanyís, </strong>Barranc d'. A l'esquerra de l'Ebre després de l'aigua-barreig amb el Segre. També conegut com el barranc de l'Arquet. Diu l'etimologia popular que aquest barranc es troba orientat cap a la población aragones d'alcanyís i que d'aquest fet li ve el nom. No hem sabut trobar cap referència a una posible basílica, església cristiana que, a través de l'àrab <em>kanîsa, </em>està en la base d'aquest topònim.<br />
<br />
<strong>Amagadi(r),</strong> Bassa l'. A la partida de Vallaserra.<br />
<br />
<strong>(A)mat, </strong>Barranc de. Extensa partida entre Vessecrí i vall de Granada.<br />
<strong></strong><br />
<strong>Amplassa, </strong>La bassa. A Vallasserra, a la vora de la carretera. Les finques que envolten aquesta bassa comunal pertanyen, en la majoria dels casos, a veïns de Nonasp. Amplassa possiblement prové del pronom personal <em>en</em> més l'antropònim <em>Plassa/Plaça.</em><br />
<br />
<strong>Anafora, </strong>l'. Era el nom de la sínia que hi havia a Veriu, al costat d'un assut, i que servia també per designar el conjunt de parcel·les més properes a la sínia o anáfora. Tant l'assut, l'anafora i bona part de Veriu, han desaparegut sota les aigues de l'embassament de Mequinensa.<br />
En tractar-se d'un topònim singular, únic, és posible pensar en transcriure'l com <em>nafora</em>, tal com fan a la <em>Gran Enciclopèdia Catalana </em>i en altre publicacions cinculades a aquesta magna obra.<br />
<br />
<strong>Arnes, </strong>Lo d'. A la partida de les Boqueretes. <em>Arnes</em> és el nom que reben en el parlar de Mequinensa, els habitacles de les comunitats d'abelles.<br />
<br />
<strong>Arquet, </strong>L' (fem). Hi havia dues assuts al llarg de l'Ebre, l'una tocant a l'Anafora i l'altra, la més coneguda i important, entre el Port i l'Horta Vella. Servien per a regar les hortes dels voltants i com a encluses per fer pujar i baixar els llaüts.<br />
<br />
<strong>Asgarrapun(t)s, </strong>Lo d'. A les Deses, tocant al terme de Favara. <em>Esgarrapunts </em>deu d'ésser un malnom de Favara, si més no la majoria de propietaris d'aquesta petita partida són d'aquesta població de Baix Matarranya.<br />
<br />
<strong>Astralet,</strong> Bassa de l'. A la partida de Verp. <em>Astral</em> és el nom de gènere femení que rep l'eina per tallar fusta coneguda en altres localitats de domini lingüístic per <em>destral. Astralet</em> era el nom rebien els llenyataires a Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Astret, </strong>L'. En aquest indret, abans bancals d'oliveres i atmellers, a la vora dreta del Segre, s'ha edificat la nova vila de Meqinensa.<br />
<br />
<strong>Atalaia, </strong>Punta l'. A la vall de Freixes. És un punt d'aiguait per als caçadors<br />
<br />
<strong>Àube(r)</strong>, Bassa l'. A peu de Vallansoro. És prou general en el parlar de Mequinensa la vocalització de la <em>-l- </em>precedida de <em>-a- </em>i seguida de bilabial: <em>Àuber < Àlber.</em><br />
<br />
<strong>Aubera[6], </strong>La serra, l'horta d'. A la dera de l'Ebre i de la vall de la Vila. Hi ha una etimología popular que fa venir aquest topònim d'<em>uvaluvera </em>"perqué fa tem(p)s ny'havie mol(t)s ceps en aquesta partida". Evidement l'etimologia té origen en <em>Albera</em> "bosc o arbrera d'àube(r)s".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<strong>Aumatret, </strong>Camí d'. És el camí que segueix la ribera esquerra de l'Ebre des de l'aiguabarreig d'aquest riu amb el Segre fins la vall de la Canota. Aumatret és la forma amb vocalització de la -<em>l-,</em> amb què és coneguda la población d'Almatret, al Segriá.<br />
<br />
<strong>Avançada, </strong>L'. És una punta de terra que s'endinsa cap a l'Ebre, a damunt de Veriu.<br />
<br />
<strong>Blanes, </strong>Coll de, Tossal de. Punt de la partició del Pla de Dins i el Pla Defora.<br />
<br />
<strong>Bocs, </strong>La roca els, Barrancs dels. A la dreta de la vall de la Vila, cap a la serra d'Aubera. Diu l'etimologia popular que el nom li ve perquè va haver-hi un combat entre dos bocs dalt d'aquesta roca i tots dos acabaren estimbats al fons del barranc.<br />
<br />
<strong>Boga,</strong> Barranc de la. Fa de límit entre els térmens de Mequinensa i el de Torrent de Cinca i d'aquest fet li ve el nom de boga (=<em>fita).</em></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Bolo, </strong>Punta el. Entre les Carrasques, los Molinars i la vall de Mussots. És un turonet coronat amb una gran roca, un bolo.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Bomba, </strong>La. A l'Horta Vella. La bomba era un aparell que servia per fer pujar l'aigua del riu i regar l'Horta Vella. Donava nom a una petita partida dins l'Horta Vella. Va desaparèixer, com gairebé tota l'Horta Vella, amb la contrucció dels embassaments de Mequinensa i Riba-roja.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Bonica, </strong>La pedra. Costa de la pedra. A la vall de la Vila. Era una pedra treballada per picapedrers. Avui aquesta pedra ha desaparegut i sembla -si més no així s'assegura a Mequinensa- que ha fet cap a una finca particular de Lleida.</div>
<div style="text-align: justify;">
Hi ha una breu llegenda que explica que si es tombava aquesta pedra es trobaria un gran tresor o una gran veritat. Algú ho va fer i el que trobà a l'altre costat va ser una inscripció que deia: "Ara que m'has girat estic de l'altre costat".</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Boqueretes, </strong>Partida de les, Pedret de les. Mina de les. Eren les tres desembocadures de tres barrancs, a l'Ebre, al final dels quals hi havia un pedret, o sia una acumulació de grans roques arrossegades per l'aigua de les tronades. Dóna nom a una partida a la vora dreta d'aquest riu que en bona part ha desaparegut sota les aigües de la coa del l'embassament de Riba-roja.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Camarasa, </strong>La bassa. A la partida de les Deses, a prop de la bassa Amplassa. Camarasa és un cognom vigent a Favara.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Camila,</strong> Punta. Als Aüts, entre les capçaleres de la vall del Metge i la vall de Carners.</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-bYP1zTPAiUU/VFEa4V8a8BI/AAAAAAAAAmA/LWOFEXMUVL4/s1600/Foto0270.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-bYP1zTPAiUU/VFEa4V8a8BI/AAAAAAAAAmA/LWOFEXMUVL4/s1600/Foto0270.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Vall de Canelles</td></tr>
</tbody></table>
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Camp de la vila,</strong> Partida de. A la riba Esquerra del l'Ebre, entre vall Porquera i la vall de Canelles. Bona part d'aquesta partida ha estat inundada per les aigües de l'embassament de Mequinensa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Campells, </strong>Partida de. A la riba Esquerra del Segre, entre Dellà Segre i la boga de la Granja d'Escarp. A la part superior hi ha la Picarda. Bona part d'aquesta partida ha estat inundada per les aigües del Segre a causa de l'embassament de Riba-roja.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Canelles, </strong>La vall de. A la riba dreta de l'Ebre, aigües amunt de l'embassament de Mequinensa, al peu dels Colomars. A la part inferior d'aquesta vall hi havia unes petites fonts d'aigua molla -bona per al bestiar però dolenta per a les persones- que creiem que donà nom a aquesta vall. Fins la meitat dels anys vuitanta hi havia també una gran cadolla.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Canero, </strong>La vall de, Mina de. A la partida de Campells, <em>Canero</em> és un malnom vigent a Mequinensa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Canota, </strong>La vall de la. És la vall que fa de boga entre els térmens d'Almatret, Seròs i Mequinensa. També és coneguda com el barranc d'Aiguamoll perquè al llit d'aquesta vall hi ha patamolls on creixen les canyotes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Capella, </strong>La. A Vallasserra. Només resten els solaments d'una antiga ermita, molt allunyada del nucli urbà de Mequinensa, que servia per oir missa alguns diumenges als masovers que vivien permanentment en aquells allunyats paratges. La población diseminada ha estat escasa a Mequinensa, no existien gaires masos habitats tot l'any i els pocs que hi havia ho deixaren d'estar a partir de la dècada dels anya trenta.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Carbone(r)s, </strong>Barranc dels. A l'esquerra de la vall del Pla. L'activitat de fer carboneres era molt habitual entre els mequinensans de generacions passades (mon besavi i mon avi matern foren carboners, per exemple), cosa que ha deixat un terme ben pobre d'arbres.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Carne(r)s, </strong>La vall de. Aquesta vall, a l'inici de la carretera de Mequinensa a Maella, fa cap als Aüts. Diuen que el nom li ve perquè en aquesta vall s'instal·laven, per pasar-hi la nit, els pastors i els ramats de bestiar que des de les muntanyes baixaven camí de les deses, i una nit els llops van fer una gran mortaldat en els ramats de bestiar. Possiblement, l'origen d'aquest topònim cal buscar-lo en <em>carner = </em>lloc on són llençats els ossos o els cossos morts dels animals. De fet, en l'actualitat a la vall de Carners està ubicat l'abocador municipal de Mequinensa.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Carrasques, </strong>Partida de les. Entre Punta Plana, el Pla Defora i Vallasserra.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Cassimira, </strong>Aumet de la. Entre l'Horta Vella i Valldabó. El mot aumet s'aplicava a un pas estret de l'ebre envoltat de cingles. L'aumet de la Cassimira ha desaparegut sota les aigües de la coa de la resclosa de Riba-roja.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Casp</strong>[7], Camí de. Camí dels traginers convertit recentment en carretera asfaltada.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Castanyet, </strong>Barranc del. Entre Roda i la Porxina.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Castell, </strong>Serra del. Aquesta serra, coronada per un Castell d'origen medieval (245 m. alt.) reconstruït fantasiosament a finals de la dècada dels cinquanta, dominava la vila vella de Mequinensa, que s'estenia a la riba Esquerra de l'Ebre, i ara domina la vila nova, que s'estén a la vora dreta del Segre[8].</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Castellets, </strong>Los. Entre la Picarda i la Cova Plana. Són les restes d'un antic poblament, provablement ibèric[9], situades dalt d'un turonet que domina bona part de les aigües d'aquest tram de l'Ebre.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<strong>Castelo, </strong>Les cadolles de. A la partida de Vessecrí. Una <em>cadolla </em>és un clot a la roca ple d'aigua. Les cadolles de Castelo són freqüentades pels caçadors.<br />
<br />
<strong>Cavaller(r),</strong> Lo de[10], Riber de. Entre Vallmajor i el barranc de l'Infern. <em>Caballé</em> és un llinatge vigent a Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Coloma(r)s, </strong>Partida dels. Entre els Racons, Monegre i la boga de Torrent de Cinca. També se sent, sense article, <em>Alscoloma(r)s < als Colomars,</em> en que trobem fossilitzada la contracció dialectal de l'article plural <em>els.</em><br />
<br />
<strong>Copons,</strong> Lo de. Extensa finca totalment inundada al Camp de la Vila, a prop de vall Porquera. <em>Copons</em> és un cognom vigent a Mequinensa. També se sent la forma <em>Capons</em> per analogía amb la contracció -plenament vigent al parlar de Mequinensa- <em>ca </em>del mot de <em>casa </em>i el cognom <em>Pons, </em>també vigent a Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Coronado,</strong> El. La forma <em>el, </em>en posición inicial absoluta, és desconeguda en el parlar de Mequinensa, cosa que ens fa pensar en un possible origen castellà, en especial si es té en compte que el <em>Coronado</em> és un indret molt proper al Castell de Mequinensa on, fins ben entrada la segona meitat del segle passat, hi havia de manera permanent un destacament militar.<br />
<br />
<strong>Cotxó, </strong>La vall de. Vall que fa de boga entre els térmens de Mequinensa i Favara, seguint amunt Vallcomuna. El mot <em>Cotxó</em> a Mequinensa, i sembla que també a Fraga, Saidí, Tarragona, té el significat de "vulva, vagina" en llenguatge vulgar. Aquesta vall, sens dubte és la més allunyada del nucli urbà de Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Cova Plana.</strong> Petita partida a la boga dels térmens de Mequinensa, la Granja d'Escarp i Seròs, entre la Picarda i la vall de la Canota.<br />
<br />
<strong>Cremada, </strong>Punta. A la Porxina, entre la serra de les Boqueretes i la vall de Cotema.<br />
<br />
<strong>Creveta, </strong>Partida de la, Patamolls de la. Diu l'etimologia popular que el nom li ve perquè és el punt de trobada de dues valls (vall de Mussots i Vallansoro) que fan com una creu.<br />
<br />
<strong>Della Segre, </strong>Partida de. Dellà com a preposició i adverbi ha desaparegut gairebé del tot del parlar de Mequinensa. En aquesta partida, situada gairebé davant per davant de l'actual vila de Mequinensa, a l'altre costat del riu Segre, s'ha fet bona part de la nova horta. Quan encara no existía el pont d'Ebre i s'havia de travessar aquest riu amb la barca al costat del l'Horta Vella, davant per davant de la vila de Mequinensa, era conegut com <em>dellà de la barca.</em><br />
<br />
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-SXeYxs-sWAs/VFEdepeEWXI/AAAAAAAAAmk/Om4uy8DHFUY/s1600/mapa01.tif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-SXeYxs-sWAs/VFEdepeEWXI/AAAAAAAAAmk/Om4uy8DHFUY/s1600/mapa01.tif" height="320" width="316" /></a><strong>Deses,</strong> Partida de les. És el nom genèric que dóna nom a una partida molt allunyada del nucli urbà de Mequinensa. Aquestes <em>deses</em> =(deveses) están dividides per diferents noms que corresponen a persones, que són els propietaris, de poblacions veïnes (Casp, Faió i Nonasp). En aquesta partida passaven l'hivern ramats de bestiar menats per pastors majoritàriament no mequinensans.<br />
<br />
<strong>Ditxosa, </strong>Mina la. A la Serra Aubera.<br />
<br />
<strong>Donís, </strong>Lo de. Extensa finca de la partida de Riols. <em>Donís</em> és un malnom vigent a Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Ebre, </strong>L'. La majoria de mequinensans anomenen <em>Ebre</em> el riu més cabalós de la península Ibérica -que a Mequinensa reb el Segre, el seu afluent més cabalós- encara que també se sent en boca d'uns pocs mequinensans el mot <em>Ebro</em>. Sembla que Mequinensa deu d'ésser l'única población catalanoparlant riberenca d'aquest riu en què Ebre és el mot emprat per anomenar aquest riu[11]. S'ha de tenir en compte que si bé l'Ebre és el riu per antonomàsia a Mequinensa, en exisitir el Segre, hom ha de distinguir amb freqüència entre un riu i l'altre.<br />
<br />
<strong>(E)ugènia, </strong>Mina la. Mina a prop de l'embassament de Mequinensa, a l'esquerra de l'Ebre.<br />
<br />
<strong>Faió, </strong>Drecera de. Els camins que comuniquen partides i poblacions veïenes reben, en general, el nom de la partida o la población que travessen o comuniquen. En alguna ocasíó, com en el cas de la <em>drecera Faió, </em>donen nom a una petita partida.<br />
<br />
<strong>Faions, </strong>Lo dels. Tocant als térmens de Faió i Nonasp. El gentilici emprat en l'actualitat a Mequinensa per referir-se als naturals de Faió és <em>faionets</em>. Aquesta partida del terme de Mequinensa es trova més a prop del nucli urbà de Faió que no pas de Mequinensa i la majoria de les persones que hi tenen propietats són naturals d'aquesta población del Baix Matarranya.<br />
<br />
<strong>Fatallanes. </strong>Tots els propietaris són de fora de Mequinensa. Cap dels informadors mequinensans ens ha sabut dir res d'aquest topònim que només hem trobat registrat al cadastre municipal.<br />
<br />
<strong>Fernis, </strong>Lo de . Indret molt allunyat del nucli urbà de Mequinensa, entre el barranc de Mat i lo dels Faions. També hem recollit el topònim <em>Canyes Fernes</em> en relació amb aquesta petita partida. Possiblement entre els mequinensans que hem consultat aquest topònim es conega a través dels mapes del Servei Cartogràfic Nacional ja que, en les poques ocasions que hem recollit aquest topònim, ha estat tant amb l'accent en la primera sil·laba (<em>Férnis) </em>com en la segona <em>(Fernís).</em><br />
<br />
<strong>Ferra(g)ut, </strong>Barranc de. A la partida de Riols. Ferragut és un llinatge vigent a Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Fidaue(r), </strong>Cabana del. A la capçalera del la vall de l'Om.<br />
<br />
<strong>Flix,</strong> La mina. A la serra d'Aubera, a prop de la Vall d'Urrera. Pertenyia a l'empresa <em>Electroquímica de Flix S.A.,</em> la qual s'abastia del lignit d'aquesta mina per a les seues empreses. Aquesta mina també és coneguda com <em>l'Andressita.</em><br />
<br />
<strong>Freixes, </strong>La vall de. Entre Verp i Llosa. <em>Freixes </em>era, fins fa poc, un llinatge vigent a Mequinensa. També hem recollit la forma <em>Fleixes</em> en relació amb aquest topònim.<br />
<br />
<strong>Fustigueres, </strong>Lo de. Al Pla de Dins. <em>Fustigueres</em> era un cognom vigent a Mequinensa fins fa poc. Correspon a una de les famílies que tenien més propietats a Mequinensa. També hem recollit aquest topònim amb canvi de la -<em>u- </em>de primera sil·laba, per -<em>o- (Fostiqueres),</em> fenomen prou corrent en el parlar de Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Gallo, </strong>Barranc del. Barranc a l'esquerra de la vall de Mussots, a prop de Tapioles. Hem recollit aquesta forma aparentment d'origen castellà. Tantmateix un informant ens assegurava que el nom és <em>Barranc del Gall, </em>que <em>gallo</em> és un nom que empren només els caçadors jóvens (de menys de 60 anys) perquè el coneixen només a partir del cadastre municipal on està registrat en la forma castellana. És un barranc erm, només freqüentat per pastors i, sobretot, caçadors.<br />
<br />
<strong>Garrit, </strong>Plana. Petita partida entre Llosa i Vallassierva Salida.<br />
<br />
<strong>Glera, </strong>La. Encara que <em>glera</em> és un mot del lèxic general de Mequinensa, la <em>glera</em> per antonomasia era la part del llit del Segre que s'estenia entre Campells i Della Segre. La <em>glera</em> ha desaparegut sota les aigües de la coa de l'embassament de Riba-roja.<br />
<br />
<strong>Gostans, </strong>La mina. A la serra d'Aubera, davant per davant de Dellà Segre. També és coneguda pel nom de <em>mina Previsíó/Privisió.</em><br />
<br />
<strong>Gran </strong>de llosa, Lo barranc. Divideix Llosa de la Volta.<br />
<br />
<strong>Grande</strong>, Cova del, Lo del. A la vall de Tapioles. <em>Grande</em> és un malnom mequinensà.<br />
<br />
<strong>Gragori, </strong>Barranc de. Divideix Veriu de Valldabó, a la dreta de l'Ebre. <em>Gragori </em>és el Gregori del català general.<br />
<br />
<strong>Grinyó, </strong>Corral de. A Monegre. <em>Griñó </em>és un llinatge vigent a Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Horta Vella, </strong>Partida de l'. Era l'horta familiar més extensa de Mequinensa i més propera al vell nucli urbà, a la dreta de l'Ebre. Sembla que ja era activa en l'època àrab, si més no això asseguren els mequinensas actuals basant-se en l'aparent antiguitat del sistema de rec emprat a l'Horta Vella.<br />
<br />
<strong>Infern</strong>, Barranc de l'. A la riba dreta de l'Ebre, entre Vallmajor i Verp.<br />
<br />
<strong>Jolivert, </strong>Costa del, Bassa el. A la cruïlla del desbarrador de Faió. També hem recollit la forma <em>Gilavert </em>en referencia a aquesta bassa. Com en el cas de F<em>ustigueres/Fostigueres </em>observem el canvi de -<em>u- </em>per -<em>o-</em> en la sil·laba pre-tònica.<br />
<br />
<strong>Lena, </strong>Lo de. Als Aüts. <em>Lena</em> és un malnom de Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Llop, </strong>La bassa el. A la partida de les Deses, al Moro. L'origen d'aquest topònim tant pot trovar-se en el substantiu <em>llop "Canis lupus" </em>com en l'antropònim <em>Llop, </em>prou freqüent entre els habitatns de Mequinensa i, sobretot, de Faió.<br />
<br />
<strong>Llosa,</strong> Partida de. A la riba dreta de l'Ebre, entre Verp i la Volta. Bona part d'aquesta partida ha desaparegut sota les aigües de l'ambassament de Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Mamells, </strong>La vall de. A les planentes, entre Vallcomuna i Vall-major, tocant ja als térmens de Favara i Nonasp. Les finques d'aquesta vall són, en general, de propietaris d'aquestes dues poblacions del Baix Matarranya.<br />
<br />
<strong>Maneta, </strong>Pou de la. Avenc a la serra del Castell. La llegenda diu que aquest avenc comunicava amb l'interior del Castell. També hem recollit, amb menys freqüència, el topònim <em>Pou de la Moneta<u> </u></em><u>referit</u> a aquest avenc, en aquest últim cas acompanyat d'etimologies populars, a partir de <em>moneta</em> = petit simi, de fácil creació.<br />
<br />
<strong>Mangela, </strong>Lo de. A la Porxina. Mangela és un malnom vigent a Mequinensa. En aquesta heretat hi havia el Pi de la Pita.<br />
<br />
<strong>Mangrane(r)</strong> La vall del. A la dreta del Segre, a l'esquerra de la carretera de Mequinensa a Torrent-Fraga, al límit sud de la partida de Riols.<br />
<br />
<strong>Manolos,</strong> Lo dels. Extensa finca, que ha desaparegut sota les aigües de l'embassament de Mequinensa, a la vall de Canelles. <em>Los Manolos</em> era el malnom de la familia Justribó, una de les que tenien més propietats a Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Marcelino,</strong> Lo de. A la Porxina<br />
<br />
<strong>Marió,</strong> Lo de la. Petita partida entre Veriu i Valldabó.<br />
<br />
<strong>Mataco,</strong> Lo de. A la riba Esquerra del Segre, al camí d'Aumatret. Bona part d'aquesta finca ha desaparegut sota les aigües de la coa de l'embassament de Riba-roja.<br />
<br />
<strong>Mequinensa.</strong> Els mequinensans, per referir-se a la seua vila, entre ells, l'anomenen sempre, <em>lo poble. É</em>s tant fort aquest costum que els naturals de Mequinensa són coneguts, en especial entre el jovent de les poblacions veïnes i amb to marcadament irònic, com <em>los del Poble,</em> procurant reproduir, a Torrent i a Fraga, la pronúncia no palatal del grup consonàntic [<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 14pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Ѣ</span>l] de <em>poble</em>[12]. Els mequinensans, si han d'esmentar el nom de la seua vila a un foraster, vacilen entre <em>Mequinensa/Miquinensa </em>i <em>Miquerensa/Miquirensa </em>-però sempre amb la [e] tònica-, essent més general les primeres entre els joves i les segones entre la gent gran[13]. Fins temps recents, segles XVIII-XIX, la forma més freqüent que trobem a la documentació és <em>Miquinensa/Miquinença </em>(i en documentació en llatí <em>Miquinencia/Michinessa),</em> encara que no són estranyes del tot les formes <em>Mequinensa/Mequinença/Mequinenza.</em><br />
<br />
<strong>Metge,</strong> La vall del. A la dreta de l'Ebre, entre la presa de Mequinensa i el pont d'Ebre que fa cap als Aüts. En aquesta vall hi ha la <em>torre del Metge</em>, també coneguda com <em>la Vaqueria.</em><br />
<br />
<strong>Migueló, </strong>La vall de. Entre Vallansoro i la vall de Mussots.<br />
<br />
<strong>Mirado(r), </strong>Lo. És una petita plataforma de ciment i pedra construïda per a què des d'allí es puga veure la presa de Mequinensa. Es contruí arran d'una visita que efectua a Mequinensa el general Franco el 1966.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-MWWO6idPOVo/VFEbU3y9A9I/AAAAAAAAAmI/enWCG8yyeSM/s1600/P2160048.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-MWWO6idPOVo/VFEbU3y9A9I/AAAAAAAAAmI/enWCG8yyeSM/s1600/P2160048.JPG" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Els Molina(r)s</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<strong>Mitjanes, </strong>Les. <em>Mitjana</em> és el nom que rep les illes d'un riu[14], oer <em>les Mitjanes</em> per antonomàsia eren les que hi havia al Segre, a prop de l'Astret i la Glera.<br />
<br />
<strong>Molina(r)s, </strong>Partida dels. Entre Vessecrí i la vall de Mussots. També se sent dir, sense article <em>Asmolina(r)s < els Molinars</em>[15]<br />
<br />
<strong>Monegre,</strong> Partida de. Extensa meseta entre els <em>cañons</em> d'Ebre i Segre, separada de la partida de la Plana per la Cantera i la Costa de Monegre. Lo del Casale(r), lo del Rafeliste, lo del Patriciet, lo del Borrull (malnoms mequinensans) són algunes de les finques més conegudes d'aquesta extensa partida. En lo del Borrull hi ha un pi que fa de punt geodèsic.<br />
<br />
<strong>Mon(t)sarrat,</strong> Mina. A la partida de Riols. La vocal neutra dels dialectes orientals és interpretada, en general, com a <em>a</em> pels parlants mequinensans.<br />
<br />
<strong>Moro, </strong>Partida del. Partida molt allunyada del nucli urbà de Mequinensa, a la dreta de l'Ebre, tocant als térmens de Favara i Casp. Els propietaris de les heretats d'aquesta partida són, en general, de Favara, Nonasp i Casp. Els terrenys erms són de la societat de monts comuns de Favara.<br />
<br />
<strong>Mort, </strong>Punta del. Al Pla de Dins.<br />
<br />
<strong>Mussots,</strong> Vall de. Extensa partida travessada per la carretera de Mequinensa a Casp, entre la Creveta i les Carrasques. L'antropònim àrab <em>Muçot</em>[16] era molt freqüent entre els moriscos de la veïna població de Fraga[17] i, cal suposar entre els de Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Nova,</strong> La bassa. A la partida de Monegre.<br />
<br />
<strong>O, </strong>la. La carretera de Mequinensa a Faió feia un revolt molt tancat que des de dalt dibuixava una O. Amb la reforma d'aquesta carretera el revolt ha desaparegut.<br />
<br />
<strong>Om, </strong>La vall de l'. A la partida de Verp.<br />
<br />
<strong>Orleans, </strong>Lo d'. Petita partida, a les Deses, molt allunyada del nucli urbà de Mequinensa i molt desconeguda dels mequinensans.<br />
<br />
<strong>Parret, </strong>La bassa el. A la partida de la Plana. També coneguda com la <em>bassa del Pavet.</em><br />
<br />
<strong>Pas,</strong> Barranc del, Mina del. A la partida d'Aubera a la riba dreta de l'Ebre, davant per davant dels Castellets, entre vall d'Urrea i lo Peranso. Existia un pas de barca per travessar l'Ebre en aquesta vall.<br />
<br />
<strong>Patriciet, </strong>Lo del. És una de les heretats més importants de Vallasserra. <em>Patriciet</em> és un malnom vigent a Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Pauet,</strong> Lo de. Als Aüts. <em>Pauet</em> es troba recollit al cadastre municipal sota la forma castellana de <em>Pablón</em>[18]<br />
<br />
<strong>Pavet, </strong>Lo de. A Vallasserra, tocant a lo de Cavaller. <em>Pavet</em> és un malnom vigent a Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Pellon, </strong>Les deses de. En <em>Pellón, </em>domiciliat a Casp, era el propietari d'una bona part d'aquesta partida molt allunyada del nucli urbà de Mequinensa. També hem sentit, referit a aquesta partida, la forma <em>Penyon.</em><br />
<br />
<strong>Pepa, </strong>Lo de la. A la partida de les Boqueretes. Bona part d'aquesta finca ha desaparegut sota les aigües de la coa de l'embassament de riba-roja.<br />
<br />
<strong>Pepet,</strong> Tossal, Lo de. Als Aüts, a prop de la carretera de Mequinensa a Faió, abans d'arribar al desbarrador de Faió.<br />
<br />
<strong>Peranso,</strong> Lo de. Mina de. A la vora dreta de l'Ebre, a la partida d'Aubera. Bona part d'aquesta finca ha desaparegut sota les aigües de la coa de l'embassament de Riba-roja.<br />
<br />
<strong>Perera, </strong>Vall. Aquesta vall fa de boga entre els térmens de Mequinensa i Nonasp.<br />
<br />
<strong>Perdiu,</strong> Barranc de la, Camí de la. Entre Camp de la Vila i els Colomars.<br />
<br />
<strong>Picarda,</strong> Serra de la. A l'esquerra del Segre, a l'aiguabarreig d'aquest riu amb l'Ebre, al llevant de l'actual vila de Mequinensa, entre Campells i Dellà Segre[19]<br />
<br />
<strong>Pilar(r), </strong>La mina. A l'esquerra del Segre, entre Cova Plana i la vall de la Canota.<br />
<br />
<strong>Pilatos, </strong>La vall de. A Vallasserra, entre Vallmajor i la vall de Mamells.<br />
<br />
<strong>Pio, </strong>La Cova, Lo de. Al Camp de la Vila. hi havia un corral de bestiar que aprofitava una balma. Aquesta heretat ha desaparegut sota les aigües de l'embassament de Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Pita, </strong>Pi de la. Era el pi més esponerós del terme de Mequinensa i estaba protegit per la llei per èsser un punt geodèsic. Ja fa anys que un raig el va fer caure però el seu record encara continua viu i dóna nom a una petita partida. Estava a la Porxina, al de Mangela, prop del de Marcelino. Sembla que <em>Pita </em>té l'origen en <em>fita.</em><br />
<br />
<strong>Pla, </strong>Lo. Entre la carretera de Mequinensa a Casp i les partides riberenques de la vora dreta de l'Ebre (Veriu, La Volta, Llosa, Verp, etc.). Aquesta partida, que té fama de ser la més extensa de Mequinensa, es divideix , a grans trets, en <em>Pla de Dins, Pla de Fora </em>i <em>la Vall del Pla.</em> Altres punts singulars són els <em>tossals de la Ferro, de la Cuca i de Conilla,</em> els dos últims situats, respectivament, a les propietats <em>lo de la Cuca </em>i<em> lo de Conilla, </em>ambdós malnoms mequinensans.<br />
<br />
<strong>Plana,</strong> La. Partida al peu de la cantera de Monegre i de la serra del Castell, molt a prop de l'actual nucli urbà de Mequinensa, que des de fa pocs anys ha passat d'ésser de secà a ésser de rec i s'ha dividit en horts familiars.<br />
<br />
<strong>Planetes,</strong> Partida de les. A la vora dreta de l'ebre, entre Vallcomuna i la vall de Mamells.<br />
<br />
<strong>Pobla, </strong>Bassa de la. A prop de la senda que menava, i mena, a la pobla de Massaluca.<br />
<br />
<strong>Poble Vell,</strong> Lo. Al peu de la serra del Castell, en l'aiguabarreig del Segre i l'Ebre, a l'esquerra del Segre i a la dreta de l'Ebre.<br />
<br />
<strong>Port,</strong> Barranc i cases del. A l'esquerra de l'Ebre, entre el Riber i el Camp de la Vila.<br />
<br />
<strong>Porxina,</strong> Partida de la. Extensa partida entre Aubera i el barranc de Mat.<br />
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-BELRv4asgOY/VFEb4uInWaI/AAAAAAAAAmQ/anHghKvUdho/s1600/P5020083.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-BELRv4asgOY/VFEb4uInWaI/AAAAAAAAAmQ/anHghKvUdho/s1600/P5020083.JPG" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">La Plana</td></tr>
</tbody></table>
<br />
<strong>Povet,</strong> Bassa el. A la partida dels Aüts.<br />
<br />
<strong>Puntal,</strong> Serra del. Entre les Carrasques i la vall de Mussots.<br />
<br />
<strong>Punta Plana.</strong> Partida entre Vessecrí i Vallasserra, entre lo de Cavaller, cognom mequinensà, i els racons de Potra, malnom mequinensà.<br />
<br />
<strong>Quelo, </strong>La bassa el. A la partida de Vessecrí.<br />
<br />
<strong>Quixalets, </strong>La basseta dels. A Monegre. Situada en una finca coneguda pel malnom del seu propietari, l'oncle Quixalets.<br />
<br />
<strong>Racons, </strong>Partida dels. <em>Racons </em>és un nom genèric que serveix a Mequinensa per designar els fons de les valls i valletes, just quan aquestes depressions geogràfiques suavitzen els pendents, i, per extensió i en ocasions, les mateixes valls. Existeix <em>la partida dels Racons</em> per antonomàsia, situada a l'esquerra de l'Ebre, entre el barranc del Port i el barranc de la Perdiu.<br />
<br />
<strong>Redó,</strong> Tossal. A dalt de Vall d'Urrea.<br />
<br />
<strong>Ribe(r), </strong>Roquissals, camí i partida del. A la riba Esquerra de l'Ebre, davant per davant de l'Horta Vella, just a l'inici de l'embassament de Mequinensa. Tota aquesta partida, tret dels roquissals, ha desaparegut sota les aigües. En el <em>riber de Cavaller (</em>cognom ben viu a Mequinensa sota la forma de <em>Caballé),</em> a l'esquerra de l'Ebre, s'alça la resclosa de l'embassament de Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Riols,</strong> Partida de. A la dreat del Segre, al límit dels térmens de Mequinensa i Torrent. Bona part d'aquesta partida ha desaparegut sota les aigües del Segre. Sembla que en aquesta partida existía un nucli habitat, si més no, durant l'època musulmana <em>Al-Riols.</em>[20].<br />
<br />
<strong>Roda,</strong> Finca de. A la dreta de l'Ebre, entre Vall de Cotema i Vall de Granada. Aquesta finca ha desaparegut, en bona part, sota les aigües de la coa de l'embassament de Riba-roja.<br />
<br />
<strong>Roig, </strong>Camí. Camí que puja per la costa de Monegre de del barranc de l'Abeurador, a la vora del Segre, en l'extrem nord de l'actual nucli urbà de Mequinensa. La terrra rogenca que travessa li dóna el nom.<br />
<br />
<strong>Roja, </strong>Collada. Entre la vall de Tamariu i la vall del Metge.<br />
<br />
<strong>Safareig, </strong>Plana el. A Vallasserra, cap al Pla, a lo de Fustigueres.<br />
<br />
<strong>Santaulàlia, </strong>Desa de. A la partida de les Deses. <em>Santaulàlia </em>és un llinatge amb plena vigencia a Mequinensa i en poblacions veïnes.<br />
<br />
<strong>San(t)s,</strong> Costera dels. Diu l'etimologia popular que el nom li ve perquè és una costa amb fort desnivell i els traginers havien d'esforçar-se, renegant contra tots els sants del cel, per tal que els bagatges la pugessen. El fort desnivell d'aquesta costa ha estat rebaixat amb la construcción molt recent de la carretera que va de Mequinensa a Casp seguint, a grans trets, aquest camí dels traginers.<br />
<br />
<strong>Satué, </strong>Tossals de, Lo de, La bassa. Entre les Deses i Vallasserra. <em>Satué</em> és un llinatge vigent a Mequinensa i, sobretot, a la veïna población de Favara.<br />
<br />
<strong>Seca, </strong>La bassa. Al bell mig del Pla de Defora.<br />
<br />
<strong>Senyo(r)/Sinyo(r),</strong> La bassa del. Entre els Aüts i la Porxina, a prop de la carretera de Mequinensa a Faió.<br />
<br />
<strong>Serero,</strong> Lo de. Extensa finca de Veriu en bona part sota les aigües de l'embassament de Mequinensa. <em>Serero </em>és un malnom ben vigent a Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Sisalls,</strong> La valleta dels, La cova dels. El <em>sisall</em> és una planta semblant al salat que abunda en aquesta valleta de la partida de Vallasserra.<br />
<br />
<strong>Tamariu, </strong>La vall de, Pedret de. És la primera vall que es trova a sobre de la presa de Mequinensa, a la dreta de l'Ebre, pujant a mà Esquerra. El <em>pedret de Tamariu, </em>com la resta de pedrets, ha desaparegut sota les aigües dels embassaments de Riba-roja i Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Tapioles, </strong>Partida de, La vall de. A la part inferior de la vall del Pla, entre la vall del Pla i la Creveta.<br />
<br />
<strong>Teuleria,</strong> Barranc de la. A la dreta del Segre a prop de la carretera de Mequinensa a Torrent. Al peu d'aquesta vall hi havia una bòbila.<br />
<br />
<strong>Tirolet, </strong>Racons del. A Tapioles.<br />
<br />
<strong>Tres Fites,</strong> Les. És el punt on coincideixen els térmens de Mequinensa, la Granja d'Escarp i Seròs.<br />
<br />
<strong>Vallansoro,</strong> Partida de, Patamolls, Vall de. Entre la vall de Mussots i Vessecrí. En aquest topònim hi trobem, com possiblement en el de la bassa Amplassa, fosilitzat el pronom personal <em>en </em>sota la forma <em>an, </em>d'acord amb el parlar de Mequinensa que fa que tota <em>en- </em>inicial esdevinga <em>an-.</em> També cal dir que en aquesta partida, com la resta de les començades per <em>Vall-,</em> els nostres informants distingueixen entre la vall propiament dita i la partida, així diran <em>Vallansoro, Vallaserra, </em>etc. per a referir-se a un conjunt de finques, i <em>la vall de Vallansoro, la vall de Vallasserra, </em>etc. per a referir-se a la vall més important, la que dóna nom a la partida.<br />
<br />
<strong>Vallarmà,</strong> La vall de. A l'esquerra de l'Ebre, a la dreta de la vall del Port. En aquest cas també hi trobem fossilitzat la forma <em>Vall-.</em><br />
<br />
<strong>Vallasserra, </strong>Partida de, La vall de. A la dreta de l'Ebre, entre les Carrasques, Punta Plana i les Planetes.<br />
<br />
<strong>Vallasierva, </strong>Partida de, La vall de. Entre el Pla de Dins i Veriu. Aquest topònim, i en especial el que ve a continuació, presenta una morfología gairebé del tot castellana entre tots els informants consultats, cosa realment estranya però ben certa.<br />
<br />
<strong>Vallasierva Salida,</strong> Partida de. Entre la Volta, l'Anafora i el Pla de Dins.<br />
<br />
<strong>Vallcomuna, </strong>Partida de, Coves de. A la vora dreta de l'Ebre. El nom li ve, sembla, per fer de boga entre els térmens de Casp i Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Valldabó, </strong>Partida de, Lo barranc de. A la riba dreta de l'Ebre, entre l'Horta Vella i Veriu. Bona part d'aquesta partida ha desaparegut sota les aigües de l'embassament de Mequinensa. <em>Aldabó </em>és un cognom ben viu a Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Vall de Conills, </strong>Partida de. Entre la vall de Mussots i Punta Plana, Aquest topònim gairebé sempre l'hem recollit, oralment, en castellà (<em>Val de Conejos). </em>Potser perqué només és freqüentada per caçadors, els quals es fien massa dels noms del cadastre municipal on sovint es recullen topònims castellanitzats.<br />
<br />
<strong>Vall de Cotema,</strong> Partida de. A la vora dreta de l'Ebre, entre les Boqueretes i la Vall de Granada, aigües avall de l'aiguabarreig de l'Ebre i el Segre.<br />
<br />
<strong>Vall de Granada,</strong> Partida de. Fa de boga entre els térmens de Mequinena i Faió, a la dreta de l'Ebre.<br />
<br />
<strong>Vall d'Ufandes,</strong> Barranc de. En aquest barranc acaba, seguint la carretera de Mequinensa a Torrent, l'actual vila de Mequinensa. A dalt d'aquest barranc s'exten el barranc de l'Abeurador.<br />
<br />
<strong>Vall d'Urrera, </strong>Partida de. A la vora dreat de l'Ebre, a la partida d'Aubera.<br />
<br />
<strong>Vallfera, </strong>La. Entre els térmens de la Granja d'Escarp i Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Vallmajor, </strong>Partida, Les valls de. A la dreta de l'Ebre, entre Vallasserra i el Pla Defora. La carretera de Mequiensa a Casp segueix bona part d'aquesta vall.<br />
<br />
<strong>Vallporquera,</strong> Partida de. És la vall que fa de boga entre els térmens de Fraga i Mequinensa, a l'esquerra de l'Ebre. Aquest topònim ja es trova documentat en la <em>Carta de partilla feyta dels termens entrels homens de Fraga e de Miquinença </em>del 1246[21], on també hi trobem una <em>bassam porchi (=bassa dels porcs), </em>cosa que ve a confirmar l'etimologia d'aquest topònim.<br />
<br />
<strong>Valls,</strong> Deses de les. A la partida de les Deses.<br />
<br />
<strong>Vell, </strong>[b<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">έ<span lang="ES-TRAD" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES-TRAD; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-font-size: 11.0pt; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">ḽ], <span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">La bassa el. Entre la Punta Plana i Vessecrí, a prop de la carretera de Mequinensa a Maella. <em>Vell </em>és un malnom vigent a Mequinensa.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<strong>Veriu, </strong>Partida de. A la riba dreta de l'Ebre, entre Vallassierva i Valldabó, aigües amunt de l'embassament de Mequinensa. Aquesta partida ha desaparegut en bona part sota les aigües de l'embassament de Mequinensa, tret dels <em>secanets </em>(=heretat de secà amb un maset) de Veriu.<br />
