dilluns, 28 d’abril de 2014

Associacionisme i sindicalisme agrari a Mequinensa

Per Jacinto Bonales.

Des del darrer quart del segle XIX el camp espanyol va experimentar importantíssims canvis d'ordre mercantil. La 'mundialització' del mercat de productes agraris, la millora dels insums (bàsicament adobs químics) i la mecanització (la motorització encara no) van generar un moviment associatiu sense precedents, encapçalat pels propietaris agrícoles en la pretensió de mantenir els 'interessos morals' (o el que és el mateix, el status socioeconòmic dels propietaris i l'estabilitat social al camp) amb la prosperitat material (incrementant la producció i augmentant els beneficis en una època de caiguda dels preus dels productes agraris), amb una política de control de preus dels inputs agraris i potenciant el proteccionisme i el desenvolupament tècnic agronòmic.
 
Aquest associacionisme va prendre forma en la creació de cooperatives de consum (per l'adquisició a bon preu dels fertilitzants i, posteriorment, dels fitosanitaris), de les societats i dels sindicats agraris, que més enllà de la simple actuació econòmica van tenir un paper molt rellevant en la plasmació quotidiana dels sectors socials diferenciats, essent l'element més distintiu la creació dels 'casinos'.
 
Tres tipus d'associacions van sorgir: els sindicats catòlics, amb una clara intenció d'harmonització social de tipus vertical (integrant obrers i propietaris a la mateixa associació); les societats i sindicats laics, impulsats pels grans i mitjans propietaris; i posteriorment els sindicats socialistes, clarament obrers, que van prendre força empenta amb la legalització de la U.G.T. al llarg de la dècada de 1930.
 
Mequinensa, al llarg del darrer terç del segle XIX i durant el primer terç del XX reunia les característiques necessàries per al desenvolupament del sindicalisme agrari laic i l'obrer. Segons l'estudi de Jaume Fullola (1), a la nostra vila hi havia una extraordinària polarització social i econòmica entre propietaris i no propietaris (o possessors de terra insuficient per a la seva supervivència). Així, per exemple, el 16% dels propietaris de la vila només disposava de casa seva, als que hem de sumar totes aquelles famílies que vivien de lloguer. Segons aquest autor, aquesta situació té la seva explicació en el fet que la majoria dels naturals de Mequinensa no es van veure en l'obligació d'emigrar gràcies a l'oferta de treball que proporcionaven les mines. En tot cas, seguint l'estudi de Jaume Fullola, gairebé dos terços dels propietaris de terra del terme (no dels veïns, ull!) no tenien suficient superfície per viure només dels seus béns. Per contra, hi havia un reduït grup de grans propietaris (i terratinents) que contractaven a altres veïns per treballar les seves terres ja a jornal, o ja mitjançant contractes de parceria (les mitgeries). Juntament amb aquests n'hi havia, també, un grup d'una seixantena de propietaris autosuficients que tot sovint havien de prendre jornalers per a les collites o altres feines del camp.
 
Dins d'aquesta estructura social, cal incloure elements exògens al món del camp: els obrers de les mines (i de la fàbrica de la regalíssia, o de la infructuosa sucrera), els comerciants i industrials, els prestamistes i professionals liberals, els administradors i els administratius, formaven una complexa societat de xarxes de clientela, dependències socials i polítiques, nodrides per les notícies de novetats (ideològiques i polítiques) que solcaven l'Ebre riu amunt i avall. Així, des de finals del segle XIX van formar-se a Mequinensa diferents societats com la Sociedad de Socorros Mutuos Juventud Mequinenzana, especialment activa entre 1908 i 1911, i que arribaria a tenir un 'casino' propi; i també sorgiria la seva competidora, la societat La Sinceridad de socors mutus de Mequinensa. Societats que es van sumar a l'existent, dècades enrere, dels Monts Comuns; i que es van eixamplar amb la creació del Círculo de la Unión (mercantil i comercial) al voltant de 1915, que també muntaria el seu propi 'casino'. Sense oblidar-nos del Centro Mercantil Industrial y Agrícola de Mequinenza (2). Des del punt de vista purament de l'associacionisme agrari, Mequinensa comptaria amb diverses associacions al llarg de les primeres dècades del segle XX:
 
La Sociedad de Ganaderos de Mequinenza, creada el 6 de febrer de 1909, i que integrava als apocs grans propietaris que alhora eren ramaders, coordinant les seves actuacions i reivindicacions amb la societat homònima d'Aragó (3).
 
L'Asociación de Labradores de Mequinenza és l'exemple més clar del sindicalisme laic dels grans propietaris. Lligada a l'Asociación de Labradores de Zaragoza, i integrada a la Federación Agraria Aragonesa (creada el 1909), era la principal societat agrària del poble fins la crisi de la coordinadora l'any 1915, que provocà que l'associació mequinensana es 'reciclés'.
 
La tercera entitat, existent ja l'any 1915, era la Sociedad Agrícola Mequinenzana, coneguda popularment com 'La Agrícola', i que disposava d'un 'casino' propi.
 
