diumenge, 11 de maig de 2014

Mequinensans davant el Tribunal de Responsabilitats Polítiques

Per Jacinto Bonales.

Finalitzada la Guerra Civil Espanyola (i és més, al nostre poble abans d'acabar-se) el nou règim totalitari dels vencedors es va imposar, implacable, sobre els territoris conquerits. La por es va fer omnipresent, i més enllà de la vida "pública" va conquerir gairebé tots els aspectes de la vida privada.  A la conquesta militar de Mequinensa va seguir, per a uns, l'exili (cap a Catalunya primer, i molts cap a l'estranger), i per altres, els que van restar al poble vell o amagats al terme, una nova època de repressió política i personal. No a tots, evidentment, però sí a una àmplia majoria. Presons, execucions, camps de treball forçat, gana i silenci. Silenci i por per una denúncia. Per una multa. Per patir l'exclusió laboral que conduïa a la inanició. Una mala paraula (un renec), treballar en dia de "fiestas de guardar", ni que fos unes hores a l'hort; l'estraperlo o mercat negre (on tot sovint era l'únic lloc on trobar algun producte de primera necessitat), no anar a missa... qualsevol cosa podia portar a tenir problemes (i greus) amb les noves autoritats. Especialment si havia algun odi antic, o aquelles enveges d'algun veí, fets que podien dur a una "denúncia" que, encara que fos infundada, portaria al denunciat pel dur tràngol de veure's amb els militars a sobre.
 
El nostre gran Jesús Moncada, veritable narrador dels fets mequinensans del segle XX, ho explica amb tot detall a Camí de Sirga: "Vora la vila, els vehicles passaren a frec del paleta Bakunin de Planes i el cobriren de pols. L'home va suportar l'emblanquinada amb resignació, fins i tot procurà no tossir gaire fort. No havia pogut reconèixer els viatgers però bastava que anessin amb cotxe i militar a sobre, perquè la prudència li aconsellés guardar-se de qualsevol manifestació susceptible de ser interpretada com una protesta, per força subversiva venint d'algú amb un nom tan sospitós."
 
 
Una por quotidiana i institucionalitzada, potenciada pels mecanismes legals creats pel règim franquista, entre ells la Llei de Responsabilitats Polítiques del 9 de febrer de 1939 (creada, doncs, abans de finalitzar la guerra). Tothom havia de respondre davant els vencedors de la seva actuació política durant la guerra, però també durant la II República. La "Causa General" n'era el principal ressort judicial (i parlem de justícia militar) per castigar, mitjançant sumaríssims, als perdedors. Però no la única. Avui parlarem de l'aplicació de la Llei de Responsabilitats Polítiques sobre els mequinensans. Amb aquesta llei es creava un Tribunal de Responsabilitats Polítiques (TRP) a cada província, que havia de castigar mitjançant sancions econòmiques els homes implicats en qualsevol activitat o ideologia contraris al "Glorioso Movimiento Nacional" (és a dir, a l'aixecament militar del 1936), afectant a les ideologies polítiques d'esquerra durant la II República i la Guerra Civil. La seva voluntat era, com diem, sancionadora, ja que per la qüestió de presons i execucions ja hi havia els diferents jutjats militars. Castigar i obtenir diners pel nou govern. Com diuen Julián Casanova i Ángela Cenarro, per a "pagar las culpas".
 
La funció del tribunal era obrir expedients personals sobre qualsevol que hagués tingut relació amb el moviment d'esquerres i, en base als béns que posseïa, establir la corresponent sanció. Qui estava afectat per la llei? Sense detallar totes les actuacions compreses en la jurisdicció d'aquests tribunals, només direm que serien encausats els que haguessin estat condemnats per Consell de Guerra (uns quants a cada poble...), haver estat afiliat a un partit polític dels d'esquerres (els englobats al Front Popular), haver participat en el procés revolucionari (un cop esclatada la guerra), haver-se exiliat per més de dos mesos fora d'Espanya... i, per si això fos poc, haver-se posicionat públicament en favor del Front Popular, haver induït a qualsevol altre a participar-hi o, simplement, haver-se oposat al "Glorioso Movimiento Nacional" per acció o omissió. Al cap i a la fi, pràcticament qualsevol individu de centre - esquerra o d'esquerres; qualsevol obrer, jornaler o petit propietari, fins i tot petits empresaris (demòcrates i republicans), restaren afectats per aquesta llei.