<br />
<strong>Verp </strong>[bérp], Partida de. A la riba dreta de l'Ebre, entre la vall de Freixes i la vall de l'Om. Bona part d'aquesta partida ha desaparegut sota les aigües de l'embassament de Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Vessecrí, </strong>Partida de. Entre Punta Plana i els Aüts. També hem recollit la pronúncia [bisikrí]. Com desconeixem l'etimologia cal pensar que es podría escriure, com en dos anteriors casos, amb <em>b-; </em>si ho fem amb <em>v- </em>és per seguir la tradició del cadastre municipal.<br />
<br />
<strong>Vila, </strong>Vall de la. A la vora dreta de l'Ebre, just davant per davant de l'antiga vila de Mequinensa. En aquesta vall s'inicia la carretera de Mequinensa a Faió-Nonasp-Favara-Maella.<br />
<br />
<strong>Volta, </strong>La. A la riba dreta de l'Ebre, entre el barranc Gran de Llosa i Vallassierva Salida, just davant per davant de la vall fragatina de la Lliberola. Bona part d'aquesta partida ha desaparegut sota les aigües de l'embassament de Mequinensa.<br />
<br />
<strong>Xarco, </strong>Barranc del. A la dreta del Segre, a prop de la carretera de Mequinensa a Torrent-Fraga.<br />
<br />
<strong>Xolina, </strong>Barranc de. A la dreta del Segre, entre el barranc del Xarco i el barranc de l'Abeurador. Xolina era un malnom mequinensà.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><em>Notes:</em></strong></div>
<div style="text-align: justify;">
[1] Santiago Baselga Aladrén, "Minas aragonesas", <em>Zaragoza</em>, 20 (1964), pp. 216-217.</div>
<div style="text-align: justify;">
[2] Els principals informants han estat: Mariano Moret Betrià, Idelfonso Gimeno Roca, Manuel Gòdia, Jacinto Rodes Montull, Raimundo Catalan Cabistañ, Joaquín Riau Arbiol, Francisco Copons i Fèlix Ibarz, tots ells nascuts a Mequinensa i als quals agraisco ben cordialment la seua col·laboració.</div>
<div style="text-align: justify;">
[3] Joan Coromines "Introducció a l'estudi de la toponímia catalana", dins <em>Estudis de Toponímia Catalana</em>, I, Barcelona, editorial Barcino, 1965, pp. 20-21.<br />
[4] Héctor Moret, "Aproximacíó la la toponímia urbana de Mequinensa" dins <em>Actes del XVII Col·loqui General de la Societat d' Onomàstica (Universitat de Barcelona, 27-29 de febrer de 1992) </em>i <em>Societat d'Onomàstica. Butlletí Interior, </em>LIV-LV (setembre-desembre 1993), pp. 373-381.<br />
[5] Sobre el parlar de Mequinensa vegeu: Héctor Moret, "Aproximació al parlar de Mequinensa". <em>Alazet. Revista de Filología </em>(Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses), 2 (1990), pp. 83-112.<br />
[6] Aquest topònim -com <em>Campells, Canota, Dellasegre, Llosa, Monegre, Pla, Riols, Tamariu, Tapioles, Valldabó, Vallmajor i Veriu</em>, és a dir noms de grans partides del terme de Mequinensa- l'empra l'escriptor mequinensà Jesús Moncada en les seues obres narratives per nominar diversos personatges. En ocasions aquest mateix escriptor mequinensà se val de noms de poblacions veïnes -<em>Maials, d'Escarp i Soses- </em>o de noms de partides de poblacions veïnes -<em>Vallcorna-</em> amb el mateix propòsit nominalitzador. Per contra empra topònims mequinensans per posar nom a algunes de les poblacions que apareixen en les seues obres: <em>Llosa i Vallperdiu</em>. En ocasions Moncada, senzillament, per nominar poblacions crea topònims <em>ex professo </em>a partir de la llengua general: <em>Cantalaigua, Masos del Cinca, Torrelloba, Vilacorba.</em><br />
Moncada també recull nombrosos topònims urbans (veg. nota 4), antropònims -llinatges i malnoms- i, naturalment, topònims rurals -<em>Cova Plana, Mas de Vidallet, Camí del Riber, Vall de la Canota, (lo) Pla, Serra del Castell, Aüts, Punta de Borrull, Montnegre (=Monegre), </em>etc.- propis de Mequinensa en les seues obres narratives. En alguna ocasió, tanmateix, Jesús Moncada presenta com si fossen mequinensans topònims que en realitat són fruit de la seva voluntat literaria: <em>La Plana dels Voltors, Pla de la Dama, mina Valls, mina del Sol, </em>etc. En tots aquest casos aquest narrador mequinensà combina topònims vius amb d'altres de creació propia. Així entre els antropònims presents en l'obra de Jesús Moncada hi troben llinatges ben freqüents a Mequinensa, però francament rars en altres regions del domini lingüístic -<em>Arbiol, Gòdia, Ibars (=Ibarz), Montull, Sansa, Vidallet, </em>etc.- al costat de llinatges no gaire corrents, o gens corrents, a tot el domini lingüístic, inclosa Mequinensa -els quals sovint tenen com a referents topònims majors: <em>Sarroca, Fenolleda, Ulldecona, Vilaplana, Pei, Corbera, Noguera, Romaguera, Cardona, Figueres, Coloma, Borges, Planelles, Vilanova, Garrigues, Vidal, Salleres, Riells, Albaida, Llançà, Móra, Anglesola- </em>o llinatges prou freqüents en tot el domini -els quals també sovint tenen per referència noms geogràfics comuns: <em>Castells, Camps, Mestre, Prats, Ribes, Serra, Torrens, Rius, Sants, Valls, </em>etc.- alguns dels quals també son freqüents a Mequinensa: <em>Beltran, Berenguer, Castelló, Esteve, Moles, Molina, Oliver, Quintana, Roca, Segarra/Sagarra, Soler, Torres, Vinyes, </em>etc. Finalment també trobem que Jesús Moncada empra antropònims que si bé podrien ésser mequinensans del tot perquè tenen com a referència mots ben vius a Mequinensa, i en alguna ocasió responen a malnoms mequinensans -<em>Botes, Canyes, Cirera, Cistella, Costera, Clots, Forques, Glera, Granera, Metges, Pedret, Rodera, Sabata, Savina, Santapiga, Sapera, Teula, d'Atura, de Tastaboires, </em>etc- sembla que en aquest cas la nominació dels personatges respon , en general, més a la voluntat literaria d'aquest important escriptor mequinensà que no pas a l'onomàstica actual de Mequinensa. Jesús Moncada vol fer, evidenment, una obra literaria -i prou bé que ho fa- i no reculls onomàstics, pero no volia deixar pasar l'ocasió per intentar fer veure de quina manera l'onomàstica mequinensana és present en la seua obra.<br />
[7] En general els topònims que no pertanyen al terme municipal de Mequinensa presenten una morfología d'acord amb el parlar de Mequinensa, així se sent: <em>Amazones, Astúries, Argentina, Bélgica, Japó, Mèxic, Estats Units, Cadis, </em>etc. També hi trobem topònims sota les formes tradicionals catalanes prou allunyades de les castellanes: <em>França, Girona, Lleida, Saragossa, Castelló, Alicant, </em>etc. al costat d'uns altres que només trobem amb les formes castellanes: <em>Teruel, Huesca, Inglaterra, Alemania, </em>etc.<br />
Els topònims de poblacions pròximes a Mequinensa els trobem en les formes catalanes: <em>Casp, Escatró, Nonasp, Torrent, Saidí, La Granja d'Escarp, Seròs, Massa(l)coreig -</em>entre la gent també se sent la metàtesi <em>Samalcoreig- Aumatret, </em>etc.<br />
[8] J. Vallés y Pujals, <em>Mequinenza y su castillo, </em>Barcelona, 1959.<br />
[9] S'han publicat diversos articles amb els resultats de les campanyes anuals d'investigació que un equip d'arqueòlegs de la Universitat de Saragossa fa des dels primers anys de la década dels vuitanta sobre les restes d'aquest jaciment arqueològic, així com d'altres jaciments arqueològics del terme municipal de Mequinensa (la Vallfera, Riols, Vallmajor, etc.). Aquest articles es poden consultar, a partir de 1983, al <em>Boletín del Museo de Zaragoza </em>i, a partir de 1984, a la revista <em>Arqueología Aragonesa </em>del Departament de Cultura i Educació de la Diputació General d'Aragó.<br />
[10] Les propietats rústiques, tant les més grans com les més petites, van precedides, en el moment d'esmentar-les, de la combinació <em>Lo de, </em>combinació que pren el paper de neutre substantiu amb un significat de "la heretat de ", "açò de", combinació que recollim en el nostre recull.<br />
[11] Jesís Massip, "La toponímia de Tortosa i el Delta de l'Ebre", <em>Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, </em>5 (1981), p. 11: <em>"</em>Si bé a les nostres terres ningú diu més que<em> riu, lo riu, </em>el riu per antonomàsia"; [...] "Si algú es creu obligat a esmentar-lo (rarament) a Benissanet, a Móra, a Miravet, Gandesa, Ascó, etc. hom diu <em>Ebro</em>. Altrament, en la conversa corrent, és <em>lo riu"</em>, p. 8.<br />
Joan Coromines, <em>Lleures i converses d'un filòleg, </em>Barcelona, 1971, p. 204: "El mateix nom local del riu, que allí [=Baix Ebre] és <em>Ebro </em>i no <em>Ebre, </em>com a la resta de Catalunya"<br />
En el cas de Mequinensa no sabriem dir si l'alternança entre <em>Ebre, </em>àmpliament majoritari entre els parlants mequinensans, i <em>Ebro, </em>francament minoritari entre eixos mateixos parlants, respon, en el cas d'<em>Ebro</em>, a un possible mossarabisme, tal com apunta Joan Coromines, en recessió o simplement, en el cas de tractar-se d'un fet només observable en unes poques famílies, d'una infuència de parlars veïns.<br />
[12] Una anécdota, que si <em>no é vera é ben trobata, </em>pot il·lustrar millor que res el costum que tenen els mequinensans amb un simple <em>lo Poble</em> per referir-se a la seua vila. Diuen que quan l'encarregat lleidatà de vendre el bitllet de la línea d'autobusos que enllaça la capital del Segriá i Mequinensa es va jubilar li va dir al seu successor: "Alguns vindran dient que volen un bitllet<em> pal poble. A</em>ixò vol dir que són mequinensans i que volen un bitllet per a Mequinensa. No se t'acorreixi preguntar-li per a quin poble (en l'estació d'autobusos de Lleida es destpatxen bitllets per ben bé un centener de poblacions). <em>Lo poble </em>només és Mequinensa.<br />
Un altre exemple d'aquest afany exclusivista dels mequinensans (inclòs qui signa aquestes pàgines) és el fet que en els mocadors de coll, llibre de festes, etc. de la festa major de Mequinensa (17 de setembre) en els últims anys el lema identificador és "Lo Poble 87" (o 88, 89, 90, etc.) o bé "La Santa 87" (o 88, 89, 90, etc.), que tant és, ja que en un cas com en l'altre de poble només n'hi ha un, d'important: Mequinensa; i de santa també només n'hi ha una: Santa Agatòquia, filla i patrona de Mequinensa per decisió popular.<br />
[13] Joan Coromines, "Noms de la Catalunya aragonesa", <em>Estudis de toponímia catalana,</em>II, Barcelona 1970, pp. 106-107, escriu, després de fer una descripció etimológica del topònim Mequinensa indicant-ne l'origen àrab, que recollí com a pronúncies populars de Mequinensa les de "<em>Mikerènsa </em>(3 vegades), <em>mikerénsa </em>(2), <em>mikenènsa</em>(3) i <em>mikelènsa</em>(1)". A l<em>'Atlas Lingüístico de la Península Ibérica, </em>I, Madrid, 1962, hi trobem la forma [miquer<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Calibri;">έ<span style="font-family: Times, "Times New Roman", serif;">nsa] i el gentilici [mikerensáns] i al primer volum de l'<em>Atlas Lingüístic Català, </em>Barcelona, 1923, de mossèn Antoni Griera, la forma documentada és [mekinénsa] i el gentilici [mikenensáns].</span></span></span><br />
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Times;">[14] "Edmon Vallés (...) a la nota del traductor que posà al final de la seva versió catalana de <em>Crist s'ha aturat a Éboli </em>declarava que "el meu origen riberenc s'evidencia només en la utilització de l'adverbi <em>ací</em>, que enyoro en el català parlat a Barcelona i en la introducció d'un mot que el lector trobarà al <em>Diccionari general de la llengua catalana,</em> el mot <em>mitjana,</em> viu a les terres de l'Ebre, i que designa l'illa d'un riu". Artur Quintana, <em>Els Marges, </em>30 (gener de 1984), p. 124.</span></span><br />
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Times;">[15] Vegeu l'entrada de <em>Colomars.</em></span></span><br />
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Times;">[16] Míkel de Epalza, "Topònims d'origen antroponímic àrabs de temps de la conquista (Cid, Busot, Benimassot, Massoda, Benissoda, Benisaudet)" <em>Butlletí Interior de la Societat d'Onomàstica, </em>44 (març de 1991), pp. 619-627.</span></span><br />
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Times;">[17] José Salarrullana de Dios, "La aljama de moros de Fraga", dins <em>Estudios históricos acerca de la ciudad de Fraga, </em>II, Fraga 1990, pp. 107-311; Juan F. Utrilla Utrilla, <em>Libro de monedaje de 1397. Zona del Cinca y de la Litera, </em>Zaragoza, 1986, pp. 55-56; Francesc Tejero i Costa, <em>Una aproximació a la Demografía Fragatina (segles XIV-XX), </em>Fraga, AFRAGA-Institut d'Estudis Fragatins, s.d.</span></span><br />
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Times;">[18] En general els noms de font dels mequinensans, fins fa poc, eren els tradicionals catalans: <em>Pau, Carme, Pere, Josep, Antoni, </em>etc. però en forma de diminutius: <em>Pauet, Carmeta, Peret, Jusopet, Pepet, Antoniet, (I)sabeleta, Doloretes, etc.</em> diminutius que fins i tot trobàvem en noms d'origen castellà: <em>Andresset, Manolet, Francisquet.</em></span></span><br />
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Times;">En la actualitat els noms de font dels nous mequinensans s'abasteixen d'exotismes (<em>Ainoa, Víctor, Elisabet, Rubèn, Marc, Mireia, Héctor, etc.) -</em>que en general no es diferencien gaire les formes catalanes de les castellanes-, de formes castellanes (<em>Fernando, Gonçalo/Gonzalo, José,</em> etc<em>.) </em>que en alguns casos conviuen en les formes catalanes (<em>Jorge/Jordi, Jaime/Jaume) </em>o amb noms que només tenen formes catalanes (<em>Montserrat, Cinta, Núria, </em>etc.)</span></span><br />
<span lang="ES-TRAD"><span style="font-family: Times;">[19] <em>Picarda, </em>segons el <em>Tresor de la llengua, de les tradicions i de la cultura popular </em>d'Antoni Griera (Barcelona 1935-1947), és l'esquella qué té el badall fermat amb un correig que té un tros de fusta lligat al cap.</span></span><br />
<span style="font-family: Times;">[20] Rodrigo Pita Mercé, <em>Lérida árabe, </em>Lérida, 1974, p. 85.</span><br />
<span style="font-family: Times;">[21] José Salarrullana de Dios, "La aljama de moros de Fraga", <em>Estudios históricos de la ciudad de Fraga, </em>II, Fraga, Ajuntament de Fraga, pp. 123-126.</span><br />
<span lang="ES-TRAD"><em><span style="font-family: Times;"><br />Trasllat realitzat per Pilar Arbiol.</span></em></span><br />
<br />
<br />
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-46089514546477394652014-10-03T11:15:00.000-07:002014-10-05T02:54:55.722-07:00Mequinensans als camps de concentració nazis<em>Per: Jacinto Bonales.</em><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
L'any 1938 Mequinensa es convertia en front de guerra. Al poble van restar poques famílies: uns es van amagar al "mont", d'altres a les mines; però moltes van iniciar un exili què, per alguns, resultaria molt llarg, i per a pocs seria definitiu. El refugi de mequinensans a Catalunya va ser molt curt (encara que a la pell dels que ho van patir no ho va ser tant) ja que a principis de 1939 l'ofensiva "nacional" posaria punt i final a la guerra. Molts vilatans, juntament amb homes, dones i infants originaris de tota Espanya, van creuar la frontera buscant refugi al país veí. Iniciaven a França una nova odissea en la que l'única meta era la simple supervivència. Prop d'un centenar de veïns del nostre poble (almenys dels que tenim constància) van haver de patir el fred i la gana als diferents camps de refugiats francesos, simples platges, fins que el destí els va enviar a un futur encara incert, i en qualsevol cas perillós. Molts van tornar, com van poder, a Espanya, restant tancats als camps de classificació i de treball del País Basc i de Catalunya; altres van marxar cap a Amèrica o van ser "acollits" per famílies pageses de França; i molts van salvar la pell en ser enrolats als batallons de treball francesos.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-iCnkK7FLysA/VC7elNkc9zI/AAAAAAAAAlQ/9dFQbD7wd5Y/s1600/argelers-1939.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-iCnkK7FLysA/VC7elNkc9zI/AAAAAAAAAlQ/9dFQbD7wd5Y/s1600/argelers-1939.jpg" height="221" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Camp de refugiats de la platja d'Argelers</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Els que van tornar a Espanya van haver de patir la incertesa, la por i la repressió del règim franquista. Els que van restar a França van sofrir, de nou, la guerra, i és que l'esclat de la Segona Guerra Mundial no va trigar a arribar, i ho va fer amb la ràpida conquesta del país veí per les tropes alemanyes. Ser espanyol (és a dir, "mediterrani", i d'esquerres (per això s'havien exiliat), eren dos condicions que per res podien ser acceptables pels alemanys, i molt menys per la seva elit política i militar, els nazis. No ens ha d'estranyar, doncs, que els espanyols constituïssin una molèstia i fins i tot una potencial amenaça per les autoritats germàniques. Per desfer-se'n, van iniciar una activa campanya per retornar els espanyols cap a la Península Ibérica; i al mateix temps van incorporar els nostres avantpassats a la política de deportacions als batallons de treball, als camps de presoners i finalment als camps d'extermini.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Afortunadament van ser pocs els mequinensans que van ser reclosos a camps de concentració alemanys (almenys els que tenim constància). I el més bonic d'aquesta trista història és què, d'entre ells, van ser molts els que van sobreviure, com si, en paraules de l'entranyable Jesús Moncada, els nostres vilatans fossin d'una espècie evolucionada. No som amics de números, de crear estadístiques de vius ni de morts, sinó que preferim donar a conèixer la vida d'aquests personatges que ben bé es mereixen l'homenatge de les paraules, es mereixen no caure en l'oblit del silenci imposat pel temps. Un d'aquests fills de Mequinensa és un conegut d'aquestes pàgines, en <strong><span style="color: orange;">Manuel Bolufer Francés</span></strong> (<a href="http://miknesa.blogspot.com.es/2014/08/mequinensa-escola-de-sindicalistes.html" target="_blank">veure l'article relacionat</a>), sindicalista de la CNT emigrat a Barcelona i instal·lat a Prat Vermell, que un cop acabada la guerra, i després de passar pels camps de refugiats a França va ser fet pres pels alemanys i va passar per tres camps de concentració, entre ells Treblinka i Mauthausen, fins que va ser "alliberat" per l'exèrcit soviètic l'any 1945, passant per un nou perible de gulags a Sibèria. Possiblement també va passar pels camps de concentració un altre vell conegut nostre, <strong><span style="color: orange;">Antonio Asín</span></strong>, sindicalista de la CNT a Barcelona que, a l'exili, va ser detingut per les SS i va ser torturat, sobrevivint a la guerra ja que va morir a l'hospital d'Aix-en-Provence l'any 1960.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-3d_GrOmBpGw/VC7fPw2rsJI/AAAAAAAAAlY/NH6dYekeWbk/s1600/Ravensbruk-2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-3d_GrOmBpGw/VC7fPw2rsJI/AAAAAAAAAlY/NH6dYekeWbk/s1600/Ravensbruk-2.jpg" height="202" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Dones al camp de concentració femení de Ravensbruck</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><span style="color: orange;">Elvira Beleta (o Veleta)</span></strong> i la seva filla <strong><span style="color: orange;">Maria Conchita Ferrer Beleta</span></strong> (o Veleta), nascudes al poble, també van sobreviure als camps d'extermini nazis. Elvira Beleta va néixer l'any 1891 i, o bé va emigrar amb el seu marit (només sabem que es deia Ferrer de cognom), o bé es va exiliar al sud de França amb la seva filla Conxita (nascuda al poble l'any 1914). Entre 1939 i 1944 van residir a Penny (Haute-Vienne) i a Foix (Ariège), on van participar amb la Resistència contra els alemanys. Capturades el 1944, van ingressar a la presó de Saint Michel (Toulouse, Haute-Garonne). Van ser deportades juntes al "Tren Fantasma" des de Bordeaux (Gironde) al camp de Dachau, on van entrar el 28 d'agost de 1944, rebent els números de matrícula 93.885 i 93.886 respectivament. Com la majoria de les dones, van ser traslladades al camp de concentració de Ravensbruck dos dies després, on van rebre els números 62.478 i 26.725. Allà van estar realitzant treballs forçats fins que van ser alliberades pels soviètics el 30 d'abril de 1945. Van sobreviure a l'extermini, però la filla, Maria Conchita, moriria poc després del seu alliberament com a resultat de l'estat físic deplorable produït pels patiments soferts.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-DlsrtdDdtEE/VC7cuSJlxhI/AAAAAAAAAlE/IPPwUmfCQ4k/s1600/morell_ibars.tif" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-DlsrtdDdtEE/VC7cuSJlxhI/AAAAAAAAAlE/IPPwUmfCQ4k/s1600/morell_ibars.tif" height="320" width="268" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Butlletí de l'Amicale de Mauthausen, de 1953<br />
on es fa ressò de la mort de Manuel Morell</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Un altre mequinensà que va sobreviure als crims nazis fou <strong><span style="color: orange;">Manuel Morell Ibarz</span></strong>, nascut al poble el 3 de gener de 1907. Com tants d'altres es va exiliar a França quan es va produir l'ocupació de Catalunya per les tropes nacionals. Allà va ser fet presoner pels alemanys que el van enviar al camp de presoners Stalag XVII B, situat a Krems (Àustria). El 19 de desembre de 1941 va ser deportat al camp d'extermini de Mauthausen, amb la matricular 4.496, i va sobreviure tres anys i gairebé cinc mesos fins que va ser alliberat per les tropes aliades el 5 de maig de 1945. Va instal·lar la seva residència a França, on va ser membre de l'<em>Amicale de Mauthausen</em>. Moriria el mes de gener de 1953.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Un destí similar era el que li esperava a <strong><span style="color: orange;">Antonio Roca</span></strong>, miner del poble nascut el 1901 que també va marxar a França i va ser capturat pels alemanys. Va estar internat al Frontstalag 122, camp de trànsit i d'internament de Royallieu, a Comapiège (Oise), on van decidir que havia de ser deportat a Buchenwald. Va ser internat el 19 de gener de 1944 i va rebre el número 40.064, restant sotmès a treballs forçats fins que el 11 d'abril de 1945 va ser alliberat per la 6a Divisió de Blindats de la 3a Armada americana.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El camí de l'exili de tants compatriotes també va ser fet per <strong><span style="color: orange;">José Vidallet Lambea</span></strong> (nascut al poble el 1915). Després de passar pels camps de refugiats francesos va ser "classificat" pels alemanys al Stalag V D Estrasburg, i d'allà va ser deportat al camp d'extermini de Mauthausen on va ingressar el 13 de desembre de 1940 (amb número de matrícula 5.350). Va sobreviure al camp d'extermini quatre anys i mig fins que va ser alliberat el 5 de maig de 1945.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-s1KZ6UXdFO8/VC7gbgMvreI/AAAAAAAAAlk/yOKv5VXSDYI/s1600/AB3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-s1KZ6UXdFO8/VC7gbgMvreI/AAAAAAAAAlk/yOKv5VXSDYI/s1600/AB3.jpg" height="216" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Treballs forçats a la cantera del complex de<br />
Mauthausen - Gusen</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Però no tots van córrer la mateixa sort. <strong><span style="color: orange;">Amalio Navarro Bagué</span></strong>, nascut al poble l'any 1896, va ser membre de la generació de miners que van haver d'emigrar amb la "crisis" de les mines un cop acabada la Primera Guerra Mundial. Es va instal·lar a Terrassa on va estar sindicat a la CNT. Durant la Guerra Civil es va enrolar a l'exèrcit republicà, però amb la caiguda d'Aragó i l'ocupació de Catalunya es va exiliar a França, on també va ser internat en camps de refugiats. Per sortir d'aquests i no tornar a Espanya es va enquadrar en una Companyia de Treballadors Estrangers per fortificar la línia Maginot (amb altres mequinensans com Manolo Jordi Aguilar Ferragut)[1]. Amb la invasió alemanya, entre el 20 i el 26 de juny de 1940 va ser capturat, juntament amb els altres espanyols de la seva Companyia de Treballadors, a Saint-Dié (Vosges), i va ser reclòs al Stalag V-D Estrasburg (on compartiria penúries amb José Vidallet), on es classificaven els presoners per a treballar com a mà d'obra barata, rebent el número 2.707. Va restar allà fins el 11 de desembre de 1940 quan, juntament amb altres 846 espanyols, va ser deportat en ferrocarril al camp d'extermini de Mauthausen, on va arribar el 13 de desembre, i on va rebre la matrícula 5.069. Va ser traslladat a Gusen el 24 de gener de 1941 (amb el nou número 9.491) i va morir al castell de Hartheim el 18 de desembre d'aquell mateix any, el conegut com "Castell dels Horrors" o "d'eutanàsia", on es provava un programa d'assassinats massius.</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-uK6GEOFWDoU/VC7j6xp31hI/AAAAAAAAAlw/er2FayxlD7Q/s1600/HARTHEIM%2B2.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-uK6GEOFWDoU/VC7j6xp31hI/AAAAAAAAAlw/er2FayxlD7Q/s1600/HARTHEIM%2B2.jpg" height="195" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Centre "d'eutanàsia" del castell de Hartheim.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
El mateix destí va patir <strong><span style="color: orange;">José Silvestre Ibarz</span></strong>. Nascut al poble el 1912, era fill d'Antoni Silvestre, del carrer Calvari. Amb l'ocupació de la vila per les tropes nacionals i la caiguda de Catalunya es va exiliar a França. Envaït aquell país pels alemanys, el van fer pres sent reclòs al camp de concentració Stammlager IX A Ziegenhain (Turíngia), on va coincidir un parell de mesos amb el que seria en el futur president de França, en François Mitterrand. El 13 d'agost de 1940 va ser deportat al camp d'extermini de Mauthausen, on el van matricular amb el número 3.739, i d'allà va passar al Gusen el 17 de febrer de 1941 (amb la matrícula 10.038), on va morir amb 29 anys el 19 (o, segons alguns llistats, el 29) de juny de 1941.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Són històries d'un temps violent, caòtic, quan la modernitat barrejada amb l'autoritarisme van treure a la llum la cara més fosca de la humanitat. N'hi va haver més mequinensans que van patir aquesta sort? D'exiliats n'hi hagué molts, moltíssims; i molts van tornar. D'altres sabem que van restar a França, a Mèxic, a Xile, al nord d'Àfrica... D'altres no en sabem res. El silenci amaga fins i tot els seus noms. Possiblement altres, com Antonio Asín, van passar per camps alemanys. Hores d'ara ho desconeixem. D'algun sabem que va estar a punt d'entrar en aquells centres de genocidi, però va poder fugir a darrera hora. És la història de <strong><span style="color: orange;">Tomás Germinal Gracia Ibars</span></strong> que, internat al camp de presoners de Vernet (Ariège) en 1944, va ser destinat al camp d'extermini de Dachau quan els alemanys van decidir desmuntar el camp del sud de França, i va poder escapar del vagó, juntament amb altres companys, quan eren a Nancy (Meurthe-et-Moselle): van treure les planxes del terra del vagó quan aquest travessava lentament l'estació d'aquella ciutat. Però la història -gairebé novel·lesca- de Tomás Germinal bé mereix una crònica a part...</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Notes:</div>
<div style="text-align: justify;">
[1] Agraïm als seus familiars per la informació proporcionada.</div>
Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-36767799162439039462014-03-30T06:27:00.000-07:002014-03-30T06:27:44.468-07:00Els diners dels pobres. Malversació de cabdals públics o immoralitat municipal?Per: <em>Jacinto Bonales</em><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Al llarg dels segles moderns el control de les arques municipals era, teòricament, força rígid. En consultar diferents arxius podem constatar l'existència contínua de judicis entre corporacions entrants i sortints dels ajuntaments, amb motiu que els comtes municipals no <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«quadraven»</span>. En aquests casos el batlle o el jutge competent obligava als regidors que deixaven el càrrec a pagar, de la seva butxaca, la diferència comptable. Fins i tot n'hi ha casos en que els comptes quadraven, però s'havia endeutat el poble en assumptes poc <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«clars»</span>; llavors no s'acceptava l'actuació dels regidors i se'ls obligava a fer-se càrrec del deute contret. No en debades, per cap d'any, quan els ajuntaments canviaven, els regidors que marxaven i els que entraven al càrrec es reunien amb el batlle (el jutge del senyor Montcada), i es passaven comptes.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-QJxGZhT3Tkk/UzgOXjyNmYI/AAAAAAAAAgo/fALNGNda_6Y/s1600/navegacio_ebre.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-QJxGZhT3Tkk/UzgOXjyNmYI/AAAAAAAAAgo/fALNGNda_6Y/s1600/navegacio_ebre.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Vapor "Anita"</td></tr>
</tbody></table>
Amb la Revolució Liberal, al segle XIX, es va crear un nou Estat, amb una nova concepció i funcionament de l'administració. És evident que el control (teòric) sobre els comptes municipals es va mantenir, però amb un aparell burocràtic força complex. N'hi haurà, de nou, conflictes entre diferents consistoris, però l'existència escrita dels diferents pressupostos municipals feia força difícil la seva <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«<span style="font-family: inherit;">discussió</span>» </span>a posteriori. Normalment no hi havia problemes, ja que els ajuntaments decimonònics eren molt pobres. I no havent cabdals, difícilment es podien <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«malversar»</span>. Però, què passava quan els diners afluïen abundantment cap a Casa de la Vila?<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
Situem-nos a la Mequinensa de mitjans del segle XIX. Temps de grans canvis, de futur prometedor, quan les noves tecnologies havien de transformar el Poble Vell fins assolir el rang de centre neuràlgic de tot camí: l'Ebre es feia navegable, i no només per als llaüts (que ja ho era), sinó per a vaixells de vapor que unirien Saragossa amb el mar. I, qui sap, potser arribaria també a ser navegable el Segre. Si fos així, el nostre poble es situaria al bell mig del rovell de l'ou! La dècada de 1850 fou, sens dubte, d'or. Les obres de canalització de l'Ebre van donar molts diners a la vila: jornalers i petits propietaris van treballar a salari en les obres, i una munió d'obrers va instal·lar-se durant una bona temporada al poble, llogant habitacions, cases buides i fins i tot corrals i pallers per residir-hi. Els enginyers i els capatassos també ho farien, i el consum diari (d'alimentació i de diversió) faria córrer els diners de butxaca en butxaca.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-2zXDuamMXeE/UzgOiFBSOXI/AAAAAAAAAgw/ZPRU8Km2dq0/s1600/Vapor_ciudad_de_tortosa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-2zXDuamMXeE/UzgOiFBSOXI/AAAAAAAAAgw/ZPRU8Km2dq0/s1600/Vapor_ciudad_de_tortosa.jpg" height="180" width="320" /></a>Els primers <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«vapors»</span> van arribar, gràcies a les enormes facilitats que els ajuntaments mequinensans van atorgar a aquella honorable empresa que feia possible un futur tan ric. En agraïment, l'empresa de canalització de l'Ebre va lliurar a Antonio Vilella Costa, alcalde de Mequinensa, la quantitat de 6.000 reals (dels de 1857, <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«ojito!»</span>) per tal de fer una obra caritativa: juntament amb el mossèn, havien de repartir els diners entre els pobres de la vila. I és que, acabades les obres de canalització al nostre terme, caldria ajudar als homes que s'havien quedat sense feina. El cas és què, però, l'alcalde no va saber ben bé com fer-ho, i en finalitzar el seu mandat l'any 1859, va lliurar la <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«capsa» </span>dels 6.000 al nou titular de la vara municipal: en Mariano Vallés.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
I vet aquí que alguns veïns, coneixedors del regal, van començar a murmurar sobre el què s'havia fet amb els <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«quartos»</span>. Fins que un dia, transcorreguts quatre anys, dos veïns del poble (en José Domènec i en Ramón Rodés) van <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«denunciar» </span>a la premsa la desaparició d'uns diners que, pel que sembla, ni tan sols havien passat per la comptabilitat municipal.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-gk1f7rrAaKc/UzgOsSTAbsI/AAAAAAAAAg4/2471QNwukaY/s1600/bitllet_25.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-gk1f7rrAaKc/UzgOsSTAbsI/AAAAAAAAAg4/2471QNwukaY/s1600/bitllet_25.jpg" /></a></div>
La rèplica de l'alcalde, signada l'1 de maig de 1863, no deixa de sorprendre a qualsevol lector del segle XXI (1): acusa als denunciants de calumniadors escandalosos, de cínics i desvergonyits, de covards criminals contra la seva honra; i surt al pas de la denúncia tot declarant que qui s'atrevia a classificar els pobres en un poble on eren tan abundants? qui no tindria por de ser acusat de parcialitat? Als vuit dies de rebre els diners de mans de l'anterior alcalde, i d'acord amb el consistori, va donar en préstec els 6.000 reals (al 6% d'interès anual) a Manuel Soler, el primer contribuent del municipi. És a dir, a l'home més ric de Mequinensa. Els interessos que va donar aquell any 1859 van ser <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«classificats» </span>per l'ajuntament, i part van ser destinats a pagar algunes consultes del metge i del cirurgià a pobres mequinensans que no tenien recursos (2). L'any següent, el 1860, es van gastar tots els diners: una part per pagar al cirurgià i al metge; una altra per necessitats del municipi, a més de part per al <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«<em>socorro de los heridos en nuestra campaña de
Africa, uso acordado por la municipalidad y que se creyó altamente benefico</em>»</span>; i part, és clar, per pagar advocats per a la defensa de les propietats municipals davant la desamortització. Com diu el propi alcalde, <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«<em>la utilidad y conveniencia de la mayor parte de la
población y sobre todo de la clase pobre, fueron el motivo de esta disposicion</em>»</span>. L'any 1861, però, ja no quedava ni un real.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
La veritat sigui dita. Durant bona part del segle XIX els cacics de Mequinensa, igual que passava a la majoria de pobles d'Espanya, feien i desfeien al seu gust. A tall d'exemple copiem una publicació de l'any 1895 sobre una visita al nostre poble: <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«<em>Diez años tenia yo y mi padre mercader. Un viaje tuvo que hacer con Don Segundo Miró, que era agrimensor y miliciano nacional y hombre de influencia en el pueblo de Mequinenza, adonde fuimos á pasar dos dias, y ya entonces (y hace de esto cuarenta años), decía D. Segundo, hablando á solas con mi padre, después de una reunión electoral en la que hubo hasta tiros: - ¡Desengáñese usted, saldrá diputado el que á mi me dé la gana, porque para eso somos realistas!</em>» (3).<em></em></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<strong><em>Notes</em></strong>:</div>
<div style="text-align: justify;">
(1) Ens basem en un article publicat al diari <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«La Época» el 6 de maig de 1863.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">(2) Cal recordar que durant tota l'edat moderna i part del segle XIX, els ajuntaments signaven acords amb els cirurgians (nom que rebien els metges locals) per contractar la <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«iguala»</span>. Els veïns havien de pagar, però els cirurgians estaven obligats a atendre de forma gratuïta als <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«pobres de solemnitat»</span>.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">(3) Diari <span style="font-family: "Times New Roman","serif"; font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">«El Liberal» del 16 de maig de 1895.</span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-67179674266355167462014-03-08T09:50:00.001-08:002014-03-08T09:51:35.101-08:00La Declaració de Mequinensa. Segona part: el fet i els desfets<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pilar Arbiol</i><o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">El 22 de gener de 1984, set alcaldes de la Ribagorça (Montanui, Bonansa,
Sopeira, Areny de Noguera, Pont de Montanyana, Tolva i Benavarri) van firmar un
document (publicat a <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Nueva España. El
Periódico de Huesca</i> el 24 de gener de 1984) on van tenir la virtut de nomenar
les coses pel seu nom (contra la política ocultista del govern) , i van
reivindicar l’ensenyança del català a la Ribagorça. Aquest document va
accelerar un procés que s’estava gestant a la comarca del Baix Cinca,
concretament a Mequinensa, i que va culminar en un fet importantíssim pel
reconeixement de una llengua i la dignitat dels qui la parlen: la Declaració de
Mequinensa</span><span style="mso-ansi-language: CA;">.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>La Declaració de Mequinensa</strong> <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">El dia 1 de febrer de 1984, disset alcaldes i regidors de pobles aragonesos
de parla catalana (Areny de Noguera, Benavarri, Bonansa, Montanui, Pont de
Montanyana, Tolba, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca, Mequinensa, Faió, Nonasp,
Fabara, Calaceit, Vallderoures, La Codonyera i Valljunquera) junt amb el Conseller
de Cultura del Govern d’Aragó D. José R. Bada Panillo, es van reunir al castell
de Mequinensa per una sessió de treball on es debatria la problemàtica de la
llengua. La reunió va començar a primera hora del matí, i es va allargar fins a
primera hora de la tarda. Durant tota la reunió, els participants, van parlar
cadascú en la seva pròpia llengua, fet que no va impedir que tots
s’entenguessin a la perfecció. Això els va reafirmar en la seva convicció que
tots parlaven una mateixa llengua i que aquesta era el català (la Torre de
Babel aixecada en aquesta zona d’Aragó per alguns sectors, anava caient pedra
per pedra).<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Un cop identificada la llengua comuna de tots aquestos pobles, es va
generar un petit debat sobre la distinció entre llengua i cultura. Parlar
català significa que hem d’assumir la cultura catalana com a pròpia? El debat,
però, no es va allargar massa. Tots els participants en aquesta reunió van
estar d’acord en el fet que parlar català no era raó per posar en dubte el sentiment
“aragonesista” dels seus parlants, ni la seva pertinença a Aragó. De fet, el
cas del català que es parla a Aragó, no es un<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>fet aïllat ni puntual, propi només d’aquest racó de món. En moltes
ocasions, els límits administratius, no coincideixen amb els límits
lingüístics. Per exemple, l’Alemany no solament es parla a Alemanya, si no que
també es parla en algunes zones d’Àustria, la major part dels cantons Suissos,
en el nord d’Itàlia i a l’est de França. Sense anar més lluny, el castellà i el
portuguès també es parlen en molts més territoris a part d’Espanya i Portugal.