El Sindicato Agrícola de Mequinenza, ja existent l'any 1909, es va reconvertir, el 5 de juny de 1915, amb la unió de part de l'Associació de Llauradors de Mequinensa i, sembla ser que també de la Societat Agrícola Mequinensana, prenent el nom de Sindicato Agrícola y Caja de Crédito de Mequinenza, lligada a la Societat de Crèdit Agrícola Aragonesa (4); posteriorment el documentarem com a Sindicato Agrícola Republicano y Caja de Crédito de Mequinenza. Però totes aquestes organitzacions només representaven i lluitaven pels interessos d'un reduït nombre de cases del poble: els majors propietaris i terratinents, gran part dels 'mitjans' propietaris, i d'alguns petits camperols que, al mateix temps, eren arrendataris dels grans 'senyors de la terra'. La majoria dels jornalers i petits camperols van quedar al marge de l'associacionisme legal fins la difusió de la U.G.T. i la constitució, al juny de 1930, de la Federació Nacional de Treballadors de la Terra, la seva filial agrària.
 
A Mequinensa la delegació local de U.G.T. es va crear el 20 de febrer de 1932, essent el seu primer president Santiago Borbón, formant junta amb José Ferragut Rodés, Domingo Gimeno, Facundo Marsal, Raimundo Riau, Pedro Quintana, Miquel Riau, Manuel Soler i José Vidallet Ibarz. Però la seva secció agrària no es va desenvolupar com a sindicat fins el 1 de juliol de 1933 quan es va crear la delegació local de la Federación de Trabajadores de la Tierra sota la presidència de José Arbiol, i formant part de la junta Alfonso Adell, Antonio Estruga, Roberto Gandía, Antonio Llas, Damián Rodés i Higinio Silvestre entre d'altres. La importància d'aquest sindicat i filial no deixa lloc a dubtes: segons l'Institut de Reforma Agrària, l'any 1933 s'havien adherit a la U.G.T. de Mequinensa 74 arrendataris del camp (5). És més, va néixer amb bon peu, ja que al sindicat socialista mequinensà li va tocar, al setembre de 1932, la grossa de la Loteria Nacional de Nadal: segons l'ABC del 23 de desembre "Dícese, sin que hasta la fecha se haya confirmado, que los obreros afectos a la U.G.T. del pueblo de Mequinenza juegan cinco vigésimos del gordo que les enviaron desde Barcelona", notícia que també donava el diari La Libertad del mateix dia, ampliant els beneficiaris al propi Ajuntament del poble.
La sega era la feina més dura del camp abans
de la mecanització. Grup de jornalers a terres
de la província d'Osca.

El fet que mitjans propietaris, que alhora eren arrendataris, estiguessin associats o sindicats en les societats agràries conservadores (recordem que proporcionaven adobs i llavors a millor preu que al mercat, així com línies de crèdit), va crear certa 'confusió' en desenvolupar-se al poble el sindicat obrer U.G.T. - F.T.T.: havia socis que estaven afiliats a tots dos sindicats, al republicà (considerat com a representant de la 'patronal' agrària de Mequinensa) i al socialista. En un principi aquesta doble afiliació no va generar problemes, però amb el viratge a la dreta de la II República, la paralització de la Reforma Agrària, i l'escalada de tensió en les relacions laborals al camp, la junta local de la U.G.T. va considerar impossible el estar afiliat a totes dues organitzacions, obligant als socis a escollir o serien expulsats, com així es va fer, arribant en algun cas als tribunals (6).

Les relacions entre arrendataris i propietaris augmentarien en tensió, agrupades totes dues 'classes socials' en els respectius sindicats, anunciant ja un enfrontament obert que esclataria el 1936. Tan sols un exemple: l'any 1934 el propietari Antonio Fuster va demanar ajut al cacic històric, Àngel Ossorio y Gallardo, per solucionar el seu problema. Paga la pena reproduir aquí el document: "Le remito ésta para que se haga cargo de los atropellos que me hace el mediero o sea el colono cuando me pidió la finca prometió trabajarla bien y darme mis derechos al estilo del país. / Y resulta que todo lo hace menos lo que prometió, sólo se ocupa en hacer abusos y atropellos en mi finca, coge los frutos sin avisarme para que no sepa lo que coge y lo despido y no quiere marchar y al mismo tiempo le tengo que advertir que lo quiero hacer para trabajarla yo, però me dice que él es el amo y que manda él y no me quiere dar la llave del retiro donde tengo avíos de labranza y he presentado la denuncia al juzgado y me ha dicho el Secretario que no la puede admitir sobre este particular" (7).

Amb l'esclat de la Guerra Civil, primer el projecte revolucionari, en el que van participar alguns anarquistes i comunistes, i després amb la victòria franquista, tot moviment associatiu agrari desapareixeria quedant institucionalitzat en la vertical Hermandad de Labradores y Ganaderos. Però això ja és una altra història...

Notes:
Aquest article s'ha realitzat amb molt poca documentació de base. Agraïm qualsevol comentari o informació complementària per tal de modificar-lo.
(1) Jaume Fullola Fuster: Miners i pagesos. L'explotació de lignits a la conca de Mequinensa. Una societat rural minera (1800-1950). Lleida: Edicions i Publicacions de la Universitat de Lleida, 2011.
(2) Román García Gárate: Guía general de Aragón, Navarra, Soria y Logroño. Osca: 1924; i Anuario General de España, 1930, de Bailly-Baillière i Riera; Barcelona: 1930.
(3) Instituto de Reformas Sociales: Estadística de Asociaciones. Madrid: Sobrinos de la suc. de M. Minuesa de los Ríos, 1917, p. 138.
(4) Ídem, p. 73.
(5) Boletín del Instituto de Reforma Agraria, vol. 2, núm. 3, p. 59 (1933).
(6) Centre Documental de la Memòria Històrica (Salamanca), Madrid - Secció Político-social, lligall 738, foli solt.
(7) Ídem, lligall 734, primera part.
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Què et sembla aquesta notícia? digues la teva!!!