Però no tots els que tenien aquestes característiques van ser processats. Ni molt menys, ja que hi va haver un alt grau d'arbitrarietat a l'hora d'obrir un expedient als que van patir el procés judicial. La llei va ser reformada el 19 de febrer de 1942, i amb aquesta es van limitar molt els afectats: van ser declarats insolvents tots aquells que no tinguessin béns per un valor superior a les 25.000 pessetes, retallada que feia que la major part dels possibles encausats restessin al marge del procés o fossin sobreseguts els seus casos i declarats indultats. Finalment la llei es va derogar el 13 d'abril de 1945.
 
Als tribunals de responsabilitats polítiques de Saragossa i de Lleida es van iniciar expedients contra diferents mequinensans, quedant sobresegudes la majoria de les causes per la inexistència (sovint total) de béns dels processats. Sobreseguts o indultats donat que era impossible sancionar a qui res no tenia, ni a més de la meitat de la població d'Espanya. Les sancions, doncs, es van imposar a classes mitjanes i petits propietaris que sovint, a més, no van ser figures significatives del moviment obrer de Mequinensa ni de l'actuació política d'esquerres, encara que es consideraria la seva ideologia democràtica com a causa suficient de càstig (i podrien ingressar uns diners a les arques franquistes). Es van incoar expedients contra homes i dones, uns estant a casa seva, aliens totalment al que es coïa a les capitals. Altres estant a la presó i esperant qualsevol cosa d'aquest nou règim. D'altres a l'exili, a Amèrica o a una Europa en guerra. I d'altres havien estat executats, afusellats a les presons franquistes, i ara els seus descendents havien de pagar la multa que s'havia imposat al pare o marit difunt... No volem parlar de números, ja que la tragèdia va ser humana, de persones reals, de famílies que patirien el neguit de la por, de la incertesa sobre l'esdevenir davant d'aquell nou procés. Tan sols donarem els noms d'aquells que hem localitzat, ja per treballs publicats, ja en treball d'arxiu, encara que sospitem que en altres províncies també en trobaríem, de mequinensans processats...
 
Joaquín Andrés Gutiérrez. TRP de Saragossa. Jutjat mentre estava a l'exili, va ser sentenciat el 4 de novembre de 1940 amb una multa de 2.000 pessetes i la inhabilitació absoluta durant quinze anys per a l'exercici de càrrecs públics.
 
Mariano Arbiol Coso. TRP de Saragossa. Jutjat mentre estava a la presó, va ser sentenciat pel TRP el 7 de gener de 1944, quan es sobreseure el seu cas per manca de béns.
 
Pedro Arbiol Coso. TRP de Saragossa. Jutjat mentre estava a l'exili a Amèrica. Sense dades del procés.
 
Ramón Arbiol Coso. TRP de Saragossa. Jutjat mentre estava a l'exili, amb sentència del 6 de setembre de 1944 amb la que es va sobreseure el seu cas per manca de béns.
 
José Arbonés Buzón. TRP de Saragossa. No es conserven dades del procés.
 
Andrés Ayet. TRP de Saragossa. Es va sobreseure el seu cas amb sentència del 26 de gener de 1944.
 
Mariano Benavent Bochaca. TRP de Lleida, que el 10 de març de 1943 es va inhibir en favor del TRP de Saragossa. Va estar a la presó de Lleida i a la de Saragossa, on restava reclòs quan es va dictar sentència el 14 de febrer de 1944, que el va sobreseure per manca de béns.

Raimunda Betrià González. TRP de Saragossa. No es conserven dades del procés. Va estar empresonada. (1)
 
Santiago Borbón Esteve. TRP de Saragossa. No es conserven dades del procés.
 
Antonio Borbón Rubio. TRP de Saragossa. Amb sentència del 27 de gener de 1944 es va sobreseure el seu cas per manca de béns.
 
Enrique Carón Bardavio. TRP de Saragossa. Amb sentència del 6 de maig de 1944 va ser sobresegut per manca de béns.
 
José Colen González. TRP de Saragossa. No es conserven dades del procés.
 
Joaquín Comas Cabestany. TRP de Saragossa. Va ser sobresegut per sentència del 5 de gener de 1944.
 
Manuel Comas Fornos. TRP de Saragossa. Amb sentència del 18 de febrer de 1944 se li va imposar una multa de 300 pessetes i la inhabilitació absoluta d'un any per a exercir càrrecs públics.
 