Algú es pot imaginar a un argentí, mexicà o peruà preocupat per la seva
identitat cultural<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>pel fet de parlar
castellà? O pensant que aquesta realitat es motiu per dubtar de la seva vinculació
política e històrica? <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Un altra de les qüestions que es van tractar en aquesta reunió, i que va
tenir el recolzament de tots els participants, va ser el contundent rebuig a la
denominació de “chapurreau” per referir-se a la llengua parlada en aquesta zona
d’Aragó, per la seva connotació despectiva. També es va rebutjar l’abús fet per
alguns sectors catalans en identificar aquestos pobles com “pobles catalans
sota administració aragonesa”, o “franja de ponent” fent al·lusió a una franja
catalana de ponent. Perquè com hem dit abans, una cosa es la llengua, i un
altra el sentiment de pertinença a una nació, regió, poble... etc. Es més, es
va reivindicar amb contundència la pertinença d’aquesta llengua al patrimoni
cultural d’Aragó. <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">El text de la declaració es va redactar en català i castellà i va ser
aprovat per unanimitat. L’original en català es guarda a l’arxiu municipal de
Mequinensa i l’original en castellà al Departamento de Cultura de la Diputación
General.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span></span> </div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-aqgFFlFv_JY/UxtJDi7iTEI/AAAAAAAAAcM/r9H6YELhP8k/s1600/declaraci%C3%B3+de+mequinensa+1984.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-aqgFFlFv_JY/UxtJDi7iTEI/AAAAAAAAAcM/r9H6YELhP8k/s1600/declaraci%C3%B3+de+mequinensa+1984.jpg" height="640" width="484" /></a></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"> </span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Com era previsible, la polèmica generada per la Declaració de Mequinensa va
assolir unes dimensions desconegudes fins aquell moment i es va estendre a tots
els mitjans de comunicació que es van fer ressò. El dia següent, l’alcalde de <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Maella, E. Lacasa, va fer unes declaracions on
manifestava que “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">se opondría a que el
catalán llegara a las clases, porque a nosotros, aragoneses que somos, no nos
va a servir para nada</i>” (1)<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">. </b>El
mateix dia, el tinent d’alcalde de Calaceit, José Salvador Suñer, afirmava que
“<i style="mso-bidi-font-style: normal;">si se dieran las clases en catalán sería
un trauma para los niños ya que ellos son anticatalanistas, se sienten muy
aragoneses, y quieren hablar castellano</i>” (2) .<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b>Aquesta al·lusió de “l’anticatalanisme” dels nens de Calaceit va
originar una gran irritació, especialment en aquest poble del Baix Aragó, com
demostra la carta escrita per Antonio Bengochea Lombarte al mateix diari el dia
9 de febrer: “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">como calaceitano y
aragonés, siento verguenza ajena ante las declaraciones del señor teniente de
alcalde</i> [....]” (3) .Teresa Jassà, regidora de l’ajuntament de Calaceit i
signant de la Declaració de Mequinensa, va dirigir al Sr.Suñer una carta oberta
recriminant-li amb cortesia les seves paraules, i recordant-li les moltes i
estretes vinculacions (familiars, culturals, eclesiàstiques, etc) del seu poble
amb Catalunya. Aquestes anècdotes il·lustren molt bé les tensions que es
produirien més endavant, no solament dintre dels òrgans de les corporacions
municipals, si no també entre els mateixos veïns. (Tensions que no han deixat
d’estar presents en molts àmbits de la vida d’aquestos pobles)<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ybJY8rq-JA0/UxtOOthGvCI/AAAAAAAAAc4/RPQjsahh_Oo/s1600/jose-bada.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-ybJY8rq-JA0/UxtOOthGvCI/AAAAAAAAAc4/RPQjsahh_Oo/s1600/jose-bada.jpg" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">José Bada Panillo</td></tr>
</tbody></table>
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Una reflexió més tranquil·la de les repercussions que va tenir la
Declaració de Mequinensa, ens pot fer arribar a pensar que no va ser la
reivindicació d’una llengua pròpia la causant de tanta polèmica si no la
identificació d’aquesta llengua com a català. S’havia obert la caixa dels trons
que tant havia costat tancar a les institucions aragoneses. La polèmica, però,
deixa d’existir quan deixem d’identificar llengua i nacionalitat... així de
simple, i així de difícil.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">A part de totes les polèmiques generades, la Declaració de Mequinensa va
ser un primer pas per a que el tema de la llengua, fins aquell moment oblidat,
o com a molt, de preocupació per una minoria, arribés a la opinió pública. El
13 de febrer del 1984, Francisco Beltrán, alcalde de Fraga, es va entrevistar
amb José R. Bada, Consejero de Cultura del Gobierno de Aragón i el director
general de Coordinación y de Alta inspeción de Enseñanzas Medias, Manuel
Puelles, per tal de tornar a insistir en la seva petició d’establir
l’ensenyança del català com a assignatura optativa a l’Institut Ramón J. Sender
de Fraga (recordem que ja ho havia sol·licitat al 1978 sense èxit), i ampliant
la petició a altres centre de Fraga i altres pobles que ho sol·licitessin.
Paral·lelament<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>van aparèixer noves
iniciatives per impartir classes de català, al marge de l’escola, per exemple
el “curset de català” organitzat a Fraga per l’Institut d’Estudis Fragatins.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Donat que Aragó no tenia competències en educació, era necessari arribar a
un acord amb el Ministeri, però la llavor ja estava sembrada. El dia 9 d’abril
de 1984 es van reunir a Fraga representants de 34 ajuntaments de la Franja aragonesa
catalanoparlant (es va convidar a 50 ajuntaments) amb el director provincial
del Ministerio de Educación y Ciencia de Terol, Pedro Roche (també s’havia
convidat als de Saragossa i Osca, que no van assistir)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per tal d’ informar-los de les gestions fetes
per l’establiment de l’ensenyança del català a les escoles, insistint en el seu
caràcter optatiu. Aquestes classes serien impartides per 5 professors
originaris de la Franja (finalment van ser 6) i els centres es seleccionarien segons
el nombre d’alumnes, procurant una distribució geogràfica equilibrada.
Finalment, el dia 1 de maig de 1984 es sol·licitava formalment al Ministerio de
Eduación y Ciencia la ensenyança de la llengua catalana com assignatura
optativa per al curs 1984/1985 en 12 centres de 10 localitats. El resultat va
ser del 35% d’alumnes matriculats a classes de català en aquestos 12 centres (aproximadament
uns 800 alumnes) (4)<b style="mso-bidi-font-weight: normal;">. </b>A Mequinensa,
les classes de català van començar amb cert retard el gener de 1985 i fora de
l’horari lectiu a petició dels pares dels propis alumnes que havien optat per
estudiar català (tot i que la Resolució ministerial dictaminava que les classes
s’havien de fer en horari lectiu). Aquell curs, a Mequinensa, un 37% dels
alumnes matriculats al C.P. Maria Quintana van començar les seves primeres
classes de català (5).<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> <o:p></o:p></b></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Durant aquestos 30 anys que han passat des de la Declaració de Mequinensa,
el número d’alumnes matriculats en català a Aragó ha experimentat un creixement
espectacular, arribant als 2.610 alumnes ( entre primària i secundaria)
matriculats a classes de català en el curs 2011/2012, el que suposa un<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>51% sobre el total d’alumnes (6). <b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Però no solament la repercussió d’aquesta declaració es va deixar notar en
l’àmbit docent, per tal de que el català pogués ser una assignatura optativa en
l’Aragó catalanoparlant. També va ajudar a que el Govern d’Aragó donés suport i
impuls a la producció literària en català a Aragó. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-o_O_1lmMjsM/UxtUyEFpFQI/AAAAAAAAAdI/Im0wl05JCjY/s1600/cole_fraga.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-o_O_1lmMjsM/UxtUyEFpFQI/AAAAAAAAAdI/Im0wl05JCjY/s1600/cole_fraga.jpg" height="104" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Els anys vuitanta i<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>els principis
dels noranta van significar una autèntica renaixença literària en català feta
per escriptors de la Franja. A Barcelona, un mequinensà, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Edmon Vallès</b> (Mequinensa 1920-Barcelona 1980) publica l’any 1980 <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Dietari de guerra. </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>L’any 1983 l’Ajuntament de Fraga publica la
novel·la de <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Josep Galán</b> (Fraga
1948-2005) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mort a l’almodí</i>. Al
Campell, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Josep Antoni Chauvell</b> (El
Campell 1956) obté el premi Guillem Nicolau al 1986 (del Departament de Cultura
del govern d’Aragó) per la seua novel·la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">L’home
de França. </i><b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Jesús Moncada</b>
(Mequinensa 1941, Barcelona 2005), autor reconegut internacionalment, publica
l’any 1988 la seua primera novel·la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Camí
de Sirga. </i>Un altre mequinensà, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Héctor
Moret</b> (Mequinensa 1958) publica els seus poemes <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Parella de negres</i>, 1988; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ròssecs,</i>
1992; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Temps pervers</i> 1999; <i style="mso-bidi-font-style: normal;">In nuce. Antologia Lírica</i>, 2005, entre
d’altres molts treballs. Més endavant, a principis dels noranta, gràcies a les
iniciatives com la d’Héctor Moret, i al suport de les associacions culturals de
la zona, sorgeixen nombrosos escriptors, des de periodistes com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lluís Rajadell</b> (Vallderoures 1965) -<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Tret de la memòria</i>, 1992-, i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Mercé Ibars</b> (Saidí 1954) -<i style="mso-bidi-font-style: normal;">La terra retirada, </i>1993,- i docents com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carme Alcover</b> (Massalió 1952) -<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Materials didàctics d’ensenyament primari, </i>1992-
i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Glòria Francino </b>(Sopeira 1956) -<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Punt per agulla</i>, 1993-; com poetes com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Marià Lopez Lacasa</b> (Mequinensa 1958) -<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Vores</i>, 1992, <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lo poble i les circumstàncies</i> 1996,- <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Teresa Jassà</b> (Calaceit 1928) -<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Eixam
de poetes</i> 1992-, <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Aurèlia</b> <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Lombarte</b> (Mont-roig de Tastavins 1933,
Terrassa 2008) i <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carmeta Pallarés</b>
(La Ginebrosa 1947); o <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Desideri Lombarte</b>
(Pena-roja de Tastavins 1937, Barcelona 1989) amb les seves <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Memòries d’una desmemoriada mula vella</i>,
1997, a més d’un munt de poemes, assajos i petits drames teatrals, alguns dels
quals encara resten inèdits. Així com altres figures com <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Maria Pilar Febas</b> (Mequinensa, 1947) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">La mostra de l’olivera</i>, 1995.</span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-SvpHuErXSjA/UxtYIxeLSLI/AAAAAAAAAdc/ZPA2fiFzZUc/s1600/desideri_lombarte.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-SvpHuErXSjA/UxtYIxeLSLI/AAAAAAAAAdc/ZPA2fiFzZUc/s1600/desideri_lombarte.jpg" height="320" width="214" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Desideri Lombarte</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Ja traspassada la barrera del nou mil·lenni, continuen apareixent nous
autors i noves obres literàries en català a la Franja: <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Francesc Serés</b> (Saidí 1972) amb la seua novel·la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Els ventres de la terra </i>va rebre al 2001
el Premio Pedro Saputo de las Letras Aragonesas (al 2002, el mateix premi va
ser atorgat a un altra coneguda escriptora de la Franja, Mercè Ibars, per la
seva novel·la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">A la ciutat en obres</i>). <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Carlés Terés</b> (Barcelona 1962, tot i que
es considera ell mateix un escriptor aragonès en llengua catalana) viu i
treballa entre Torredarques (Matarranya) i Alcanyís (Baix Aragó) i a l’any 2011
guanya el premi Guillem Nicolau amb la seva òpera prima <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Licantropia</i>, on es veuen perfectament reflectits l’esperit i el
registre lingüístic d’aquestes terres de frontera. <b style="mso-bidi-font-weight: normal;">Tomàs Bosque</b>, cantautor, (La Codonyera 1948) també ha publicat
poemes en català en diferents revistes i antologies (7) <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>I després què?<o:p></o:p></strong></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Després dels llargs debats sorgits a inicis dels 80, i els originats per la
Declaració de Mequinensa i després que s’aconseguís la introducció de
l’assignatura de català a les escoles, l’Estatuto de Autonomia de Aragón,
encara no recollia la realitat lingüística aragonesa (recordem que aquesta
estava amagada sota els braços de “modalidades linguísticas”). Va ser necessària
una queixa al Justicia de Aragón l’any 1992 per part de l’Institut d’Estudis
del Baix Cinca, el Centre Cultural Matarranya i els Consells Pro-Franja per
provocar la publicació d’un edicte al Boletín Oficial de las Cortes de Aragón
de 3 de Març de 1993, on es suggereix <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“recoger
la existencia del catalán y aragonés como lenguas minoritarias, fomentar su
enseñanza y divulgación” </i>i proposa que siguin reconegudes a la reforma de
l’Estatut d’Autonomia, que llavors s’estava redactant, per poder defensar-les,
investigar-les i divulgar-les per llei més endavant.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Aquestes “pressions” i la necessitat d’una regulació, van motivar que a la
reforma estatutària de 1996 es modifiqués l’article 7 de l’Estatuto de
Autonomía de Aragón<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i s’anunciés ja un
grau de protecció de les llengües i modalitats lingüístiques que, sense
efectuar una declaració explícita d’oficialitat, regula els drets a l’ús i
l’ensenyament de les parles de l’aragonès i el català, sense esmentar-les
expressament: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Artículo 7. Las lenguas y
modalidades lingüísticas propias de Aragón gozarán de protección. Se
garantizará su enseñanza y el derecho de los hablantes en la forma que
establezca una Ley de Cortes de Aragón para las zonas de utilización
predominante de aquellas”. </i>(8)<i style="mso-bidi-font-style: normal;"> </i><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">L’any 1997, el Dictamen de la Comissió Especial sobre Política Lingüística,
tenint en compte l’article 3.2 de la Constitución Española i l’article 7 de l’Estatuto
de Autonomia de Aragón, va establir que “La lengua catalana y la lengua
aragonesa son lenguas propias de Aragón” i que “La lengua catalana y la lengua
aragonesa serán cooficiales junto a la lengua castellana en sus respectivos
territorios y en los niveles que se determine” (9). Aquest dictamen, tot i no
tenir caràcter oficial de llei, era tota una declaració de principis, i va
tenir tal repercussió que gairebé de forma immediata, alguns ajuntaments de la
Franja (Camporrells, el Torricó, el Campell, i Mequinensa) declaraven la cooficialitat
del català amb el castellà en els seus municipis, encara que una ràpida
intervenció del delegat del govern va obligar a revocar aquestes decisions (10).</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><o:p></o:p></b></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-H5zeRZzL184/UxtVwqpvakI/AAAAAAAAAdQ/Vp-dkAwR5Nw/s1600/cortes_aragon_pleno.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-H5zeRZzL184/UxtVwqpvakI/AAAAAAAAAdQ/Vp-dkAwR5Nw/s1600/cortes_aragon_pleno.jpg" height="179" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">No serà fins l’any 1999 que es posaria nom a aquestes “modalidades
lingüísticas” en la Ley 3/1999 de 10 de marzo, del Patrimonio Cultural Aragonès,
aprovada sense cap vot negatiu (el PP es va abstindré de la votació) : <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Artículo 4. Lenguas minoritarias. El
aragonés y el catalán, lenguas minoritarias de Aragón, en cuyo ámbito están
comprendidas las diversas modalidades lingüísticas, son una riqueza cultural
propia y serán especialmente protegidas por la Administración”</i>(11) i també
es parlaria d’una futura llei de llengües: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Disposición
final segunda. Lenguas de Aragón. Una ley de lenguas de Aragón proporcionarà el
marco jurídico para regular la cooficialitat del aragonés y del catalán,
lenguas minoritarias de Aragón, así como la efectividad de los derechos de las
respectivas comunidades lingüísticas, tanto en lo referente a la enseñanza de y
en la lengua propia, como a la plena normalización del uso de estas dos lenguas
en sus respectivos territorios.”</i><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> <o:p></o:p></b></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Com ja sabem, “las cosas de palacio van despacio” i finalment, després de
casi 30 anys de govern autonòmic, i 25 anys de la declaració de Mequinensa, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>l’any 2009 s’aprova la Llei de llengües
d’Aragó (Llei 10/2009 de 22 de desembre) que reconeix l’aragonès i el català
com a llengües pròpies, originals i històriques d’Aragó i els reconeix
determinats drets lingüístics: per exemple el dret de tots els aragonesos a
conèixer les llengües pròpies d’Aragó, a utilitzar-les tant de forma oral com
escrita en les relacions privades i amb l’Administració Pública, rebre
l’ensenyament d’aquestes llengües.. etc.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Amb aquesta llei a la mà, també es va fer possible la creació del Consejo
Superior de las Lenguas de Aragón i les acadèmies d’aragonès i català.<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><strong>I Sant Tornem-hi...<o:p></o:p></strong></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Arribats a aquest punt <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>podríem
pensar que el debat sobre les llengües a Aragó s’havia acabat i que
l’administració aragonesa per fi, tiraria endavant una veritable política
lingüística. Res més lluny de la realitat.... <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Malauradament, les lleis aragoneses, son elaborades per gent que no viu (i
potser tampoc entén) el caràcter diferencial d’aquest territori, amb unes
característiques lingüístiques, culturals i econòmiques específiques i
diferenciades de la resta de la comunitat aragonesa. Volem pensar que aquesta és
la única raó que ha fet que des de el govern d’Aragó, es derogués la llei
10/2009 de llengües només quatre anys després de la seva aprovació, quan tot
just començava a arrelar, i s’aprovés la nova llei 3/2013 del 9 de maig “de
uso, protección y promoción de las lenguas y modalidades linguísticas propias
de Aragón”. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span><o:p></o:p></span></span> </div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-zN7ph0-AGKE/UxtK4Ypph2I/AAAAAAAAAck/KFZ6tVQdiQ8/s1600/segona+declaracio+de+mequinensa+2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-zN7ph0-AGKE/UxtK4Ypph2I/AAAAAAAAAck/KFZ6tVQdiQ8/s1600/segona+declaracio+de+mequinensa+2.jpg" height="144" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Acte de signatura de la Segona Declaració de Mequinensa</td></tr>
</tbody></table>
</span><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Tot i que s’ha parlat molt d’aquesta nova llei en els mitjans de
comunicació ( i encara se’n parla), en les xarxes socials, en les tertúlies de
cafè i les sobretaules, farem una petita comparativa d’aquestes dues lleis, per
poder entendre, a grans trets, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el que
estava previst a l’anterior llei de llengües 10/2009 (i que no es va arribar a
aplicar), respecte a la nova llei 3/2013. <o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">La principal diferència la trobem en el nom oficial de les llengües que es
parlen a Aragó. L’article 2.2 de la nova llei diu.... “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Además del castellano, Aragón tiene como propias, originales e
históricas las lenguas aragonesas con sus modalidades linguísticas de uso
predominante en las áreas septentrional</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">y
oriental de la comunidad Autónoma”.</i> Mentre que a l’antiga llei derogada, en
aquest mateix article podíem llegir... “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">El
aragonés y el catalán son lenguas propias originales e històricas de nuestra
Comunidad Autónoma</i>”. Està clar... l’aragonès i el català han estat
suprimits i substituïts per <i style="mso-bidi-font-style: normal;">lengua
aragonesa propia del área septentiornal, y lengua aragonesa propia del área
oriental</i> ( el que ha transcendit com LAPAPYP i LAPAO)<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Un altra diferència important la trobem en l’article 7.2 que fa referència
a la nova institució Academia Aragonesa de la Lengua... “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Corresponde a la Academia Aragonesa de la Lengua establecer las normas
referidas al uso correcto de las lenguas y modalidades linguísticas propias de
Aragón</i>”. Mentre que a l’article 16.2 de l’antiga llei es feia menció a les
normes lingüístiques del aragonés i del català explícitament...”<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Corresponde a las instituciones científicas
reconocidas para cada una de las lenguas elaborar y determinar en su caso las
normas linguísticas del aragonés y del catalán, sin perjuicio de respeto a las
peculiaridades de las lenguas propias de Aragón</i>”. O sigui.... la Academia
Aragonesa de la Lengua, que substitueix a les anteriors acadèmies d’aragonès i
català, serà l’encarregada de definir una gramàtica i unes normes independents,
per les modalitats lingüístiques de l’àrea septentrional i oriental en comptes
d’utilitzar les normes de l’aragonès i el català ja establertes.( Això si que
es una feinada!)<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">La última diferència que volem destacar és en l’àmbit de la toponímia. En
la nova llei, l’article 22.1 estableix que...”En las zonas de utilización
històrica predominante de las lenguas y modalides lingüísticas propias, la
denominación oficial de los topónimos podrá ser, además de la castellana, la
tradicionalmente usada en el territorio....”o sigui, els topònims s’han
d’escriure en castellà a més de en la llengua pròpia tradicional del lloc.
Mentre que l’antiga llei contemplava una toponímia única amb la llengua
tradicional. Article 33.1 “En las zonas de utilización histórica predominante
de las lenguas propias, la denominación oficial de los topónimos serà única, la
tradicionalmente usada en el territorio...”<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">De canvis i diferències de la nova llei de llengües respecte de la derogada
n’hi ha moltes més, que no detallarem<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aquí
per tal de no avorrir als lectors. Només hem intentat oferir una petita mostra
de on estàvem i cap on anem institucionalment en el tema de la llengua. <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Com era d’esperar, les reaccions a aquesta nova llei no s’han fet esperar:
articles als diaris, programes de ràdio, comentaris en blogs, monogràfics en
publicacions locals.... etc. Fins i tot, no es per menys, una segona
“Declaració de Mequinensa” tres dècades després! (Sant Tornem-hi....)</span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><o:p></o:p></span></span> </div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-M5xjqHqNEcc/UxtNwj2wLJI/AAAAAAAAAcw/Cr6ld_IzJrQ/s1600/segona+declaracio+de+mequinensa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-M5xjqHqNEcc/UxtNwj2wLJI/AAAAAAAAAcw/Cr6ld_IzJrQ/s1600/segona+declaracio+de+mequinensa.jpg" height="182" width="320" /></a></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">En aquesta ocasió, la segona declaració de Mequinensa, no va ser promoguda
per iniciativa institucional (recordem que la primera declaració va ser
“beneïda” institucionalment pel Conseller de Cultura del Govern d’Aragó), si no
que va ser convocada per l’alcaldessa de Mequinensa Magda Godia el dia 1 de
juny del 2013. En aquest cas s’hi van adherir a la convocatòria una trentena
d’ajuntaments i tres consells comarcals. Aquesta declaració insta al govern
d’Aragó a retirar la llei de llengües que elimina el nom del català i l’anomena
“llengua aragonesa pròpia de l’àrea oriental” i els alcaldes i regidors es
comprometen a impulsar mocions de suport en tots els municipis i portar a terme
actuacions en l’àmbit de la justícia, el Tribunal Constitucional i les
autoritats europees en defensa de la denominació de la llengua catalana i dels
drets dels seus parlants. </span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Arial;"></span></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-_i4gLJDRP0s/UxtKRu8lt1I/AAAAAAAAAcc/oSeLCzVGQpc/s1600/Novadeclara.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-_i4gLJDRP0s/UxtKRu8lt1I/AAAAAAAAAcc/oSeLCzVGQpc/s1600/Novadeclara.jpg" height="640" width="450" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"></span><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Com podem constatar els que vivim i sentim a la Franja, la polèmica sobre
les llengües d’Aragó no sol es tracta d’un tema que forma part de la nostra
història, sinó que després de segles i segles, encara es un tema viu, del qual
en parlem, ens preocupem, ens informem, i reivindiquem des de tots els colors
ideològics, ja sigui a través d’associacions, a nivell particular o a nivell
institucional. <o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Jesús Moncada, en el pròleg del seu llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Calaveres atònites</i>, amb el seu particular sentit de l’humor , i amb
les seves paraules, barreja de sàtira i tendresa, també ens acosta, a la seva
manera la problemàtica de la llengua. El pròleg de Calaveres atònites ens situa
a l’estació d’autobusos de Lleida als anys cinquanta, quan un jove advocat de
Barcelona, Mallol Fontcalda, que viatja per primera vegada a Mequinensa per tal
d’ocupar la plaça de secretari del jutjat de pau, busca l’autobús de
Mequinensa....<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">”Un bastaix cordial i pacient,
que aleshores, ho confesso, vaig trobar d’una fatuïtat insuportable, va
explicar-me que l’autocar de Mequinensa no podia exhibir-ne el nom de resultes
d’una embrolla burocràtica en les concessions de línies. Havia de buscar un
rètol que hi posés Lleida-Fraga. Ara bé, amb aquesta indicació, “Fixa-t’hi bé,
xiquet, -va prevenir-me entre dues xuclades al cigarret penjat de la comissura
esquerra de la boca -, o et faràs un embolic”, trobaria dos vehicles de la
mateixa marca, del mateix model i de la mateixa empresa. Un feia el trajecte
escrit al rètol; l’altre, malgrat el cartell, era el de Mequinensa [...] De nou
al món, després de la breu estada als núvols impol·luts de la justícia i de
l’humiliant aterratge forçós, vaig capitular: Què distingia, doncs un vehicle
de l’altre?<o:p></o:p></span></span></i></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">-Redéu, la manera de parlar del
xofer, del cobrador i dels viatgers. Els mequinensans no parlen com els de
Lleida, ni els lleidatans com els de Seròs, cadascú té el seu geni”<o:p></o:p></span></span></i></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Les embrolles burocràtiques encara perviuen.... però el geni també!<o:p></o:p></span></span></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
</span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">Notes:<o:p></o:p></span></span></i></b></div>
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;"></span></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">(1)<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">El Dia</span></i><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">. Saragossa. 2 de febrer de 1984<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">(2)<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Ídem<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">(3)<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">El Dia</span></i><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">. Saragossa. 9 de febrer de 1984<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"> </b><o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">(4)<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">José R. Bada Panillo : <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El debate del
catalán en Aragón</i>. p.172<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">(5)<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">José R. Bada Panillo : <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El debate del
catalán en Aragón</i>. p.173<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">(6)<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Fons de l’Instituto Aragonés de Estadística.<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">(7)<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span lang="ES"><a href="http://www.lafranja.net/"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="color: purple;">www.lafranja.net</span></span></b></a></span><span lang="ES" style="font-size: 12pt;"> i Mario Sasot Escuer:</span><span lang="ES"> </span><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">De Fronteres i Mil·lennis: La Franja, any 2001</span></i><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">. </span></b><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">p38, IEC<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">(8)<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Llei Orgànica 5/1996 de 30 de desembre de 1996<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">(9)<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Boletín Oficial de las Cortes de Aragón.Núm148, Año XV, Legislatura IV, 21
de novembre de 1997<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">(10)<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Francesc Ricart i Orús: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">De Fronteres
i mil·lennis: La Franja, any 2011</i>. p.103, IEC<o:p></o:p></span></span><br />
<span style="font-family: "Helvetica Neue", Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-font-family: Calibri; mso-bidi-theme-font: minor-latin;"><span style="mso-list: Ignore;">(11)<span style="font-size-adjust: none; font-stretch: normal; font: 7pt/normal "Times New Roman";"> </span></span></span><!--[endif]--><span style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">BOE num.88 Dimarts 13 d’abril de 1999 <o:p></o:p></span></span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-65490036783949389252014-03-04T11:58:00.000-08:002014-03-04T11:58:23.160-08:00Cartografia històrica de Mequinensa. Segona part: segles XVII-XIX<div style="text-align: justify;">
Per: <em>Jacinto Bonales</em>.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Al llarg de la segona meitat del segle XVII, i durant bona part del XVIII, la cartografia en la que apareix Mequinensa manté, encara, els traços de l'obra de Mercator i, sobretot, de Juan Butista Labaña que hem pogut contemplar pels segles <a href="http://miknesa.blogspot.com.es/2014/01/cartografia-historica-de-mequinensa.html#comment-form" target="_blank">immediatament anteriors</a>. Des del mapa de <a href="https://www.blogger.com/://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1174/rec/649" target="_blank">Nicolas Sanson, Somer i Pierre Mariette</a> de 1653, una nova característica apareix als mapes: a Mequinensa, fortificada, es dibuixa un pont o palanca sobre el riu Segre, situació què, pel que sembla, estava molt lluny de ser realitat. Situació que es repeteix en els nous mapes com l'"Accuratissima principatus Cataloniae..." de Frederich de Wit i Dirck Jansz van Santen, de 1660.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-EfBZxBPodUw/Uwuc9gidJrI/AAAAAAAAAX4/Cz5NTEJNaoY/s1600/1660_acuratissima.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-EfBZxBPodUw/Uwuc9gidJrI/AAAAAAAAAX4/Cz5NTEJNaoY/s1600/1660_acuratissima.tif" height="161" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Accuratissima principatus Cataloniae..." Frederich de Wit i Dirck Jansz van Santen, 1660. ICC.<br />
Per veure el mapa complert, cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1896/rec/233" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div style="text-align: justify;">
Amb variacions, aquesta imatge es va repetir en nombrosos mapes, com la "Nova e esatta tavola della Spagna" de G. <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/espanya/id/1970/rec/104" target="_blank">Giacomo Rossi</a> (1670), el "Cataloniae principatus" de <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1191/rec/398" target="_blank">Nicolaes Visscher</a> (1677), el "Catalonia" de <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1468/rec/387" target="_blank">Nicolas Sanson i William Berry</a> (1680), el "Principato di Catalogna" de Giacomo <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1198/rec/598" target="_blank">Cantelli da Vignola i Giovanni Giacomo de Rossi</a> (1690), etc.<br />
Com és lògic, no tots els mapes generats en aquella segona meitat del segle XVII presentarien el dibuix del pont sobre el riu Segre, com mostren els diferents mapes tant eclesiàstics com civils i, fins i tot històrics. El fet que aquests mapes s'elaboressin des de la llunyania, amb la corresponent manca d'informació detallada, provocaria que els errors es repetissin i, fins i tot, s'agreugessin. Exemple d'aquest fet és la presència, en algun mapa, d'un pont sobre el riu Ebre.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-enNiuZNSOs0/UxYcik2dZ9I/AAAAAAAAAYI/4mkCtEObg84/s1600/1688_marca.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-enNiuZNSOs0/UxYcik2dZ9I/AAAAAAAAAYI/4mkCtEObg84/s1600/1688_marca.tif" height="156" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Marca Hispanica..." de Pèire de Marca (1688). ICC<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1858/rec/990" target="_blank">AQUI</a></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-usAHNr84WiE/UxYdRBIqV7I/AAAAAAAAAYQ/RmeXXVfSWHw/s1600/1769_nueva.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-usAHNr84WiE/UxYdRBIqV7I/AAAAAAAAAYQ/RmeXXVfSWHw/s1600/1769_nueva.tif" height="129" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Nueva descripcion geographica..." de Josep Aparici (1769). ICC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1775/rec/1013" target="_blank">AQUI</a></td></tr>
</tbody></table>
Al llarg d'aquest període Mequinensa es va convertir en un centre estratègic de les comunicacions al temps que militar. La fortalesa del conjunt del poble i castell, i el fet de ser un nus neuràlgic de vies de transport fluvial i terrestre, van provocar que diferents autoritats (espanyoles i franceses) s'interessessin en cartografiar la nostra vila.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-unY-FZtp48g/UxYeBFr2nYI/AAAAAAAAAYc/T4Nq4fbARTE/s1600/1668_miqvinens.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-unY-FZtp48g/UxYeBFr2nYI/AAAAAAAAAYc/T4Nq4fbARTE/s1600/1668_miqvinens.tif" height="218" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Miqvinens", per Adam Perelle (1668).</td></tr>
</tbody></table>
Així, al voltant de la Guerra de Successió (1705-1715) es van confeccionar molts mapes de detall sobre els voltants de Mequinensa, així com de les vies d'accés i comunicació.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-0RpdHNiHmWQ/UxYecfPXYPI/AAAAAAAAAYk/to5ljPkjiZg/s1600/1705_imatge1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-0RpdHNiHmWQ/UxYecfPXYPI/AAAAAAAAAYk/to5ljPkjiZg/s1600/1705_imatge1.jpg" height="178" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Marche le long du Cinca" de Vallées (1705). BNF.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8493987h.r=mequinenza.langES" target="_blank">AQUI</a></td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ep9nbF9yZdA/UxYfJpYZ7QI/AAAAAAAAAYs/2zjlT7of4jk/s1600/1710_robijn.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-ep9nbF9yZdA/UxYfJpYZ7QI/AAAAAAAAAYs/2zjlT7of4jk/s1600/1710_robijn.tif" height="128" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Exactíssima et plane nova tabula in summâ curâ..." de Jacobus Robijn (1710). BC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/mapesBC/id/172/rec/367" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-6GrMwv4-C04/UxYgBg2n0AI/AAAAAAAAAY0/wzWVPhQ7WBo/s1600/1716_corregimient.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-6GrMwv4-C04/UxYgBg2n0AI/AAAAAAAAAY0/wzWVPhQ7WBo/s1600/1716_corregimient.tif" height="129" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Corregimiento de Lerida" del Comte de Darnius (1716). ICC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1975/rec/695" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
A llarg del segle XVIII la incorporació de les vies de comunicació terrestres, en els mapes on apareix Mequinensa, és ja una constant, detallant cada cop de forma més realista les característiques geogràfiques del territori.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-vUFTURFK9ow/UxYgy469bFI/AAAAAAAAAZA/Mo4ygtBq7PQ/s1600/1760_correct.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-vUFTURFK9ow/UxYgy469bFI/AAAAAAAAAZA/Mo4ygtBq7PQ/s1600/1760_correct.tif" height="142" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"A correct map of Spain & Portugal..." de Bowles Carrington (1760). ICC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/espanya/id/2204/rec/144" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-c1IYAq6OrYE/UxYhUS3juvI/AAAAAAAAAZI/uyT_Z2Z8wQ4/s1600/1760_teatre.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-c1IYAq6OrYE/UxYhUS3juvI/AAAAAAAAAZI/uyT_Z2Z8wQ4/s1600/1760_teatre.tif" height="129" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Theatre de la guerre en Espagne..." de Pierre Mortier (1760). ICC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/espanya/id/1547/rec/74" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-D7c0_WuRPWc/UxYhtqmI_-I/AAAAAAAAAZQ/D5gUCtCApRw/s1600/1720_descripcion.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-D7c0_WuRPWc/UxYhtqmI_-I/AAAAAAAAAZQ/D5gUCtCApRw/s1600/1720_descripcion.tif" height="156" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Descripcion y sucinto resumen de las coses mas notables del Principado de Cathaluña" (1720). ICC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/3012/rec/706" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-4zqCrAkKieU/UxYjR__rx2I/AAAAAAAAAZc/SKtnTd7glFY/s1600/mequi_castells.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-4zqCrAkKieU/UxYjR__rx2I/AAAAAAAAAZc/SKtnTd7glFY/s1600/mequi_castells.jpg" height="185" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Carte générale des monts Pyrénées, et partie des royaumes..." (1730). BC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://mdc.cbuc.cat/cdm/compoundobject/collection/mapesBC/id/456/rec/214" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
Però seria a finals del segle XVIII i principis del XIX quan la cartografia sobre Mequinensa es va desenvolupar més: a la Guerra Gran ja es preveia la importància estratègica que tindria el nostre poble en un conflicte de gran abast contra la França republicana; fet que va quedar palès a la Guerra de la Independència. Els cartògrafs espanyols i francesos es van posar mans a l'obra, uns per dissenyar les obres de fortificació de la vila i del castell, i els altres per estudiar la manera de conquerir-lo. El resultat fou l'elaboració d'un conjunt de mapes d'alt valor històric. La importància del castell de Mequinensa fou de tal calibre que fins i tot es va convertir en tema d'estudi a les acadèmies militars. L'estudi de la defensa i / o conquesta del castell i de la vila de Mequinensa va motivar que diferents estudiants elaboressin cartografia sobre la nostra plaça, com Anastasio de Navas (1811) i Tomás Pascual Maupoey (1811).<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-DWqDPMRMjD8/UxYkghII5jI/AAAAAAAAAZk/_xDkhg_yMRw/s1600/1797_cabrer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-DWqDPMRMjD8/UxYkghII5jI/AAAAAAAAAZk/_xDkhg_yMRw/s1600/1797_cabrer.jpg" height="171" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Plano del Castillo de Mequinenza..." de Joaquín María Cabrer (1797). AGS<br />
Per veure el mapa ampliat cliqueu <a href="http://www.mcu.es/ccbae/es/consulta/resultados_busqueda.cmd?tipo_busqueda=mapas_planos_dibujos&posicion=2&forma=ficha&id=134997" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ZGyr0KhZQrY/UxYlB5NuHbI/AAAAAAAAAZs/ns_thGEh6JA/s1600/1797_detall_perfil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-ZGyr0KhZQrY/UxYlB5NuHbI/AAAAAAAAAZs/ns_thGEh6JA/s1600/1797_detall_perfil.jpg" height="186" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Perfil que pasa por la linea..." de Joaquín María Cabrer (1797). AGS.<br />
Per veure el croquis complert cliqueu <a href="http://www.mcu.es/ccbae/es/consulta/resultados_busqueda.cmd?tipo_busqueda=mapas_planos_dibujos&posicion=1&forma=ficha&id=134997" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-fEgSn4Ab41w/UxYll5xiyBI/AAAAAAAAAZ0/ByaAxq_UgeQ/s1600/1808_carte.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-fEgSn4Ab41w/UxYll5xiyBI/AAAAAAAAAZ0/ByaAxq_UgeQ/s1600/1808_carte.tif" height="130" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Carte itineraire des routes d'etapes..." Suchet (1808). ICC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/2070/rec/690" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-AEf8nWA10WE/UxYmsFdu3LI/AAAAAAAAAaE/9Ot-4QbWMUw/s1600/1810_mequinensa.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-AEf8nWA10WE/UxYmsFdu3LI/AAAAAAAAAaE/9Ot-4QbWMUw/s1600/1810_mequinensa.tif" height="165" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Pla du siége de Mequinenza par l'Armée Française d'Aragon". Ambrosio Tardieu (1810). BVMD.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://bibliotecavirtualdefensa.es/BVMDefensa/i18n/consulta/resultados_ocr.cmd?id=37126&materia_numcontrol=&autor_numcontrol=&posicion=85&forma=ficha&tipoResultados=BIB" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-RUMNe4Rh7Js/UxYnHYDo-JI/AAAAAAAAAaM/3qEbTfDc6gc/s1600/1810_dibuix.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-RUMNe4Rh7Js/UxYnHYDo-JI/AAAAAAAAAaM/3qEbTfDc6gc/s1600/1810_dibuix.jpg" height="183" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Detall inclòs en alguna de les edicions del mapa de Ambrosio Tardieu.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-ScFXayzzIdw/UxYnkSg5QxI/AAAAAAAAAaU/6yrF7qdvLSQ/s1600/1810_nantian.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-ScFXayzzIdw/UxYnkSg5QxI/AAAAAAAAAaU/6yrF7qdvLSQ/s1600/1810_nantian.tif" height="156" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"A new map of Spain and Portugal..." de Jasper Nantiat i William Faden (1810). ICC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/compoundobject/collection/espanya/id/1914/rec/179" target="_blank">AQUI</a>. </td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-OnGoIYpuK0c/UxYoPTN59XI/AAAAAAAAAag/ubAufB8wobw/s1600/1810_new.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-OnGoIYpuK0c/UxYoPTN59XI/AAAAAAAAAag/ubAufB8wobw/s1600/1810_new.tif" height="130" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"A new map of Spain and Portugal..." de Robert Laurie i James Whittle (1810). ICC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/espanya/id/2400/rec/178" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Uuvof7yuss0/UxYowR7DP-I/AAAAAAAAAao/l90zwyLcRz4/s1600/1811_anastasio-de-navas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-Uuvof7yuss0/UxYowR7DP-I/AAAAAAAAAao/l90zwyLcRz4/s1600/1811_anastasio-de-navas.jpg" height="226" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Croquis del fuerte de Mequinenza y sus contornos" d'Anastasio de Navas (1811). <a href="http://bibliotecavirtualdefensa.es/BVMDefensa/i18n/consulta/resultados_ocr.cmd?id=37126&materia_numcontrol=&autor_numcontrol=&posicion=7&forma=ficha&tipoResultados=BIB" target="_blank">BVMD</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-F1qp3A82ULQ/UxYpTtya_hI/AAAAAAAAAaw/yeFD32pZAjc/s1600/1811_curso_ebro.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-F1qp3A82ULQ/UxYpTtya_hI/AAAAAAAAAaw/yeFD32pZAjc/s1600/1811_curso_ebro.tif" height="231" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Plano del curso del Ebro y terreno comprehendido..." de Manuel de Tena (1811), BVMD.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://bibliotecavirtualdefensa.es/BVMDefensa/i18n/consulta/resultados_ocr.cmd?id=37126&materia_numcontrol=&autor_numcontrol=&posicion=89&forma=ficha&tipoResultados=BIB" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-0s7yPCPRibY/UxYptpGbsyI/AAAAAAAAAa4/th5mvRwt5lQ/s1600/1811_tomas_pascual_maupoey.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-0s7yPCPRibY/UxYptpGbsyI/AAAAAAAAAa4/th5mvRwt5lQ/s1600/1811_tomas_pascual_maupoey.jpg" height="228" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Croquis del Fuerte de Mequinenza" de M.G. Tomas Pl. Maupoey (1811). <a href="http://bibliotecavirtualdefensa.es/BVMDefensa/i18n/consulta/resultados_ocr.cmd?id=37126&materia_numcontrol=&autor_numcontrol=&posicion=6&forma=ficha&tipoResultados=BIB" target="_blank">BVMD</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-3tY5wLow9ZQ/UxYqQ2J8uCI/AAAAAAAAAbA/GXqD5Bf7744/s1600/Plan+part2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-3tY5wLow9ZQ/UxYqQ2J8uCI/AAAAAAAAAbA/GXqD5Bf7744/s1600/Plan+part2.jpg" height="232" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Croquis d'origen incert. Proporcionat per Miguel Ibarz.</td></tr>
</tbody></table>
Finalitzada la contesa bèl·lica amb França, Mequinensa encara tindria força pes en l'estratègia militar degut a la continuïtat de la guerra civil, en diferents períodes, al llarg de tot el segle XIX. Però la cartografia ja no es centrarà en l'aspecte militar, sinó que es van confeccionar mapes amb un altre caire: la nova divisió administrativa, el trànsit comercial fluvial i terrestre i, evidentment, els avenços en la geografia...<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-SCdcSQ9HSfc/UxYsS3VDEvI/AAAAAAAAAbM/iGoimRnYyTo/s1600/1820_charte.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-SCdcSQ9HSfc/UxYsS3VDEvI/AAAAAAAAAbM/iGoimRnYyTo/s1600/1820_charte.tif" height="131" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Charte der Spanischen Provinz Katalaonien" de H.B. von Staff i Karl Kolbe (1820). ICC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/2982/rec/1003" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-zlaEeuj1oLc/UxYs0Q5fudI/AAAAAAAAAbU/bsFJIblv4Y0/s1600/1835_catalu%C3%B1a.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-zlaEeuj1oLc/UxYs0Q5fudI/AAAAAAAAAbU/bsFJIblv4Y0/s1600/1835_catalu%C3%B1a.tif" height="130" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Cataluña con las nuevas divisiones" d'Auguste Henry Dufour (1835). ICC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/3052/rec/401" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-M6A1Z4DDSpA/UxYtSptyTDI/AAAAAAAAAbc/Wa08exMV2q4/s1600/1838_aragon_provincias.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-M6A1Z4DDSpA/UxYtSptyTDI/AAAAAAAAAbc/Wa08exMV2q4/s1600/1838_aragon_provincias.tif" height="131" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Reyno de Aragón: dividido en las tres provincias de Zaragoza, Huesca y Teruel (1838). CEC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/mapesCEC/id/232/rec/925" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-UneRta-8tD8/UxYt1VxHCPI/AAAAAAAAAbk/_cKNwRUGMYg/s1600/1852_zaragoza.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-UneRta-8tD8/UxYt1VxHCPI/AAAAAAAAAbk/_cKNwRUGMYg/s1600/1852_zaragoza.tif" height="154" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Zaragoza" de Francisco Coello y Quesada (1852). CEC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/mapesCEC/id/363/rec/1007" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-5tseRkpqvHY/UxYuPE25_aI/AAAAAAAAAbs/czIAmgcScTw/s1600/1857_canalizacion.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-5tseRkpqvHY/UxYuPE25_aI/AAAAAAAAAbs/czIAmgcScTw/s1600/1857_canalizacion.tif" height="169" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Plano general del valle del Ebro desde Zaragoza al mar" d'Alois Heiss (1857). RAH.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://bibliotecadigital.rah.es/dgbrah/i18n/consulta/resultados_busqueda.cmd?id=263334&materia_numcontrol=&autor_numcontrol=&secc_CART=on&posicion=17&presentacion=mosaico&forma=ficha" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-bSVBd7HgQZs/UxYuof3K-YI/AAAAAAAAAb0/MA_kRIc1Lgw/s1600/1858_canalizacion.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-bSVBd7HgQZs/UxYuof3K-YI/AAAAAAAAAb0/MA_kRIc1Lgw/s1600/1858_canalizacion.tif" height="129" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Real Compañía de Canalización del Ebro: plano del Valle del Ebro..." (1858). BMVB.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://mdc.cbuc.cat/cdm/singleitem/collection/mapesBMVB/id/26/rec/885" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-G0PuwOAGKh8/UxYu9z_gdaI/AAAAAAAAAb8/EsBt08hwloA/s1600/1865_EME_Mapa_itinerario_espa%C3%B1ol.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-G0PuwOAGKh8/UxYu9z_gdaI/AAAAAAAAAb8/EsBt08hwloA/s1600/1865_EME_Mapa_itinerario_espa%C3%B1ol.jpg" height="134" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Mapa Itinerario Español" (1865).</td></tr>
</tbody></table>
A un pas estava ja la veritable revolució tècnica en cartografia de mans de l'Institut Geogràfic i Cadastral d'Espanya.<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
</div>
Unknownnoreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-20079881488725924062014-02-14T15:32:00.000-08:002014-02-14T15:32:16.096-08:00La Declaració de Mequinensa. Primera part: els orígens<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Pilar Arbiol</i><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">El castell de Mequinensa, protagonista mut de la història del nostre poble,
va ser un cop més, l’any 1984, testimoni d’un fet que va omplir de veus, i de
vegades crits, els mitjans de comunicació locals, i no tan locals, durant
mesos. Un fet que va traspassar “fronteres”, esborrant-les o creant-les depenen
de la interpretació. L’1 de Febrer d’aquell any els murs del nostre castell van
recollir les inquietuds d’unes quantes persones provinents de diferents llocs, però
amb una cosa en comú: la seva llengua i la preocupació pel seu futur. <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">Per entendre bé el present, no podem deixar d’estudiar el passat, així que
farem una mica d’història per tal de situar-nos millor en el context que va
promoure, fa trenta anys,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la necessitat
de fer una Declaració de Mequinensa en defensa de la llengua.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;"><b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Un passeig per la
història</span></b><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">En els seus orígens medievals, la parla <i style="mso-bidi-font-style: normal;">precatalana
</i>derivada del llatí vulgar va ser també la llengua pròpia del comtat de
Ribagorça, un dels tres nuclis fundadors del futur Regne d’Aragó al costat dels
comtats d’Aragó i de Sobrarbe. Des d’aquest comtat, així com des dels
territoris contigus com el Pallars i l’Urgell, s’estendria, a altres zones del
sud del Regne per acció de la reconquesta i de la consegüent repoblació. Així
mateix, va desplegar també la seva influencia lingüística a altres zones situades
més a l’oest, dominades per l’aragonès medieval.<o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><span style="font-family: Calibri;">La llengua aragonesa medieval, a la que alguns lingüistes anomenen també
navarroaragonesa per la inicial dependència aragonesa respecte al Regne de
Navarra, també té el seu origen en el llatí vulgar, i es va desenvolupar en les
valls pirenaiques durant els segles VII i VIII. La conquesta dels territoris
ocupats pels musulmans va propiciar també una expansió cap al sud d’aquesta
llengua, arribant a la seva màxima extensió durant els segles XIII i XIV. La
unió del Regne d’Aragó amb el Comtat de Barcelona -gracies al matrimoni de
Ramón Berenguer IV de Barcelona i Petronila d’Aragó- va suposar una
important<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>influència mútua entre la
llengua aragonesa i la llengua catalana, fins arribar al punt que la Cancelleria
Reial tindria com a llengües d’ús el llatí, el català i l’aragonès. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Un exemple el tenim en el còdex del <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Ceremonial</i> <i style="mso-bidi-font-style: normal;">de consagración y coronación de los reyes de Aragón, </i>confeccionat
durant el regnat de Pere IV, i conservat en les seves versions, llatina,
aragonesa i catalana. (1) <o:p></o:p></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span style="font-family: Calibri;"> </span></o:p></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">En aquells temps, doncs, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el català i l’aragonès <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>no estaven limitats només a un ús popular sinó
que també eren la llengua de la Cancelleria i de la Corona. Per tant, llengua
de reis, nobles, senyors i cavallers, notaris, sacerdots i escrivans de les
viles i ciutats.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-oVFjyBynFhs/Uv6jcRErMKI/AAAAAAAAAW0/sG48TADq7B4/s1600/pergami.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-oVFjyBynFhs/Uv6jcRErMKI/AAAAAAAAAW0/sG48TADq7B4/s1600/pergami.JPG" height="186" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pergamí del 27 de noviembre de 1363, en català. <br />
Ajuntament de Mequinensa, pergamí núm 15.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Durant uns segles, el territori de la Corona d’Aragó va viure aquesta
realitat plurilingüista amb normalitat, respectant les diferents llengües que
componien el seu territori i conservant la independència sobiranista dels dos
conjunts territorials que la formaven. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"></span> </div>
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"><o:p><span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><div style="text-align: justify;">
Però
tot això va canviar amb la instauració, el 1412, de la dinastia castellana dels
Trastàmares a la Corona d’Aragó -després del <a href="http://miknesa.blogspot.com.es/2012/11/sis-cents-anys-despres-del-parlament-de.html" target="_blank">Compromís de Casp</a>- <span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">A partir d’aquesta data el castellà es va anar convertint progressivament
en la llengua de la cort i de la noblesa aragonesa. Les classes altes i els
nuclis urbans van ser els primers en castellanitzar-se gràcies a la contribució
de diferents interessos materials, comercials i econòmics. Un exemple podria
ser el comerç tèxtil català, que necessitava de la llana castellana, “casualment”
en mans dels Trastàmara com a principals terratinents de Castella, i que va “empènyer” als comerciants catalans a
aprendre la llengua castellana. L’aragonès va quedar relegat a una llengua d’àmbit
rural o domèstic, patint un desprestigi social progressiu. El català també va
patir els efectes d’aquesta castellanització; així, per exemple, als voltants
de l’any 1500, les impremtes de Barcelona ja publicaven més en castellà que en
català degut als interessos de mercat dels llibrers i editors de Barcelona. El
plurilingüisme medieval d’Aragó era cada cop més difícil de mantenir, i poc a
poc deixava pas a un monolingüisme castellà, si més no en l’àmbit oficial, que
encara perdura en algunes parts de l’antic territori de la Corona d’Aragó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Amb l’arribada de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Felip V, després
de guanyar la guerra de successió, i l’establiment del Decret de Nova Planta a
Aragó (1716), la situació lingüística no va millorar, tot el contrari. Finalment
es va constituir el castellà com única llengua oficial de la Real Audiència,
eliminant el llatí, el català i l’aragonès, i relegant aquestos dos últims a
l’àmbit més privat de la població.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Si tenim en compte, a més, que l’escola ha estat
sempre un poderós medi de difusió del castellà, no ens ha d’estranyar que l’any
1716 el Consejero de Castilla dictaminés que <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“en las escuelas de primeras letras y gramàtica no se permitan libros
en lengua catalana, escribir ni hablar en ella dentro de la escuela, y que la
doctrina cristiana sea y la aprendan en castellano”</i> (2)<i style="mso-bidi-font-style: normal;">.</i></span></div>
</span><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
</o:p><div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-VvXIE9UFppg/Uv6kroUVh1I/AAAAAAAAAW8/0qYEtPH8-Rk/s1600/EVOLUCIO+ARAGONES+1600-1940.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-VvXIE9UFppg/Uv6kroUVh1I/AAAAAAAAAW8/0qYEtPH8-Rk/s1600/EVOLUCIO+ARAGONES+1600-1940.bmp" height="400" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Evolució de l'aragonès, 1600 - 1940.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;">Sota
aquest panorama, la situació original de plurilingüisme de l’antiga Corona
d’Aragó es va transformar en una situació de disglòssia. És a dir, hi ha una
llengua de “prestigi” (castellà) que domina sobre unes altres llengües
“desprestigiades” (aragonès i català), tot i ser aquestes les llengües
autòctones i més utilitzades. Però això no va impedir que aquestes dues llengües<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>sobrevivissin als carrers i es refugiessin en
les cases del poble, entre la submissió i la resistència. L’aragonès va
sobreviure en les valls dels Pirineus, en part gràcies al seu aïllament
(actualment se situaria en les comarques de la Jacetania, del Alto Gállego, de
Sobrarbe, la Ribagorza, la Hoya de Huesca, el Somontano de Barbastro, el Cinca
Medio, los Monegros, i Cinco Villas),(3) mentre que el català va perdurar en la
actual franja oriental d’Aragó (actualment comarques de La Llitera, el
Matarranya, la Ribagorça, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp) (4). </span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-lKGAy2xiAU4/Uv6lIrYKHJI/AAAAAAAAAXE/djKUk6GC3Pg/s1600/MAPA+LINGUISTICO+ARAGON.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-lKGAy2xiAU4/Uv6lIrYKHJI/AAAAAAAAAXE/djKUk6GC3Pg/s1600/MAPA+LINGUISTICO+ARAGON.JPG" height="400" width="318" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mapa lingüístic d'Aragó.</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<span lang="CA" style="font-family: "Calibri","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-ascii-theme-font: minor-latin; mso-bidi-font-family: "Times New Roman"; mso-bidi-language: AR-SA; mso-bidi-theme-font: minor-bidi; mso-fareast-font-family: Calibri; mso-fareast-language: EN-US; mso-fareast-theme-font: minor-latin; mso-hansi-theme-font: minor-latin;"><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"></span></b> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Camí de la recuperació<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;"></span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">No va ser fins a finals del segle XIX que es van donar els primers intents
d’estudi de les llengües aragonesa i catalana de la Franja per part de Joaquín
Costa (1846-1911), llicenciat i doctor en Dret i Filosofia i Lletres que va
publicar entre 1878 i 1879 una sèrie d’articles amb el títol “Los dialectos de
transición en general y los celtíberos en particular” on s’ocupa de la llengua
de la Ribagorça i “de otros dialectos catalano-aragoneses”. El filòleg francès
Jean Joseph Saroïhandy va recórrer la franja oriental d’Aragó des dels Pirineus
fins a Mequinensa (durant l’estiu del 1896 va estar instal·lat a Graus des d’on
va començar les seves investigacions) i va fer diferents informes lingüístics que
reflectien una realitat que encara podem constatar actualment: “La lengua que
se encuentra uno en Graus sufre diariamente la influencia del castellano, que
es la lengua ensenyada en la escuela y la que todo el mundo conoce. Se piensa
que el dialecto debe excluirse en el trato con gentes distinguidas y muchas
personas nacidas en el país no lo ha usado nunca conmigo”. (5) <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">El mateix Saroïhanldy va presentar l’any 1906 un comunicat al I Congrés
Internacional de la Llengua catalana on per primer cop es donava una visió de
conjunt sobre l’estat del català en terres aragoneses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">L’any 1930 el filòleg mallorquí Mn. Antoni M. Alcover junt amb Francisco de
B. Moll van publicar el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Diccionari
català-valencià-balear. Inventari lexicogràfici etimològic de la llengua
catalana en totes les seves formes literàries e dialectals, recollides dels
documents y textos antics y moderns, i del parlar vivent al Principat de
Catalunya, al Regne de València, a les Illes Balears, al Departament francès
dels Pirineus Orientals, a les valls d’Andorra, al Marge Oriental d’Aragó y a
la ciutat d’Alguer de Sardenya”.<o:p></o:p></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Altres filòlegs han investigat sobre les llengües d’Aragó, com els alemanys
Hadwinger i Günther Haensch, o els catalans Griera, Barnils, Montoliu,
Coromines, Badía i Margarit. Llàstima que aquest interès per les llengües
aragoneses no s’hagi estès entre la comunitat de lingüistes aragonesos fins ja
entrada la dècada de 1970, amb la transició democràtica (amb algunes excepcions
com Maties Pallarés o Manuel Alvar).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Hem de tenir en compte, però, que aquestes mostres d’interès intel·lectual
per les llengües aragoneses no tenien res a veure amb un interès per la
recuperació de l’ús de les mateixes pels seus propis parlants. És a dir, l’aragonès
i el català d’Aragó eren considerats com una parla vulgar, inferior, que
mostrava la rusticitat i la humilitat de qui s’expressava amb elles. Era
menyspreat i infravalorat i se’l va passar a denominar “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">chapurreau</i>” amb una clara intenció despectiva. I és que segons el
diccionari de la Real Academia Española “chapurrar” es “<i style="mso-bidi-font-style: normal;">hablar con dificultad un idioma, pronunciándolo mal y usando en él
vocablos y giros exóticos</i>”. En altres casos, aquestes llengües van prendre
denominacions totalment localistes, convertint a una part d’Aragó en una mítica
Torre de Babel, on cada poble parla una llengua diferent a l’altre:
“benabarrés”, “fragatí”, “mequinensà”, “maellà”, “nonaspí”.... Com podem veure,
la situació no ha canviat gaire des de començaments del segle passat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Amb la instauració de la segona república el 1931, que va constituir España
com un “Estado integral, compatible con la autonomía de los municipios y
regiones”,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aragó va organitzar un
moviment autonomista que va culminar en el “Congreso pro Autonomia de Aragón”
que es va celebrar a Casp l’1 de maig de 1936. En aquest congrés es van aprovar
les bases d’un futur Estatuto de Autonomía, que no reconeixia l’existència del
multilingüisme aragonès, com es pot comprovar en l’article 3er del “Anteproyecto
de Estatuto de Autonomía de Aragón de 7 de Junio de 1936”, que diu que “El
idioma castellano es lengua oficial en Aragón”. De totes maneres l’esclat de la
Guerra Civil el 18 de Juliol va deixar en no res aquesta iniciativa
autonomista.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">No serà fins la tornada de la democràcia quan es pot veure un petit canvi
en les reivindicacions polítiques i culturals del territori aragonès, amb un
tímid reconeixement per part dels habitants de les zones de parla aragonesa i
catalana, de la seva realitat lingüística i cultural. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Com a mostra d’aquesta reivindicació tenim
l’exemple de J. Royo, professor de la Ginebrosa, que durant el curs 1975-1976
va començar a donar classes de català fora de l’horari lectiu, que van ser
suspeses per ordre de la Inspección del Ministerio de Educación<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>de la Provincia de Teruel. O la petició feta
al 1978 per l’alcalde de Fraga Francisco Beltran, sol·licitant la introducció
de l’ensenyança del català com assignatura optativa a l’Institut Ramon J.
Sender d’aquesta localitat, petició que no va ser atesa pel Ministerio per no
tenir una base legal. Un altre exemple reivindicatiu el tenim en la creació de
diferents associacions que treballen per la defensa, promoció i dignificació de
les llengües que es parlen a Aragó: Consello d’a Fabla Aragonesa (1976), Ligallo
de<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Fablans de l’Aragonés (1982), Associació
de Consells Locals de la Franja (1985), Afraga-Institut d’Estudis Fragatins
(1989) de la que deriva l’actual Institut d’Estudis del Baix Cinca (1989) com
organisme del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Associació Cultural del
Matarranya (1989), Amics de Fraga (1991), FACAO-Federació d’Associacións
culturáls de l’Aragó Oriental (1996), Associació cultural Lliterana “Lo timó”
(1997), Centre d’Estudis Ribagorçans (2003), etc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Com veiem, durant la dècada dels 70, hi ha un moviment de sensibilització
envers els drets del les minories lingüístiques aragoneses, que es va fer
sentir també en els mitjans de comunicació, tant en ràdios com en publicacions
regionals. Això no vol dir que aquest tema es generalitzés a tota la opinió
pública, ni molt menys. Tenim el trist exemple de l’escola d’Areny de Noguera
(Ribagorça), on l’any 1982 es castigava amb una multa de cinquanta pessetes als
alumnes que parlessin català durant les classes (6). En aquest cas, el tema de
les llengües minoritàries es barrejava amb altres temes que no tenen res a
veure amb els pròpiament culturals i lingüístics, com poden ser polítics, de
fronteres administratives, o inclús diocesans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Però a tot això, quina va ser la resposta institucional per part d’Aragó? El
primer debat polític sobre la problemàtica lingüística aragonesa va començar
amb el procés d’elaboració del projecte d’Estatuto de Autonomía el qual recull
en el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“Artículo séptimo. Las diversas
modalidades linguísticas de Aragón gozarán de protección, como elementos
integrantes de su patrimonio cultural e histórico”</i> (7). Com podem
constatar, a nivell institucional (igual que a nivell ciutadà), tampoc es
reconeixia el valor de l’aragonès i el català d’Aragó, amagant-los en
l’anonimat de <i style="mso-bidi-font-style: normal;">“modalidades linguísticas”</i>,
negant-li així el respecte i la dignitat que es mereixen. Aquest article tampoc
contempla la possibilitat d’un reconeixement de l’aragonès i el català d’Aragó
com a llengües oficials a les comarques on s’utilitzen, per tant era previsible
que després no s’assumissin les competències sobre l’ensenyament d’aquestes
llengües, com efectivament va passar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Aquest posicionament del govern aragonès vers les llengües aragonesa i
catalana, mirant cap una altra banda, i considerant-les únicament un patrimoni
museístic objecte d’estudi per a <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>filòlegs escèptics ( i asèptics), va provocar
la reacció d’una part dels parlants “implicats”, que es van negar des d’un
primer moment a considerar la seva llengua una simple peça de museu i reivindicant
la seva dignitat.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La llavor que va
portar a la Declaració de Mequinensa estava sembrada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;"></span> </div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">Notes:<o:p></o:p></span></i></b></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">(1)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Fernando Gonzalez Ollé: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Actitudes linguísticas de los reyes de Aragón</i>.