Antonio Estruga Novials. TRP de Saragossa. Va ser sobresegut per sentència del 7 de desembre de 1943, on va ser sobresegut per manca de béns.
 
Francisco Febas Esteve. TRP de Saragossa. Va ser sobresegut per sentència del 10 de setembre de 1943.
 
José Ferragut Rodes. TRP de Saragossa. Mort (executat?) a la presó de Saragossa. Després de mort va ser jutjat pel TRP que va sentenciar, el 5 d'abril de 1945 sobreseient el cas per manca de béns.
 
Santiago Fornos Caballé. TRP de Saragossa. La sentència del 6 de maig de 1944 el va sobreseure.
 
Antonio García Moncada. TRP de Saragossa. Estava pres quan es va sentenciar, el 25 de gener de 1944, el seu sobreseïment per manca de béns.
 
Ildefonso Gimeno Navarro. TRP de Saragossa. Va ser executat el 5 d'agost de 1939 a la presó. Al maig de 1940 va ser jutjat, amb sentència del 6 de maig, que li va imposar una multa de 500 pessetes a pagar pels seus hereus.
 
Julio Grañén Maciá. TRP de Saragossa. La sentència del 15 de setembre de 1944 el va sobreseure.
 
Juan Guinard Carrió. TRP de Saragossa. Estava pres quan es va sentenciar, el 6 de maig de 1942, el seu sobreseïment per manca de béns.
 
Santiago Guiral Centelles. TRP de Saragossa. No es conserven dades de l'expedient.
 
Esteban Ibarz Arbiol. TRP de Saragossa. Va ser jutjat mentre estava a la presó de Saragossa, però no es conserven dades de l'expedient.
 
Silverio Ibarz Rodes. TRP de Saragossa. L'antic agutzil municipal estava a la presó de Saragossa quan es va sentenciar, el 3 de gener de 1944 sobreseient el seu cas per manca de béns.
 
Miguel Ibarz Valimaña. TRP de Saragossa. No es conserven dades de l'expedient.
 
Carmen Lorenzo Berzosa. TRP de Saragossa. Indultada.
 
Primitivo Moles Trilla. TRP de Saragossa. No es conserven dades.
 
Francisco Moncada. TRP de Saragossa. Va ser sentenciat el 26 de gener de 1944 sent sobresegut el seu cas per manca de béns.
 
María Rosa Montull Godia. TRP de Lleida. Empresonada a Lleida primer, i després a Barcelona, va ser sobreseguda per manca de béns.
 
Manuel Moret Arbiol. TRP de Saragossa. Amb sentència del 6 de maig de 1940 li van imposar una multa de 200 pessetes per la seva ideologia política.
 
Santiago Moret Quintana. TRP de Saragossa. Va ser sobresegut amb sentència del 12 de febrer de 1944 per manca de béns.
 
Pedro Nicolau Roca. TRP de Saragossa. Amb sentència del 27 de maig de 1940 li van imposar una multa de 250 pessetes per la seva ideologia política.
 
Manuel Oliver Achón (o Anchón?). TRP de Saragossa. Li van imposar una multa de 150 pessetes per la seva ideologia política.
 
Manuel Oliver Pérez. TRP de Saragossa. Estava reclòs a la presó de Lleó quan amb sentència del 15 d'octubre de 1940 li van imposar una multa de 250 pessetes.
 
Higinio Pedrola Montagut. TRP de Saragossa. No es conserven dades de l'expedient.
 
Edmundo Perdrix Ibars. TRP de Lleida. Li van imposar una multa de 500 pessetes per la seva ideologia política.
 
Roque Pérez Catalán. TRP de Lleida. Va ser afusellat l'any 1940, i el 1943 va ser jutjat pel TRP, iniciant-se un procés per l'expropiació dels béns del difunt, però no va ser possible en no tenir-ne els familiars pròxims, segons l'ajuntament de Mequinensa.
 
Benjamín Pi Perelló. TRP de Saragossa. El seu cas va ser sobresegut per sentència del 26 de gener de 1944.
 
Antonio Quintana Copons. TRP de Saragossa. El seu cas va ser sobresegut.
 
Joaquín Riau Torres. TRP de Saragossa. Per sentència del 6 de maig de 1944 va ser sobresegut.
 