Universidad de Navarra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">(2) José R. Bada Panillo: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El debate
del catalán en Aragón</i>. p. 21<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">(3) Segons el Consello Asesor de l’Aragonés: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Resoluzions e Informes</i> (2000-2011), IEA, CFA, REA, Osca, 2011. Francho
Nagore: Os <i style="mso-bidi-font-style: normal;">territorios lingüísticos en
Aragón.</i> REA Zaragoza, 2011.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Citat al
llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mapa Linguístico de Aragón</i>
editat per Sociedad Cultural Aladrada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">(4) Segons Joan coromines: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Onomasticon
Cataloniae</i> (1989-1997), Barcelona. Citat al llibre <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Mapa Linguístico de Aragón</i> editat per Sociedad Cultural Aladrada<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">(5) Citat per Cristian Marco Villanueva: <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Lengua aragonesa. Historia y situación actual</i>. Treball de final de
carrera UOC p. 21.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">(6) <i style="mso-bidi-font-style: normal;">El ribagorzano</i>. Graus, desembre
1982.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span><span lang="CA" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: CA;">(7) Llei Orgànica 8/1982, de 10 de agost, d’Estatut d’Autonomia d’Aragó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><o:p> </o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></div>
</span><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
</span><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
</div>
<span style="font-family: Times New Roman;">
</span></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-69234795527167399032014-01-17T07:30:00.001-08:002014-02-15T03:00:24.350-08:00Cartografia històrica de Mequinensa. Primera part: segles XIV-XVII<em>Per Jacinto Bonales</em><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Mequinensa surt als mapes? Evidentment, avui en dia quan tot el globus terraqui està cartografiat sí, però al llarg de la història la "presència" de Mequinensa a la cartografia ha estat molt fluctuant com a resultat de l'evolució econòmica, social i política del nostre poble, de la regió on s'ubica i del conjunt de la Península Ibérica. Quan va aparèixer per primera volta en un mapa? Per què va aparèixer i desaparèixer als mapes posteriors? A aquestes preguntes volem donar resposta, ja que aquesta ens ajuda a comprendre les transformacions que ha patit Mequinensa al llarg dels segles, i per començar ens centrarem en els inicis, és a dir, entre els segles XIV i XVII.</div>
<div style="text-align: justify;">
La cartografia medieval s'inicia de mans del món àrab, restant l'occident cristià poc observat pels geògrafs. Hi ha alguna excepció com l'extraordinàriament bell mapa d'al-Idrisi, de l'any 1154, conegut com la "Tabula Rogeriana", on el nostre poble apareix sota el nom de Kanâsa, a la confluència de l'Ebre i el Segre.<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-9It59Os7U6s/Uv8u0mIwb9I/AAAAAAAAAXo/fT0WXK6WcLo/s1600/idris.tif" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-9It59Os7U6s/Uv8u0mIwb9I/AAAAAAAAAXo/fT0WXK6WcLo/s1600/idris.tif" height="190" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Tabula Rogeriana", al-Idrisi, 1154. Gràcies a ALf, que ens ha proporcionat la informació.<br />
Per veure el mapa complert, cliqueu <a href="http://www.bigmapblog.com/2011/idrisis-tabula-rogeriana-world-map-reproduction/" target="_blank">AQUI</a></td></tr>
</tbody></table>
Aquesta 'absència' va durar fins que, al segle XIII esclatà el comerç de les ciutats italianes, franceses i de la Corona d'Aragó per tota la Mediterrània. És per això que a finals del segle XIII i al XIV apareixen diferents escoles o tallers de cartografia que es dedicaven a confeccionar portolans, és a dir, cartes nàutiques on es detallaven les costes de la Mediterrània i l'Atlàntic, així com els diferents ports construïts en elles. Van destacar geògrafs com el mallorquí Angelí Dulcert (a les dècades de 1330 i 1340), els venecians Domenico i Francesco Pizzigano (a la dècada de 1360) i el mallorquí cristià Guillem Soler (a la dècada de 1370), si bé cap d'aquests inclourà Mequinensa en les seves cartes nàutiques.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-eGIvtPh29yk/UtkUOo4IA8I/AAAAAAAAATE/121PkkoLxb8/s1600/1330_dulcert.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-eGIvtPh29yk/UtkUOo4IA8I/AAAAAAAAATE/121PkkoLxb8/s1600/1330_dulcert.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mapa d'Angelí Dulcert, Mallorca, 1330.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-Upe62UGw9Qo/UtkVelH6L_I/AAAAAAAAATM/4u-LYOaxY20/s1600/1339_dulcert_a.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-Upe62UGw9Qo/UtkVelH6L_I/AAAAAAAAATM/4u-LYOaxY20/s1600/1339_dulcert_a.jpg" height="175" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carta de Dulcert, Mallorca, 1339, Biblioteca Nacional de França (BNF). <br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b7759104r" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-pCGBVUr56Fc/UtkWMDRI1zI/AAAAAAAAATU/McQVorPEbp0/s1600/1367_pizigano2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-pCGBVUr56Fc/UtkWMDRI1zI/AAAAAAAAATU/McQVorPEbp0/s1600/1367_pizigano2.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carta de Pizzigano, Venècia, 1367. <br />
Mapa complert <a href="http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/b/b9/Pizigani_1367_Chart_1MB.jpg" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-DIJAH9LNN-U/UtkWoQ-WZpI/AAAAAAAAATc/QJP2cxbNOvw/s1600/1370ap_guillem_Soler.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-DIJAH9LNN-U/UtkWoQ-WZpI/AAAAAAAAATc/QJP2cxbNOvw/s1600/1370ap_guillem_Soler.jpg" height="240" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carta de Guillem Soler, Mallorca, 1370.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Però al darrer terç del segle XIV, i dins el taller mallorquí d'Abraham Cresques, es van començar a elaborar unes cartes nàutiques força decorades, veritables joies d'art, on apareix Mequinensa per primer cop. La causa sembla lògica. L'escola mallorquina coneixia molt bé el territori de la Corona d'Aragó, i la plaça de Mequinensa apareix com a estratègica dins la ruta de navegació fluvial de l'Ebre i del seu afluent, el Segre.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-ixVdqqvLoC8/UtkXYgEf7BI/AAAAAAAAATk/NErtmVJgqcM/s1600/1375_Cresques_abraham.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-ixVdqqvLoC8/UtkXYgEf7BI/AAAAAAAAATk/NErtmVJgqcM/s1600/1375_Cresques_abraham.jpg" height="145" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mequinensa a l'Atles català d'Abraham Cresques, 1375. BNF<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55002481n/f7.image" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
L'Atles català de Cresques va tenir una continuïtat en forma de simples cartes nàutiques on continua apareixent el nostre poble, de forma continuada, fins la segona dècada del segle XV.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-NQanqy6riME/UtkXcP5gmlI/AAAAAAAAAT8/v1LmEUQdNJ0/s1600/1410_portulan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-NQanqy6riME/UtkXcP5gmlI/AAAAAAAAAT8/v1LmEUQdNJ0/s1600/1410_portulan.jpg" height="163" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Portolà anònim de factura catalana, principis del segle XV. BNF.<br />
El mapa complert <a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8459335g/f1.zoom" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-9l_yzewo2bw/UtkXblDMeHI/AAAAAAAAATw/lY-hNuQZfTQ/s1600/1413_carte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-9l_yzewo2bw/UtkXblDMeHI/AAAAAAAAATw/lY-hNuQZfTQ/s1600/1413_carte.jpg" height="183" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Carta Nàutica de Mecià de Viladestes, Mallorca, 1413. BNF.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b55007074s.r=a.langFR" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-YldmjlcBsZ0/UtkXbbNtPRI/AAAAAAAAATs/roKTcA0B6O4/s1600/1413_carte3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-YldmjlcBsZ0/UtkXbbNtPRI/AAAAAAAAATs/roKTcA0B6O4/s1600/1413_carte3.jpg" height="161" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Una altra carta nàutica de l'escola mallorquina de l'any 1413.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Però el segle XV fou un període especialment negre per la Corona d'Aragó; de crisi, de pèrdua de flotes i de mercats mediterranis; una època de decadència que també va afectar directament el nostre poble i tota la contrada a través de les onades epidèmiques de la pesta. En termes generals, Mequinensa desapareixerà de la cartografia europea i peninsular, i tan sols retornarà a finals de segle de mans de C. Ptolemeu, L. Holle, Nicolaus Germanus, Berlinghieri i Todescho, en el seu mapa general de la península ibèrica. Aquest era de caire totalment diferent a les cartes nàutiques ja que contenia informació geogràfica (encara que molt rudimentària) de l'interior peninsular.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-dFdRHmHFQO4/UtkgrQ_QITI/AAAAAAAAAUM/hJdgKKcmNmA/s1600/1482_espanya.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-dFdRHmHFQO4/UtkgrQ_QITI/AAAAAAAAAUM/hJdgKKcmNmA/s1600/1482_espanya.jpg" height="133" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Hispania nova tabvula", de Ptolemeu, Holle i altres, 1482.<br />
Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC)<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/espanya/id/1120/rec/152" target="_blank">AQUI</a>. </td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
De caire modern, al segle XVI, es comencen a elaborar de forma massiva mapes geogràfics propis de les monarquies autoritàries, però tan sols hem documentat dos mapes hispànics on apareix el poble de Mequinensa. El primer és el mapa de Dominicus Zenoni de 1560, i el segon fou editat l'any 1586 per Abraham Ortelii, apareixent Mequinensa com Octogesa en tractar-se d'una reconstrucció de la península Ibèrica en època romana.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-icpJTWW_zAg/UtkhiS2J6AI/AAAAAAAAAUU/GgNuSc_-zq0/s1600/1560_hispaniae.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-icpJTWW_zAg/UtkhiS2J6AI/AAAAAAAAAUU/GgNuSc_-zq0/s1600/1560_hispaniae.jpg" height="163" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Hispaniae descriptiu" de Dominicus Zenoni, 1560. BNF.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b550048450.r=a.langES" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-gPzv2TojeIU/Utkh6cwcMGI/AAAAAAAAAUc/XDys60XLw28/s1600/1586_hispaniae_veteris_descriptio.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-gPzv2TojeIU/Utkh6cwcMGI/AAAAAAAAAUc/XDys60XLw28/s1600/1586_hispaniae_veteris_descriptio.jpg" height="163" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Hispaniae veteris descriptiu" d'Abraham Ortelli, 1586. BNF.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b8442287d/f1.item.r=a" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El segle XVII es correspon a una nova era en la cartografia territorial d'Europa. La impremta va facilitar la difusió de mapes a l'abast de més gent (encara que de forma encara molt restringida), tant en format de làmines com en mapes impresos com a il·lustracions de llibres. Això, juntament amb la consolidació dels descobriments colonials i als conflictes i interessos dels estats moderns, va ajudar a multiplicar l'interès pels mapes i la multiplicació d'edicions. Apareixeran, doncs, nombrosos mapes, còpies amb petites modificacions, que repeteixen una i altra vegada els errors inicials; i noves confeccions cartogràfiques que aniran perfeccionant la ubicació d'elements geogràfics (bàsicament els rius) i de les poblacions. Mequinensa apareixerà de nou de forma continuada en la cartografia gràcies al seu paper, no ja econòmic per la ruta de l'Ebre, sinó estratègic en la política militar de les monarquies. De poble passarà a ser fortificació i castell.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Exemples de tot això en trobem força; així el mapa de J. B. Vrients, de 1608, situava Faió i la confluència del riu Matarranya amb l'Ebre a l'oest de Mequinensa, és a dir, abans de la confluència amb el Segre, repetint-se l'error als mapes de Mercator (1619), Keere (1632), Sparke (1635), Hondius (1638), Blaeu (1642) i Janssonius (1652), veritables còpies de l'original de Vrients.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-GSpTwe1Q-W8/UtksOHUiLpI/AAAAAAAAAUs/MvbTUSKajlc/s1600/1608_catalonia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-GSpTwe1Q-W8/UtksOHUiLpI/AAAAAAAAAUs/MvbTUSKajlc/s1600/1608_catalonia.jpg" height="130" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Cataloniae Principatus novíssima et accurata descriptiu" de J.B. Vrients, 1608. ICC<br />
Per veure el mapa complet cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1870/rec/395" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-R_Mq2KXymhY/Utksz3ffA1I/AAAAAAAAAU0/JXVXphTLNaY/s1600/1619_catalonia_descriptio_nova.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-R_Mq2KXymhY/Utksz3ffA1I/AAAAAAAAAU0/JXVXphTLNaY/s1600/1619_catalonia_descriptio_nova.jpg" height="129" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Cataloniae Principatus descriptiu nova" de Gerard Mercator, 1619, ICC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1860/rec/389" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-NTgF0r80gyw/UtktS1ZWt3I/AAAAAAAAAU8/o4UatoS02kg/s1600/1632_catalonia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-NTgF0r80gyw/UtktS1ZWt3I/AAAAAAAAAU8/o4UatoS02kg/s1600/1632_catalonia.jpg" height="139" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Catalonia" de P. Kaerius, P. Keere, G. Mercator, J. van Cloppenburg, 1632. ICC<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1461/rec/381" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Un altre mapa amb importants errors i repetit en noves edicions al llarg del segle fou el de Gerard Mercator i Jodocus Hondius de 1609, d'Aragó i Catalunya, reiterat en noves edicions de 1619, 1628 i 1630, i amb algunes variacions un de nou aquest darrer any. En ells Mequinensa estava situada a la confluència dels rius Cinca i Segre, mentre que a l'embocadura del Segre i de l'Ebre situaven Flix.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-_Wp38Ah6dxE/Utk_QimtxEI/AAAAAAAAAVM/6Tbhz5QA8Gg/s1600/1609_arragonia_et_catalonia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-_Wp38Ah6dxE/Utk_QimtxEI/AAAAAAAAAVM/6Tbhz5QA8Gg/s1600/1609_arragonia_et_catalonia.jpg" height="130" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Arragonia et Catalonia" de Gerard Mercator i Jodocus Hondius, 1609. ICC.<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1185/rec/255" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-y4p7Akb_P5U/Utk_4JXHAKI/AAAAAAAAAVU/ksz6br3z900/s1600/1630_aragonia_et_catalonia_mercator.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-y4p7Akb_P5U/Utk_4JXHAKI/AAAAAAAAAVU/ksz6br3z900/s1600/1630_aragonia_et_catalonia_mercator.jpg" height="130" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Aragonia et Catalonia" de Janssonius, Hondius i Mercator, 1630. ICC<br />
Per veure el mapa complert cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1167/rec/250" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-Tez-p0crI-8/UtlBKb3aamI/AAAAAAAAAVg/QUXG86SQ23U/s1600/1630_aragonia_et_catalonia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-Tez-p0crI-8/UtlBKb3aamI/AAAAAAAAAVg/QUXG86SQ23U/s1600/1630_aragonia_et_catalonia.jpg" height="130" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Aragonia et Catalonia" de Gerard Mercator, 1630. ICC.<br />
Per veure el mapa sencer cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/catalunya/id/1349/rec/251" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Però no tots van tenir el mateix caràcter; cal destacar els treballs de Juan Bautista Labaña, concretament els seus mapes de 1622 i 1633 que situen correctament, i amb gran qualitat de disseny, els diferents rius i poblacions, destacant la presència ja permanent de Mequinensa.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-L7uvFsrr4TI/UtlDL7tuwQI/AAAAAAAAAVs/b4VBle1nVts/s1600/1622_aragon.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-L7uvFsrr4TI/UtlDL7tuwQI/AAAAAAAAAVs/b4VBle1nVts/s1600/1622_aragon.jpg" height="163" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Aragon" de Juan Bautista Labaña, 1622. BNF.<br />
Per veure el mapa sencer cliqueu <a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b53012056z.r=arag%C3%B3n.langFR" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-3LB7J8RXQOQ/UtlDsBYH7iI/AAAAAAAAAV0/KYeq9BG34ZY/s1600/1633_novissima.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-3LB7J8RXQOQ/UtlDsBYH7iI/AAAAAAAAAV0/KYeq9BG34ZY/s1600/1633_novissima.jpg" height="163" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Novíssima Arragoniae regni tabula" de Juan Bautista Labaña, 1633. BNF<br />
Per veure el mapa sencer cliqueu <a href="http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/btv1b5966951k/f1.item" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Per acabar amb aquest primer article sobre cartografia històrica, destacar la presència de Mequinensa en alguns dels mapes del conjunt de la península Ibèrica, com el de Sanson i Winter de 1648.</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-dXpX3vegjX8/UtlETQMg4aI/AAAAAAAAAV8/rSgzbTTvk00/s1600/1648_espagne.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-dXpX3vegjX8/UtlETQMg4aI/AAAAAAAAAV8/rSgzbTTvk00/s1600/1648_espagne.jpg" height="129" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">"Espagne" de N. Sanson fill i A. de Winter, 1648. ICC<br />
Per veure el mapa sencer cliqueu <a href="http://cartotecadigital.icc.cat/cdm/singleitem/collection/espanya/id/2087/rec/89" target="_blank">AQUI</a>.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
La finalització de la guerra de Secessió, altrament coneguda com a guerra dels Segadors, l'any 1652, va suposar un canvi transcendental per a Mequinensa. La plaça es fortificaria i es convertiria en una de les principals places militars de Catalunya i Aragó, nus de comunicacions entre el mar i l'interior i entre el Reialme i el Principat, formarà part de l'eix de defenses de la Corona hispànica davant la seva rival França. A nivell cartogràfic es produirà un revulsiu, i Mequinensa serà objecte d'observació per part dels cartògrafs i geògrafs militars... però això ja ho veurem en una altra entrada.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
</div>
Unknownnoreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-88490416034338314782014-01-02T11:21:00.002-08:002014-01-02T11:21:22.398-08:00El motí mequinensà de 1861. En els orígens de Monts Comuns.<em>Per: Jacinto Bonales.</em><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
Els crits d'homes i dones es van escampar per tota la vila. Aquell dia de tradicional visita al cementiri, aquell dia de Tots Sants de 1861, seria recordat durant dècades. La gent recorria els carrers del poble vell en diferents grups, dirigint-se cap a la plaça de l'Ajuntament, mentre maleïen a unes quantes famílies. L'alcalde, en Mariano Vallés, advertit per l'immens clam, manà avisar al comandant militar del castell, que no va tenir temps d'arribar a la plaça abans que ho fessin els enfurismats veïns. Els crits ho omplien tot, i no es van apagar quan l'alcalde sortí de la casa de la vila i, aixecant els braços, demanà tranquil·litat a tothom. Paraules de serenor, el típic "tot s'arreglarà", manant a les gents que tornessin a ca seua ja que, tot plegat, havia de ser un malentès. Paraules fútils que no es deixaven sentir ja que els veïns van baladrejar no sols contra algunes famílies del poble sinó també contra el govern a Madrid i contra el propi alcalde, que era vist per molts com un polític corrupte davant la "desaparició" de 6.000 reals extrapressupostaris que l'empresa de la canalització de l'Ebre havia "regalat" a l'ajuntament per tal de distribuir entre els pobres de la vila.(1)</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-NPBZI4v9gCE/UsW6IAM-LAI/AAAAAAAAASE/Rzlm-8OCLtM/s1600/anc_203359_412012_mqz_1928.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="219" src="http://2.bp.blogspot.com/-NPBZI4v9gCE/UsW6IAM-LAI/AAAAAAAAASE/Rzlm-8OCLtM/s320/anc_203359_412012_mqz_1928.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Mequinensa el 1928. <br />
Arxiu Nacional de Catalunya 203359_412012.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
L'arribada del comandant a la plaça, acompanyat del petit destacament del castell, va asserenar una mica l'esvalot, i molts veïns van marxar cap a casa amb la imatge de les baionetes muntades en els obsolets fusells d'espurna del 36. Encara caldrien unes quantes amenaces de les autoritats per tal que els més reticents abandonessin la plaça. Però la serenor de les amenaces i de les armes no va durar gaire. Negra nit, cap a les deu, els descontents van tornar a sortir al carrer formant un gran esvalot, una "gran rondalla" com diu la premsa d'aquell moment, carregats de bastons, forques i torxes, en una veritable revolta que ara no va poder ser aturada per l'alcalde. Van baixar al riu i van calar foc al llaüt de Pedro Antonio Alonso Pérez, una llanxa del saragossà Alejandro Sagristán, i van tallar la comunicació amb el cap del partit en barrinar la barca de pas sobre l'Ebre. El consistori municipal, custodiat pels soldats del castell, va quedar tancat a Ca la Vila esperant reforços.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
Al dia següent, diferents "vecinos honrados y de orden" van acudir a l'ajuntament per tal d'intervenir com a mediadors i trobar una solució, situació que no s'assoliria fins l'arribada al poble d'un destacament de la Guàrdia Civil procedent de Saragossa acompanyat del jutge de Casp. La premsa nacional de seguida es va fer ressò dels esdeveniments; així el periòdic del Partit Liberal, "<em>El Clamor Público</em>" va demanar, en to irònic, que s'establís a Mequinensa un Consell de Guerra durant uns mesos per fer "neteja" com s'estava duent a terme a Màlaga; iniciativa a la que sense cap sarcasme també s'apuntava el diari "<em>La Correspondencia de España</em>" (2), que dies després demanarà que "<em>esperamos que la accion de la ley se dejará sentir pronto, y que los revoltosos, cualquiera que sea su número, sufrirán el castigo á que se han hecho acreedores</em>" (3); opinió que contrastava amb la d'altres diaris que el que demanaven era transparència sobre l'esdevingut (4).</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
La causa del motí no era política; era la desamortització, és a dir, la desaparició dels monts comuns. Per tal d'entendre el que va succeir cal que anem una mica enrere en el temps. A l'Espanya de mitjans de segle XIX ja s'havia produït una autèntica reforma agrària liberal a partir de diverses mesures: l'abolició del règim senyorial, la supressió dels privilegis ramaders i dels municipis de l'Antic Règim, la llibertat de tancaments i de conreu, la modificació dels contractes agraris, la llibertat de preus i salaris, l'abolició del delme, la reforma fiscal i el nou codi de la propietat de la terra, la desvinculació i la desamortització eclesiàstica. Amb la llei de desamortització civil del 1 de maig de 1855, coneguda com la "desamortització de Madoz", l'Estat va nacionalitzar tots els béns immobles dels ajuntaments i dels pobles, coneguts com a béns de propis (els que generaven renda per l'ajuntament) i béns comunals (els utilitzats pels veïns sense cap pagament al municipi). Les causes bàsiques eren dos, una de teòrica i una altra de pràctica; la primera, que es considerava que els béns col·lectius (com les muntanyes comunals o monts comuns) eren arcaics i havien de desaparèixer per tal que el capitalisme entrés al camp en forma de "propietat perfecta"; la pràctica era solucionar la situació de la Hisenda Pública de l'Estat en pràctica fallida, aportant molts diners per als pressupostos de l'Estat mitjançant la venda de les terres comunals. Si en un principi els comunals pròpiament dits quedaven exceptuats de la venda, a la pràctica es vendria la majoria d'aquests, ja que caldria demostrar el seu caràcter d'interès públic quedant la gestió dels terrenys en mà de l'ajuntament i la tutela de l'administració perifèrica de l'Estat, que establiria els Plans d'Aprofitament anuals, concedint llicències d'explotació als veïns (de llenya per a foc, pastures pel bestiar i terra per conrear) previ acord de Foment (i d'Hisenda) i sota pagament d'una taxa.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
A Mequinensa, si la desamortització eclesiàstica no va tenir cap efecte, en no posseir l'església pràcticament cap terra (5), el caire de la desamortització civil de 1855 va prendre un caire dramàtic. La major part de la terra del terme era comunal i aprofitada directament pels veïns a través d'un conjunt de normes consuetudinàries que van ser ben estudiades dins el context aragonès pel cèlebre Joaquin Costa (6), i que es concretaven en la lliure pastura veïnal (amb normes d'explotació), la lliure recol·lecció de llenya per a foc, i el sistema de presura o aprisio de terra per conrear amb retorn al comú en cas de deixar el sòl sense treballar. La Hisenda Pública faria el seu "agost" al nostre poble. L'any 1855 entra en funcionament la llei fins l'any següent, quan es va suspendre amb el canvi de govern. Però el 1858 torna a aplicar-se i en 1859 es fa un inventari de monts comuns existents a tota Espanya. A Mequinensa Hisenda localitza la xifra de 40.800 hectàrees de terrenys comunals, una xifra del tot absurda ja que la superfície total del terme municipal era i és de 30.720 hectàrees.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-uDcOcGCAq_8/UsW6qxpP_jI/AAAAAAAAASM/b3B8kCaKLTw/s1600/mina_andresita_1934.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="196" src="http://3.bp.blogspot.com/-uDcOcGCAq_8/UsW6qxpP_jI/AAAAAAAAASM/b3B8kCaKLTw/s320/mina_andresita_1934.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Zona de la mina Andresita l'any 1934.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Les primeres privatitzacions de terres es van produir ja l'any 1859, i consistien en petites parcel·les d'horta propietat de l'Estat procedents de la fortificació de la vila, i diverses edificacions del poble que pertanyien a l'ajuntament. Però les vendes importants, les de les muntanyes comunals, van començar l'any 1860 quan José Poblador, veí de Casp, a través dels seus intermediaris a Madrid, en Anselmo Sanz i en Valentín Tenorio, va comprar les muntanyes de Matarranya (396,09 hectàrees) i lo Moro (826,59 hectàrees) pel preu conjunt de 154.000 reals. Venda que es sumava a la realitzada per José Maria Andreu del terreny conegut com "Valls" (les Deses), de 565,1 hectàrees pel preu de 70.200 reals. La reacció de l'ajuntament i de la població no es va fer esperar. El primer va intentar aturar les subhastes de les terres comunals demanant ser exceptuades de la desamortització com a comunals, però fou infructuós. Els veïns però, van veure que la única solució per evitar perdre aquests terrenys comunals era aplicar allò que s'estava fent a molts pobles de tot Aragó, part de Castella i a Catalunya: crear societats veïnals per comprar els comunals i poder, així, mantenir-los sota els criteris d'ús tradicionals. Dit i fet, es va formar una "societat" que va pactar la compra col·lectiva de les muntanyes, per tots els veïns que volguessin (o poguessin, ja que s'havien de pagar fortes quantitats de diners i no tots els veïns podien fer-ho) participar. Així, l'any 1861 es van anunciar a Saragossa i a Madrid la subhasta de diferents muntanyes i deveses del municipi de Mequinensa, i van ser adquirides per diferents particulars: Raimundo Fàbregas les muntanyes Riber Alt (218 HA per 6.660 reals), Campells (232 HA per 6.396 reals) i Tapioles (159 HA per 5.010 reals); Domingo Grañén de Mequinensa la serra de la Porxina (172,07 HA per 7.200 reals), el Barranc de Mat (372 HA per 11.000 reals), Roda (536 HA per 20.500 reals) i les Carrasques (211 HA per 6.300 reals); Cosme Jarauta la serra de Monegre (572 HA per 18.000 reals); Pedro Rodés de Mequinensa la serra de Verp (571 HA per 17.500 reals); els Molinars (407 HA per 15.000 reals), Dellà Segre (466 HA per 17.500 reals) i Vesecrí (495 HA per 17.100 reals); José Soro de Mequinensa el mont Llosa (289 HA per 8.000 reals) i Ramon Tormo també de Mequinensa el mont Agudet (o Audet, 194 HA per 5.700 reals) i els Auts (186 HA per 6.000 reals)(7). Així Mequinensa va ser el poble amb més vendes de muntanyes comunals del partit judicial de Casp i el tercer en importància de tota la província de Saragossa, sumant la privatització de 7.440 hectàrees (el 24,22% de la superfície del municipi). El principal comprador va ser el mequinensà Pedro Rodés en adquirir 1.939 hectàrees i pagar 70.059 reals, encara que no era un dels principals contribuents del municipi, ja que ni tan sols tenia dret de vot al cens electoral de 1864 (només tenien dret de vot els majors contribuents de la vila). Encara quedarien terres comunals sense privatitzar, i l'any 1877 la delegació d'Hisenda de Saragossa provaria de vendre "Verp i Plana" (els plans de Dins i Defora?) sense èxit.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-R5-TuwZCXpI/UsW7Q7_zvgI/AAAAAAAAASU/tHBDKSkLtGQ/s1600/monegre_1928.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="372" src="http://1.bp.blogspot.com/-R5-TuwZCXpI/UsW7Q7_zvgI/AAAAAAAAASU/tHBDKSkLtGQ/s400/monegre_1928.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Confluència de l'Ebre i el Segre, a Mequinensa, l'any 1928.<br />
Al centre de la imatge la Plana i Monegre.</td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
Muntanyes, o més ben dit, terrenys de secà privatitzats? Evidentment sí, ara rebien un nou estatus jurídic en deixar de ser comunals i municipals; però no tots els compradors eren els destinataris finals dels terrenys, ja que alguns d'ells, com els adquirits per Pedro Rodés, van ser escripturats a nom d'una nova societat, de caire veïnal però basada en accions hereditàries. Naixia la Societat de Monts Comuns de Mequinensa.</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
I és aquí que ens trobem al mes de novembre de 1861 quan, després de les subhastes, alguns dels terrenys es van escripturar a nom dels compradors a títol personal. La resta de veïns del poble va reclamar en diverses ocasions que s'escripturessin a nom de la societat, però no es va dur a terme fins que, tement perdre els diners que havien dipositat per comprar les muntanyes, i de perdre el dret d'aprofitar-se dels antics comunals, es van amotinar. Tal i com deia el periòdic "<em>La Correspondencia de España</em>" la revolta era motivada "<em>por algunos que se consideran como socios de los compradores de dichos montes comunes, y á cuyo favor querian que se estendiese la correspondiente escritura</em>". </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
L'espoli de la Hisenda Pública al conjunt de mequinensans va desembocar en la creació d'una societat restringida. Els usos sobre els terrenys es van mantenir inalterats, però els comunals que es venien gaudint per tots els homes i dones de Mequinensa d'ençà que l'any 1362 els Montcada, senyors del terme, va donar les muntanyes a tots els habitants, ara desapareixien i eren la propietat d'uns socis amb caire hereditari, restant els nouvinguts i part de la població al marge dels drets d'ús. S'iniciava una nova era per al món agrari mequinensà...</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<em>Notes:</em></div>
<div style="text-align: justify;">
(1) Al respecte estem preparant una nova entrada al bloc sobre aquesta qüestió.</div>
<div style="text-align: justify;">
(2) "<em>El Clamor Público</em>" del 9 de novembre de 1861; i "<em>La Correspondencia de España</em>" de la mateixa data.</div>
<div style="text-align: justify;">
(3) "<em>La Correspondencia de España</em>" del 11 de novembre de 1861.</div>
<div style="text-align: justify;">
(4) "<em>El Contemporaneo</em>" del 8 de novembre de 1861.</div>
<div style="text-align: justify;">
(5) P. Marteles: <em>La desamortización de Mendizábal en la provincia de Zaragoza (1836-1851)</em>. Tesi doctoral, 1990. A: <a href="http://www.biopsychology.org/tesis_pascual/index.htm">http://www.biopsychology.org/tesis_pascual/index.htm</a>.</div>
<div style="text-align: justify;">
(6) Entre d'altres: <em>Derecho consuetudinario y economia popular de España</em>, o <em>Oligarquia y caciquismo. Colectivismo agrario y otros escritos</em>.</div>
<div style="text-align: justify;">
(7) Encarna Moreno del Rincón: <em>La desamortización de Madoz en la provincia de Zaragoza (1855-1875)</em>. Tesi doctoral, 1991. A: <a href="http://www.biopsychology.org/tesis_encarna/tesis_encarna_ind.htm">http://www.biopsychology.org/tesis_encarna/tesis_encarna_ind.htm</a></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Unknownnoreply@blogger.com050170 Mequinenza, Zaragoza, Espanya41.3719971 0.3007532999999966741.3481661 0.26041279999999667 41.3958281 0.34109379999999667tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-37603029212211573542013-12-14T08:49:00.001-08:002014-10-07T09:42:54.230-07:00Mequinensa i les vies catalanes del segle XVIII<div style="text-align: justify;">
<em><span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Per Jacinto Bonales</span></em></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">La modernitat de la nostra societat ha creat una xarxa de camins que ha transformat radicalment les rutes de transport tradicionals. Al segle XVIII, quan tothom havia de moure's a peu, en cavalleria o en llaüt, les comunicacions eren lentes i obligaven a fer constants aturades per descansar en els llargs trajectes. Viatges, però, que molt poca gent feia, acontentant-se d'anar als pobles dels voltants i, potser, a una de les ciutats més properes. Així doncs, la major part de la població vivia al poble, i en poques ocasions sortien a veure "món". Però de Mequinensa estant, aquests homes arrelats a la terra veien passar constantment a navegants (molts d'ells nats o veïns de Mequinensa) Ebre amunt i avall, i fins i tot, en comptades ocasions, Segre amunt. És ben conegut el paper central de Mequinensa dins la xarxa de transport fluvial de l'Ebre, tema sobre el qual s'ha escrit força; però menys conegut és el seu caràcter de nucli vertebrador de xarxes de transport per via terrestre. No en debades, aquí es cobrava l'impost senyorial de la lleuda tant al transport fluvial com al terrestre. Fem-ne cinc cèntims.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">A la Mequinensa del segle XVIII no n'hi havia cap pont, ni sobre el Segre ni sobre l'Ebre, però n'hi havia dos passos de barca. És sabut que aquests passos s'empraven per tal que els veïns poguessin anar a treballar les seves terres a l'altra banda d'aquests rius, però no és tan sabut que fins a principis del segle XIX formaven part de la xarxa principal de vies de comunicació entre Catalunya i Aragó.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-oRoMO5mVFhA/Uqx_SomWmJI/AAAAAAAAARg/ZZUEN2xQxtg/s1600/taraginers.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-oRoMO5mVFhA/Uqx_SomWmJI/AAAAAAAAARg/ZZUEN2xQxtg/s320/taraginers.jpg" height="197" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Des de Mequinensa sortia el camí que anava cap a Fraga i Tamarit, tot vorejant el riu Segre i Cinca, per travessar aquest darrer a la mateixa plaça de Fraga. En la mateixa direcció nord, però passant per dalt de Monegre, estava el camí que des del poble arribava a Montsó, baixant de la terra alta a l'alçada de Ballobar, i creuant el Cinca a Alcolea per travessar Alfántega i el Pueyo. A dalt de Monegre, però, estava també el desviament que duia a Candasnos. Finalment, en aquest quarter de terme sortia el camí a Saragossa que anava vorejant l'Ebre per la riba nord. Dellà Segre dos camins enllaçaven Mequinensa amb la Granja d'Escarp i amb Almatret, pujant vora el Segre el primer i riu Ebre avall el segon. I al migdia de l'Ebre tres camins s'obrien com un ventall per anar a Faió (primer vorejant l'Ebre i després pujant la serra), a Fabara i Nonasp, i el tercer a Casp.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">Aquesta xarxa, paer sí sola tan sols ens parla de la connexió del nostre poble amb termes veïns, però en realitat eren unes vies transitades per nombrosos traginers que anaven des d'Aragó a Catalunya (i a l'inrevés) portant bestiar i mercaderies. Coneixem algunes d'aquestes vies (pel que fa a la xarxa de camins catalans) que mostren la importància de Mequinensa com a nus de comunicacions terrestres; veiem aquests camins:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-xwEMXX1e4rs/Uqx_pFOIjKI/AAAAAAAAARs/O9aqGjvEWS0/s1600/cervera-mequinenza.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-xwEMXX1e4rs/Uqx_pFOIjKI/AAAAAAAAARs/O9aqGjvEWS0/s320/cervera-mequinenza.jpg" height="135" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- <strong>Camí de Cervera a Mequinensa</strong>: en realitat enllaçava el nord-est de Catalunya amb les viles de Terol a través de Casp i Alcanyís. Sortia de Cervera per l'actual N-II passant pel Talladell, Tàrrega, Anglesola i Bellpuig, on es desviava cap a Vilanova de Bellpuig i seguia vers Juneda travessant les Garrigues per Aspa fins Alcanó. Des d'aquest poble s'arribava a Torres de Segre, on s'agafava la barca per guanyar el riu Segre, i s'entrava a Aitona, on s'ajuntava al camí que des de Mequinensa anava a Lleida, travessant Seròs fins arribar a Aviganya i al monestir d'Escarp. Aquí s'havia de travessar el riu Cinca a gual, enllaçant amb el camí que de Mequinensa anava a Fraga. Al segle XVIII es considerava com a camí carreter, és a dir, prou ample i en condicions per passar carruatges, i l'únic inconvenient que tenia era la incomoditat de passar el riu Cinca a gual.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- <strong>Camí de Lleida a Mequinensa</strong>: Enllaçava Lleida, Balaguer i els Pirineus d'aquesta província amb les terres de Terol. Sortia de Lleida cap a Alcarràs per l'actual N-II i allí es separava del camí de Fraga seguint cap a Aitona, enllaçant amb el camí carreter de Cervera a Mequinensa travessant Seròs, els monestirs d'Aviganya i d'Escarp, i creuant el Cinca per gual, arribant a Mequinensa. Aquest camí també era carreter, i com l'anterior, durant determinats mesos en arribar al gual d'Escarp els viatgers havien de "dar la buelta à la Puente de Fraga" perquè baixava molta aigua pel riu Cinca.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- <strong>Camí de Montblanc a Mequinensa</strong>: Camí carreter que enllaçava Saragossa i Casp amb el camp de Tarragona estalviant-se alguna jornada de viatge respecte al pas per Lleida. Sortia de Montblanc passant pel terme de Blancafort i travessant els pobles de Vimbodí, Tarrés i Albí fins arribar a Arbeca; i des d'aquí es dirigia cap a Castelldans, Granyena i Torrebesses per sortir directe a la Granja d'Escarp, seguint el riu Segre avall fins que es travessava el Segre amb barca o a gual.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-0rMQVdogDB4/Uqx_qAdvNnI/AAAAAAAAAR4/Mmw28UXe26I/s1600/prades_mequinensa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-0rMQVdogDB4/Uqx_qAdvNnI/AAAAAAAAAR4/Mmw28UXe26I/s320/prades_mequinensa.jpg" height="85" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- <strong>Camí de Prades a Mequinensa</strong>: De fet és una variant de l'anterior que uneix les muntanyes de Prades amb l'alt Aragó voltant el riu Ebre. Sortia de Prades baixant a Vilanova de Prades i, des d'aquí, anava al Vilosell i fins a Albí, on s'unia a l'anterior fins a Granyena i "Suchs", on canviava de direcció cap al terme d'Almatret i cap a Mequinensa. Aquest, però, no era carreter sinó que en la part inicial era "barrancoso, desfilado y cubierto de arboles".</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-o7VbVUaUcl8/Uqx_pYaZLoI/AAAAAAAAARw/7_6g9v5pFg0/s1600/tortosa-mequinensa.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-family: Verdana, sans-serif;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-o7VbVUaUcl8/Uqx_pYaZLoI/AAAAAAAAARw/7_6g9v5pFg0/s320/tortosa-mequinensa.jpg" height="55" width="320" /></span></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- <strong>Camí de Tortosa a Mequinensa per la ribera</strong>: aquesta gran ruta terrestre anava paral·lela a la via fluvial. Sortia de Tortosa, anava dret a Bitern i Tivenys; pujava les costes de Som fins baixar de nou a Benifallet i Ginestar; passava els masos de Mora, Garcia, i després de fer el petit port conegut com "el pas de l'Ase" es sortia a Vinebre, girant cap al nord entrava al terme de Bovera i girava vers Maials. D'aquí recte a la Granja d'Escarp a l'ombra del Montmaneu, creuant el Segre amb barca.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-LXMBVAlyEzk/UtA_L1tsE8I/AAAAAAAAASk/7t5Emqho-oU/s1600/mqz01.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-LXMBVAlyEzk/UtA_L1tsE8I/AAAAAAAAASk/7t5Emqho-oU/s400/mqz01.tif" height="231" width="400" /></a></div>
<span style="font-family: Verdana, sans-serif;">- <strong>Camí nou de Tortosa a Mequinensa</strong>: A diferència de l'anterior, aquest era més transitat ja que no hi havia els inconvenients de les costes de Som i el pas de l'Asa que impedien el pas amb carros. A Tortosa es travessava el riu Ebre pel pont i es pujava riu amunt afins a Xerta, pujant després al pas de les "Trinxeres" i dret a Pinell. D'aquí es travessava la serra de Pàndols fins a un mesó conegut amb el nom de Camposines i s'arribava a Corbera, per continuar fins a Batea. Continuant cap al nord-oest s'entrava a Aragó per Fabara i seguint pels alts s'arribava a l'Ebre davant Mequinensa, creuant-lo amb barca. Aquest camí era tot ell carreter i nou, ja que es va construir l'any 1708 per ordre del Duc d'Orleans en el transcurs de la guerra de Successió.</span><br />
<span style="font-family: Verdana;"></span><br />
<span style="font-family: Verdana;"><em><strong>Nota</strong></em>. (14/01/14), He localitzat un mapa del corregiment de Lleida on s'aprecien alguns d'aquests camins, concretament el camí de Tortosa a Mequinensa per la Ribera.</span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-v3y97y-kdrs/UtWJGKhBf5I/AAAAAAAAAS0/q3iby2-LXz0/s1600/cami_flix.tif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-v3y97y-kdrs/UtWJGKhBf5I/AAAAAAAAAS0/q3iby2-LXz0/s400/cami_flix.tif" height="136" width="400" /></a></div>
<div style="text-align: center;">
Font: ICC, fragment del mapa del comte Darnius, 1716.</div>
<span style="font-family: Verdana;"></span> </div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Unknownnoreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-61014804012452221102013-10-11T12:24:00.000-07:002013-10-11T12:24:09.361-07:00Drets senyorials i prestacions vassallàtiques a Mequinensa
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Per Jacinto Bonales</span></i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En el transcurs de l'edat moderna els habitants dels
pobles estaven obligats a pagar tot un seguit d'imposicions i a satisfer tota
una sèrie de prestacions que tenien un origen feudal. Aquests es pagaven o es
realitzaven a favor del senyor del terme o, en el seu cas, dels diferents
senyors, així com a les autoritats eclesiàstiques locals. Mequinensa, igual que
altres pobles d'Aragó i de la pràctica totalitat dels de Catalunya, estava
obligada a satisfer als seus senyors drets relatius a la senyoria territorial,
a la senyoria jurisdiccional i als pagaments eclesiàstics. Veiem tot seguit les
característiques d'aquests drets al nostre terme.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-mYZ6UHya4Os/UlhPrm_0NbI/AAAAAAAAARA/RhJMXQFQtt4/s1600/imatge0a.gif" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://2.bp.blogspot.com/-mYZ6UHya4Os/UlhPrm_0NbI/AAAAAAAAARA/RhJMXQFQtt4/s320/imatge0a.gif" width="271" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La senyoria
territorial</span></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">En termes generals, el senyor tenia el domini sobre els
homes (cristians i sarraïns, però no jueus, que eren de la Corona) i sobre el
conjunt del territori. Aquest domini no s'ha d'entendre, necessàriament, com
una «propietat» plena com l'actual, sinó com a una preeminència sobre tot el
terme. En tot cas, en la majoria dels casos de Catalunya i de la Franja
d'Aragó, la senyoria territorial existia i estava en mans dels senyors, que
mantenien el control de les «vagants» (muntanyes, erms, sots dels rius), i
deixaven als veïns el domini útil (la capacitat d'utilitzar, treballar, heretar
i vendre) de certs béns (terres, edificis) a canvi d'un pagament anual (cens),
ja fos anomenat emfiteusi (Catalunya), ja treudo (Aragó), i amb unes
limitacions: la fadiga (temps que tenia el senyor per quedar-se el domini útil
de la terra pagant la quantitat oferta pel comprador, normalment de 30 dies) i
el lluïsme (en la compra-venda s'havia de pagar al senyor un terç del valor de
la transacció).<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">A Mequinensa però, la senyoria territorial era molt laxa,
ja que des de la conquesta els senyors estaven interessats en «repoblar» de
cristians el territori. Així doncs, la majoria de les terres eren «lliures»
dels veïns cristians que les posseïen, encara que alguns béns (cases i terres)
estarien subjectes a pagament de cens emfitèutic o treudo. No passava el mateix
amb els béns dels musulmans; aquesta comunitat havia de pagar per cap d'any
(ninou) la «sofra», consistent en 16 sous per cada casa que tingués bestiar de
treball, i 12 sous per cada casa que no en tingués (els bracers). Els drets i
prestacions per senyoria territorial a Mequinensa eren els següents:<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Censos</span></i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">:
com hem dit algunes cases i masos pagaven censos al senyor (els Montcada i,
després, per herència, els Medinaceli), i ho feien en gallines, pagant
anualment al voltant de cinquanta parells. Amb aquest pagament simbòlic, que
feien cristians i musulmans, es reconeixia el domini directe (o superior) del
senyor sobre les cases, és a dir, sobre el conjunt de les heretats. A més els
musulmans havien de pagar l'onzè dels productes d'horta del Sot de Viols, per concessió
senyorial de 1307, reservant-se els Montcada el dret de fadiga només de deu
dies sobre aquestes terres en cas que les venguessin. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Les <i style="mso-bidi-font-style: normal;">herbes i
muntanyes</i>, com a «vagants», eren del senyor, i aquest havia de donar permís
per utilitzar-les, ja com a conreu, ja com a pastura, ja com a font de fusta
per a ús domèstic. L'any 1355 els Montcada van concedir en emfiteusi el terme i
la muntanya a la universitat de cristians i musulmans a canvi d'un cens anual
de 300 sous, amb el que seria el poble el que decidiria què fer amb aquestes
terres, però l'establiment fou anul·lat pel senyor l'any 1362, veient que la
població no prosperava. Així aquell any va donar llibertat i franquesa a tots
els habitants de Mequinensa per conrear, pasturar, fer llenya, carbó, caçar i
fer foc a tot el terme, sense cap impedient senyorial. Ara bé, si el comú
arrendava les herbes (les pastures), el senyor en percebria la meitat del preu.
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><o:p></o:p></i></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-YVyuDkIPD2g/UlhPq-0IBtI/AAAAAAAAAQ8/PsKBfrsrycs/s1600/imatge_02.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-YVyuDkIPD2g/UlhPq-0IBtI/AAAAAAAAAQ8/PsKBfrsrycs/s1600/imatge_02.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La <i style="mso-bidi-font-style: normal;">lleuda</i> era
un impost que pagaven els «estranys», és a dir, els forasters, i que gravava
les mercaderies que circulaven per riu i per terra. Sens dubte era el més
important dels impostos senyorials ja que el riu, en aquella època, era el
principal mitjà de transport de mercaderies. A finals del segle XV es va
arribar a cobrar 7000 sous anuals.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El senyor, a més, controlava en monopoli els molins,
forns, carnisseria i pesqueries que serien cedits (el forn, la carnisseria i les
pesqueries) a alguns vassalls del senyor sota pagament anual en moneda i,
posteriorment, al comú.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Finalment trobem un altre conjunt de drets de la senyoria
territorial que consisteixen en prestacions personals: la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">jova</i> i la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">guarda</i>. La guarda
consistia en pujar al castell, en èpoques determinades, a fer això, guarda,
essent escollits un número d'homes cada dia i havent de passar per aquesta
tasca tot el poble per tanda. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La jova era, en canvi, una prestació vassallàtica en
treball. Un cert número de dies a l'any els veïns, cristians i musulmans,
havien d'anar a fer jova, és a dir, a treballar a les terres del senyor (quan
aquest encara disposava de patrimoni al terme i el posava en conreu), a fer
obra al castell (continuada aquesta jova, per ordre de l'ajuntament, després de
finalitzat el règim senyorial), i a fer obres de neteja i manteniment a les
basses del secà, i a les sèquies del rec.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La senyoria
jurisdiccional</span></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El govern del terme i l'administració de justícia, eren
prerrogatives del senyor jurisdiccional que, en aquestes comarques, coincidia
en la figura del senyor territorial. És veritat que existien les figures dels
consellers i jurats, posteriorment alcalde i regidors, però depenien
directament del senyor jurisdiccional i del seu procurador o governador.
D'altra banda, la justícia, en primera instància, l'executava un veí, el batlle,
que era designat pel mateix senyor jurisdiccional. Aquest dret jurisdiccional
es traduïa no només en l'exercici de la justícia (i en el cobrament de les
corresponents taxes judicials, que percebia en part el batlle i en part el
senyor), sinó també en tres impostos: la quístia, el fogatge i els bans.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-OORgChsmhJY/UlhPq9FjTaI/AAAAAAAAARE/00Apxr_9-fI/s1600/imatge01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-OORgChsmhJY/UlhPq9FjTaI/AAAAAAAAARE/00Apxr_9-fI/s1600/imatge01.jpg" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La Quístia</span></i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">,
altrament dita quèstia o qüèstia, és el més comú dels impostos per la «jurisdicció
civil i criminal, alta i baixa, mer i mixt imperi». Es podia pagar en comú, és
a dir, que l'ajuntament pagava al senyor un valor determinat per tot el poble,
havent fet el comú el repartiment; o bé individualment, pagant una quantitat
fixa cada casa «antiga» del poble, restant exemptes les cases noves, però
quedant aquestes al marge de la participació en les institucions municipals. En
el pagament d'aquest impost senyorial podem entreveure que Mequinensa tenia un
règim força especial, essent molt lleu la pressió del senyor sobre el poble.
Des de l'edat mitjana només pagaven la quístia els musulmans a raó de 6 lliures
jaqueses cada any. Després de l'expulsió, al segle XVII, l'impost va
desaparèixer, però el senyor va incrementar les rendes ja que va crear un nou
delme sobre aquestes terres que pagarien els nous possessors.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Fogatge</i> és
un impost procedent dels «mals usos» medievals que a Catalunya va ser suprimit
amb la sentència de Guadalupe al segle XV, si bé va continuar en molts pobles
ja amb aquest nom, ja canviant-se a quístia. Es tracta d'un pagament fix,
anual, que havia de satisfer cada casa. A Mequinensa no es va pagar mai.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Els <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Bans</i> són
l'equivalent a les multes, i les imposava el batlle i fins i tot els jurats o
regidors, a tot aquell que incomplia alguna norma local. Com arreu, els bans no
podien arribar a 3 lliures, és a dir, que les multes podien ser des d'un sou
fins a 59 sous. Els diners es repartien de forma diversa entre el senyor, el
batlle i el comú. <o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Dic0vvFOiGk/UlhPr9FMVcI/AAAAAAAAARQ/LnTYc38KXos/s1600/imatge_03.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-Dic0vvFOiGk/UlhPr9FMVcI/AAAAAAAAARQ/LnTYc38KXos/s320/imatge_03.jpg" width="314" /></a></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El delme i la
primícia</span></b><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;"><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">El delme</span></i><span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"> era
un tribut eclesiàstic de caire universal que, en teoria, estava destinat a
subvenir les necessitats de l'església; però en la realitat normalment
pertanyia als senyors gràcies a una concessió de la Santa Seu. A Mequinensa, el
caire de conquesta tardana sobre els musulmans, i la necessitat de repoblar de
cristians i d'adoctrinar als musulmans, feu que els conqueridors donessin el
delme al rector del poble que, durant uns segles ho seria el de Fraga. Amb la
segregació parroquial el delme restà a mans del rector de Mequinensa. Els
musulmans no pagaven delme ja que el senyor els va eximir del pagament. A
principis del segle XVII, en expulsar als musulmans, el ple domini de les seves
terres van retornar a mans del senyor, que les concedí a diferents cristians
havent de pagar-li a ell el delme del que produïssin. Així als segles XVII i
XVIII a Mequinensa hi havia dos delmes, el delme en general, que cobrava el
rector del poble, i el delme «de les terres dels moros» que cobraven els
Montcada i per herència els Medinaceli. Es pagava delme de blat, sègol, ordi,
civada, cànem, lli, oli, vi i corders, i la quantitat era de cada deu unitats
collides, una per al delme i 9 franques per al productor.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">La <i style="mso-bidi-font-style: normal;">primícia</i> era
una espècie de delme «menor» que es creà per a pagar als rectors dels pobles,
ja que normalment el delme estava en mans dels senyors. A Mequinensa, com el
delme s'havia concedit al rector, els senyors van atorgar aquest dret al Comú, al
conjunt del poble, és a dir, a l'ajuntament. Aquest emprava els diners per «l'obra»
de l'església: el comú o universitat de veïns i singulars cristians de
Mequinensa eren els propietaris de l'edifici, i l'ajuntament esmerçava la
primícia en el manteniment de l'edifici i, en ocasions, en la lluminària. Es
pagava primícia de tots els fruits que pagaven delme, i la quantitat era de
cada trenta parts de collita, una per a primícia, pagament que, com el delme,
estaven obligats a efectuar tots els veïns de Mequinensa, així com els
terratinents que treballaven terres del terme.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;">Un conjunt de prestacions que desapareixerien íntegrament
al segle XIX amb la revolució liberal.<o:p></o:p></span></div>
<br />
<div class="MsoNormal" style="-ms-text-justify: inter-ideograph; margin: 0cm 0cm 6pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%;"><o:p> </o:p></span></div>
<span style="font-family: "Arial","sans-serif"; font-size: 12pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: CA; mso-fareast-theme-font: minor-fareast;">Nota:
Aquesta aportació es basa en documentació consultada per l'autor i amb
l'extraordinària obra de recerca de Marta Monjo publicada amb el títol <i style="mso-bidi-font-style: normal;">Sarraïns sota el domini feudal. La Baronia
d'Aitona al segle XV</i>. Lleida: Edicions de la Universitat de Lleida, 2004.</span>Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-89940645209312850812013-07-20T11:16:00.001-07:002014-11-27T14:26:36.465-08:00Un patrimoni de més de 2000 anys a Mequinensa.<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<i><span style="font-weight: normal;"><span lang="CA">Per Jacinto Bonales</span></span></i><br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Molt sovint
convivim, sense adonar-nos, amb el que podem anomenar com <i>patrimoni discret</i>.
Béns patrimonials d’un alt valor cultural, històric o etnogràfic que no valorem
per quant s’han convertit en objectes quotidians, que els hem vist “tota la
vida”. Sí, sempre han estat allà. Alguns més nous que altres, però que
representen el valor etnològic i la contínua funcionalitat d’aquests al llarg
dels segles. En aquest article parlarem d’un d’aquests tipus de béns, quotidià,
proper, i que ha perdut ja el seu paper, restant en l’oblit de la modernitat. En podem trobar al llarg i
ample del secà de Mequinensa, però ens centrarem ara només en els múltiples que
encara existeixen a Monegre. De què estem parlant? Anem primer a fer un repàs
de la seva història...</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-I5PwyUHj4iM/UerOCvUivdI/AAAAAAAAAPw/4xvzlvzpxQc/s1600/DSC00311.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-I5PwyUHj4iM/UerOCvUivdI/AAAAAAAAAPw/4xvzlvzpxQc/s200/DSC00311.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bassa del Jordi de la Solera. Segle XX</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fa uns tres mil
anys, les comunitats humanes del Bronze de la vall de l’Ebre gaudien ja d’una
important xarxa de camins per a la circulació del bestiar transhumant. Aquestes
xarxes comunicaven zones de pastura de llarg abast, però al seu pas per les
terres planes de secà els camins es van confeccionar unint punts naturals d’abeurada
-basses- (la mateixa paraula és d’origen preromà) per als ramats. Aquesta xarxa
serà aprofitada i perfeccionada segles després per la cultura ibera, aportant
la base sobre la que s’establiria la xarxa viària romana fa dos mil anys.<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-ZD0aTPMDaHE/UerObXlG1HI/AAAAAAAAAP4/GfFfPGvj_MI/s1600/DSC00314.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-ZD0aTPMDaHE/UerObXlG1HI/AAAAAAAAAP4/GfFfPGvj_MI/s200/DSC00314.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Accés amb escales a la bassa de Angel de la Roja</td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">De tots són
conegudes les importants vies romanes i les seves característiques
constructives. Junt a les famoses calçades que unien les diferents províncies,
es van crear tota una sèrie de vies que estructuraven el territori de les
ciutats formant una trama regular (juntament al parcel·lari) anomenada
“centuriació”. Ara bé, aquestes s’establien sobre les àrees de conreu i
colònies, però les vies del “saltus” o espai de pastures seguien altres
lògiques: orogràfiques i de connexió d’àrees. Igual succeïa amb les
vies secundàries que unien diferents ciutats i els seus ramals cap als municipis
i diferents entitats de població (com els <i>vicus</i>). Així, en les grans
calçades havia establiments per al descans de viatgers i les seves cavalleries,
però en les petites rutes gairebé no hi havia altra infrastructura que algunes cases (vil·lae), alguns poblets (vicus) i algun que altre hostal aïllat. Si per aquestes passaven
cavalleries i ramats, com podien sobreviure sense aigua en les llargues
jornades de les terres de secà de la vall de l’Ebre?</span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-B77ApBYIMtU/UerO6iAL_JI/AAAAAAAAAQA/D5Ee2yJ7_lM/s1600/DSC00319.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-B77ApBYIMtU/UerO6iAL_JI/AAAAAAAAAQA/D5Ee2yJ7_lM/s200/DSC00319.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bassa del Ros de Massalcoreig</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Els romans (o
ibero-romans), van aprofitar el coneixement heretat a les nostres terres: van
adequar les basses naturals que existien en els antics camins i van construir
altres d’artificials. Exemple d’això ens ho proporciona la via prerromana
–renovada i aprofitada en època romana– que unia Azuara (Beligio), Belchite,
Albalate del Arzobispo, Massalió, Calaceit, Gandesa i Tarragona, flanquejada
entre Belchite i Massalió de nombroses basses d’aigua. Aquest sistema es va
estendre per tota la vall i es va donar també a Mequinensa per tal d’abastar
d’aigua als ramats quan peixien pel secà, no havent de baixar a l’Ebre o al
Segre més que en els períodes més durs de l’estiu. <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-sP7SolCjoI0/UerPgD8UyMI/AAAAAAAAAQM/tAFAGIazv_w/s1600/DSC00326.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-sP7SolCjoI0/UerPgD8UyMI/AAAAAAAAAQM/tAFAGIazv_w/s200/DSC00326.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bassa pràcticament destruïda</td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Hem dit que les
basses naturals es van adequar, al temps que es creaven altres de noves, de
caire artificial. Les primeres van ser protegides amb pedres tallades, donant
forma circular a la bassa, per tal que els ramats no les malmetessin, i havent
d’extraure manualment l’aigua. Les segones van ser resultat d’una ingeniosa
obra constructiva: situades en paratges adequats, gairebé sempre circulars i en
pedra tallada, recollien l’aigua canalitzada pels desguassos del propi camí.
Així, en dies de pluja, l’aigua d’un tram del camí anava directament a la
bassa. Un cop plena, comptava amb un sobreixidor que retornava l’aigua de nou a
la part baixa del camí. Evidentment, en aquestes bases l’aigua també havia de
ser extreta manualment, vessant-se sobre piques de pedra tallada per tal que
beguessin els animals.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-u-zCX2covd0/UerP0VbGYZI/AAAAAAAAAQU/-ErZCiJlnPo/s1600/DSC00337.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-u-zCX2covd0/UerP0VbGYZI/AAAAAAAAAQU/-ErZCiJlnPo/s200/DSC00337.JPG" height="200" width="150" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Entrada d'aigua i accés amb escales. </td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El fet que els
veïns poguessin disposar de reserves d’aigua per als seus ramats va fer que
proliferessin les basses construïdes a mans de particulars. Però el fet que un
particular fes una bassa no implicava la seva absoluta propietat: procedint
l’aigua del camí, tots els ciutadans tenien l’ús “<i>uti singuli</i>” de
l’aigua de les basses. El seu ús era un dret públic.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En època islàmica
l’ús de les basses no només va continuar sinó que va ser potenciat per les
autoritats: durant segles les nostres terres van ser frontera entre l’islam i
la cristiandat, i els camins eren recorreguts per genets que havien de fer
abeurar les seves cavalleries a les basses...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-AmWcuZvj_IU/UerQc9sH7MI/AAAAAAAAAQc/bk6rL-fF7TE/s1600/DSC00338.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-AmWcuZvj_IU/UerQc9sH7MI/AAAAAAAAAQc/bk6rL-fF7TE/s200/DSC00338.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bassa del Garrut</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al llarg del darrer
mil·leni les basses han tingut un paper fonamental com a punt d’abeurada dels
ramats ja senyorials (bàsicament dels ramats dels Montcada o els seus
arrendataris), ja dels habitants. La seva funcionalitat ha estat tan important
que s’han mantingut i construït de noves fins a mitjans del segle XX. I sempre
amb la mateixa característica jurídica: les basses poden ser privades, però
tots els veïns tenien dret a treure aigua i vessar-la en les piques per tal que
begués el bestiar.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Actualment
pràcticament cap bassa d’aquest tipus està en ús. Ja per la modernització dels
camins que ha portat en molts casos a situar-los per sota del nivell de la
bassa; ja per haver d’extreure l’aigua manualment, no podent-se amorrar les
bèsties; ja per l’abandó de la pràctica i l’erosió; ja per haver estat cegades
per tal d’evitar accidents, les nostres <i>bassetes</i> pateixen un procés de
ràpida desaparició. Veritables obres d’enginy, joies etnogràfiques i
històriques, són poques les que conserven el seu encant.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> <table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-Yks-mteMKSs/UerQxKtamfI/AAAAAAAAAQk/ea_xOCNzh4k/s1600/DSC00342.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/-Yks-mteMKSs/UerQxKtamfI/AAAAAAAAAQk/ea_xOCNzh4k/s200/DSC00342.JPG" height="150" width="200" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Bassa de Rafeliste</td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Potser alguna
quedarà, com a mostra d’un passat d’agermanament de l’home amb l’hostil secà,
com a pràctica de superació de l’advers Monegre, com a ús racional
d’aprofitament de l’aigua, com a símbol de la riquesa del patrimoni cultural de
Mequinensa... en tot cas, tot sovint mirant el cel me’n recordo d’elles i
d’aquella dita local “<i>cel de petxinetes, aigua a les bassetes</i>”.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-68rEo1ydeKY/VHekrb_74uI/AAAAAAAAAo4/hD6mi3jPaNI/s1600/monegre8.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-68rEo1ydeKY/VHekrb_74uI/AAAAAAAAAo4/hD6mi3jPaNI/s1600/monegre8.jpg" height="320" width="240" /></a></div>
<br />
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-GUpNvKL53Ys/VHekq8C-gMI/AAAAAAAAAo0/XXhl9utUgRs/s1600/monegre7.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/-GUpNvKL53Ys/VHekq8C-gMI/AAAAAAAAAo0/XXhl9utUgRs/s1600/monegre7.jpg" height="320" width="240" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Exemples dels camins com a sistemes de drenatge<br />
a Monegre. L'aigua baixava cap a les basses.<br />
Fotos: Manolo Arbiol "Rafelista"</td></tr>
</tbody></table>
</div>
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;">Agraïm a Rogelio Arbiol, que va créixer a Monegre i que tant bé el
coneix, la informació proporcionada per confeccionar aquest article.</span></span><br />
<br />Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-15868448593216762912013-07-09T02:28:00.002-07:002013-07-09T08:17:16.865-07:00Un riu de riqueses: notes sobre el comerç fluvial al segle XVIII<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<h1>
<span lang="CA"></span></h1>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA"><i>Per Jacinto Bonales</i> </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquell juny de l’any 1773, en Josef va tornar
a Mequinensa. Els llaüts atracaven al moll ja buits, car els fardells de rics
teixits s’havien descarregat Ebre amunt, i de ben segur que bona part de la
esplèndida roba de cotó que abans duien ja s’havia venut a les botigues de
Saragossa. Al moll, en Raimundo Ibars l’esperava neguitós, amb aquells
moviments que el delataven quan les coses anaven mal donades. En Josef el va
tranquil·litzar tot dient-li que ja estava tot en ordre i que no calia patir.
Junts, van anar a la plaça de la vila on, a la casa del Comú, esperarien
protocol·làriament que en Pedro Aguilar, l’Alcalde primer de Mequinensa, es
dignés a fer acte de presència.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-xhYVGnCyDHc/UdvWh6nPJ9I/AAAAAAAAAPI/TiJSBNyTCak/s1600/llaut3.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://4.bp.blogspot.com/-xhYVGnCyDHc/UdvWh6nPJ9I/AAAAAAAAAPI/TiJSBNyTCak/s320/llaut3.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Llaüts amarrats a Mequinensa</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En Josef estava ja molt avesat a les traves
burocràtiques d’aquests reialmes. Ell, en Josef Bugeia Attard, amb només vint
anys acabats de complir, havia après ràpidament del seu pare, en Benito Bugeia,
i era el primer valedor de la riquesa creixent d’aquesta família de comerciants.
Ell, com els seus pares (en Benito i la Maria), era nascut a Zejtun, a la
llunyana illa de Malta, i quan a l’illa les coses es van tornar insuportables,
es van traslladar a la península Ibèrica, tot muntant un petit taller de cotó a
Xàtiva (València), igual que molts altres dels seus compatriotes. Allí van
veure que les condicions no eren com les de Malta, i que aquí sí, podien
deslliurar-se del poder de les grans famílies de comerciants i provar de fer
riquesa com a intermediaris, tot comprant i venent els teixits que es
continuaven elaborant a l’illa mediterrània.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-qr9nze8qayc/UdvWvfkBl_I/AAAAAAAAAPQ/I54T0gtBPR0/s1600/llaut2.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-qr9nze8qayc/UdvWvfkBl_I/AAAAAAAAAPQ/I54T0gtBPR0/s320/llaut2.jpg" width="217" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Llaüt navegant al terme de Faió</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">I fou així com el maltès va conèixer la nostra
vila de Mequinensa. La forma més ràpida i barata per vendre teixits maltesos al
reialme d’Aragó era, sens dubte, fent pujant els fardells de roba riu amunt...
i qui millor que els patrons mequinensans per fer-ho? La seva valia estava més
que demostrada, i la seva fama anava més enllà del mateix riu. Així doncs, els
navegants mequinensans van començar a treballar amb el Josef, o el senyor Bugeia,
com vulgueu, fent pujar des de Tortosa fins a prop de Saragossa els fins
teixits que arribaven al port de València. Però el comerciant maltès de
naixement i xativí d’adopció, no tornaria pas amb la bossa plena de monedes.
Quina pèrdua de diners i de temps! Si havia de fer tractes amb les mequinensans
per pujar mercaderies, els mantindria també per baixar-les! Fou en la primera
estada al poble que en Josef conegué al Raimundo Ibars. Propietari i acaparador
de fruits, també va veure oportunitat de negoci. Aviat van arribar a un tracte:
Raimundo compraria tot el sobrant de les collites d’oli del poble i comarca, i
les concentraria a Mequinensa, on embarcarien en llaüts riu avall de mans de
Josef Bugeia. Aquest pagaria l’oli amb l’or obtingut a les vendes de teixits a
Saragossa, i vendria l’oli per tota la Mediterrània ajudat pels comerciants
maltesos. </span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-R9W9cMXX_Xc/UdvW7j7ql-I/AAAAAAAAAPY/1AFaq-pVbls/s1600/llaut01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://1.bp.blogspot.com/-R9W9cMXX_Xc/UdvW7j7ql-I/AAAAAAAAAPY/1AFaq-pVbls/s320/llaut01.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Llaüt, Ebre avall...</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Però l’alcalde de “Miquenenza” es va negar:
estava prohibit treure del reialme l’oli, car segons les ordres del Corregidor,
primer s’havia d’abastar Saragossa d’aquest producte. Aquell 12 de juny de
1773, el somrient Josef Bugeia, acompanyat pel ja més tranquil Raimundo Ibars,
van ser rebuts per l’alcalde, al qui van lliurar –davant de notari, per si de
cas– el tan valuós paper: un despatx del Reial Acord signat a Saragossa
autoritzant a Josef a comprar, vendre i transportar pel riu tant d’oli com
pogués. S’obria la porta que convertia l’Ebre en un riu d’oli, en un riu
d’or... (1)</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Sí, no es pot pas negar. Els mequinensans eren
bons patrons i bons navegants. I per això estaven presents en les principals
companyies o societats comercials que solcaven l’Ebre. Encara que en aquella
segona meitat del segle XVIII les coses no es posaven fàcils per als navegants.
En aquells anys que la població creixia, els erms es començaven a conrear, i
les necessitats i anhels dels pobles anaven en augment. I si la riquesa
augmentava, el Reial Patrimoni també ho feia: els pobles volien acabar amb
l’esclavitud del secà i van començar a demanar al Rei que els hi donés
autorització per fer noves xarxes de rec. I els més rics –i els senyors també–
demanaven també prendre aigua de l’Ebre per construir molins i batans. Així,
d’aigua cada vegada baixava menys –si bé n’hi havia per a tothom!-, i parades i
assuts es van aixecar, reconstruir i reparar per tot el riu. </span></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-zp2bxRiOw-w/UdvXOTwVzXI/AAAAAAAAAPg/S-wHWXbl9XM/s1600/assut+general+1748-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="247" src="http://1.bp.blogspot.com/-zp2bxRiOw-w/UdvXOTwVzXI/AAAAAAAAAPg/S-wHWXbl9XM/s320/assut+general+1748-1.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Pla d'obra del nou assut de Flix, de l'any 1748.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Fou a la vila de Flix on es van produir més
problemes. La reparació de l’assut, concretament al “Raiget” -<a href="http://associaciolacana.blogspot.com.es/2012/03/projecte-de-resclosa-lassut-de-flix-de.html" target="_blank">que va ser eixamplat</a>- originà problemes a la societat formada pels patrons
mequinensans Miquel Joan Oliver i Melcior Oliver, amb el riba-rojà Andreu
Arbolí i el saragossà Antoni Garcia: el pas dels llaüts per Flix es va
complicar de tal manera, i les discussions amb l’arrendatari del baró va
arribar a tal grau, que un dia els navegants van arrencar tota una filera de
pedres de l’assut, en ple dia, i amb mig poble present. El cas, com és evident,
va arribar als tribunals que manaren la reparació de la destrossa, però les
parts ja havien arribat a un acord... i és que, com deia Quevedo, pagant sant
Pere canta... (2). </span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">....</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">(1) Arxiu Històric de Lleida, Protocols
notarials, Llibre 1170, sense numerar, 12 de juny de 1773. </span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">(2) Arxiu Històric de Lleida, Protocols
notarials, Llibre 1302, foli 141 i següents.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-33364557680702212392013-05-10T01:43:00.000-07:002013-05-10T01:43:49.079-07:00Els veïns de Mequinensa al segle XIVPer <i>Jacinto Bonales</i><br />
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mitjançant diferents documents del segle
XIV relatius a Mequinensa hem redactat una llista dels veïns o caps de casa (o
de família) que van viure en diferents moments d’aquell segle. Com podeu veure
no es tracta de cap estudi sinó tan sols la transcripció dels noms. Donem aquí
una eina per als interessats en l’onomàstica i en els orígens geogràfics dels
primers habitants de la nostra vila, ja que una relació d’aquest tipus permet,
d’una banda, la comparació dels noms locals amb els cartularis i diplomataris
de diferents àrees de Catalunya i d’Aragó, i d’altra banda, mitjançant alguns
cognoms podem apropar-nos a l’àrea d’origen d’aquestes famílies. Gràcies als
pergamins conservats a l’Ajuntament de Mequinensa (números 5 de 1331; 26 de
1340; 15 i 16 de 1363; 2 i 9 de 1388) i dels aportats per la historiadora Marta
Monjo (1), hem pogut elaborar aquesta relació dels caps de casa, és a dir, no
de tots els habitants, sinó dels representants legals, l’autoritat de cada
llar. Destaquen emperò els dos pergamins de 1388 (en realitat, un original i
una còpia) relatius al judici dut a terme a Tortosa contra la Universitat i
l’Aljama de Mequinensa per manca de pagament d’uns crèdits. En dits documents
es relacionen –creiem– gairebé totes les famílies de la nostra vila,
incloent-hi les vídues, cosa infreqüent en les assemblees de Consell General on
les dones restaven al marge. Passem tot seguit a detallar la relació que està
formada pel cognom seguit del nom, religió, any documentat i càrrec conegut.</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-rJMRrGijKgY/UYyytqwUV4I/AAAAAAAAAOk/ZXsW0oP6WDg/s1600/paysanstravailchamp.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="258" src="http://4.bp.blogspot.com/-rJMRrGijKgY/UYyytqwUV4I/AAAAAAAAAOk/ZXsW0oP6WDg/s400/paysanstravailchamp.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abcaer,
Ebrahem d' (<span style="mso-tab-count: 1;"></span>sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abcaer,
Muça d' (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abçayt,
Abçayt d’ (sarraí, 1331, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abçayt,
Iuzy (<span style="mso-tab-count: 1;"></span>sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abinydaf,
Abdallam (<span style="mso-tab-count: 1;"></span>sarraí, 1331)<span style="mso-tab-count: 1;"> </span></span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abtidatxo
(a) de Famico, Macot (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abtidatxo
(a) de Famico, Juce<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>(sarraí, 1388<span style="mso-tab-count: 1;"></span>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abtidatxo
(a) de Famico, Açmet (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abtidatxo,
Caer (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abtidatxo,
Cayt (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abtidatxo,
Macot (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abtidatxo,
Maffomado (sarraí, 1340, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abtidatxo,
Mafoma (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abtidatxo,
Mahoma (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abtidatxo,
Mofferig (sarraí, 1370, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Abundalem
(a) Traum, Muça (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Açadam
(a) Cordo, Mahoma (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Adurahem,
Adurahem fill de Faraig (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Adurahem,
Fferrigot (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Afamiquo,
Maçot (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Albayer,
Adulernis (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Alcayt,
Caet (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Alentorn,
Guerau (cristià, 1363, <i>conseller</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Alentorn,
Maria vídua de Bernat (cristiana, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Alentorn,
Miquel (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Algadar,
Alí (sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Algadar,
Caet (sarraí, 1388, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Algadar,
Muça (sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Algadar,
Muça (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Algadar,
Nuza<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Algezar,
Braym (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Algordell,
Abdelá (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Alitzar,
Ibraffim (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Almenar,
Antonio d' (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Almenar,
Arnau d' (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Almenar,
Bartolomeva vídua de Pere d' (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Almenar,
Domènec d'<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>(cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aloll (a)
Ferrantes, Alhate (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Alpinell,
Mahoma (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Arnau,
Pere (cristià, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Abdella d' (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz, Alí
de Fomado d' (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Aziz de Fomado de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Çait d’ (sarraí, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Culema d’ (sarraí, 1399, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Culema de (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Culema de Caet d' (sarraí, 1388, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz, de
Braim Daziz<span style="mso-tab-count: 1;"> </span>(sarraí, 1362, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
fill de Braim Daziz (sarraí, 1355, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Fomado d' (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Fomado d' (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Fomado d' (sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Fomado de Culema d' (<span style="mso-tab-count: 1;"></span>sarraí,
1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Maffoma de Cayt d' (sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Mafoma d' (sarraí, 1370, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Mahoma d' (sarraí, 1388) </span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Aziz,
Mahoma d’ (sarraí, 1340, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Baberon
(a) Soroller, Adinetris (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bacha,
Mahoma de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Baleff,
Juce (sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ballestar,
Guillem (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ballester,
Bernat (cristià, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ballester,
Bernat (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ballester,
Domènec (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ballester,
Pascasio (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ballester,
Pere<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> (cristià, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Barbastre,
Alfons de (<span style="mso-tab-count: 1;"></span>cristià, 1362,
1363, <i>saig</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Barrassons,
Famado de (sarraí, 1355, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bassarrons,
Fomado de (sarraí, 1362, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Belforat,
Joan de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bellestar,
Berenguer (<span style="mso-tab-count: 1;"></span>cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Belver,
Ferrer de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Belvís,
Bartomeu de (<span style="mso-tab-count: 1;"></span>cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Benasch,
Barcelona vídua de Domènec de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bençala,
Aziz Fomado de (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bençala,
Azmet de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bençala,
Farragot de (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bençala,
Fferrargum (sarraí, 1393, <i>alamí</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bençala,
Fomado de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bençala,
Mofferigot de (sarraí, 1388, <i>alamí</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bençalla,
Azmet (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Bertran,
Domènec (cristià, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Betrians,
Domènec (cristià, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Betriano,
Pere (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Biora,
Bartomeu de (cristià, 1388, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Busón,
Joan (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cabiroig,
Mahoma de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Calbo (a)
Gilet, Ebrahem del (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Caliz,
Ramon (cristià, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cardona,
Joan de (cristià, 1331, <i>batlle</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Carnicer,
Guillem (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Carnicer,
Guillem [un altre] (<span style="mso-tab-count: 1;"></span>cristià,
1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Casal,
Pericot (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Caserres,
Domènec (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Casp, Alí
(sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cavaller,
Maria vídua d'en Vela (cristiana, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cavaller,
Pere<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> (cristià, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cavaller,
Vera<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> (cristià, 1363, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Çaydell,
Alí de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Çaydell,
Culema de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cerdà,
Bernat (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cerdà,
Bernat (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cerdà,
Joan (cristià, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ciquo,
Joan (cristià, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cisteller
(a) de Girona, Llorenç (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Claver,
Bernat<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Clavon,
Bernat (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Clavon,
Domènec (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Clavon,
Francisca vídua de Domènec (cristiana, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Conxell,
Domènec (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Corbet,
Agnit[..]d (sarraí, 1331, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Corbet,
Alí (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Corbet,
Alí de (sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Corbet,
Alí de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Corbet,
Ferratgot de (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Corbet,
Fomado (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Corbet,
Fomado de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Corella,
Caer (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Corella,
Çayt de (sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Corella,
Mahomar de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cosit
fill de Berenguer, Salvador (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cosit,
Amada vídua de Jaume (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cosit,
Andreas (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cosit,
Guillem<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cosit,
Jaume (cristià, 1362, 1363, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cosit,
Jaume (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cosit,
Pere (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cosit,
Salvador (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cossí,
Joan (cristià, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cossit,
Domènec (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Costollano,
Ramon (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Coves,
Jaume de (cristià, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Culeima,
Aziz de (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cusit,
Jaume (<span style="mso-tab-count: 1;"></span>cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Cuta,
Abdella de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dabçayt, Braym
(sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dabeayt,
Zuleima (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Daberait,
Brafim (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Daberait,
Juce (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dabraet,
Mahoma (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dabutafim,
Suleima (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dalfont,
Fomado (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Daltanoz,
Famado (sarraí, 1362, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Deray, Zuleima
(sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dolvit,
Ponç (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Estamarit,
Ramon (cristià, 1362, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Famadiel
fill de Matxar (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Felip,
Jaume (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrabim,
Alí de (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrabim,
Aziz de (sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrabim,
Azmet de (sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrabim,
Açmet de (sarraí, 1393, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrabim,
Azmet de (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrabim,
Azmet de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrabim,
Caït de (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrabim,
Ibrahim de (sarraí, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrabim,
Iuziz de (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrabim,
Juce de (sarraí, 1388, <i>síndic</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrer,
Bartomeu (cristià, 1362, 1363, <i>conseller</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrer,
Jaume (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrer,
Miquel<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Ferrer,
Nadal (cristià, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fet,
Bernat de (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Filla,
Ramon (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fogaça,
Adurem de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fogaça,
Durazum de (sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fogaça,
Fomado de (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fogaça,
Mafoma de (sarraí, 1370, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fogaça,
Muça de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fons,
Bernat de (cristià, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fonts,
Berenguer de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Fonz (a)
Caspi, Abdella de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Franch,
Joan (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Gateli,
Mahoma fill de Faraig (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Gilabert,
Guillem (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Gilabert,
Miquel (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Girona,
Domènec de (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Gonstanç,
Guillem (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Gostanç,
Bartomeu (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Gostanç,
Berenguer (cristià, 1363, <i>conseller</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Gostanç,
Guillem (cristià, 1331, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Gostanç,
Guillem (cristià, 1363, <i>conseller</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Guifré,
Domènec (cristià, 1362, 1363, <i>conseller</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Jaén,
Ferragot de (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Jahy,
Caït de (<span style="mso-tab-count: 1;"></span>sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Julià,
Bernat (cristià, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Junaner,
Azmet de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lazarath,
Alí de (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lazarath,
Alí de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lazarath,
Mahomar de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Llop,
Esteve (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lombart,
Antoni (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lombart,
Bernat (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lop,
Andrea (home, cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lop,
Esteve (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lop,
Ferrer (cristià, 1363, <i>conseller</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lop,
Ferrigot de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lop,
Mateu (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Lop,
Mateu (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Maçot,
Fomado de (sarraí, 1340, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Malarit,
Bartomeu (cristià, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Manila,
Bernat de (cristià, 1362, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Marí,
Bernat (cristià, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Marmó,
Jaumé (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Martinir,
Ferran (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mas,
Jaume del (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mathmar,
Mafoma (sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Maxarrer,
Mahoma de (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Morella,
Ramon de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mur,
Blasco de (cristià, 1370 <i>notari</i>, 1388 <i>batlle</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Mur,
Guillem de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Nebot,
Antoni (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Nou,
Bernat de (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Oliver,
Berenguer (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Oliver,
Pere (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pagès
fill de Pere, Guillem (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pagès,
Guillem (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pagès,
Ramon (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pagès,
Ramon<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pallars
(a) Teresano, Bonanat de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pallars,
Bonat de (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pellicer,
Domènec (cristià, 1363, <i>conseller</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pellicer,
Domènec (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Penent,
Esteve<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Perello,
Acmet (sarraí, 1340, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pesquero
(a) Rojet, Juçeff (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pesquero,
Iuzy (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Pesquero,
Juce (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Phelip,
Jaume (cristià, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Plaça,
Bartomeu de la<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Plaça,
Domènec de la (cristià, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Plaça,
Maria vídua de Bartomeu de (<span style="mso-tab-count: 1;"></span>cristiana,
1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Porta,
Guillem<span style="mso-tab-count: 1;"> </span> (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Porxo (a)
Xoler, Mofferig de lo (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Remolins,
Ferran de (cristià, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Remolins,
Francisco de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Remolins,
Jaume de (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Roselló,
Arnau de (cristià,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Rosselló,
Domènec (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sanahuja,
Domènec (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sanahuja,
Pere de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Santmiquel,
Domènec (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Santmiquel,
Domènec de (cristià, 1363, <i>conseller</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sentbetrià
fill de Domènec, Bartomeu de (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sentbetrià
fill de Joan, Bartomeu de (cristià, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sentbetrià,
Arnau de (cristià, 1388, <i>síndic</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sentbetrià,
Domènec de (cristià, 1363, <i>conseller</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sentbetrià,
Guillemó (cristià, 1340, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sentbetrià,
Joan (cristià, 1331, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sentbetrià,
Joan (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Serabiu,
Juce (sarraí, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Seró,
Bernat (cristià, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Soes,
Guillemona vídua de Pere de (cristiana, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sograna,
Guillem (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sorela,
Sayt (sarraí, 1370)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Soro,
Domènec (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Soro,
Joan (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Soro,
Pere (cristià, 1340, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Soro, Pere
de (cristià, 1388, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Sota,
Ferraget del (sarraí, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Spres,
Domènec (cristià, 1340, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Steller,
Domènec (cristià, 1363, <i>conseller</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Steller,
Llorenç (cristià, 1363, <i>jurat</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Talart,
Jaume (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tallada,
Bartomeu (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Talpitho,
Juce (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tamen (a)
Calderot, Mahoma (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tixoneda,
Nicolasa vídua de Pericot (cristiana, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tixoneda,
Pericot (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tixoneda,
Ponç (cristià, 1363)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Torres,
Bartomeu de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Torres,
Berenguer de (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Torres,
Jaume (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Torres,
Jaume de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Torres,
Lluís de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tous,
Maria vídua d'Esteve de (cristiana, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Tremps,
Nicolau de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Urgellés,
Appicio (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vager,
Bernat (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Valls,
Berenguer (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vilanova
major, Domènec de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vilanova
menor, Domènec de (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vinaixa,
Domènec (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Viota,
Bartomeu (cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vippal
(?), Bernat de (cristià, 1331)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Vitrimus,
Arnau (cristià, 1388, <i>síndic</i>)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Voyra, Domènec
(cristià, 1362)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Xancadies
(a) Barriga, Ebraffim (sarraí, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Yvars,
Bernat (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Yvars,
Domènec (cristià, 1388)</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Yvars, Guillem (cristià, 1388)</span></div>
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">[?] Ramon de (cristià, 1331)</span><div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><b><span style="mso-ansi-language: ES;">Notes:</span></b></i></div>
<span style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: ES; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span>(1) Marta Monjo: <i>Sarraïns
sota el domini feudal. La Baronia d’Aitona al segle XV</i>. Publicacions de la
Universitat de Lleida, 2004</span><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span>
<br />
<br />
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><br /></span>Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-18296636482656993392013-04-27T05:27:00.002-07:002013-04-27T05:27:46.588-07:00L’Ajuntament medieval de Mequinensa<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Per <i>Jacinto Bonales</i></span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Després de la conquesta definitiva de
Miknesa a mans dels cristians l’any 1149, es va plantejar la necessitat
d’organitzar aquest nou territori per part dels <i>senyors de la guerra</i>. La
vila, amb una població bàsicament formada per sarraïns, trigaria anys en poder
atreure població cristiana donada la gran “competència” entre els nous
territoris que, en pocs anys, van passar a dependre de l’òrbita dels comtats
catalans i del regne d’Aragó: des de Lleida i Fraga fins a Tortosa.</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">La població de Mequinensa, tant la
islàmica com la cristiana acabada d’arribar, durant dècades van dependre de les
autoritats senyorials, els <i>milites</i> que tenien el castell com a centre de
poder i residència. Mostra d’això és la “<i>Partilla de términos</i>” de
Mequinensa amb Fraga –ja comentada en un altre article– signada l’any 1246,
gairebé cent anys després de la conquesta, i on no participen les autoritats
municipals de la nostra vila (a diferència de les de Fraga, que sí que ho fan
com a <i>probi homines</i>). Efectivament, tot sembla indicar que el poder
local, que emanava del senyoriu, encara estava en mans dels agents senyorials
en aquest segle XIII. Així l’any 1246, essent la senyoria de Pere de Montcada i
de la seva esposa Sibil·la, el poder local era exercit pels “<i>homines suos</i>”,
els militars de la plaça: Llorenç de Terrassa, Joan Cubero, Cleón Despés <i>militis</i>,
Fortún Garcés <i>militis</i>, Arnau de Mollet <i>batlle</i>, Berenguer del
Castillo <i>montarii</i> i Ramon Cosí de Miquinencia, aquest darrer
probablement veí del poble.</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-aDT3AZlUlog/UXvCmosEjmI/AAAAAAAAAOQ/YMmRb7l_tIA/s1600/assemblea.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="212" src="http://1.bp.blogspot.com/-aDT3AZlUlog/UXvCmosEjmI/AAAAAAAAAOQ/YMmRb7l_tIA/s320/assemblea.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Però ja a la segona meitat del segle XIII
i perfectament consolidat al segle XIV, el caràcter militar de la plaça no
podria atura el moviment d’autonomia municipal –d’altra banda general-,
documentant-se ja la primera i principal forma d’organització: el <i>concilium</i>
o Consell General, assemblea oberta de tots els veïns de la vila, amb
personalitat jurídica i pública reconeguda. I també els seus representants, els
<i>jurats</i>. Com hem dit, a Mequinensa vivien cristians i sarraïns; junts
però no barrejats. Aquests col·lectius formaven dos societats que convivien
però amb règim jurídic, econòmic, polític i social diferenciats; i per tant,
amb dos sistemes de representació totalment diferents i separats. Els cristians
es reunien en <i>consell general de la Universitat</i> dels cristians, i
comptaven amb dos jurats, els seus representants. Les assemblees veïnals es
celebraven per sol·licitud dels jurats, per manament del batlle –del que ja en
parlarem– i amb pregó del <i>nunci</i>, <i>saig</i> o <i>corredor</i> jurat de
la vila, que comunicava la congregació del consell a veu i a toc de les
campanes de l’església de Santa Maria. L’assemblea es reunia, normalment, dins
la dita església de Mequinensa. Els sarraïns, però, es reunien en <i>consell
general de l’Aljama o moreria</i>, i comptaven també amb dos <i>jurats</i>, els
seus representants, així com un <i>alamí</i> (documentat entre 1388 i 1485) o
un <i>alfaquí</i> (documentat entre 1486 i 1490). L’<i>alamí</i>, segons la
historiadora Marta Monjo (1) era la personalitat principal de l’aljama, amb
funcions similars a les que tenia el batlle cristià, mentre que l’<i>afaquí</i>
era el que “<i>regula la vida legal i vetlla perquè s’ajusti als preceptes
islàmics</i>”. Aviat, però sobresortirien d’entre els veïns els prohoms o <i>probi
homines</i>, caps de casa o veïns, tant cristians com sarraïns, reconeguts com
a principals veïns entre el conjunt de la població i que gaudirien d’un accés
més freqüent als càrrecs municipals (2). Aquests veïns principals formaran el
consell restringit de prohoms; una espècie de consell assessor dels <i>jurats</i>.