Baltasar Roca Cervelló. TRP de Saragossa. Amb sentència del 11 de novembre de 1943 va ser sobresegut.
 
María Roca García. TRP de Saragossa. Amb sentència del 30 d'abril de 1940 va ser sobreseguda per manca de béns.
 
José Rodes Roca. TRP de Saragossa. Amb sentència del 19 d'agost de 1943 va ser sobresegut.
 
Manuel Rodes Sales. TRP de Saragossa. Sense dades.
 
Antonio Rodríguez Royo. TRP de Saragossa. Sense dades.
 
Francisco Sanjuán Motiel. TRP de Saragossa. Va ser sobresegut.
 
Manuel Sanjuán Piera. TRP de Saragossa. Sense dades.
 
Benito Sanjuán Segarra. TRP de Saragossa. Amb sentència del 10 de desembre de 1943 va ser sobresegut.
 
Antonio Sillué Estruga. TRP de Saragossa. La sentència del 25 d'octubre de 1941 li va imposar una multa de 250 pessetes i la inhabilitació absoluta durant 5 anys.
 
Manuel Sisó Vila (o Siro). TRP de Saragossa. Amb sentència del 30 d'octubre de 1941 li van imposar una multa de 250 pessetes i la inhabilitació absoluta durant 5 anys.
 
José Vidallet Ibarz. TRP de Saragossa. Sembla ser que estava reclòs a la presó de Saragossa quan va ser sobresegut per sentència del 20 de maig de 1945.

(1) Notícia aportada per Hèctor Moret i Coso, al que li agraïm la seva col·laboració.
 
Per saber més:
 
- Conxita Mir, Fabià Corretgé, Judit Farré, Joan Sagués: Repressió econòmica i franquisme: l'actuació del Tribunal de Responsabilitats Polítiques a la província de Lleida. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1997.
 
- Julián Casanova i Ángela Cenarro (eds.), Estefanía Langarita, Nacho Moreno i Irene Murillo: Pagar las culpas. La represión econòmica en Aragón (1936-1945). Barcelona: Crítica, 2014.
 
 

2 comentaris:

  1. Sempre hai pensat que se sap ben poc d'aquell temps tan negre, tan repressiu, tan injust per tanta gent. Hasta ara estave amagat, per por, interesos o simple desconeiximent. I aquesta va ser la base de l'actual democràcia.
    Penso que s'haurie de reconeixer, com a mínim, lo sacrifici obligat de tota aquesta gent, i molts més, als quals -si no els van assesinar directament- s'els va afonar tant socialment com moltes vegades personalment, impedint-los desarrollarse personalment i amorrant-los a la misèria.
    Aquest petit treball que acabeu de fer és molt gran. Mereix continuació i aprofondiment. I repercusió. Molt bona feina.

    ResponElimina
  2. Sí "Alf". Així és. Aquest petit treball no mostra més que la punta d'iceberg. Desenes de mequinensans van passar per les presons franquistes, camps de treball forçat, "centres" de classificació a l'espera d'uns "avals" que, en alguns casos, mai arribaven. Altres van morir a mans del nou règim franquista, afusellats a les presons i enterrats a fosses comunes per tota la geografia espanyola. Desenes de famílies van patir l'exili, cap a França, Algèria, Argentina, Mèxic... i també alguns van morir o van sobreviure als camps de concentració nazis. D'altres van viure un exili interior, a Barcelona o a Saragossa, a Lleida o a petits pobles on creien que es veurien salvats de la repressió per les seves idees polítiques. I, finalment, d'altres no en sabem absolutament res. Recuperar la memòria d'aquesta època és extraordinàriament difícil. El silenci ha continuat de pares a fills, de iaios a nets, fent taula rasa d'una memòria històrica sobre el dur i temut passat dictatorial. Fins i tot dels esdeveniments anteriors a la guerra. Silenci, doncs. 75 anys de silenci. Un silenci que també s'escampa entre els escadussers documents de l'època, de difícil accés per la seva concentració a arxius de Salamanca, de Madrid, de Guadalajara... Arxius civils, judicials, militars que suposen una important despesa econòmica el poder consultar-los abastament... Però estem treballant en això. Esperem que en un termini no gaire llarg de temps podrem presentar no un petit article sinó una monografia sobre aquella època tan silenciada.

    ResponElimina

Què et sembla aquesta notícia? digues la teva!!!