Sabem de la seva existència per un pergamí de l’any 1363 que assenyala com a
consellers cristians a Domènec Esteller, Guillem Gostanç, Bartomeu Ferrer,
Guerau Alentorn, Domènec Pellicer, Domènec de Sentbetrià, Berenguer Gostanç,
Ferrer Llop i Domènec Guifré (3).</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"><table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-_T03QnQzX_0/UXvCj_DxzlI/AAAAAAAAAOI/7VZDJZVRTWQ/s1600/placa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="265" src="http://4.bp.blogspot.com/-_T03QnQzX_0/UXvCj_DxzlI/AAAAAAAAAOI/7VZDJZVRTWQ/s400/placa.jpg" width="400" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Plaça porxada de Mequinensa, lloc de reunió de la Universitat i l'Aljama.</td></tr>
</tbody></table>
</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;"></span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">A Mequinensa, doncs, hi havia dues
comunitats, amb dues assemblees o consells, i quatre jurats, dos per comunitat.
Val a dir que per a les qüestions transcendentals de la vila –com la
sol·licitud de crèdits per al municipi– es reunien junts, els cristians i
sarraïns, en el <i>Consell general d’Universitat i Alhama</i>, a toc de campana
i pregó del <i>nunci jurat</i>, aplegant-se als soportals o porxos de la plaça
Major, amb la presidència del batlle.</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Dependents del senyor i, doncs, per sobre
de les comunitats de Mequinensa, hi havia tres càrrecs al poble: el notari de
la vila, el nunci o corredor (pregoner), i el batlle. Aquest darrer, el batlle,
que a partir del segle XV és anomenat <i>batlle y justícia</i>, no era altre
que el jutge en primera instància, designat pel senyor del terme (els Montcada)
o pel seu <i>procurador de la baronia</i>, per tal d’exercir la justícia bàsica
i el poder polític. Es tractava generalment d’un <i>militi</i> o cavaller,
oficial del senyor, de plena confiança, encara que amb el temps passarà a ser
un dels principals veïns cristians del poble. Ajudat per un <i>assessor
jurisdiccional</i>, repartia justícia i s’encarregava de la policia i de la
tributació senyorial, és a dir, de vigilar i cobrar els diferents impostos que
els veïns havien de pagar als Montcada.</span></div>
<br />
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">Deixem tot seguit una llista amb els
càrrecs que hem pogut documentar als segles XIV i XV.</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<br /></div>
<table border="0" cellpadding="0" cellspacing="0" style="border-collapse: collapse; margin-left: 35.45pt; mso-padding-alt: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt;">
<tbody>
<tr style="height: 13.9pt;">
<td rowspan="3" style="height: 13.9pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1331</div>
</td>
<td style="height: 13.9pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 13.9pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Joan de
Cardona</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 6.75pt;">
<td style="height: 6.75pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 6.75pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Guillem
Gostanç, Joan de Sent Bretrià</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 6.75pt;">
<td style="height: 6.75pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 6.75pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Agnit[..]d
Corbet, Abçaÿt Dabcaÿt</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td rowspan="3" style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1340</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
? i Pere
Soro</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Mahoma
Daziz, Maffomado Atidatxo</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td rowspan="3" style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1340
(1341?)</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Guiyamó de
Sentbetrià, Domingo Spres</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Ffemado de
Maçot, Acmet Porello</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td rowspan="3" style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1355</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Famado de
Bassarrons, Azit fill de Braim Daziz</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td rowspan="3" style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1362</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Bernat de
Manila, Jaume Cosit</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Famado de
Barrassons, Azit de Braim Daziz</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td rowspan="3" style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1363</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Lorenç
Steller, Vera Cavaller</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jute
Ferrabim, Famado Daltanoz</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td rowspan="3" style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1370</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Mafoma de
Aziz, Mafoma de Fogaça</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td rowspan="4" style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1388</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Blascho de
Mur</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Bartholomeu
de Biosca, Pedro de Soro</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Alamí</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Ferrigot
de Bençala / Mofferig Avençala</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Culema de
Caet de Aziz, Caet Aigadar / Homado de Bençala.</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td rowspan="4" style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1393</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Alamí</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Fferrargum
de Bençala</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Acmet de
Fferrebim, Calema Daziç</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.45pt;">
<td rowspan="4" style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1400</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Alamí</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Feraiz de
Bençala</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Juci
Ferrabin, Ffamado Dalsuent</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td rowspan="4" style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1401</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Joan de
Campos</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Dominico
Soro, Bernat Cerdà</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Alamí</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Farranot de
Bençala</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Nice de
Ferrabim, Famadono del Font</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td rowspan="3" style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1404</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Joan de
Brota</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Joan Soro,
Ferrer de Blivar</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Ffamado de
Fogaça, Juci Ferrabin</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.45pt;">
<td rowspan="4" style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1406</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Alamí</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Ali Dazys</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Juri de
Ffarrabin, Ffaraig Algiram</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.45pt;">
<td rowspan="4" style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1430</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Alamí</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Fferiget
de Bençala</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Aduraçme
de Fogaça, Phumado (...)</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td rowspan="4" style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1443</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Alamí</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Mafoma
Daziz de Daziz, Brafim Feduam</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.45pt;">
<td rowspan="4" style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1453</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Joan de
Broca</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Guillem
Nadal, Joan Lop</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Alamí</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Famado de
Fogaça</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Mahoma
Alfaqui, Brahim Algaravi, Fomoduc de Focet</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.45pt;">
<td rowspan="4" style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1485</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Alamí</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Juci
Mossegui</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.45pt;">
<td rowspan="4" style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1486</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Alfaquí</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Maffoma
Levi</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Maffoma
Absayt, Maffoma Fogassa</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.45pt;">
<td rowspan="4" style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1488</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Alfaquí</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Mahoma
Levi</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Mahoma
Daziz, Mahoma Fogaça. Lloctinent: Gali Fogaça</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.45pt;">
<td rowspan="4" style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1490</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 3.45pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Alfaquí</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 3.35pt;">
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 3.35pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Mohama
Absidacho, Daziz bin Cayt (a) Lo Moro.</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td rowspan="3" style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 49.05pt;" valign="top" width="65">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
1493</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Batlle</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Joan Lop </div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
cristians</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Bertholomeu
de Sant Bitran, Joan Serrano</div>
</td>
</tr>
<tr style="height: 4.5pt;">
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 90.0pt;" valign="top" width="120">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
Jurats
sarraïns</div>
</td>
<td style="height: 4.5pt; padding: 0cm 3.5pt 0cm 3.5pt; width: 207.0pt;" valign="top" width="276">
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
?</div>
</td>
</tr>
</tbody></table>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent">
<br /></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">(1) Marta Monjo: <i>Sarraïns sota el
domini feudal. La Baronia d’Aitona al segle XV</i>. Lleida, Edicions de la
Universitat de Lleida, 2004.</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">(2) És el que es desprèn de l’acte de
divisió de termes entre Mequinensa i Favara de l’any 1331, quan són presents –a
més dels <i>jurats</i>– dotze cristians i tres sarraïns.</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-align: justify; text-indent: 0cm;">
<span lang="CA" style="mso-ansi-language: CA;">(3) Ajuntament de Mequinensa, pergamí 15.
Agraïm a l’Ajuntament de Mequinensa les facilitats per accedir als pergamins
que custòdia.</span></div>
<div class="MsoBodyTextIndent" style="margin-left: 0cm; text-indent: 0cm;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-16001431557318106452013-04-16T08:36:00.000-07:002013-04-16T08:36:40.595-07:00Els límits medievals del terme de Mequinensa<div style="text-align: justify;">
<i><b>Per Jacinto Bonales.</b></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Avui en dia el
terme d’un municipi té un caire bàsicament administratiu, però en el transcurs
dels segles medievals i moderns assolia unes connotacions i implicava unes
relacions humanes força diferents. El terme era un espai viscut, sí, però també
un marc jurídic de primer ordre car cada terme tenia un senyor que hi
administrava justícia per compte propi. A més, el terme era un espai sobre el
que s’exercien activitats econòmiques comunes: les pastures, per exemple, eren d’ús
col·lectiu per a tot el poble, així com les fustes i llenyes extretes
individualment dels espais comunals. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">És per això que el
“control” del terme, i dels seus límits, era una constant tant per part de les
autoritats municipals com dels veïns singularment. Així per exemple a finals
del segle XVIII i principis del segle XIX es van produir nombrosos problemes
amb Almatret ja que tot sovint els mequinensans entraven al terme veí a tallar
llenya (1). L’establiment i la consolidació d’uns límits físics estables fou un
procés llarg i laboriós, no exempt de problemes i conflictes entre els
diferents pobles.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">El primer document
relatiu a un límit físic de Mequinensa és la ja coneguda <i>Carta de Partilla</i>
feta entre els prohoms de Fraga i el senyor de Mequinensa –Pere de Montcada–
l’any 1246, publicada per José Salarrullana el<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>1921 (2). Aquest document és força singular, per quant qui arriba a
l’acord d’establiment dels límits no és la <i>Universitat</i> o conjunt
d’habitants de Mequinensa, sinó el seu senyor jurisdiccional. I no és
d’estranyar ja que en aquest, Pere de Montcada renuncia a part del terme
mequinensà en favor de Fraga a canvi de cent morabatins d’or. Però el més
interessant és que s’indiquen els límits d’ambdues poblacions a la Vallporquera
en explicar pas a pas el procés d’instal·lació de fites. Paga la pena copiar
aquí el fragment: </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">“<i>ad descendendum
podii Gelli usque in uno cingulo lapidum ad honbriam de valle Porchera.
Secundam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porchera. Terciam,
vero, fitam in alio podio ad hombriam de valle Porchera. Quartam, vero, fitam
in alio podio ad honbriam de valle Porchera. Quintam, vero, fitam in alio podio
ad honbriam de valle Porchera, quo est super viam, quam vadit ad bassam Porchi.
Sextam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle Porquera, qui habet ibi
plures pinos. Septimam, vero, fitam in alio podio ad honbriam de valle
Porquera, qui habet ibi plures pinos. Octavam, vero, fitam in alio podio ad
honbriam de valle Porquera, qui habet ibi unum pinum sicum. Nonam, vero fitam
in alio podio ad honbriam de Valle Porquera in visione fluvii Hebri. Decimam,
vero, fitam in rocha ad descendendum de valle Porquera usque in flumine Hebri,
qui habet ibi tamariçes</i>”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-uh9-gd5PxRQ/UW1sSklW8nI/AAAAAAAAANw/Dlbm9yepm28/s1600/fita+05b.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="400" src="http://1.bp.blogspot.com/-uh9-gd5PxRQ/UW1sSklW8nI/AAAAAAAAANw/Dlbm9yepm28/s400/fita+05b.JPG" width="296" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Fita núm. 5 de la trenca de termes amb Torrent</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">És a dir, una línia
de fites aixecades a l’obaga de la Vall Porquera que des del terme de Torrent
descendeix fins al riu Ebre, amb ben poques referències i –a més– efímeres: un
grup de pins, un pi sec... Malgrat tot, això no significa que perduts els pins,
la línia desaparegués, ja que habitualment els homes d’ambdós pobles
“seguirien” periòdicament la línia de fites per assegurar el seu manteniment.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Força diferent, pel
que fa als actors del document, és la divisió de termes que un segle després es
va efectuar entre Mequinensa i Favara (3). Efectivament, hagudes certes “raons”
entre els homes d’ambdós pobles, l’any 1331 es van reunir els veïns de la nostra vila en <i>Consell General</i>
als porxos de la plaça, i van decidir arribar a “<i>pau i concòrdia</i>” amb
els de Favara, acte que es repetí en aquell poble amb assistència del seu
senyor Joan Galindeç de Sesé. Els representants de tots dos pobles es van
aplegar a <i>Valclara</i>, lloc de les disputes, per tal d’efectuar la partició
dels termes. Per part de Mequinensa van assistir el batlle Joanot de Cardona,
els jurats de la <i>Universitat</i> de cristians Guillem Costanç i Joan Sant
Bravià, així com dotze prohoms cristians, als que es van unir els jurats de l'Aljama de sarraïns de Mequinença Agnit[..]d Corbet i Abçayt Dabcayt,
acompanyats de tres estadants sarraïns de la nostra vila. Per part de Favara
van comparèixer el seu senyor, els tres jurats de dita vila Guillem Fuse, Pere
Gil i Ramon de Sosses, així com disset veïns. Es va procedir tot seguit a
aixecar tota una sèrie de fites a la vall que completaven les creus picades a
la roca que hi havia anteriorment. Paga la pena copiar també el text, redactat
íntegrament en català.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">“Primerament possam et fitam ·I· muyllo lo
qual es de Miquinença et de Favara et de Casp [...] al sol de la val de la
Figuera en lestrem de la val de la Era que es el cami de Traves et de Casp, et
del dit mullýo va a ferir a ·I· muýllo que es en la punta del estrem de la val
de la Era, et del dit muýllo va a ferir a ·I· muýllo que es enla p[...]sta val
de la era, et daquell muýllo va a una fita et muýllo que es en lestrem de la
ombría de la val de la Era, et del dit muýllo va a ·I· muýllo que es en la
ombria en vista de la val de la Era et del dit muýllo va a fe[rir a ·I· fita]
et muyllo que es en lendret del barranch de les L[a]vanderes, et del dit muýllo
va ferir a una fita et muýllo que es en dret de la cova de les Cabres et del
dit muyllo va a fer[i]r a ·I· muyllo que es de sus la dita cova de les Cab[res,
et de] dit muyllo va ferir a una fita et muýllo que es entre ab dues les
coraliçes den Cardona, et del dit múyllo va a muýllo de ius la coraliça de la
val del Coxo et del dit muýllo va a ·I· muýllo que es en la val del Coxo et
[del dit muy]llo va á ferir, a ·I· muýllo que es en la serra de la val de la
Era, et va altre muýllo que es en la dita serra et del dit muýllo va ferir a
·I· muýllo que es en mig de la val de la Era la qual val del muýllo an jus es
terme de M[iqui]nença et del muýllo an sus es terme de Favara lo qual muýllo
travese la dita val de la era et va a ferir a una creu et a ·I· muýllo que es
en lestrem de la val de la Era vers la serra de Miquinença et de la dita creu
et muýllo va f[erir an ·I·] muýllo que es en la serra de jus la val de la Era
lo qual muýllo es lo primer de la serra endret del muýllo de mig de la val de
la Era, et del dit muýllo va ferir, a ·I· muýllo que es en la Solana de la dita
vall y del dit muyllo va ferir, a ·I· muýllo que es en la punta Pedregosa et
del dit muýllo va ferir a ·I· mullýo que es en la serra de jus la val dels
Cositz et del dit muýllo va a ·I· muýllo que es de jus la val dit Pere Cosit
que es endret de la Era veylla, et del dit muýllo va ferir a una fita que es en
mig de la val den Pere Cossit et de la dita fita va ferir a ·I· muýllo que es
en la serra de sus la val del Pere Cossit et del dit muýllo va de muýllo en
muýllo ferir a una fita del sol de la val de la Escoba et de la dita fita va
ferir a ·I· muýllo que es en la serra sobre la vall de la Escoba, et del dit
muýllo va ferir a ·I· muýllo que es en la serra de la val de la Era en ves
Miquenença, et del dit muýllo va ferir a ·I· muýllo que es en la punta
Pedregosa prop del cap de la val de la Era et del dit muýllo va ferir a ·I·
muýllo que es de jus lo toçal de la val de la Era, et del dit muýllo va a ferir
a ·I· muýllo lo qual es el Toçal de la Escoba que es muýllo dels termens de
Miquenença et de Favara et de Nonasp prop lo camp den Pontz Ferrer estadant de
Nonasp”</span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Totes dues
poblacions es van comprometre a mantenir aquests límits sense cap disputa,
sense poder traspassar la línia amb els respectius ramats; i s’imposaven, en
cas d’incompliment, una multa de mil morabatins d’or <i>alfonsins</i>, que
hauria de percebre el rei. </span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-daAVb6dpVFI/UW1vacnt0fI/AAAAAAAAAN4/adDyjFoQ6zw/s1600/les_tres_fites.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="240" src="http://2.bp.blogspot.com/-daAVb6dpVFI/UW1vacnt0fI/AAAAAAAAAN4/adDyjFoQ6zw/s320/les_tres_fites.JPG" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Les Tres Fites, trenca de termes amb Torrent i Fraga.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText2" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">És segur que, com en aquests dos casos, al
seu dia es van establir concòrdies o pactes pels límits entre Mequinensa i la
Granja d’Escarp, Almatret, Faió, Nonasp, Caspe i Torrent de Cinca, però
malauradament ores d’ara no disposem dels documents. Uns límits que es plasmen
sobre els pergamins, però que en molts casos tenen un origen molt anterior, ja
islàmic, ja romà, com és el cas de la trenca de termes entre Mequinensa i Torrent.
Resten, emperò, els símbols d’aquells pactes entre els pobles: fites i creus
repartides per tots els límits que en alguns casos han estat modernitzats –en
la línia de trenca de províncies entre Torrent i Mequinensa, per exemple– i en
d’altres s’han pogut conservar encara que lluny del seu lloc d’origen, com la
pedra de les tres creus custodiada per l’associació <i>Coses del Poble</i>.
Només una nota final: paga la pena atansar-se a <i>les Tres Fites</i>, lloc
carregat de simbolisme i amb més de dos mil anys d’història.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-indent: -35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.45pt; text-align: justify; text-indent: -35.45pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Notes: </span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(1) Arxiu Històric
de Lleida, Protocols notarials, núm. 1181. Plec documental sobre el procés
judicial entre Almatret i Seròs a la Reial Audiència de Catalunya, any 1830.
Informació testimonial. Multes aplicades a veïns de Mequinensa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(2) José Salarrullana
de Dios: “La Aljama de Moros Fraga” dins <i>Revista de Archivos, Bibliotecas y
Museos</i>, núm. 7-9, 1921, pàgines 364-369.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">(3) Ajuntament de Mequinensa, pergamí número 5. Agraïm a l’Ajuntament
les facilitats per accedir al fons de pergamins municipals.</span></div>
<br />Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-41040878899273197822013-03-20T13:21:00.003-07:002013-03-20T13:26:27.623-07:00Apunts sobre l’església del Poble Vell... (Segona part)<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Per: <b><i>Jacinto Bonales i Pilar Arbiol.</i></b></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-1Ms0JMITwVo/UUoUKcoQM7I/AAAAAAAAAM8/uvUwzGBBxSE/s1600/esglesia04.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-1Ms0JMITwVo/UUoUKcoQM7I/AAAAAAAAAM8/uvUwzGBBxSE/s320/esglesia04.jpg" width="230" /></a><span lang="CA">A finals del segle XVIII l’església parroquial
de Mequinensa ja amenaçava ruïna. L’any 1787, en el transcurs de la visita
pastoral, es declara la necessitat de fer tot el sostre nou, és a dir “<i>retexar
el texado de ella</i>” (1). L’antiga nau romànica amb els seus vuit altars (el
major de la Mare de Déu dels Àngels o Assumpció, titular; i els de la Divina
Pastora, el de les Ànimes, la Mare de Déu del Roser, Sant Francesc i Sant
Josep, Santa Agatòclia i Sant Antoni, Sant Sebastià i del Sant Crist) veuria,
en pocs anys, canviar totalment la seva fesomia. Tres anys després, en la nova
visita pastoral de l’any 1790, la situació encara no ha canviat, però sabem que
tornava a funcionar l’Hospital de Pobres, que es mantenien les dues ermites, i
que les quatre confraries continuaven mantenint llurs respectius altars tot i
exercint el patronat de les diferents capelles: Sant Antoni i Santa Agatòclia,
Sant Francesc Xavier, el Dolcíssim Nom de Jesús (amb la capella del Sant Crist)
i la confraria de la Verge del Roser. Fins i tot s’havia creat un <i>Monte de
Piedad</i> que, <i>religiosament</i> presentava anualment els seus comptes a la
Intendència de Saragossa (l’antiga Hisenda).(2)</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-i_MjKf5WqP4/UUoUjtTR4bI/AAAAAAAAANE/2awu5ngsl60/s1600/esglesia02.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="226" src="http://3.bp.blogspot.com/-i_MjKf5WqP4/UUoUjtTR4bI/AAAAAAAAANE/2awu5ngsl60/s320/esglesia02.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">Finalment el <i>Consejo Supremo</i> o <i>Consejo
y Cámara de Aragón</i> va autoritzar la reedificació de l’església parroquial.
L’any 1803 es van iniciar unes obres que s’allargarien fins l’any 1808: es va
ampliar la superfície de l’església tot aprofitant el cementiri antic –es va
crear un de nou fora la vila, als peus de la muntanya, al camí de Fraga– i la
petita plaça que s’obria davant la porta de l’antiga església romànica. Sobre
el solar s’aixecà la nova església d’ordre claustral, neoclàssica -a la moda
d’aquell temps- de creuer i amb dos naus laterals. A la capçalera s’aixecava
l’altar major dedicat a l’Assumpció de Maria, i als creuers es van instal·lar
quatre altars: a un costat el de Jesús crucificat, davant de l’altar de la
Puríssima Concepció (sufragada per un particular, D. Gregori Ibarz), i a
l’altre costat del creuer el de la Mare de Déu del Roser davant de Santa
Agatòclia. A les naus laterals es van construir els altars de la Divina Pastora
i de Sant Francesc Xavier, i a l’altra nau l’altar de les Ànimes del Purgatori
(3). Annexada a l’edifici s’aixecava la torre del campanar amb dues grans
campanes que no es veurien acompanyades d’una tercera -la petita- fins l’any
1913. (4) A més, adjacent a l’església es va construir la nova <i>abadia</i> o
casa del rector. En conjunt, l’edifici va ser considerat com una de les
esglésies parroquials més <i>formoses</i> del bisbat de Lleida (5).</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-M5Tc45zRey0/UUoU2-doDDI/AAAAAAAAANM/WJd3xIgH8iw/s1600/esglesia01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-M5Tc45zRey0/UUoU2-doDDI/AAAAAAAAANM/WJd3xIgH8iw/s320/esglesia01.jpg" width="271" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’obra s’acabà l’any 1808, com diem, però més
per força que per haver rematat els detalls... l’esclat de la Guerra del
Francès, i els esdeveniments que van patir els veïns, allargarien les tasques
d’ornamentació de l’interior durant molts anys. A tall d’exemple cal mencionar
que els francesos se’n van endur de l’església la pràctica totalitat dels
objectes litúrgics d’or i de plata (6).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ara bé, hem dit que en cinc anys es va
construir de nova planta l’església del poble, però pagar-la... això va trigar
més temps! Per tal d’executar aquesta costosa obra, els veïns del poble es van
imposar un <i>redelme</i>, és a dir, que tots els veïns es van obligar a pagar
anualment un <i>quinzè</i> (després de pagar el delme i la primícia, és clar) o
la quinzena part de tots els fruits de la terra i de tot el bestiar criat. Uns
productes destinats a la <i>fàbrica</i> de l’església, i això des de l’any 1803
fins l’any 1825 en que aquest pagament finí (7). A més, l’ajuntament, que tenia
cura del manteniment de l’església i per això cobrava la primícia, invertí tota
aquesta en la obra durant tots aquests anys, donant una assignació de 170 duros
anuals, a més del 10% dels propis, o el que és el mateix, el 10% dels ingressos
municipals procedents dels diferents arrendaments.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Al llarg del segle XIX poques novetats
presentà l’església, i és que el <i>laicisme</i> s’escampà com la pólvora per
entre els veïns del poble. Així l’any 1816 s’indicava que “<i>la Yglesia es
nueva, y falta que perfeccionarla</i>”, encara que pitjor era l’estat dels
mossens: el benefici del Roser estava vacant des de l’any 1809 per mort del
darrer capellà, fent les tasques provisionalment un frare caputxí fins que
l’any 1815 tornà al seu convent, i la sagristia estava vacant des de la mort
del seu titular el 1806, ja que el nou <i>obtentor</i> no es va presentar mai
al poble. </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-4_WU9I40gvE/UUoVEHH806I/AAAAAAAAANU/GbNWHT284BY/s1600/esglesia08.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="241" src="http://1.bp.blogspot.com/-4_WU9I40gvE/UUoVEHH806I/AAAAAAAAANU/GbNWHT284BY/s320/esglesia08.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’any 1827 no havien canviat gaire les coses i
es constata ja els problemes morals del poble, com ja explicàvem en l’article “<a href="http://miknesa.blogspot.com.es/2012/11/un-poble-de-descreguts.html" target="_blank"><i>...A un poble de descreguts</i></a>”, situació agreujada a finals d’aquell segle, com
mostren les visites pastorals de 1890, 1896, 1900 i següents (8).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La manca <i>d’inversions </i>particulars en
les seves respectives ànimes portà a que a principis del segle XX no existissin
grans capelles decorades a l’església. Com indica la visita pastoral de l’any
1918, l’església posseïa ja onze altars, però “<i>ninguno de ellos es de
reconocido merito artístico</i>”. Les obres que es van realitzar van ser
“d’urgència”, com la de l’any 1911 quan es van pintar totes les naus i creuer
amb un pressupost de 1700 pessetes. Sí que es van fer, però, importants obres a
l’<i>abadia</i> o casa rectoral, canviant-se tota la façana, fent noves les
escales, instal·lant tres balcons de ferro, i “<i>enladrillar todo el primer
piso</i>”, per un valor de 2100 pessetes. Val a dir que aquesta diferència
d’inversió en manteniment entre l’església i la casa rectoral fou un dels
motius –per no dir el principal–<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que a
en Antonio Saló gairebé li donés un cobriment de cor quan una de les campanes
de la torre caigué sobre la seva teulada l’any 1912... (9).</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-TFMVRdUdzOY/UUoVQC8OShI/AAAAAAAAANc/E7u_imEaZPQ/s1600/esglesia07.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-TFMVRdUdzOY/UUoVQC8OShI/AAAAAAAAANc/E7u_imEaZPQ/s320/esglesia07.jpg" width="227" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Amb la Guerra Civil l’església parroquial patí una nova ferida: la crema
dels objectes de culte i la reconversió de l’edifici en garatge i taller de
vehicles. Haurem d’esperar a la postguerra per tornar a trobar <i>inversions</i>
en la decoració dels altars de l’església, on –com a totes les poblacions que
van patir aquests esdeveniments- es feu de nou tot l’interior del santuari. Les
vivències del nostre edifici durarien poc: amb la construcció del pantà de
Riba-roja l’edifici havia de ser enderrocat. L’església del poble nou
s’inauguraria el 16 de setembre de 1973 amb lo qual la cura de les ànimes
mequinensanes estava assegurada. No va passar el mateix, però, amb l’antiga
església del poble vell, condemnada a patir amb solitud l’abandó dels anys.
Aquesta agonia s’acabà un dia de l’any 1980 quan les màquines del “<i>progrés</i>”
van tirar per terra l’última pedra del campanar, últim símbol del passat d’un
poble.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA"> </span>
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/9-XmFz3S2H4?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"><i><b>Notes:</b></i> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;"> </span><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(1) Arxiu Diocesà de Lleida (ADL), Visites Pastorals (VP) II.52
gros, segona part LL-Z. Visita pastoral del bisbe Jeroni Maria de Torres i
Cuadrado, 1787.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(2) ADL, VP, 78G,
12 de juny de 1790.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(3) Arxiu Capitular de Lleida (ACL), VP, 51,
exp.47 de 1816.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(4) ACL, VP, 53,
exp.39, de 1918.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(5) ídem.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(6) Així a la visita
pastoral de l’any 1816 (ACL, VP 51, exp.47) es diu que “<i>La plata de esta
Yglesia, se la llevaron los Franceses</i>” i que el tabernacle no tenia “<i>ni
siquiera una pintura, qual se [había], desde la entrada de los franceses que
arrancaron la que habia, llevandose el copon y dejando las formas consagradas
en los rincones a disposicion de los ratones...</i>”. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(7) ACL, VP 51,
exp.47 de 1816; i VP 31, 499r-505r de 1827.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(8) ACL, VP 33,
47v; VP 37, 1224-127r; VP 41, 237r-238r i 2674r-2680r; VP 43, 327r-328r.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(9) La Vanguardia,
11 de febrer de 1912, p.11</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><b><span lang="CA">(*) Agraïm la
col·laboració de Miguel Ibarz i Josep Carbonell en la determinació d’algunes
dates.</span></b></i></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-47874810582575612002013-03-02T10:48:00.001-08:002013-03-02T10:50:10.271-08:00Apunts sobre l’església del Poble Vell.....o els orígens del “Debat d’Urgència” (primera part)<div style="text-align: justify;">
<i>Per: Jacinto Bonales i Pilar Arbiol</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
</i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">La primera edificació cristiana aixecada al
nostre poble després de la conquesta (1149) fou, sens dubte, la capella del
castell, que satisfeia les necessitats espirituals de la guarnició militar
conqueridora. Als peus de la serra, la construcció de l’església fou més
tardana, coincidint amb l’assentament de nous veïns cristians. El lloc escollit
va ser a tocar de les portes de la vila, al costat de la muralla i a la sortida
del camí de <span style="font-family: "Times New Roman";">Saragossa</span>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-EaoFQWesyIw/UTJHpCK-cyI/AAAAAAAAAMk/opQosk8IJsI/s1600/capella+castell.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="210" src="http://4.bp.blogspot.com/-EaoFQWesyIw/UTJHpCK-cyI/AAAAAAAAAMk/opQosk8IJsI/s320/capella+castell.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antiga capella del castell de Mequinensa</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">En llurs orígens, depenia de la parròquia de
Fraga compartint rector,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el qual<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>destinava<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>un vicari<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>per tenir cura de les
ànimes dels nous parroquians. L’edifici seria de petites proporcions, d’estil
romànic i dedicat a l’advocació de Santa Maria. Segons Josep M. Pérez i Pere
Rams (1) aquest edifici ja existiria l’any 1168.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’any 1361 l’església comptava amb l’altar
major dedicat a Santa Maria i dos capelles laterals, la de Sant Francesc i la
de Sant Nicolau. Aquest darrer era custodiat per un sacerdot beneficiat per les
rendes deixades en testament per Ramon Sudanell. A tocar de l’església estava <i>l’abadia</i>
o casa on residia el vicari de Mequinensa (2).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Des de mitjans del segle XIV fins mitjans del
XV, es va produir una expansió de la religiositat, sens dubte deguda al
terrible cop de les epidèmies encetades per la pesta negra l’any 1348. Al llarg
d’aquest anys es va edificar l’<b>Hospital de <span style="font-family: "Times New Roman";">P</span>obres</b>. Es tractava d’un edifici
aixecat fora les muralles de la vila, proper –o tocant- al camí de <span style="font-family: "Times New Roman";">Saragossa</span>, una
mica allunyat de la muralla, on recloïen als afectats per malalties
contagioses. Amb el temps i en èpoques de recessió de les epidèmies, es
convertiria en allotjament per a peregrins i viatjants mancats de recursos.
L’Hospital va ser regentat en les seves primeres èpoques per veïns, trobant
documentada la persona de Pere Cavaller.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">L’any 1445 la situació de l’edifici de
l’església era deplorable. En la visita pastoral d’aquell any (3) es mana la
reparació i condicionament del tabernacle, crisma i sants olis, la pica
baptismal i l’altar major. Aquell any l’altar major ja està dedicat a
l’Assumpció de Santa Maria, i la capella de Sant Francesc va ser substituïda
per l’altar de Sant Miquel.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Ja en època moderna, a mitjans del segle XVI i
concretament l’any 1541, l’església havia experimentat importants canvis.
Adossat a l’edifici s’aixecava un campanar amb quatre campanes, i en l’interior
de la nau o cos de l’església es creen quatre nous altars: el nou de Sant
Francesc, un per Santa Maria del Roser, un altre per la Mare de Déu del Remei i
el nou altar de Sant Sebastià. Tocant a l’edifici continuava estant <i>l’abadia</i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i el cementiri. Fora vila l’Hospital estava
en ple funcionament (4).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Des de finals del segle<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>XVI, i durant tot el segle XVII es va
produir una veritable immersió “espiritual”. Per un costat els <i>cristians</i>
<i>vells</i> reafirmaven la seva condició amb un major fervor religiós; per un
altre costat, es produí un moviment de conversió de moriscs al cristianisme per
evitar l’exili, especialment amb l’expulsió decretada l’any 1609; però sobre
tot es viu un creixent fervor religiós, que sense oblidar-se de la salvació de
la “vida eterna”, es centra en la salvació de la “vida terrenal”: les penúries,
les males collites, i fonamentalment les devastadores epidèmies que portaran a
canviar de nou als Sants venerats: els altars de la Mare de Déu del Remei i de
Sant Sebastià van ser substituïts pels de Sant Roc i el Sant Crist clars
protectors contra les epidèmies, a la moda d’aquells dies. Una mostra d’aquesta
forta “religiositat” fou la creació de <b>confraries</b>: la de <b>Santa Maria del Roser</b>
(creada al desembre de 1619) i la del <b>Sant Nom de Jesús </b>instituïda al maig de
1621. Aquesta última dedicada a tenir cura de l’altar de la Santa Creu i a
vigilar que els veïns no blasfemessin amb el ja típic “<i>gondeu</i>!”
mequinensà. Pocs anys després, al 1645, i després de la gran epidèmia de pesta
del 1643 que assolà les riberes del Segre i del Cinca, es va ampliar l’altar de
Sant Roc -que sembla ser que no va poder aturar la mortífera pesta- posant-li
com a “company” l’antic sant protector: Sant Sebastià, a veure si entre els dos
feien més feina....(5).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Malgrat la gran “religiositat”, l’església
–ara ja amb rector propi- estava en pèssimes condicions, fins al punt que l’any
1647 el bisbe ordenà al prior i majordoms de la confraria del Santíssim nom de
Jesús que reparessin l’altar del Sant Crist, sota pena de 25 escuts prohibint
fer missa en aquesta. Però si només fos la capella rai! L’estat del terra de
l’església era tant deplorable que saltaven les lloses i làpides i per això es
prohibí enterrar allí a ningú fins que s’hagués reformat tot el paviment (6).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Val a dir que la “obra” de l’església
parroquial pertanyia al poble de Mequinensa, o millor dit, la construcció,
manteniment, i possible engrandiment de l’edifici corresponia a l’ajuntament.
Per aquest motiu l’ajuntament cobrava les primícies, o sigui cobrava una part
de totes les produccions del terme ( de gra es pagava 1 de cada 36 parts, i de
la resta de productes 1 de cada 30). Recordem que la primícia generalment es
pagava al rector per al seu manteniment i el de l’església. És per això que,
donat el mal estat de l’església el bisbe va manar l’any 1680 que enguixessin
la nau i arreglessin les crismeres, “<i>so pena de excomunión mayor</i>” dels
jurats de la vila (7).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Durant les darreres dècades del segle XVII es
produeix un canvi de gran magnitud en la devoció religiosa del poble: Es
“descobreix” una santa d’origen local, la venerada Santa Agatòclia. Així entre
1680 i 1701 s’amplien els altars de la petita església parroquial amb les
capelles de Santa Agatòclia i Santa Maria dels Àngels (8). El nou fervor per
Santa Agatòclia –verge, màrtir, patrona i paisana- portà a la creació de la
<b>Confraria de Santa Agatòclia</b>, instituïda el 9 de febrer de 1690. A més en
aquestes darreres dècades del XVII s’aixecarà una <b>ermita</b> al terme: la dels
<b>Sants Metges</b> (Sant Cosme i Sant Damià) situada prop del camí de Saragossa
davant del molí on vivia un ermità al que se li cedí una terra amb oliveres
tocant a l’edifici. En aquesta se celebrava una única missa anual el dia de
Sant Blai en arribar els veïns del poble en processó.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-h6X5RPVR7a0/UTJIIjNfhcI/AAAAAAAAAMs/KqEj285d0fE/s1600/santa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://3.bp.blogspot.com/-h6X5RPVR7a0/UTJIIjNfhcI/AAAAAAAAAMs/KqEj285d0fE/s320/santa.jpg" width="211" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Antic gravat de Santa Agatòclia.</td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A principis del segle XVIII, amb la guerra de
successió i el posterior creixement demogràfic i econòmic de la vila es van
produir nous canvis en els edificis religiosos i en les devocions catòliques.
El primer fou la transformació de l’antic <b>hospital medieval de Sant Antoni Abad</b>
en quarter de soldats i que com a tal subsistí al llarg del segle. A més es
construí una nova <b>ermita</b> dedicada a <b>Santa Agatòclia</b> on es celebrava missa en
temps de sega, trilla i sembra. A l’església parroquial es van sumar els altars
de Sant Francesc d’Asís i Sant Francesc Xavier. S’hauria mantingut la capella
de Sant Nicolau, però donada la seva manca de rendes, de feligresos interessats
i la indecència del seu estat de conservació aquesta va ser abolida pel bisbe
l’any 1715 (9). De entre tots aquestos sants, Sant Francesc Xavier tingué gran
èxit, i abans de 1748 es crearia al poble la tercera confraria en honor seu.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">A finals del segle XVIII la petita església
parroquial estava ja en un estat ruïnós. El 1783 es considerava necessari
ampliar-la per a que poguessin cabre més veïns, és per això que es decidí
enderrocar l’edifici romànic i, ampliant el solar a costa del cementiri i
espais propers, edificar una nova església.</span><br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">D’aquesta nova església gravada en el record dels vilatans més vells i
de la qual podem contemplar les restes al poble vell, en parlarem en una
propera entrada.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<i><b><span lang="CA" style="font-family: "Times New Roman"; font-size: 12.0pt; mso-ansi-language: CA; mso-bidi-language: AR-SA; mso-fareast-font-family: "Times New Roman"; mso-fareast-language: ES;">Notes:</span></b></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">(1) “Mequinenza en la edad media ( siglos
XII-XIV)” p.104, dins Jordi Estruga et alii: <i>Mequinenza a través de la
História</i>. Ayuntamiento de Mequinenza, 2010.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span lang="CA">(2) Arxiu Capitular de Lleida, Visites pastorals, </span><span style="mso-ansi-language: ES;">1, f. 9r-v.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">(3) Ídem, Visites pastorals, 2, f. 438r-440v.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">(4) </span><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Ídem, Visites pastorals,</span> 4, f. 36r-v.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">(5) </span><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Ídem, Visites pastorals,</span> 6, f. 279.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">(6) </span><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Ídem, Visites pastorals,</span> 21, f. 21v-22v.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">(7) </span><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Ídem, Visites pastorals,</span> 6, f. 627.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">(8) </span><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Ídem, Visites pastorals,</span> 6, f. 776.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="mso-ansi-language: ES;">(9) </span><span style="mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-ansi-language: ES;">Ídem, Visites pastorals,</span> 26, f. 735r-747v.</span></div>
</div>
Unknownnoreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-90680307422982356512013-02-05T04:32:00.002-08:002013-02-05T04:32:57.681-08:00Mequinensa a la Guerra de Successió (1705-1714)<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;">Per <i>Jacinto Bonales</i></span></span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><br /></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]--><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">La vila de Mequinensa ha estat històricament un
punt estratègic, i per això el poble ha estat sotmès contínuament a la
violència bèl·lica. Fruit d’aquesta situació, s’aixecà el castell medieval que
arribaria a ser un objectiu de primer ordre durant les diferents guerres
d’època Moderna i del segle XIX. No era per a menys: els que controlaven la
plaça podien tancar o obrir el pas dels llaüts i, amb ells, el subministrament
de blat a Barcelona. Així va quedar clar ja a la Guerra de Secessió catalana,
altrament dita la Guerra dels Segadors, quan en tancar-se la navegació sobre
l’Ebre a l’alçada de Mequinensa, sobrevingué la manca de blat aragonès a
Barcelona, organitzant-se tot seguit una expedició militar nodrida per una
lleva especial de soldats dels pobles del pla de Lleida.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://3.bp.blogspot.com/-VlvOmsjt_as/URD1S37X9nI/AAAAAAAAALk/oRCFRIP3sP8/s1600/imatge1_1705.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="221" src="http://3.bp.blogspot.com/-VlvOmsjt_as/URD1S37X9nI/AAAAAAAAALk/oRCFRIP3sP8/s400/imatge1_1705.jpg" width="400" /></a></span></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: x-small;">Ubicació de Mequinensa en un mapa de 1705. Biblioteca Nacional de París</span></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Però el castell
medieval no era operatiu en <i>l’art modern</i> de la guerra: l’artilleria
destruiria ràpidament les altes muralles i faria del castell un punt
insostenible. Fou per això que ja al segle XVII es realitzaren importants
modificacions, aixecant amples muralles a ponent del castell per evitar els
efectes dels canons. S’inicià així una transformació del sistema defensiu de la
fortalesa que continuaria durant la guerra de Successió (1705-1714), quan també
es van dur a terme les obres de fortificació del poble, tot transformant les
muralles medievals en baluards sobre l’Ebre i el Segre, i que culminarien a finals
del segle XVIII, durant la Guerra Gran contra els francesos, amb una important
renovació del sistema defensiu del castell i del poble.</span></span></span><br />
</div>
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;">
</span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Exemple d’aquests fets foren els combats per la plaça de Mequinensa en
el transcurs de la Guerra de Successió. Efectivament, al mes de juny de 1705
gran part dels dignataris catalans, amb el poder a les seves mans, van entrar a
formar part de l’Aliança de la Haia amb Anglaterra i Holanda, tot reconeixent
l’arxiduc Carles com a rei legítim enfront del Borbò Felip V. Mequinensa, com
Fraga, Torrent, Ballobar, Candasnos o Tortosa, es van declarar fidels a Felip i
van organitzar ràpidament la defensa, si bé aviat la majoria de pobles de la
Franja es rebel·larien i es posarien sota l’autoritat de l’arxiduc Carles. Ja
al setembre de 1705 els aliats presentaren setge a Mequinensa sota el
comandament del coronel Rafael Nebot, uns dies abans de la caiguda de
Barcelona, tot buscant fer-se ràpidament amb la important plaça que controlava
l’aiguabarreig del Segre i l’Ebre.
L’intent fou fallit, fins i tot després de la invasió aliada de les
terres aragoneses del mes de novembre: caigudes la majoria de places en mans
del pretendent Carles, Felip V envià 8 regiments d’infanteria a Aragó que
s’instal·larien a les places de Bujaraloz, Alcanyís, Híxar, Maella, Casp,
Barbastre i Mequinensa, on, en aquesta darrera, arribà el Regiment de Dracs
sota les ordres de Daniel de Mayoniae.</span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<table align="center" cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="margin-left: auto; margin-right: auto; text-align: center;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-NMjHCRWeYFs/URD1sKvWBYI/AAAAAAAAALs/dhWo2hCEiPw/s1600/imatge2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="213" src="http://1.bp.blogspot.com/-NMjHCRWeYFs/URD1sKvWBYI/AAAAAAAAALs/dhWo2hCEiPw/s400/imatge2.jpg" width="400" /></a></span></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: x-small;">Plànol de Joaquin Maria i Carlos Cabrer Sunyer, 1796. Ministeri de Cultura. Arxius Estatals.</span></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">A Barcelona, l’any 1706, començaren a produir-se
caresties de blat, decidint els generals aliats intentar prendre la plaça de
Mequinensa per facilitar l’arribada d’aliments als habitants de la capital i a
les tropes: fallit l’atac al castell del mes de març, es tornà a intentar
prendre’l al novembre d’aquell 1706. Finalment el 18 de desembre el castell es
rendí, reobrint-se el transport de blat pel riu Ebre.</span></span></span></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/-4bU0DcJvcYg/URD2GschiHI/AAAAAAAAAL0/tYmNj3tO6TE/s1600/imatge4.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="320" src="http://4.bp.blogspot.com/-4bU0DcJvcYg/URD2GschiHI/AAAAAAAAAL0/tYmNj3tO6TE/s320/imatge4.jpg" width="275" /></a></span></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: x-small;">Ídem. Detall de la planta baixa.</span></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Però Mequinensa restà molt poc temps a mans dels
aliats. A l’abril de 1707 s’inicià la contraofensiva borbònica i la retirada
aliada, fruit del resultat de la batalla d’Almansa. Preparant-se per a
l’arribada de les tropes, el 2 de maig de 1707 els aliats van manar reconèixer
les defenses de Mequinensa, enviant, el dia 8, uns batallons italians i
alemanys que havien de defensar la plaça –com Tortosa i Lleida- sota el
comandament del comte d’Uhlefeld. Tot seguit, a principis de juny, s’ordenà la
fortificació del nostre poble amb el ben entès que si no donés temps de fer-ho
caldria arrasar totes les obres, deixant homes només al castell, i reservant
algunes barques al Segre per tal de salvar la guarnició. Les obres no
s’arribarien a aixecar, ja que pocs dies després el general borbònic Arenes va
assetjar la vila que es rendí, definitivament, el 7 de juliol d’aquell 1707. A
l’octubre cauria Lleida a mans borbòniques, consolidant-se Mequinensa dins el
domini felipista.</span></span></span><br />
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: right; margin-left: 1em; text-align: right;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-Z8II4GRfFtU/URD2WDnZ6OI/AAAAAAAAAL8/nSW3FwVtETA/s1600/imatge3.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="292" src="http://1.bp.blogspot.com/-Z8II4GRfFtU/URD2WDnZ6OI/AAAAAAAAAL8/nSW3FwVtETA/s320/imatge3.jpg" width="320" /></a></span></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: x-small;">Ídem. Detall del primer pis.</span></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA"></span><span lang="CA">Els canvis al poble no es farien esperar: es van
suspendre el <i>fueros</i> d’Aragó, i al poble s’instal·là el marqués de Trocy
com a gobernador, que gaudiria del càrrec algun temps fins que fou substituït
per Francisco Domènech Foradada. S’inicià llavors la construcció d’un camí que,
des de Mequinensa, havia d’arribar a Tortosa, paral·lel al riu, que serviria
per controlar i custodiar els llaüts. La raó era clara: entre 1707 i 1710 la
plana de Lleida, des de la capital fins a Cervera, i des de Guissona fins a
Montblanc, es va convertir en una zona d’estada, saqueig i combat entre les
tropes d’ambdós bàndols. La principal zona productora de blat de Catalunya,
doncs, quedà destruïda, assolada, i només a través de l’Ebre podia abastar-se
del preuat blat aragonès, cosa que, controlada Mequinensa pels borbònics, ara
era impossible. La gana, les malalties i la mort es cenyien sobre els diferents
pobles catalans, i Barcelona havia d’abastar-se només a través de la
Mediterrània. Al castell i vila de Mequinensa, ara borbònics, es recuperà
l’obra de fortificació amb l’aixecament de nombrosos baluards.</span></span></span><br />
</div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; margin-right: 1em; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/-ymQAyKJjIfY/URD2lPTNJYI/AAAAAAAAAME/DIjNoWCQZUQ/s1600/Plan+part...jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="154" src="http://2.bp.blogspot.com/-ymQAyKJjIfY/URD2lPTNJYI/AAAAAAAAAME/DIjNoWCQZUQ/s320/Plan+part...jpg" width="320" /></a></span></span></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-size: x-small;">Detall de mapa posterior on es veuen els baluards de la vila.</span></span></span></td></tr>
</tbody></table>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Nous intents de prendre la plaça, per part dels
aliats, es van donar a l’abril de 1708 i al febrer de 1709, sense èxit. Però
l’any 1710 hi hagué un canvi en l’equilibri de forces: amb la batalla d’Almenar
i la derrota felipista es produí una nova invasió d’Aragó per part dels aliats,
arribant al setembre de 1710 a Calataiud. Però Mequinensa, igual que Tortosa,
Lleida i Montsó restaven a mans de Felip V, fet pel qual no arribaven queviures
a Barcelona. S’intentà, doncs, sense èxit, la recuperació de la plaça de
Mequinensa. Però ja a principis de 1711 les coses havien tornat a la situació
original: les tropes felipistes van recuperar Aragó i Mequinensa tornava a
restar oberta. </span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-zb7VtZxonwU/URD2048i30I/AAAAAAAAAMM/KI4YnliLob0/s1600/miquinens6.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="277" src="http://1.bp.blogspot.com/-zb7VtZxonwU/URD2048i30I/AAAAAAAAAMM/KI4YnliLob0/s400/miquinens6.jpg" width="400" /></a></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span lang="CA">Fruit d’aquest conflicte bèl·lic es decidí
fortificar totalment la vila i castell de Mequinensa, si bé les dificultats
econòmiques de la corona hispànica no ho permetrien fins que la urgència ho
reclamés: les darreres modificacions <i>modernes</i> es van dur a terme a la
dècada de 1790 en un moment de guerra amb França; i aquestes serien bàsiques en
el desenvolupament dels fets de la guerra de la Independència.</span></span></span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-35852309299613497482013-01-06T09:05:00.000-08:002013-01-06T09:05:35.673-08:00Filla meva, t’has de casar! <!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Per <i>Jacinto Bonales.</i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"><i> </i></span><i><span lang="CA" style="font-family: Arial;"> </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA" style="font-family: Arial;">“De bodas que los padres a sus fijos farán”</span></i><span lang="CA" style="font-family: Arial;"> aquest és un dels capítols que es repeteixen
als diferents <i>fueros</i> medievals, conservats en ús al llarg dels segles
moderns. I és que l’amor de parella, <i>l’amor romàntic</i>, és un concepte
relativament nou. En el transcurs dels segles XVI al XVIII –i gran part del
XIX– la major part dels matrimonis responien a un “pacte” entre dues famílies.
Els nuvis no es casaven, eren els pares els que casaven als nuvis tot decidint
–sempre que podien– quina era la parella idònia per al seu descendent,
establint al mateix temps una aliança entre dues cases. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-eEPvYpvNfzc/UOmuAw12MKI/AAAAAAAAAK8/qeBA15MZEqk/s1600/vierurale.png" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="156" src="http://3.bp.blogspot.com/-eEPvYpvNfzc/UOmuAw12MKI/AAAAAAAAAK8/qeBA15MZEqk/s200/vierurale.png" width="200" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Evidentment no sempre era així; sovintejaven les parelles que “<i>feien
pasqua abans de rams</i>” i que acabaven engendrant un infant, havent de córrer
els respectius pares a oficialitzar la relació amb una boda a corre-cuita... i
ull que l’home es negués a casar-se o a “<i>reparar</i>” la donzella amb una
bona indemnització, ja que queia en un delicte greu i severament castigat.
També la passió aplegava parelles sense necessitat de realitzar capítols, però
sempre amb el vist-i-plau patern, donant-se això entre els més humils del
poble. Però en la majoria dels matrimonis, com deien en aquells temps, l’amor “<i>ja
arribarà</i>” a base de conviure i patir la quotidinitat d’aquells anys tan
durs i calamitosos... i si no arribava, sempre sorgien algunes aventures
passionals, temporals i esporàdiques que duien a casats a acabar amb persones
de l’altre sexe en algun llit o alguna pallisa. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Com venim diem, els matrimonis eren aliances, i quan es convenia un, es
signaven els <i>Capítols Matrimonials</i>: un contracte amb nombroses clàusules
on s’indicava allò que cada part aportava a la nova família, i es solucionaven
les possibles vicissituds futures de la nova parella. Per explicar-ho, res
millor que un exemple (1).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-2L2jLPAco3E/UOmuROO5SNI/AAAAAAAAALE/phGYd9N5TKg/s1600/labrador-de-las-cercanias-de-mequinenza.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-2L2jLPAco3E/UOmuROO5SNI/AAAAAAAAALE/phGYd9N5TKg/s320/labrador-de-las-cercanias-de-mequinenza.jpg" width="262" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Les famílies Ibarz de Mequinensa i de Seròs tenien molt bona relació,
tanta, que el mequinensà Josep Ibarz i Gil proposà casar el seu fill amb la
filla de Miquel Ibarz de Seròs. Desprès de xerrar un parell de cops, ambdós
Ibarz van acordar les condicions, i ja veieu a en Josep pujar riu amunt per fer
oficial a Seròs les estipulacions contretes. Això sí, no eren temps de grans
despeses, així que van estalviar-se d’anar a cal notari: van cridar a dos
veïns, en Anton Roca i en Miquel Joan Teixidor, i al batxiller en medicina
Josep Costa, un dels pocs del poble que sabien d’escriure i van redactar els
pactes en un simple paper. Fou d’aquesta manera que es segellà el futur de la
nova parella, en Francisco Ibarz i l’Antònia Ibarz i Teixidor. A ell, son pare
el nomenà hereu universal de tots els béns que tenia a Mequinensa i a qualsevol
altre lloc, això sí, només seria titular a la mort de son pare, i reservant-se
el pare i la mare un total de 50 lliures jaqueses per a testar a les seves
lliures voluntats (sempre calia salvar l’ànima i reparar algun mal fet en
vida). A més, s’obligava al nuvi a “col·locar” al seu germà amb una bona
llegítima com corresponia a tot fill de la casa. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Ara bé, que passaria si els nuvis morissin sense fills? En aquell cas el
pacte quedava trencat, ja que no es podien perdre els béns de la casa. Als
capítols matrimonials s’inclouen les clàusules per tal d’evitar aquesta pèrdua:
en cas de morir Francisco sense fills, deixava de ser l’hereu universal
–passarien els béns a son germà–, i en cas que ell morís, son pare li deixava
30 lliures per poder fer testament en favor de la núvia. En aquest cas ella
podria continuar vivint a casa dels sogres, essent mantinguda “<i>en salud ÿ enfermetat,
calçada i vestida</i>” sempre que es mantingués vídua. Si es tornava a casar,
però, hauria de deixar la casa.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-DYqdsyNVXHY/UOmujDxDFkI/AAAAAAAAALM/saBbZxKHDTo/s1600/%27fotos%27.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="http://1.bp.blogspot.com/-DYqdsyNVXHY/UOmujDxDFkI/AAAAAAAAALM/saBbZxKHDTo/s320/%27fotos%27.jpg" width="214" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Però no totes les obligacions requeien a cal nuvi; ni molt menys! La
núvia havia de ser dotada, per son pare i son germà, que li van concedir un
total de 90 lliures barceloneses, quaranta en roba (part feta a casa i part
comprada a la botiga), i cinquanta en moneda pagades en dos terminis, un primer
de 25 lliures del dia del matrimoni en dos anys, i la resta el tercer any.
Però, si la núvia moria sense tenir fills, aquesta dot s’hauria de retornar,
excepte en 35 lliures que la núvia podria deixar en testament a qui volgués. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Davant la virginitat d’Antònia, el nuvi li va concedir un escreix o “<i>augment
d’adot</i>” de 30 lliures, les mateixes que son pare li havia concedit per a
testar. Una quantitat però que només podria emprar en cas de morir el nuvi
abans que ella.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;">Tota precaució era poca, i més en aquells terribles anys quan la mort
trucava cada dia a la porta dels veïns. No havien transcorregut dos anys que,
el 1767, Antònia moria, però amb almenys un fill; i el pare d’ella, en Miquel
Ibarz, també. Francisco, veient perillar el cobro de la dot (que ara l’havia de
pagar son cunyat Miquel), anà corrents a Seròs amb el paper que havien signat
son pare i son sogre. Buscà als dos testimonis que dos anys abans havien estat
presents, i amb ells acudí a cal notari: aquest, amb el jurament dels
testimonis, aixecà acta. Ara sí, ara, amb totes les de la llei el mequinensà
Francisco Ibarz, vidu, podia reclamar les 90 lliures de la dot, tornar-se a
maridar, i aixecar com Déu mana al petit fill dels Ibarz de la ribera del
Segre.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA" style="font-family: Arial;"> (1) Arxiu Històric de Lleida, Protocols Notarials, Llibre 1168, s/n,
1767.</span></div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-12461578429534701502012-11-26T10:36:00.002-08:002012-11-26T10:49:35.013-08:00Premi "Josep Galán"<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-gFi_GZ8Efns/ULO3IK2629I/AAAAAAAAAKI/aXd6qFMyom4/s1600/josep+galan.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://1.bp.blogspot.com/-gFi_GZ8Efns/ULO3IK2629I/AAAAAAAAAKI/aXd6qFMyom4/s200/josep+galan.JPG" width="150" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
El 24 de novembre de 2012 l'Institut d'Estudis del Baix Cinca - Instituto de Estudios Altoaragoneses (IEBC-IEA) va concedir a aquest blog el premi "Josep Galán" a la normalització lingüística i cultural de la comarca del Baix Cinca en la seva XVI edició, així com al Grup de Teatre Garbinada i a la filòloga Maite Moret.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Des d'<i>Al-Miknasiyya</i> donem les gràcies a tots els col·laboradors, participants, lectors i entusiastes de la història del nostre territori per fer possible que aquest projecte tiri endavant, i a l'Institut d'Estudis del Baix Cinca pel reconeixement de la tasca que tots plegats estem duent a terme.</div>
Unknownnoreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-6206231137558713936.post-50981608232355389902012-11-13T11:40:00.000-08:002012-11-13T11:40:36.642-08:00“... a un poble de descreguts!”<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:DoNotOptimizeForBrowser/>
</w:WordDocument>
</xml><![endif]-->
<br />
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA"> Per: Jacinto Bonales </span></i></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<i><span lang="CA">“... i, per
reblar el clau, m’enviessin aquí, a un poble de descreguts.</span></i><span lang="CA">” Amb aquestes paraules de Jesús Moncada posades en boca de Santa
Casilda al cèlebre <i>Debat d’urgència </i>(1), l’autor ens atansa a una
realitat històrica viscuda al primer terç del segle XX al poble de Mequinensa:
la extraordinària difusió del laïcisme entre els seus habitants.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Sens dubte la
important immigració arribada al poble durant la segona dècada d’aquell segle
–amb motiu del auge de l’explotació minera– tingué un paper transcendental en
les actituds i la mentalitat dels veïns, però no hi ha dubte que Mequinensa
presentava ja, de molt abans, un tarannà obert, una vitalitat festiva i una
amplitud de mires que, per aquells dies, no es trobaven en qualsevol poble. I
és que al llarg del segle XIX el poble era un nus de comunicacions, quan pel
riu pujaven i baixaven mercaderies i persones, costums i relats, idees i
reivindicacions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-m0Lxbw3jjIo/UKKghiyvzgI/AAAAAAAAAJk/BTMca-1duOw/s1600/ball01.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="http://3.bp.blogspot.com/-m0Lxbw3jjIo/UKKghiyvzgI/AAAAAAAAAJk/BTMca-1duOw/s320/ball01.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">No és d’estranyar,
doncs, que ja l’any 1865 el bisbat de Lleida organitzés una <i>Santa Missió </i>d’adoctrinament
cristiana que van dur a terme un grup de religiosos jesuïtes al nostre poble...
en plena festa de Carnaval! Motiu pel qual el governador militar del castell
donà permís als soldats per tal que assistissin a la Santa Missa (2). Poble de
contrastos, Mequinensa comptava ja aquells dies amb una de les poques societats
musicals que hi havia a Espanya, la <i>Filarmónica mequinenzana</i>, datada ja
el 1867 (3), i que tindria una llarga reminiscència amb diverses bandes
musicals (4).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Entre les onades
d’idees que pujaven i baixaven pel riu, de boca a orella corrien les
reivindicacions socials i obreres, però també les noves inquietuds, com
l’espiritisme (5). Potser per això els sectors més religiosos de la població
van formar una societat “<i>Popular catòlica</i>” coneguda com “<i>Los Luises</i>”
muntant una biblioteca (6).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ABD8OqmDBD8/UKKhIdG8BZI/AAAAAAAAAJs/cDLFRvAS1dE/s1600/banda_musica.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="208" src="http://2.bp.blogspot.com/-ABD8OqmDBD8/UKKhIdG8BZI/AAAAAAAAAJs/cDLFRvAS1dE/s320/banda_musica.jpg" width="320" /></a><span lang="CA">Però com venim
dient fou durant les dècades de 1910 i 1920 que Mequinensa va créixer de forma
extraordinària mercès a l’activitat minera, especialment en el transcurs de la
Primera Guerra Mundial, arribant gairebé a duplicar-se el nombre d’habitants en
passar de les 2819 persones de 1900 a les 4230 “<i>ànimes</i>” l’any 1920 (7).
L’afluència de gent de tota Espanya i fins i tot de l’estranger, i el cobro
d’un salari setmanal, va fer fluir els diners pel poble, obrint-se diferents
establiments destinats a l’oci i diversió. Cafès, balls, cinema i teatre, així
com locals de mal veure –i mal viure– bullien dia sí i dia també. D’això es
planyia el rector l’any 1920 queixant-se davant el bisbe del “<i>sensible
retroseso en su parte moral</i>” tot veient-se incapaç de fer front a aquelles
“<i>formas estrañas y manifestaciones de aires modernistas que nada tienen del
espiritu cristiano que informaban antes de los pueblos. Juego, bailes, cines, cafes
y otros centros de corrupción han tomado aquí carta de naturaleza que
dificilmente se logrará estirpar</i>” (8). Una “corrupció” que portava moltes
conseqüències, ja que va començar a ser habitual l’existència de parelles de
fet que formaven famílies sense legalitzar-se: “<i>una manifestación del vicio
de la lujuria y es la desvergonzada livertad en la juventud tanto de uno como
de otro sexo, pues los amancebamientos se han sucedido con frecuencia</i>”
havent nascuts nens d’aquestes unions.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<table cellpadding="0" cellspacing="0" class="tr-caption-container" style="float: left; text-align: left;"><tbody>
<tr><td style="text-align: center;"><a href="http://1.bp.blogspot.com/-1fpSsj_vYvM/UKKhSCoNUmI/AAAAAAAAAJ0/wu0T9NIM_Hs/s1600/santa_1920.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; margin-bottom: 1em; margin-left: auto; margin-right: auto;"><img border="0" height="293" src="http://1.bp.blogspot.com/-1fpSsj_vYvM/UKKhSCoNUmI/AAAAAAAAAJ0/wu0T9NIM_Hs/s320/santa_1920.jpg" width="320" /></a></td></tr>
<tr><td class="tr-caption" style="text-align: center;">Joves disfraçades l'any 1920. Foto: R.Roca Mollerusa. Facebook</td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"> </td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td><td class="tr-caption" style="text-align: center;"><br /></td></tr>
</tbody></table>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Val a dir, que el
rector bé havia d’estar empipat, ja que la gent no anava a missa: el mateix
capellà, uns anys desprès, reconeixia que només donava tres-centes comunions
l’any. Això sí, cosa curiosa, “<i>se vive en esta parroquia completamente
apartado de la Iglesia, y sin embargo, no hay ningun odio á la Iglesia</i>”(9),
vivint i morint sense remordiments al respecte. Si els miners treballaven tots
els diumenges, els pagesos només ho feien pel matí, trobant sempre quelcom
millor que fer per les tardes que dedicar-se a la seva ànima cristiana. Per <i>acabar
de reblar el clau</i> l’església no va aconseguir l’adoctrinament complert dels
infants ja que tots els intents de fer una escola religiosa van acabar al fons
del riu, existint, això sí unes escoles laiques “<i>de personalismo, o
separacion del resto del pueblo para sus actos políticos</i>”. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">Amb la dictadura
de Primo de Rivera semblava que, poc a poc, el rector podria reconduir la
situació, però... “<i>Gondéu</i>”, en el mateix parlar estava aquesta tradició
aliena a l’església: “<i>blasfeman los grandes y blasfeman los pequeños, y
hasta blasfeman muchas mujeres. Se blasfema sin ton ni son y en muchisimos
casos he observado que muchos blasfeman y no saben lo que dicen, ni siquiera
saben si existe Dios</i>”... Com deia el propi rector, “<i>sabido es, por
desgracia, que esta parroquia de Mequinenza tiene una fisonomia propia y
especial y que se diferencia de todas las otras parroquias del Obispado...</i>”</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<b><u><span lang="CA">Notes:</span></u></b></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(1) Jesús Moncada: <i>Històries
de la mà esquerra</i>, Barcelona, Edicions de la Magrana, 1988.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(2) Diari <i>La
Esperanza</i>, núm. 6278, del 22 de març de 1865, pàgina 2.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(3) Una de les 26
societats musicals de la província de Saragossa, i una de les 236 societats
existents a Espanya: <i>Almanaque musical de teatros</i>. Madrid, Impremta de
J.A. García, 1867, pàgina 89.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(4) L’existència de
bandes musicals a Mequinensa es constata al llarg de tot el segle XX. Veieu per
exemple la participació de la banda a Saragossa, durant la festa del Pilar de
l’any 1912 al diari <i>ABC</i> del dissabte 19 d’octubre, pàgina 18.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(5) <i>Luz y unión.
Boletín de la Liga Espiritista Española</i>, núm. 3, març de 1908, pàgina 70.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(6)<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><i>Revista catòlica de las cuestiones
sociales</i>, núm. 146, febrer de 1907, pàgina 95.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(7) Sobre aquesta
qüestió us recomanem que mireu el llibre de Jaume Fullola: <i>Miners i pagesos.
L’explotació de lignits a la conca de Mequinensa. Una societat rural minera
(1800-1950)</i>” Lleida, Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida,
2011. 21<sup>è</sup> premi Josep Lladonosa d’Història Local dels Països
Catalans.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(8) Arxiu Capitular
de Lleida, VP-47, exp. 11.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<span lang="CA">(9) Arxiu Capitular
de Lleida, VP-49, exp. 33. Any 1925.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
<br /></div>
Unknownnoreply@blogger.com0